15 desembre 2010 – 10:27 pm
Com heures fredes prenent el sol, va quedar enmarcada aquella relació entre mig d’un cor i una frontera. Desfeta d’aigua. Dos petons i una tardor van acabar d’arrodonir el llibre mig acabat amb un punt i l’entrega del paper i tinta. Com sempre…
13 novembre 2010 – 8:21 pm
Encara li quedaven aquelles cançons dins el CD. Se les repassava de tan en tan, fins que no podia més i el canviava. Per costum, però sense adonar-se’n, el posava un cop per setmana. Quan creia que ja no li afectarien aquelles cançons de temps re…
12 octubre 2010 – 2:41 pm
La matemàtica precisió de la representació d’aquell somni plasmat en un paper en blanc i brut de color, la va dur a una forta reflexió, i una tal revolució d’idees que, d’ençà que arribà en aquell punt on veié l’horitzó encès, va deixa…
12 octubre 2010 – 2:41 pm
La matemàtica precisió de la representació d’aquell somni plasmat en un paper en blanc i brut de color, la va dur a una forta reflexió, i una tal revolució d’idees que, d’ençà que arribà en aquell punt on veié l’horitzó encès, va deixa…
Quan era petita experimentava la ciència a la pràctica. Una vegada m’havien regalat un peix d’aquests d’un color taronja lleig, i jo odiava aquell peix d’un color taronja lleig. Em feien ràbia que les botigues d’animals venguessin peixos p…
Quan era petita experimentava la ciència a la pràctica. Una vegada m’havien regalat un peix d’aquests d’un color taronja lleig, i jo odiava aquell peix d’un color taronja lleig. Em feien ràbia que les botigues d’animals venguessin peixos p…
Havien abandonat la paraula, i només basaven la raó amb fets i privilegis. La sala era plena d’equilibris basats en la supervivència de la dona, però ells, aquells masclistes purs, ens assenyalaven i ens apuntaven com animals salvatges, amb ganes d…
Havien abandonat la paraula, i només basaven la raó amb fets i privilegis. La sala era plena d’equilibris basats en la supervivència de la dona, però ells, aquells masclistes purs, ens assenyalaven i ens apuntaven com animals salvatges, amb ganes d…
Em tempta aquest hivernacle, m’atrau, em provoca, m’insita, però, puf! no hi arribo, no el puc tocar. M’esforço, però la tremolor del braç desprèn massa força compulsiva, massa excés de forces rítmiques que es mouen involuntaries, i de co…
Em tempta aquest hivernacle, m’atrau, em provoca, m’insita, però, puf! no hi arribo, no el puc tocar. M’esforço, però la tremolor del braç desprèn massa força compulsiva, massa excés de forces rítmiques que es mouen involuntaries, i de co…
El temps ja no era el que havia sigut. Me’n estava adonant mentre que estava estenent la roba a baix al jardí. La primavera havia passat com si res, mai vista, com aquell qui diu, i quasi bé, ni l’havia palpada amb els gotims de la nostàlgia. Les fl…
El temps ja no era el que havia sigut. Me’n estava adonant mentre que estava estenent la roba a baix al jardí. La primavera havia passat com si res, mai vista, com aquell qui diu, i quasi bé, ni l’havia palpada amb els gotims de la nostàlgia. Les fl…
Aquella tarda de pluja, amb la perspectiva finestral, vaig palpar els gotims del temps i vaig sentir que ens plorava i s’enyorava d’unes arrels, que ara, s’expandien i es difuminaven entre la multitud de cultures. Al vidre de la finestra, com sem…
Aquella tarda de pluja, amb la perspectiva finestral, vaig palpar els gotims del temps i vaig sentir que ens plorava i s’enyorava d’unes arrels, que ara, s’expandien i es difuminaven entre la multitud de cultures. Al vidre de la finestra, com sem…
La volta de la vida ens promou el pensament, fa renéixer un idea nova i prova de travessar l’eix substituint l’autopista. Acaba canviant el vehicle per l’avió, i se’n dins en un mar de núvols, sotmesos per fils invisibles que creen una polí…
