Dimecres 1 de juliol de 2009, 13 hores. Edifici de la Subdirecció General de Ports i Costes, Barcelona.
S’ha sol·licitat la reunió per rebre informació sobre el futur dels habitatges al Poblat Mariner del Port d’Aiguadolç i plantejar la possibilitat que la futura llei de Ports catalana resolgui la situació.
Participen la Subdirectora General de Ports i Costes de la Generalitat, Rosa Busquets, la tècnica del departament, Cristina Iglesias, i els membres de l’AAVV, Víctor López, Esteban Muñoz, Jaume Senserrich, Roberto Mampel i Paco Martínez.
Ley de Costas
El primer que comenta la Subdirectora és que la situació és ben clara: nosaltres tenim una concessió fins el 2022 i en aquella data s’ha acabat, les cases van a terra.
Ho justifica perquè diu que les construccions incompleixen la Ley de Costas 22/98. Les disposicions transitòries d’aquesta llei manen que en el cas de les concessions, les construccions s’hagin d’enderrocar al terminar aquesta, sempre i quan incompleixin la llei.
Quan se li qüestiona si realment el Poblat Mariner incompleix la Ley de Costas, recordant l’article 30 de la Llei de Ports 5/98 i l’article 55 de la Ley de Puertos 27/92, en els que es diu que les “prohibicions de la Ley de Costas no són aplicables a domini públic portuari”, respon que dóna igual, que tot i això incomplim la Ley de Costas perque l’ús residencial està prohibit en domini públic maritimo-terrestre.
Diu que veu impossible modificar aquesta Ley de Costas.
Per tant, així com nosaltres pensàvem que l’únic impediment per a la continuïtat dels habitatges era la Ley de Puertos, que prohibeix en el seu article 55 “l’ús residencial al domini públic portuari”, segons la Subdirectora el principal problema és que incomplim la Ley de Costas.
Nova Llei de Ports
Se li planteja la possibilitat que la nova Llei de Ports, actualment en procés de redacció, reculli la nostra situació i la solucioni. Només caldria incorporar un article en el que es permeti l’ús residencial en domini públic portuari. Se li proposa, si no es vol sentar precedent, que aquesta autorització només s’apliqui en aquells ports amb construccions residencials ja existents, com són únicament Port Ginesta i Port d’Aiguadolç, solucionant així els dos casos.
La contestació és que aquest article seria inconstitucional i que l’Estat no l’aprovaria.
Davant la nostra sorpresa, i després de tornar a insistir en aquest tema, respon que incompliriem l’article 132 de la Constitució Espanyola.
Posteriorment hem vist que aquest article diu:
Artículo 132.
1. La ley regulará el régimen jurídico de los bienes de dominio publico y de los comunales, inspirándose en los principios de inalienabilidad, imprescriptibilidad e inembargabilidad, así como su desafectación.
2. Son bienes de dominio público estatal los que determine la ley y, en todo caso. la zona marítimo terrestre, las playas, el mar territorial y los recursos naturales de la zona económica y la plataforma continental.
3. Por ley se regularán el Patrimonio del Estado y el Patrimonio Nacional, su administración, defensa y conservación.
El problema ha estat que nosaltres no teniem a mà aquest article en l’entrevista, si no li haguéssim comentat que aquest no afecta les concessions en domini públic, sino la seva venda.
Diu que, a més, la nova Llei de Ports no podria anar en contra de la Ley de Puertos estatal, en referència a l’ús residencial en domini públic portuari.
Diu que desconeix en quin punt es troba el procediment de redacció de la nova Llei de Ports, que aquesta Llei no tindrà periode públic d’al·legacions, que si volem presentar alguna proposta ho hauriem de fer a través d’algun diputat al Parlament i que no ens podem personar com a part interessada en el procés.
La Subdirectora, per tant, descarta rotundament aquesta via de solució.
Possible pròrroga
El que sí està considerant recollir la nova Llei de Ports és l’opció de tenir una pròrroga de l’actual concessió. No es tractaria d’una renovació, ni d’una nova concessió, i per tant no es produiria la finalització de l’actual concessió i no es plantejaria l’enderrocament del Poblat.
Aquesta pròrroga seria de 15 anys i únicament es podria gaudir d’una pròrroga.
Si fos així, i cal recordar que la Llei encara està en procés de redacció, estariem parlant de l’any 2037. En aquella data, però, el problema seguiria sent el mateix.
Pla Especial
En referència al Pla Especial del Port d’Aiguadolç comenta que aquest únicament fa un recull de la normativa actual, i que no seria un problema si s’hagués de modificar en un futur.
Diu que no recollir la normativa actual no seria possible i no s’aprovaria.
Aprofitem per entregar-li les nostres al·legacions presentades i consensuades amb l’Ajuntament, tot i que no li dóna massa importància a aquest Pla.
Sobre la Concessionària
Quan se li ha comunicat que la Concessionària sempre ha comentat que al finalitzar l’actual concessió no passaria res, que la concessió es renovaria per 30 anys i que tot seguiria igual, la Subdirectora ha contestat que això no s’hauria d’haver dit mai.
És més, recorda que uns anys enrere varen enviar una carta a la concessionària, Port d’Aiguadolç – Sitges S.A., en la qual l’instàven a recordar a les persones interessades en la compra d’un habitatge al Poblat que no es permetria l’ús residencial al Port més enllà de l’acabament de l’actual concessió. Hem sol·licitat una còpia d’aquesta comunicació.
Diu que la Generalitat, sempre que algú ha preguntat, ha contestat el mateix.
Es sorpren que sempre s’hagi dit que les nostres cases no es poden inscriure en el Registre de la Propietat, quan sí que ho poden fer, amb una nota marginal recollint la seva situació depenen d’una concessió.
Solució: canvi a l’atermenament (“deslinde”)
L’única opció que la Subdirectora veu possible per a continuar amb l’ús residencial al Poblat és el canvi a l’atermenament.
Actualment la línia maritimo-terrestre es troba al talús, darrera dels habitatges, a l’antiga línia de costa abans de la construcció del Port. Es proposa que aquesta línia de costa es possicioni entre el Poblat i el moll. Això faria que deixéssim de dependre del Port d’Aiguadolç.
Diu que aquest procediment l’ha d’iniciar l’Ajuntament de Sitges.
Diu que aquesta solució li va proposar la Generalitat a l’Ajuntament fa 2 o 3 anys.
Diu que la Generalitat informarà favorablement i que comptem amb tot el seu suport.
Diu que la resolució final ha de venir del Ministerio de Medio Ambiente.
Diu que si no hi ha ningú en contra, com sembla el cas, un procediment així pot trigar únicament dos o tres anys.
Diu que la situació posterior dels habitatges s’haurà de negociar amb l’Ajuntament, i que la titularitat serà en règim de propietat.
Se li qüestiona si en terreny guanyat al mar és possible aquesta “propietat”, i se li recorda que la Ley de Costas ho prohibeix, però respon que sí, que passarien a ser “propietats normals”.
Nosaltres, a posteriori, volem afegir que la Ley de Costas, en la seva exposició de motius, ja diu que “se ha considerado conveniente eliminar la posibilidad de adquirir la propiedad de los terrenos ganados al mar o de cualquier otra porción del dominio público como consecuencia de la realización de obras, ya que estas actuaciones proporcionan frecuentemente cobertura a operaciones de especulación inmobiliaria“.
Se li pregunta si, un cop fora del domini portuari, no estariem incomplint llavors la Ley de Costas. Respon que no, que únicament ens afectaria la zona de servitud, de 20 metres, que estableix diverses limitacions però que no ens impediria l’ús residencial.
Se li pregunta si no ens afectaria la zona de trànsit, de 6 metres, i respon que aquesta zona s’enten que podria ser compensada pel vial existent entre el moll i les cases, tot i que la línia maritimo-terrestre es trobi a la vorera més propera a les cases, com s’està proposant. Caldrà veure si el Ministerio també considera “compensada” aquesta zona de trànsit pel vial, tot i estar aquest en l’altre costat de la línia.
Diu que tenir la línia maritimo-terrestre just a un pam de les cases no seria un problema.
Ens aconsella que, per tal d’accelerar el procés, podriem sol·licitar una reunió més “política” amb el Conseller de Política Territorial, Joaquim Nadal o bé amb el Secretari de Mobilitat, Manel Nadal. Reunió que, està clar, demanarem, tot i que cal recordar que l’inici del procediment l’ha de fer l’Ajuntament de Sitges.
Rescat i caducitat de la concessió
Preguntada sobre les diferents maneres de terminar l’actual concessió, ens comenta dues opcions.
Rescat de la concessió: aquest únicament es podria produir per força major.
Caducitat de la concessió: es produiria per incompliment de les condicions per part de l’empresa concessionària. Aquesta perdria la concessió i nosaltres estariem en el mateix cas que el 2022. La gestió l’assumiria directament Ports de la Generalitat.
A les 14.45 hores s’acaba la reunió.
Cal recordar que aquest escrit és únicament un resum, fet per en Víctor López, no pas una acta oficial.
Valoracions
Positiu:
La Generalitat dóna suport a canviar l’atermenament.
En el cas que no es resolgui el problema, podria haver l’opció de pròrroga de 15 anys més sense acabar l’actual concessió (sempre que s’aprovi en la nova Llei de Ports).
Valorem molt positivament i agraïm la informació i el tracte que ens ha facilitat la Subdirectora.
Negatiu:
La Subdirectora ens tanca la via “legislativa” i descarta que la nova Llei de Ports pugui solucionar definitivament la nostra situació.
Si és així, ens ho jugarem tot a una sola carta: “deslinde”.
Tot i que critica l’actitud de la concessionària els darrers anys, no dóna però cap solució interna a l’assumpte.
.jpg)
.jpg)
