Penedesfera

Un es queda sense alè després de la nit d’ahir. La Sala Bikini ja es queda petita per l’entrega anual dels premis de la música en català; la renovació i reinvenció de l’escena actual fa que cada cop més gent recuperi la confiança amb la cultura cantada en la nostra llengua. I això es nota amb el públic, entregadíssim, i amb els nous projectes, interessants i d’un valor artístic cada cop més elevat.

Nosaltres hi vam ser per recollir el premi al millor artista de cançó d’autor per votació popular. Us volem donar les gràcies per la vostra companyia. No ens cansarem de repetir que és gràcies a vosaltres que les cançons existeixen, i que sense el vostre suport de ben segur que no podríem seguir treballant amb tanta il·lusió com ho hem fet fins ara. Tenim el compromís i la ferma voluntat de seguir recuperant la cançó d’autor més reivindicativa, recuperar el diàleg perdut que la música ha de poder oferir, recuperar aquesta visió crítica per recuperar, també, la necessitat de qüestionar-nos i posar en dubte la realitat que ens envolta.

Però la nit d’ahir va tenir un nom, i va ser el d’Els Amics de les Arts. S’ho mereixen i s’ho valen. I molt. Ahir vaig tenir la oportunitat de conèixer-los, d’intercanviar discos i converses curtes. Són persones amb un gran fons humà, que es fan estimar i que estimen la seva feina. En aquest món, carregat de fantasia i grans professionals de la hipocresia, costa trobar a persones tan autèntiques. I ahir ens van demostrar que és possible veure la música des d’una perspectiva humil i honesta. Ens vam prometre un sopar, i espero que aviat puguem compartir les batalles dels nostres caps de setmana. Felicitats, Amics!

Resulta que hem quedat finalistes al Premi Disc Català de l’Any de Ràdio 4. És per això que necessitem la vostra ajuda! Podeu donar-nos un cop de mà votant-nos en aquest lloc web:

www.disccataladelany.cat

Moltíssimes gràcies!

Endavant

Ahir ens llevàvem ben d’hora per agafar un tren en direcció a Sabadell. L’endemà de les nevades va oferir un panorama desolador pel què fa a comunicacions ferroviàries. Demores de més de 20 minuts i trens atapeïts de gent. Però hi vam arribar. En Xavi, educador i treballador de l’AVAN, Associació Vallès Amics de la Neurologia, ens esperava a l’estació, per acompanyar-nos i ensenyar-nos, per primer cop, el centre de l’entitat, que treballa per oferir serveis i ajuda a les famílies i a les persones afectades per les diverses malalties del sistema nerviós.

L’experiència ens va fer gaudir i sensibilitzar a parts iguals. Hi vam cantar les nostres cançons i vam poder compartir opinions i experiències amb els usuaris. La majoria eren joves, però també hi havia persones d’edat més avançada. El que més ens va sorprendre va ser saber que tots ells, almenys el grup que teníem davant, tenien la part cognitiva en molt bones condicions. I això vol dir que, malgrat les aparents dificultats per a poder desenvolupar-se en un món adaptat precisament només per a gent sense problemes de mobilitat, cal poder i voler tractar a totes aquestes persones d’una manera natural, humana i igualitària. O això és el que vam aprendre. No els hi fa falta raó quan ens explicàven que la nostra societat no compta amb tothom. Davant d’aquesta imposició excloent, una evidència. Arribem a Barcelona, a la parada de metro del Poble Sec. Més de 30 escales per accedir-hi i ni una sola manera de baixar-hi o sortir-ne amb cadira de rodes o amb ascensor.

Barça

A les 22.00 hores de la nit entràvem per l’accés número 7 del Camp Nou. Barça TV ens havia convidat per realitzar-nos una entrevista al programa La nit del lloro. Abans de tot això, la Mercè, productora del programa, ens va deixar baixar a la gespa de l’estadi. Pell de gallina. La foto que acompanya aquest escrit és d’aquell moment. I aquí en podeu veure una altra. Ovnis al Camp Nou?

15 anys sense l’Ovidi

Passa el temps i seguim recordant-te, Ovidi. Cantem les teves cançons i intentem dignificar el teu llegat. 15 anys són molts, masses, reivindicant-te com el que eres, un autèntic treballador de la cultura, un obrer de la paraula i de la cançó. Passaran els anys i seguirem aquí, fidels a la teva essència, hereus de la teva filosofia. Et recordem. Et respectem.

Avui, neva. Barcelona es converteix en una gran capa blanquinosa. I els punys de totes les dones es tornen a tancar buscant l’escalfor i el compromís directe amb aquesta i totes les vides.

La revolució, segurament, no serà televisada. Però tant de bo que, amb les cançons, poguéssim fer d’aquest món un lloc més habitable. Com a mínim, intentarem que les ràdios se’n facin ressò.

Serà avui, a partir de les 19.00 hores de la tarda, a la sintonia de Ràdio 4, al programa Cel Obert.

[Última hora] Finalment, per problemes de transport causats per la neu que està caient a Barcelona, l’entrevista de Ràdio 4 la realitzarem més endavant, entre aquesta setmana i la que ve.

Com molts de vosaltres ja sabeu, el passat 18 de desembre van entrar a robar a l’estudi La
Ramona. Ho van robar tot: instruments de música, ordinadors,
informació, discos durs… Aquest robatori no va afectar només a l’estudi de gravació, sinó que també va suposar pèrdua d’informació i de material per a tots els grups que hi
treballen i formen part d’aquest projecte: Pirat’s Sound Sistema, Alma
Afrobeat Ensemble, Kwame & Afrovibes, Fufü-ai i Dj Merey, entre
altres. I no estem parlant només de material fisic, sinó mesos i anys de
feina, de gravacions i discos que havien de sortir en breu i que ja no
existeixen!

Per això, i amb la col·laboració del Mundo Canibal, el
dimecres 3 de març s’organitza el festival La Ramona sigue sonando per
tal d’ajudar-los a refer-se i continuar treballant amb el que més els hi agrada, la música. Totes les entrades que es venguin fins les 00:00h seran pel
projecte La Ramona. I com que no ens agrada demanar res a canvi de res,
aquesta nit gaudireu de 9 bandes excepcionals, més músics convidats que
s’han ofert a col·laborar amb aquesta actuació solidària!

El nostre concert està previst que comenci poc després de l’obertura de portes, cap a les 20.30h. Us hi esperem!

Així doncs, no hi podeu faltar!

Després de saber que hem guanyat el Premi Enderrock 2010 al millor artista de cançó d’autor per votació popular, us volem agraïr el vostre suport i el vostre entusiasme. A més a més, en un mes hem venut més de 1.500 còpies de La mà dels qui t’esperen. Gràcies, gràcies i més gràcies! En el següent enllaç us detallem les botigues i
els bars on podreu
trobar el nostre tercer treball discogràfic. La llista obeeix un ordre
estrictament alfabètic i hi classifiquem els espais per poblacions.
Mica en mica l’anirem actualitzant! Gràcies!

La mà dels qui t’esperen, aquí.

Avui hem quedat amb una de les veus femenines en català amb un present més que sòlid i una trajectòria que s’entreveu esperançadora, fructífera i llarga. Ens hem trobat amb l’Anna Roig, i ho hem fet a l’estudi d’en Magí Batalla, a Sant Sadurní d’Anoia, que és el responsable de la producció musical del seu i el meu últim disc.

Hem quedat per començar a preparar una cosa que encara no us podem explicar. Això sí, un bon títol per aquest gran enigma podria ser Anna Roig i l’ombre de ton Cesk Hem parlat de molts temes, sempre amb l’alegria i l’optimisme que la caracteritzen. Així, hem arribat a la conclusió que els dos traurem videoclip d’aquí a ben pocs dies.

Si voleu conèixer més coses de l’Anna Roig, podeu visitar i escoltar el seu Myspace!