Author Archives: Criticartt

HO HAS D’ADMETRE TOT. ENTREVISTA DE TONI SELLA A RÀDIO MARICEL

11 gener 2010 – 2:23 pm
Avui el títol de l’entrada pot tenir un doble sentit, un de patrimonial i l’altre de personal. Llegiu i decidiu.
Aquest matí a Radio Sitges s’ha fet una entrevista a Toni Sella, director del Consorci del Patrimoni de Sitges, per a parlar sobre el projecte de reforma dels museus. Ara no m’estendré a comentar les seves paraules i reflexions, ja que això ho deixo per a la tertúlia sobre el tema que es realitzarà a Ràdio Maricel i a la que hi estic convocada, però no puc de deixar de fer una apreciació.
Quan Sella parla sobre la convocatòria que va fer a finals d’estiu a vint persones, les quals van assistir a nivell particular (com jo), o com a representants d’una entitat pública de Sitges, fa una clara al•lusió a la única persona que  va fer un comentari tècnic del projecte que allà se’ns presentava. Al referir-s’hi, Sella diu que va ser molt crític, i que a més a més, justament aquesta persona no estava convocada a l’acte, i com a apunt final diu: “Ho has d’admetre tot”
Doncs aquesta persona tan incomoda per a Sella és un arquitecte sitgetà amb 40 anys d’experiència, membre fundador del SERPAC (Servei per a la Protecció del Patrimoni Arquitectònic Català), i únic arquitecte assistent a l’acte, juntament amb el propi autor del projecte, Emili Hernández Cros, al qual, per cert, va felicitar per la complexitat de la feina realitzada. Com a arquitecte, només ell era capaç de fer certes apreciacions tècniques sobre el projecte acabat de mostrar públicament, ja que molts dels “intel•lectuals” que si que estàvem convocats oficialment, no ho podríem fer ni desprès de realitzar una tesi doctoral sobre el tema.També durant aquest acte, Sella va dir que es tractava de la presentació d’un projecte aprovat definitivament, al qual no s’hi podia fer cap canvi.
Aquest arquitecte es diu Ramon Artigas Poch, és el meu pare, i em va acompanyar pq jo li vaig demanar. Confesso que em feia una mica de vergonya assistir jo sola a aquest acte, i no vaig pensar mai que algú es podria molestar tant.
Per cert, tothom i en molts moments i aspectes de la vida laboral, política i personal,  hem d’admetre  molts “TOTS”, coses i persones que no ens plauen, però així és la vida!!!!
Posted in Actualitat, Cultura popular i tradicional, Història | Comments Off

COMENÇA LA SETMANA CLAU. www.plataformasitges.blogspot.com

11 gener 2010 – 12:29 am
Comença una setmana clau per al nostre objectiu de concienciar a la gent sobre el que pot passar amb el nostre patrimoni si finalment es porta a terme el projecte per a la restauració de la façana marítima dels museus sitgetans.
Ahir és va obrir oficialment el nou blog per a la defensa del patrimoni social, cultural, artístic….. de Sitges. Aquest ha iniciat el seu camí amb la divulgació del projecte gàbia, cub de vidre… de Maricel Mar…., però no s’estanca en aquest tema ni es pensa quedar aquí… així doncs, www.plataformasitges.blogspot.com/ queda a la disposició de tots els que necessitin fer públiques les seves crítiques, demandes….
Durant aquesta setmana, a Ràdio Maricel se realitzaran una série d’entrevistes, tertúlies, comentaris de notícies i blogs…. referents a aquest projecte. Demà, Toni Sella, director del Consorci del Patrimoni de Sitges i principal avalador d’aquest controvertit projecte, serà a Ràdio Sitges per defensar-lo i per donar explicacions sobre el pq s’ha triat aquest projecte i no un altre/s (de l’existència dels quals no en tinc constància). Dimarts serà el torn del sector crític, amb l’arquitecte tècnic Josep Pascual (autor de la foto denúncia publicada a l’Eco de Sitges fa dues setmanes) i amb mi, històriadora de l’Art. I finalment dimecres, i dins de la secció que cada quinze dies Ràdio Maricel dedica als blogs relacionats amb Sitges, es farà un especial sobre les publicacions dedicades al projecte de restauració de Maricel, Cau Ferrat, Casa Rocamora (la qual no podem oblidar, pq també és molt important)….
Per cert, aquestes imatges publicades sota del texts, en les que es pot veure la façana marítima de Sitges durant els primers anys de 1920, són fonamentals per poder entendre com hauria de ser una veritable restauració de la façana posterior d’aquests importantíssims edificis. La primera casa després de la torre cilíndrica, era la casa Rocamora, una interessant contrucció amb la seva terressa i la galeria arcada al pis superior. Doncs en comptes de tornar-la al seu estat original, el projecte de reforma actual té la intenció d’amagar-la sota un horripilant (com m’agrada aquesta paraula) cub de formigó amb dues finestre antisimétriques, tot un detall arquitectònic… I seguidament ja ve el cub de vidre que trencarà totalment la visió i estètica d’aquest bell paratge, que no només es veu des del mar, sino que des dels espigons també en tenim un bell punt d’observació.
També agrair a tots aquells que d’una manera o altra estan posant el seu granet de sorra (o roca) a la nostra causa. Avui s’ha publicat un post al “Blog de Guillem Carbonell”.
Posted in Actualitat, Cultura popular i tradicional, Història | Comments Off

ARQUITECTURA CATALANA I ALTRES COSES… BLOGS D’ARQUITECTURA

8 gener 2010 – 7:09 pm
Imatge treta del blog “Arquitectura i altres coses” de Jaume Prat
“Arquitectura Catalana. Arquitectura a Barcelona i País endins” és un dels meus blogs de capçalera pel que fa al tema que tan clarament queda anotat en el seu títol. Darrerament el seu autor, Medit, estava incloent dins de la seva particular i extensa enciclopèdia d’arquitectes catalans els membres del grup del GATCPAC. No m’hi vaig poder estar de demanar-li la inclusió del meu estimat Josep Maria Martino i Arroyo.
Aquell mateix vespre, Martino havia entrat al “hall of fame” dels arquitectes catalans gràcies a la voluntat de Medit.
Us recomano ferventment aquest blog. Si el seguiu coneixereu arquitectes dels que potser només n’heu sentit a parlar, a la vegada que podreu aprofundir en l’obra de personatges reconeguts. Però no us quedeu en els texts, llegiu els comentaris, on Medit es deixa anar i ens mostra el seu veritable coneixement sobre el món de l’arquitectura. Com exemple la seva reflexió a la meva pregunta de que li semblava el nou projecte sobre la façana marítima de Sitges, que trobareu en el post sobre Sixte Illescas al qual el tema ni li anava ni li venia, però li ha tocat.
Posada a recomanar blogs d’arquitectura, no puc deixar de parlar d’ “Arquitectura i altres coses” escrit i il•lustrat amb moltíssima paciència per l’arquitecte Jaume Prat. L’anàlisi de construccions actuals i no tal actuals, serveix de camí per a aprofundir en la història de l’arquitectura. Això si, necessiteu temps i concentració per poder entendre i pair tot el que ens explica en Jaume en els seus extensos escrits, molts dels quals són veritables tesines.
Com podeu veure els dos blogs es complementen perfectament. En un hi trobem l’obra i en l’altre l’autor…..
Posted in Actualitat, Cultura popular i tradicional, Història | Comments Off

LES NOSTRES CRÍTIQUES JA TENEN RESSÒ A LA PREMSA. SEGUIM!!!

5 gener 2010 – 12:21 am
Façana de l’Hospital de Sitges, 1913. Actualment Museu Maricel Terra. Foto del Fons Salvany, de la Biblioteca de Catalunya

Avui m’he convençut que val la pena lluitar per les coses, per molt inutil que les teves crítiques puguin semblar als altres. La meva primera alegria l’he tingut a l’agafar l’Eco d’aquesta setmana. A la pàgina 17 m’he trobat amb la imatge virtual de la futura reforma de la façana marítima dels museus, sota de l’estat actual d’aquest emblemàtic espai sitgetà. Sota el directe títol de “SITGETANS. Podem tolerar aquest canvi d’imatge?” (no sabeu com m’agradaria que en casos com aquest l’Eco fos en colors), l’arquitecte sitgetà Josep Pascual Camps, no necessita cap més paraula per demostrar la seva indignació pel que fa al nou projecte. Ell deixa el seu mail per a les possibles reaccions, joseppascualcamps@gmail.com. Si algú vol dir la seva, la seva opinió quedarà publicada a l’Eco.

Haig de confessar que en Josep Pascual va ser una de les persones que em van animar a iniciar la meva petita croada. Al final de la conferència que vaig donar a finals de novembre sobre la història del Passeig Marítim, ell se’m va acostar i em va dir: hem de fer alguna cosa per impedir que destrossin Maricel. Em vaig quedar uns segons parada, però al sortir del Grup d’Estudis el meu cap bullia!!!!
Així doncs, que part de la meva segona sorpresa d’avui també hi té el seu protagonisme en Josep Pascual. Comprant el diari al quiosc del carrer Àngel Vidal (si home, aquell carrer tan ben enrajolat), m’he topat amb el semàfor de la contraportada del Diari de Vilanova. Al veure la foto del regidor de cultura de Sitges, Gabi Serrano, amb un signe d’exclamació, m’ha fet llegir el pq d’aquest: “L’aspecte que lluirà la façana marítima històrica de Sitges ha estat objecte de dures crítiques a Internet. En un tema tan delicat, l’Ajuntament potser hauria d’haver sotmès el projecte a un procés de consulta ciutadana més ampli”.
No m’ho puc creure!!!!! Encara no hem començat la guerra i ja tenim la preimera batalla guanyada!!!!
He girat enseguida el diari per llegir la portada i una petita nota diu: “Sitges. Moviment contra la “destrucció” de la façana marítima. Sitgetans mostren el seu desacord amb la restauració dels museus. Pàg. 23”
Evidentment he corregut per trobar la pàgina 23. “Atreviment o acció vandàlica?. La remodelació de la façana històrica de mar genera crítiques a Internet”. Ara no puc copiar tot el text escrit per Joaquim Domínguez, però si que intentaré comentar-me alguns punts que m’ha sobtat. Primer de tot, l’aparició de Gabi Serrano en tota aquesta moguda. Us puc assegurar que al parlar sobre aquest projecte en cap moment se’m va passar pel cap la possible intervenció de Gabi Serrano. Però clar, és el regidor de cultura. Doncs bé, a l’article del Diari de Vilanova l’encarregat de contestar als internautes/blocaires no convençuts amb la nova reforma de la façana, és el propi Serrano, al que per cert, saludo cordialment, ja que al diari assegura haver “llegit algunes d’aquestes crítiques”. Ell, “ferm amb la defensa del projecte de remodelació”, diu una frase que no hi ha manera d’entrendre. Potser algú em pot desxifrar que vol dir amb “La protesta l’ha motivat la qualitat de l’eina utilitzada, que és el mateix que va passar amb el Mercat Municipal”. A quina eina és refereix? I per cert, patrimonial, arquitectònica i culturalment parlant, quina relació hi ha entre els edificis dels Museus i l’actual edifici del Mercat Municipal?.
Una altra cosa. Tot i que el projecte es presenti als grups polítics municipals, i al Consell de la Vila (del qual no se qui en forma part), crec que el que s’ha de fer és presentar el projecte al poble, que de maneres de fer-ho n’hi ha moltes. Quan volen ben bé que fan festes populars a la Fragata per demanar la opinió del poble, o es presenten els nous projectes en publicacions municipals a tot color… Si els grups polítics no reacciones, per sort el poble si que ho fa!!!!
L’autor del text diu que “la solució en aparença plana, amb una àmplia vidriera que deixa veure una passarel•la pensada per facilitar la mobilitat, ha deixat descol.locats els autors dels escrits apareguts en els darrers dies a la xarxa”. Doncs dir-li al senyor Domínguez que de descol•locats res, que fa molt de temps que des del meu blog ja adverteixo de quina és la nova “idea lluminosa” de l’Ajuntament de Sitges. Els que s’ha quedat descol.locats són els que han promogut aquest projecte, que acostumats a que ningú faci res davant de les seves dubtoses actuacions, ara els hi molesta que el poble hagi començat a dir PROU!!
El primer blog al que fan referència és el d’en Florenci Salesas. Ja us he recomanat diverses vegades que us convertiu en seguidors d’ell, ja que les seves paraules són clares i directes. Però el petit fragment triat per l’autor de l’article no està complert i no s’entén, ja que falta un NO crucial “ ..fa temps que necessita una restauració urgent i cara, tan cara com vulguin, que el poble de sencer la pagarà a gust, però (NO) per fer això”.
I un cop superada les “demolidores” crítiques d’en Florenci arriba l’hora d’aquest blog. Però un cop més agafa un fragment d’una de les entrades de fa uns dies, que treta de context no té gaire sentit. Així doncs que millor que llegiu tot el text en aquest mateix blog.
El text segueix amb una nova declaració del regidor de cultura, el qual diu que “el projecte ha estat encarregat a Emili Hernández-Cros, un dels millors arquitectes, que ja va fer la reforma del Miramar i coneix molt bé els museus de Sitges”. No dubto que Hernández-Cros sigui bon arquitecte, tot i que no conec gaires edificis dissenyats per ell, però afirmar que és el millor arquitecte trobo que és una mica agosarat.
Però per al•lucinant  i surrealistes les dues darreres afirmacions de Gabi Serranao. Primer dir que “la gent s’ha confós amb la recreació virtual. El que es fa és col•locar una façana de vidre, és cert, però això permetrà veure els edificis”. Doncs com serà el resultat final d’aquest projecte? Quin serà l’aspecte de la façana marítima?. Ens han volgut enganyar amb la imatge virtual? Es pensen que la “gent” som idiotes?
La segona, i per sort última, “el més important és que s’han aconseguit deu milions d’euros per aconseguir la continuïtat dels museus”. És a dir, ara ja tenim la pasta, i el projecte ens importa un pito!!!!!
Només dir que aquests dos articles apareguts a l’Eco i al Diari de Vilanova tot just iniciat el moviment popular en contra de la reforma de la façana marítima, serveixen per demostrar que els sitgetans també tenim veu en el nostre poble, i que no estem disposats a que quatre juguin amb el nostre patrimoni. Fa uns dies el ministre Blanco va venir a Sitges a firmar l’inici de la “guerra”. Avui hem iniciat  la nostra petita batalla, però la lluita serà llarga i dura!!! (Però sense munició que pugui ocasinar cap mal, ni personal ni patrimonial).
Posted in Actualitat, Cultura popular i tradicional, Història | Comments Off

EL METRO ERA UNA INOCENTADA, PERÒ LA REFORMA DE LA FAÇANA MARÍTIMA NO HO ÉS!!!!!!

29 desembre 2009 – 1:35 pm

Evidentment la notícia d’ahir era una inocentada, però no és una proposta molt allunyada a les que darrerament s’ha fet. Us recordo que el projecte de reforma de la façana marítima dels museus sitgetans està aprovat i és imminent!!!!
La Plataforma ja està en marxa, però necessitem el SUPORT REAL de tots vosaltres. No ens podem quedar amb els braços plegats. Per molt que ens diguin que la “nova pell de vidre” és un gran invent, us puc assegurar que la vista que del mar es tindrà des de Maricel no serà com aquesta!!!!!!!

Posted in Actualitat, Cultura popular i tradicional, Història | Comments Off

EL QUE ENS FALTA… UN METRO A SITGES

28 desembre 2009 – 2:05 pm

Posted in Actualitat, Cultura popular i tradicional, Història | Comments Off

MOLT BONES FESTES

24 desembre 2009 – 12:35 pm
L’any passat em vaig proposar escriure de tant en tant bones coses en aquest blog…. ho he intentat, però no me n’he sortit gaire, ja que les coses, patrimonial i culturalment parlant, no han estat massa tranquil•les. Però no em dono per vençuda, i torno a fer-me el bon propòsit de intentar trobar i explicar aquí alguna cosa més que crítiques i despropòsits.
Així doncs, avui us penjo unes fotos, no de la qualitat que es mereixen, del pessebre de l’avi. Recordo els diorames que durant anys ha fet el meu avi, tant per casa, com per altres llocs: el Vinyet, l’hospital, o les moltes escenes que omplien el taller de guix casa els avis al Vinyet (casa dels Artigas)… Són veritables obres d’art que res tenen a veure amb les casetes de palla i fustetes que venen a la Fira de Sant Llúcia o a les botigues dels Xinos….. Jo ja fa anys que davant de la impossibilitat de muntar un pessebre com el de l’avi, a casa meva no en poso cap…, em sap greu pels nens, però en aquest assumpte m’he tornat molt sibarita, i tenint el de l’avi qui en vol un altres!!!!
El Pessebre d’aquest any potser no és tan gran com els que feia quan jo era petita. Els anys no perdonen per ningú, però tot i que potser no hi ha el pou i la font amb aigua, o els pastors no tenen un foc tan gran, us puc assegurar que un cop més m’ha tornat a impressionar la bellesa d’aquest petit naixement que amb tota la seva il•lusió ( i potser fins i tot una mica de mandra) l’avi a creat per als seus tres besnets!!!
Ah, i un any més, gràcies als que teniu la paciència de seguir i aguantar les neures que omplen el meu blog.
          Bon Nadal i un feliç anys 2010!!!!!

Posted in Actualitat, Cultura popular i tradicional, Història | Comments Off

DESITJOS PER L’ANY 2010,2011, 2012…..

22 desembre 2009 – 8:16 pm
Imagineu-vos si és important, patrimonialment parlant, la façana marítima dels Museus de Sitges, que la portada del quadern “Els municipis i el patrimoni arquitectònic. Compendi legislatiu comentat. 5 plecs”, publicat per la Diputació de Barcelona durant el mes de desembre de 2003, i en el que es fa referència a les normes i lleis del patrimoni arquitectònics de tots els pobles de Catalunya, té com a fotografia la vista d’aquest bell espai, que des de fa un temps reivindiquem, i que com a part important del nucli antic de Sitges,  fou declarat conjunt històric-artístic el 13 de juliol de 1972.
Que haurà passat durant aquest sis anys, des de que Raquel Lacuesta va publicar aquest interessantíssim llibre, fonamental a l’hora de basar legalment les meves demandes patrimonials, fins fa una setmana, quan el senyor Antoni Fogué, president de la Diputació de Barcelona, va arribar “directamente al lugar del crimen”, acompanyat pel ministre Balnco, per signar el conveni de rehabilitació dels museus.
I més localment, on estan tots aquells ponents i assistents al simposi sobre la figura de Santiago Rusiñol, acte que es va celebrar a Sitges a finals del mes de febrer de 2007, i durant el qual es van proposar incloure el Cau Ferrat dins del llistat del Patrimoni de la Humanitat?
La bellesa de Sitges ha omplert pàgines i pàgines de llibres, diaris i revistes de totes les époques. El darrer exemple d’aquesta admiració, la vaig trobar fa molt poc a  l’Eco de Sitges del 12 de desembre de 2009. Antoni Sella, a la seva columna setmanal “Quadern de Camp”, publica l’article Caminar fàcil, del que s’en poden fer dos tipus de lectura. Una de  ràpida, en la que podem dir que explica la facilitat d’anar còmodament i a peu, des d’Aiguadolç fins a Terramar. Però jo he tirat per l’altra manera lectura i endinsar-me una mica més en el seu escrit. Quan fa referència al nou passeig Balmins, hi destaca “la intervenció discreta” que s’hi ha fet, i del que “costaria trobar un projecte més respectuós amb l’indret que el que s’ha realitzat”. Al parlar de la transformació del paisatge degut a la proliferació d’urbanitzacions sobre la muntanya que corona en la llunyania la nostra Punta, “una trista realitat”, diu textualment “és d’aquelles situacions que ningú no n’és culpable individualment, ningú que avui estigui en exercici”. Però al llarg del text, hi ha altres raonaments molt interessants com, “tret d’algun bunyol arquitectònic, la façana marítima ha pogut conservar amb certa ufana la seva imatge clàssica i la visió del mar” o “l’ermita del cementiri, la de Sant Sebastià, és precedida per una llengua encimentada de no massa bona digestió, però és passable”…., unes frases que “Deu no vulgui” es puguin aplicar en un futur proper, per parlar sobre la reforma de la façana dels museus.
Dins de tres anys m’encantaria escriure un article sobre la re-inauguració del Cau Ferrat, Casa Rocamora (com a Museu Ramon Casas) i Palau Maricel, en el que es digués que el millor d’aquesta restauració era haver aconseguit conservar la imatge clàssica, i no pas que escriure que es tracta d’una obra de no massa bona digestió, però passable.
El futur de Sitges està en masses mans (Govern, Generalitat, Diputació, Ajuntament, Consorci..), però som els sitgetans els que hem de lluitar pel que és nostre, i potser en una nova crònica sobre la bellesa de Sitges, ja podrem posar com a imatge il•lustrativa, una foto de la façana blanca i neta dels museus, així com la meva al costat de la Sirena de Pere Jou al peu de les escales de la Punta.
Posted in Actualitat, Cultura popular i tradicional, Història | Comments Off

ELS SITGETANS, EL VERITABLE PATRIMONI DE SITGES

20 desembre 2009 – 11:12 pm

A punt d’entrar en un any que es preveu mogudet política, social, cultural, patrimonial i “sitgetanament”, hi ha persones i actes que em fan adonar-me de la bondat i les ganes de tirar projectes endavant, tot i les dificultats de tot tipus que aquests objectius comporten.
L’altre dia vaig anar a fer una visita al centre de Càritas de Sitges. Aquell gran espai amagat en una espècie d’aparcament sota l’església de Sant Joan em va sorprendre molt gratament…. Com si es tractés d’una “luxosa” botiga de segona mà, d’aquelles que tant de moda s’han posat entre el jovent més cool europeu, allà es pot trobar de tot, però amb un ordre tan ordenat (valgui la redundància), que fins i tot sap greu mirar-ho des de lluny, no fos cas que sense voler alguna cosa es mogués. La roba perfectament penjada i ordenada : primer per sexe i edat, desprès per talla, per tipologia, per època de l’any, o per celebracions (vestits de núvia i nuvi, de comunió, disfresses…). Una cosa semblant els hi passa a les sabates, al “menage” de cuina, a les joguines…… Els responsables de Càritas Sitges, persones amb una voluntat immensa i amb un cor molt més gran, hi posen tot el temps i tota la seva il•lusió per aconseguir la felicitat dels altres.
Tot això per dir-vos que ara que les coses no van molt bé, val la pena no pensar-s’ho dos cops, i portar a Càritas les coses que ja no utilitzeu, que us han quedat petites, les joguines que tot i encara estar en molt bon estat (moltes vegades ni estrenades ni obertes) us sap greu donar-les tot i que els nens no hi juguen mai….però no ho dubteu ni un moment, pq allà li donaran un nou ús i ajudareu a moltes persones que ho necessiten, a la vegada que fareu feliç a altres nens que segur que no trigaran ni un moment a obrir la seu nou joguet.
Un cop més vull tornar a deixar constància d’un altre grup de persones d’immensa bondat. Els voluntaris de la Fundació Ave Maria fan una labor que sempre m’ha admirat. Des de les passejades diàries amb els nois del centre, fins a les belles peces que cada any ens permeten comprar a la seva parada nadalenca del Cap de la Vila. Ara, per exemple, estic escrivint aquesta entrada sobre una comodíssima safata pintada a mà amb un coixí enganxat que em fa molt més fàcil la meva feina….. ah, i sobretot felicitar-los pel seu peculiar i original arbre de Nadal fet amb cadires, que decora la façana de la seva seu, a la Villa Havermann. Ja van demostrar amb l’exposició que van organitzar durant el mes de maig al Mercat Vell, que aquest edifici està ple de gran artistes!!!!
Parlant d’artistes. Una manera diferent de donar el temps personal als altres és la que avui hem pogut gaudir al Teatre del Casino Prado. El grup amateur de l’Associació Teatral de Sitges ha estrenat “Els Pastorests” amb un gran èxit. El text que han triat, original de Mn. Rossend Fortunet i Busquets, ha estat molt ben interpretat per tots els actors que han anat omplint l’escenari, juntament amb la música, perfectament interpretada per l’orquestra reunida per a l’ocasió. No voldria destacar a cap personatge en especial, però no em puc estar de deixar constància de dos actors que m’han encantat. L’Ona Almirall ha estat un magnífic Llufa, i en Jordi Massip un immillorable Rei Herodes….. Gràcies a associacions com aquesta, podem seguir transmetent als nostres fills un patrimoni cultural tan important per Sitges com són els grups de Teatre Amateur que tant camí han fet dins de la història del nostre poble.
Però a vegades la bona voluntat dels que a canvi només reben els aplaudiments, no ve acompanyada per facilitats a l’hora de treballar. El Casino Prado, un espai importantíssim pel que fa al patrimoni arquitectònic i associatiu de Sitges, es troba en un estat de conservació deplorable i totalment fora de normativa. Avui no ens hem gelat per miracle, ja que les ganes de viure aquell moment eren més fortes que el fred que durant tota la representació a dominat la sala. Tothom amb l’abric, la bufanda i els guants, els nens tossint, i els actors gelats; les escales, passadissos i “palcus” sense cap llum d’emergència que impedeixin cops imprevistos; no hi ha teló ni tallafocs, ni condicions per als actors…….. No se quan arribaran els diners promesos, una quantitat pactada i aprovada durant el Ple de juliol de 2008, quan es va firmar un conveni entre l’Ajuntament de Sitges i la fundació Casino Prado, que teòricament ha de permetre la total restauració i adequació de l’espai.
Bé, però que aquest apunt, necessari, no desviï el que aquí volia deixar clar, que tenim una bona cantera (sènior i junior) de voluntaris, d’artistes i d’actors sitgetans. Molta gent que fa del nostre poble un espai solidari i cívic. En definitiva, el que realment fa bell i interessant Sitges són les seves persones, el seu veritable patrimoni.
Posted in Actualitat, Cultura popular i tradicional, Història | Comments Off

MUCHAS GRACIAS MINISTRO POR HABER VENIDO DIRECTAMENTE AL LUGAR DEL CRIMEN. ANTONI FOGUÉ, PRESIDENT DE LA DIPUTACIÓ DE BARCELONA

16 desembre 2009 – 11:22 pm
Fa uns dies vaig escriure que no tenia la imatge virtual de la futura remodelació de la façana marítima del Palau Maricel Mar, Can Rocamora i Cau Ferrat. Avui ja la puc penjar aquí, ja que s’ha publicat a diaris com La Vanguardia, desprès de que ahir el Ministre de Foment José Blanco fes una paradeta de mitja hora per signar el conveni per a la restauració dels museus de Sitges, un projecte del que no en té n’hi idea. A aquest acte també hi van assitir i van parlar, l’alcalde de Sitges Jordi Baijet, i el president de la Diputació de Barcelona Antoni Fogué (principal avalador del projecte). 
Si voleu saber que van dir les tres autoritats ho podeu escoltar aquí, en el tall de Ràdio Maricel. Us recomano el minut 19 d’aquest tall radiofònic, justament el final del parlament del senyor Fogué, i que he utilitzat com a títol de l’entrada d’avui: “Muchas gracias ministro por haber venido directamente al lugar del crimen”.
 Si ell que suposadament coneix tots els “intringulis”del projecte diu això, a mi nomès em queda dir: ara si que tinc por!!!!!
Foto extreta del blog de Vicenç  Morando, Crònica Local, en el que es pot veure el deplorable estat de cnservació de la façana marítima dels museus de Sitges. A la dreta de la foto i amb la flexa groga, la façana del Cau Ferrat; amb fletxa verda la Casa Rocamora; i vermell, tots els edificis que conformen el Palau Maricel Terra. Evidentmen el conjunt necessita una restauració molt forta, però això no implica fer desaparèixer una de les característiques pricipals de la façana marítima de Sitges, com és la verticalitat dels edificis diferents, que amb els anys han format part d’un conjunt urbanístic únic.
Amb la reforma que proposen des del Consorci, desapareixerà aquesta veriticalitat i aquesta divisió arquitectònica. La “nova pell” de vidre convertirà la individualitat de cada una de les petites construccions en una façana unificadai de tendència horitzontal. Per no dir les horripilants escenes que de les que sen dubte podran gaudir els visitants als museus, quan les gavines i aus marines xoquin indiscriminadament contra aquesta copia del Centre Pompidou de París.
Però amb la reforma també desapareixerà un edifici importantíssim, al Casa de Can Rocamora, la qual es convertirà en un cub de formigó amb minses finestres, que tindrà com a funció unir Maricel i Cau Ferrat.
Deu milions d’euros són molts diners per a qualsevol projecte, però davant de les obres que es volen realitzar a Sitges, jo em pregunto si no hauria estat millor gastar gran part d’aquest pressupost en la més que necessària restauració dels museus, deixant-los com a nous internament, però amb la seva aparença original, que crec que és part fonamental del seu èxit, i la resta de diners, que no serien pocs, dividir-los anualment per a mantenir en bon estat aquesta restauració. Ara tenim 10 milions i farem grans obres, però quan aquests diners s’esfumin, tot tornarà a ser com ara, i com no tindrem diners per conservar el que s’ha fet, poc a poc, i al llarg dels propors 90 anys, els edificis restaurats es tornaran a envellir… i potser l’any 2100 tornaran a fer una nova reforma, i la primera actuació serà treure aquella pell de vidre i les seves rampes, per retornar a l’origen de finals del segle XIX, inicis del XX.
Posted in Actualitat, Cultura popular i tradicional, Història | Comments Off

OJOS QUE NO VEN CORAZÓN QUE NO SIENTE. RESUM DE LA POLÍTICA CULTURAL DE SITGES?

15 desembre 2009 – 1:12 am
- Benvingut Sr. Alexandre. Veig que finalment s’ho ha pogut arreglar per venir a la inauguració.

- No hi podia faltar. Per cert Utrillo, he estat una estona a la seva exposició. Doncs pel que em va explicar l’altre dia sobre la falta de pressupost, és una magnífica mostra!!!!

- Es fa el que es pot. Però estic molt content. No ho puc negar. Parlant de negar, no em va dir que mai havia estat a Sitges?

- Calli, calli!! Com tinc el cap. No se si és l’edat o la distància temporal, però sort que tinc apuntadors!!!! Es veu que si que he estat a Sitges…

- Veus com tenien una raó aquests de l’Ajuntament per dedicar-li  una expo….i quant de temps vas passar aquí?

- La veritat és que no ho recordo molt. L’edat no perdona, i la mort menys. Però m’asseguren  que va ser l’any 1948, convidat per una noia. Com passa el teps!

- Però alguna cosa vas fer per deixar tan bon record a Sitges? Una conferència, un recital de poesia!!!!

- No, res de res, vaig passar un dia gaundint del seu poble, com ha fet tantes altres persones al llarg dels segles. Però m’imagino que la meva amfriona, la Susana March, va parlar bé de mi als seus cnegits….i amb els anys la meva visita s’ha magnificat una miqueta… o molt…

- Deu ser això. Miri, que ja comencen els parlament d’inauguració!!! Potser ara els polítics ens treuen de dubtes sobre la seva relació amb el poble!!

- Ho dubto, però escoltem-los.

                                  Pintura de Menchu Lamas en Homenaje a Vicente Aleixandre. El Cultural.es

Aquí deixo “un nou capítol” de les converses celestials entre Aleixandre i Utrillo. I per cert, la primera foto de l’entrada d’avui, en la que es veu a Vicente Aleixandre visitant la tomba del poeta Miguel Hernandez, és una manera de ”representar” al quadre de la Florencia Coll, “En el Cementerio”, que forma part de l’exposició que es va inaugurar diumenge, i del que no he pogut trobar cap fotografia, tot i que entre els objectius de la mostra organitzada des del nostre ajuntament destaca el de donar ressò als pintors i artistes locals….. Us puc assegurar que el quadre de la Flori és una meravella, i quan li faci la foto que es mereix la penjaré aquí.
Així doncs, el diumenge es va presentar l’exposició Vicente Aleixandre. No puc dir com va anar ja que no hi vaig assistir, i ja que aquí sempre sóc sincera, dubto que la visiti…. Durant mesos m’he preguntat quin “as” es traurien de la màniga des de l’Ajuntament per justificar els diners que han costat ha sitges l’organització d’aquesta exposició itinerant. Avui he sortit de dubtes. Tot i que ho he trobat una excusa agafada amb pinces, l’as ha sortit del barret del regidor. A l’entrevista realitzada aquest matí al regidor de cultura Gabi Serrano a Ràdio Maricel, aquest ha explicat que existeix un lligam entre Sitges i Aleixandre. Aquest nexe és Susana March, “una gran poetessa” com l’anomena el regidor.

                                                    Obra de Francisco Leiro, “Bogallo” 2007

Confesso que no la conec de res, i disculpant la meva ignorància he consultat sobre la seva persona i obra a erudits i savis de la literatura hispànica. La seva resposta no ha estat gaire esclaridora. Per la tesi doctoral “Poesía en castellano en Barcelona (1939-1950)” escrita per Dolores Manjon-Cabeza Cruz, sabem que Vicente Aleixandre va conèixer a l’escriptora i poetessa Susana March (Barcelona, 1918-1991) l’any 1948 a Sitges, trobada que queda explicada en el llibre de 1980, Los Encuentros (pàgines 274-277), on Aleixandre fa un retrat de la seva amfitriona.

                       Obra de Miquel Condé: “Oda a los niños de Madrid muertos por la metralla”, 2009

Però deixem aquesta exposició de banda i parlem de la que arribarà durant el mes de febrer del 2010. A l’entrevista citada el regidor fa un avís una mica estrany. Al fer referència a la propera arribada de la més que comentada exposició “Homenatge a Martin Luther King” a Sitges, ell ja ens diu que no esperem gaire d’ella. Que l’exposició de Vicente Alexandre és “més rodona” que aquesta. Quina por!!!
Tampoc deixa clar el tema del finançament de la caríssima mostra. Ell ho resumeix amb “tenim dibuixat el finançament”…. no em direu que no és original la resposta.

I tornant al títol de l’article. La crisi ha frenat la compra i restauració de l’edifici del Patronat, per part de l’Ajuntament de Sitges al seu propietari actual, la Generalitat de Catalunya.  Però el pitjor de tot és com es troba aquest edifici tan destacat per la història més recent de Sitges. Ja fa anys que la vergonya se’m menja quan passo per davant, cosa que faig molt sovint, i veig tota aquella que brutícia que s’acumula a la porta de ferro, la mateixa tanca on des de fa unes setmanes hi penja un cartell anunciador d’una projecte immobiliària situada a la part posterior del Patronat. Però a la pregunta de com és que la Generalitat té aquest edifici en aquest estat d’abandó, el regidor es renta les mans amb la frase, “Ojos que no ven corazón que no siente”. No puc entendre com es queda tan ample amb aquesta resposta. La seva obligació és fer que tots els propietaris d’edificis catalogats o no, tinguin els seus immobles en condicions, i encara més si aquest propietari és un ens públic tan important com la pròpia Generalitat.
Aquesta frase també m’ha servit per entendre el perquè és difícil veure membres de l’Ajuntament de Sitges passejant pel poble. Clar, si no veuen el pèssim estat de molts edificis emblemàtics sitgetans com la Casa Telègrafs del Carrer Major (possible seu del nou museu Bacardí) o la residència Helvética, no se senten obligats a fer-los restaurar ja que el seu cor no sent…el dolor del meu, ja que els meus ull tot ho veuen, però per que jo els hi faig veure.
I per últim, demà (avui 15 de desembre) a les 12 del migdia ve José Blanco, actual Ministre de Foment del Govern d’Espanya, a firmar (fer el paripé) el conveni per a la reforma dels Museus de Sitges. Ara sí, quan tot està dat i beneit, tot el poble queda convidat a aquest acte, i m’imagino que demà (avui) posaran la imatge virtual del projecte de reforma del Cau Ferrat, Casa Rocamora i Maricel, a primera fila… als ulls al•lucinats de tots els que ho veuran per primera vegada.
Un cop més torno a tenir la sensació de tenir uns representants polítics i institucionals clarament identificables amb els micos savis del “no parlo, no escolto, no veig”.
Posted in Actualitat, Cultura popular i tradicional, Història | Comments Off

ELLS TAMBÉ DUBTEN.

10 desembre 2009 – 4:29 pm
- Un any més ens trobem aquí? Com ha anat l’any? Ai, per cert, saps alguna cosa d’en Gabriel?
- I tant, com passa el temps. Sembla que faci dos dies que estàvem dalt de la tarima, i han passat dècades. A quin Gabriel et refereixes, a l’arcàngel?
- No home no, al nostre comissari!!!!!
-Ah, del Gabi. Si, he rebut un mail de l’Ajuntament. La setmana que ve s’inaugura la meva exposició a Sitges. Mira si és original que ha triat el dia 13 de desembre, just quan es celebren els 25 anys de la meva pèrdua existencial.
- Veus, sempre hi ha coses per celebrar. Uf!!!! però de bon rotllo, fa una mica de mandra la expo. Ara que tot semblava tranquil, culturalment parlant, i veuràs com tornarem a començar amb la batalla ….. ei, però jo encantat que et dediquin una mostra. A veure quan arriba la meva d’una vegada, ja que amb les cròniques de l’Eco no me’n faig una idea….
- Una pregunta, tu vas estar alguna vegada a Sitges?
- Jo? No. I tu? Pq?
- La veritat és que tampoc. No, és pura intriga. Com és que van pensar en nosaltres a l’hora de muntar dues exposicions homenatge.
- No ho se. A mi també em va semblar estrany. Quan em van trucar per proposar-m’ho, el primer que vaig fer va ser buscar Sitges al Google Map.
- Home, jo tant tampoc, però en un primer moment vaig pensar que es confonien de persona, però es veu que no, que era jo. He pogut parlar amb algun sitgetà i m’ha explicat la nova política cultural que des de fa uns anys es du a terme a Sitges.
-I?
-I, doncs que el regidor ha decidit homenatjar a gent de fora. Bé, potser no coneix gaire gent relacionada amb Sitges a qui dedicar-li una exposició.
- Si, ja pot ser. Diuen que ara el món està pitjor, i que la falta de comunicació és una de les principals característiques.
- Clar, deu ser això. A veure si quan inaugurin la teva exposició hi pots anar. L’altre dia vaig coincidir amb un tal Utrillo. Durant uns dies els dos coincidirem en espai expositiu al Miramar. Em va explicar les dificultats econòmiques que ha tingut de viure la seva comissaria a l’hora de fer el seu Any-Homenatge. La veritat és que davant de les facilitats que se’m van donar a mi, aquesta conversa em va deixar una mica parat.
- Doncs si, a mi també m’ho ha posat tot molt fàcil. A Nova York no hi va faltar de res.
- No se, potser no hi ha gaires persones de qui parlar a Sitges. La veritat és que aquest Utrillo el vaig trobar una mica “rarillo”. Però em va dir que tenia que anar a la inauguració, que el poble era molt bonic. Però que no trigués gaire, que cada dia és fan més desgràcies urbanístiques.
- A veure quan inauguren la meva, que si no tinc altres compromisos també hi aniré.
- Mira ja comença …. aquest Obama no està mal. Que et sembla Martin
- A mi m’agrada, però que t’haig de dir jo.
-Segur que aviat li faran una exposició a Sitges… i espero que estigui viu per poder-la inaugurar ell.
- No ho se Vicente, jo crec que el Gabi ja n’ha tingut prou i que entendrà les queixes dels sitgetans. A mi m’agrada que m’homenatgin, però si t’haig de ser sincer, no hi trobo la gràcia que ho hagin de fer des de Sitges.
- Prou?. Ai, Martin, ara entenc pq et van donar el Premi Nobel de la Pau. Hauries de llegir les cròniques locals i les diverses cartes que s’han publicat aquests darrers mesos. Són molts els sitgetans que pensen el mateix que tu, però ell segueix insistint en que som les persones més adients. Bé, tot i que potser m’ho mereixo, jo també he donat voltes a tota aquesta moguda…. ah, però hi ha quadres que estan super bé. Per què no vens amb mi a Sitges?
- Vigila Vicente, que si parles així potser et retiraran la lletra O de la Reial Acadèmia Española. Si puc venir t’ho faig saber.
- Bé, escoltem que diu en el seu discurs el President d’EEUU. Ei, que parlen de tu!!! Que ve queda el teu nom en boca d’Obama: Matin Luther King…..
-Ai si, quina gràcia!!!. A veure quan un altre español guanya el premi i et fa referència!!. Ok, ja parlarem. Però si et truca el nostre “representant” li dius que espero notícies seves.

Vicente Pío Marcelino Cirilio Aleixandre y Merlo (Sevilla 1898-Madrid, 13 de desembre de 1984). Poeta de la generación del 27. Lletra O de la Real academia Española

10 de desembre de 1977 rep el Premi Nobel de Literatura

Martin Luther King (Atlanta 1929, Memphis 1968). Pastor
10 de desembre de 1964 rep el Premi Nobel de la Pau

Posted in Actualitat, Cultura popular i tradicional, Història | Comments Off

DUBTES EXISTENCIALS. QUIN FUTUR LI ESPERA A SITGES?

9 desembre 2009 – 12:46 am

Quatre dies de festa permet pensar moltes coses, i adonar-se’n de moltes d’altres. Ja se que ho he dit altres vegades, però m’indigna veure com cada dia (i nit) al Passeig de la Ribera hi aparquen cotxes. Perquè uns poden aparcar tranquil•lament, i altres hem de fer les mil i una per poder arribar a casa amb maletes i nens?. Els que vivim al centre del poble ho tenim molt difícil per poder arribar al nostre portal. Jo no estic en contra del projecte de retornar el Passeig de la Ribera al seu estat original, o millor dit, a l’urbanisme dels anys 50 del segle passat, però trobo que abans de realitzar actuacions d’aquesta envergadura l’Ajuntament ha de tenir clar com, que i quan s’ha de fer.
No es pot prohibir aparcar i deixar-ho així, sense reorganitzar els espais, sense pensar amb els vianants ni amb els veïns. Amb la idea de fer un gra passeig, l’espai que fins fa uns mesos anava destinat a l’aparcament dels cotxes actualment no és “ni chicha ni limoná”, és a dir, ni zona d’estacionament ni espai per caminar, indefinició que pot causar equivocacions i accidents als vianants. Pel que fa als veïns, entre els que m’incloc, també estem oblidats. Descarregar a casa o al teu negoci és gairebé impossible. No pots entrar al teu carrer, no pots aparcar un moment per pujar amb els paquets carrer amunt (amb la dificultat que això comporta), i si, podem anar a aparcar a l’Estació, a l’Avinguda Sofía…. però és poc eficient i una mica cansat….. Tinc ganes de que l’Ajuntament decideixi alguna cosa sobre la reorganització del Passeig de la Ribera, però vistos els darrers projectes urbanístics realitzats a Sitges, em fa molta por!!!
Més coses. Per què a Sitges no hem fet res per poder realitzar el referèndum de l’autodeterminació? Avui passejant pel Maresme he vist la quantitat d’actes a favor de les votacions que s’organitzaven a pobles com Vilassar de Dalt i de Baix, a Cabrils, a Premià……. He sentit vergonya del nostre passotisme, de les poques ganes que tenim de tirar endavant projectes tan rellevants com aquest…… Tampoc entenc com és que l’Ajuntament de Sitges es tira enrere pel que fa a l’adhesió a la Vegueria del Penedès, i ens quedem amb els braços plegats, no ens queixem ni ens pronunciem en contra…. Amb aquest silenci del poble, l’Ajuntament se sent forta i decideix per ella mateixa, sense tenir-nos en compte.
Altres dubtes existencials. Quants sitgetans han pogut veure la imatge virtual del projecte de la futura façana marítima de vidre que unirà el Cau Ferrat, la Casa Rocamora i el Palau Maricel?. Com és que sent un projecte tan important pel que fa al nostre poble, aquest no s’hagi publicat a la portada dels setmanaris més importants de la comarca?. Tenim moltes referències però no la maqueta. La setmana passada al final de la meva conferència sobre el Passeig, alguns sitgetans destacats, em van demanar que fes alguna cosa per impedir la desgràcia. Jo també m’afegeixo a aquesta demanda, ja que han passat els mesos, i des del mes d’agost que hi he reflexionat, i no hi trobo cap punt interessant pel que fa a aquesta segona façana de vidre. Per cert, també van ser molts els meus “oients” que es van quedar astorats davant l’existència d’aquest projecte, no en sabien res.
EM SAP GREU, PERÒ NO PUC POSAR CAP FOTO DEL PROJECTE DE DEFORMA DEL CAU FERRAT; CAN ROCAMORA I PALAU MARICEL MAR PQ NO L’HE TROBAT EN LLOC. Si algú la té, aquí la publicaré amb molt de gust.
A principis de la setmana passada es va aprovar el projecte ja que no va haver-hi cap mena d’al•legació que ho impedís. Jo em pregunto: es tractava d’una avantprojecte o del projecte definitiu?. El dia que es va presentar aquest “invent” a un reduït grup de sitgetans (cabíem a la Capella del Palau Maricel Terra), se’ns va deixar molt clar que es tractava del projecte definitiu, sense la possibilitat d’al•legacions que poguessin variar el disseny proposat per l’arquitecte Hernández Cros. Com és que ara parlen d’al•legacions?. Ah, espero que d’aquest projecte no en sobri ni un duro (euro), ja que sinó ja em veig la nostra Punta pintada de blanc. Uffffff
I per últim. Ja veig que l’Ajuntament de Sitges s’ha decidit a donar públicament la notícia del seu nou model de contractació i de cobrament d’honoraris. Em poden dir quins són els  objectius a aconseguir per cada una de les regidories? Quants treballadors (alts o baixos, prims o grassos) tindran la possibilitat  de cobrar un 30% més? Quí decidirà si s’han aconseguit o no els objectius a assolir?. Per cert, per a fer aquest anunci un cop més ha triat a la Vanguardia i al periodista Ramon Francàs.
Però les “voltes i voltes” no només me les ha donat el cap aquest quatre dies. Ja fa temps que no trobo cap resposta a tots els meus dubtes “existencials”, però no soc la única. L’altre dia al blog de l’Helena Bonals, “Una cosa molt gran en una de molt petita”, vaig llegir un haiku de Josep Puigcarbó, aquí us el deixo, però també us recomano aquest blog de l’Helena, és molt interessant.
No és la pregunta

el que ens angoixa

és la resposta.
Posted in Actualitat, Cultura popular i tradicional, Història | Comments Off

180 ENTRADES, 2 CONFERÈNCIES i UNA ENTREVISTA.

30 novembre 2009 – 10:14 pm
180 entrades en aquest blog, dues conferències sobre arquitectura i una entrevista a Ràdio Maricel….. per les xifres queda clar en quin mitjà de comunicació em sento més segura.
Avui escric un cop més en aquest blog, i de nou per fer referència a la necessitat de conservar el nostre patrimoni artístic i arquitectònic. El dissabte el Grup d’Estudis Sitgetans em va donar la oportunitat d’explicar davant d’un nombrós públic, cosa que agraeixo pq a aquella hora a Sitges s’hi realitzaven dues conferències més, i en un radi de molt pocs metres (Biblioteca Santiago Rusiñol, GES i Saló d’Or de Maricel), la història, evolució i situació actual d’un dels espais més coneguts i bells de Sitges.
Dins del cicle de conferències organitzades des del GES per commemorar els 80 anys del Passeig Marítim de Sitges, la meva conferència es va centrar en l’origen del Passeig, i les conseqüències que la seva urbanització va tenir en el desenvolupament de la zona sud del poble: avinguda Benaprès, avinguda Sofía, sector del Vinyet, ciutat Jardí de Terramar (hotel, xalets, etc..), Josep Maria Martino, millores del passeig de la Ribera, construcció de la piscina Maria Teresa i del Casino Platja d’Or, edificis racionalistes, primers blocs de pisos, destrucció d’edificis catalogats, construcció de “partenons”, nova tipologia dels tancaments de les cases……
Com veieu, un resum llarg de gran part de les entrades que conformen aquest blog que avui ja compta amb 180 articles.
Fa uns dies em referia a la falta de costum de parlar amb públic, i de la por escènica que jo sentia davant d’una sala plena de gent (per sort) que espera per escoltar el que he decidit explicar. La veritat és que la aquesta darrera conferència m’ha anat millor que la primera de fa gairebé un any, quan al Cau Ferrat vaig parlar sobre l’obra de l’arquitecte noucentista Josep Maria Martino Arroyo. Podríem dir que he après dels errors i que desprès d’escoltar-me he intentat canviar i millorar tot allò que no em va semblar bé. I amb la propera faré el mateix, i potser amb el temps aconsegueixo ser una bona conferenciant. Ja en parlarem……
Però aquest matí he hagut de superar la proba definitiva. Una entrevista a Ràdio Sitges per parlar sobre la confe. Uf!!!!!!! Encara costa més que fer la xerrada. Allà ho tens tot molt més controlat: documentació, text redactat, imatges que acompanyen les teves paraules., i principalment, tot ho controles tu. En una entrevista estàs en mans del teu interlocutor. Sort que avui estava entre amics, però tot i això, he patit. Però el pitjor de tot ha estat escoltar-me un cop finalitzada l’entrevista…. no em reconec en aquella veu. No soc capaç de posar-li una cara, però soc jo!!!! Uf, uf!!!!!!
Esperant que per Sant Jordi el Grup d’Estudis Sitgetans publiqui un petit quadern amb els texts de la conferència que dins del mateix cicle sobre el Passeig, va realitzar la Susanna Porter parlant del monument al Dr. Benaprès i de l’escultor Clarà, i de la meva, aquí podeu escoltar aquesta entrevista on faig un petit tast sobre la conferència “Passeig Marítim de Sitges. 80 anys”. Espero les vostres crítiques i també us recomano aquest vídeo de “you tube“.
Posted in Actualitat, Cultura popular i tradicional, Història | Comments Off

SITGES CÍVICA, UNA IDEA LLUMINOSA QUE JA VE DE LLARG

24 novembre 2009 – 10:22 pm
De nou a la realitat, i encara amb el jetlag latent, torno a estar enganxada a l’ordinador per continuar amb el meu buidatge de revistes. Nova York, aquella ciutat carregada d’història i plena d’obres arquitectòniques d’immensa bellesa, ha aconseguit fer-me oblidar per uns dies de preocupacions i “obsessions” més “mundanes”, com són el meu ordinador, revistes antigues i properes conferències.
Ja a l’avió de tornada, vaig començar a preparar les imatges que acompanyaran i ampliaran les meves paraules. Però això de “crear” una conferència no és feina fàcil. Per a una persona que no està acostumada a parlar en públic, la part més interessant i amb la que més es gaudeix és la que fa referència al procés de documentació, però el cap dona voltes a la presentació, així doncs que toca preparar-se. Fa dies que penso en quina és la millor opció per combinar correctament i sense fer-se pesat, la gran quantitat d’informació i d’imatges que hi ha sobre el tema, però encara no ho tinc clar, tot i espero acabar-ho de concretar i poder-me centrar en el dissabte per la tarda.
Aquest matí, mentre combinava la lectura de El Baluard de Sitges de 1931 i “l’escolta” de l’entrevista que Ràdio Maricel li feia a l’alcalde de Sitges, Jordi Baijet, tenia cada cop més clar que pel que fa a política local, les coses no han avançat gaire i que ningú no ha descobert res. Baijet destacava que ara que la situació econòmica no està bé cal tornar a pensar en com retornar Sitges a les primeres posicions dels destins turístics preferits; intentar solucionar problemes que amb els anys s’han “sortit de mare” com és el cas de l’Atlàntida; revalorar el patrimoni cultural que té el nostre poble…….
Fa uns mesos, el CIVISME que tant omple la boca (i les butxaques) de l’actual Consistori, va ser el centre de les meves crítiques. No em vull imaginar quan costen aquestes campanyes publicitàries que cada estiu “contaminen” l’horitzó del nostre poble: soroll, caques de gos, escombraries, gent sense samarreta, trepitjar la gespa dels jardinets…..; però si que m’agradaria saber quan ha recaptat amb les multes per incompliment de les lleis cíviques. La veritat és que he vist moltes vegades gent trencant les regles establertes per l’Ajuntament, però mai cap agent cívic o policia local muntant aquests actes.
Però aquest problema no ve d’ara, ja fa molts anys que l’arrastrem. Tornant al buidatge, aquí us penjo un BAN de l’Ajuntament encapçalat per Josep Costa i Canals l’agost de 1931. Us hi sentireu molt identificat, sobretot amb la resposta o queixa publicada per un vilatà la setmana següent on fa referència a la necessitat de fer complir les lleis establertes.
Bé, doncs segueixo, ja que intento escriure correctament el text de la conferència per poder-lo penjar aquí el dilluns, un cop superat “l’examen oral”. Ah, us penjo aquesta foto de l Platja Sant Sebastià vista des de l’ermita, moooooooooolt abans de l’actual reforma.

BALUARD DE SITGES, 2 d’agost de 1931
BAN
Havent-se denunciat en el sí del Consitori que, amb motiu de la presa de banys de mar, venen cometent-se acte renyits amb la més rudimentària decència i amb el respecte que tota persona deu a són proïsme, aqueta Alcaldia es creu en l’obligació de ordenar la utilització dels banys de mar, en la platja d’aquesta població- ja que no pot consentir-se en nom i honra de la República- quina forma de Govern sintetitza la pregona moralitat en tots els ordres, que es cometin actes d’incultura per alguns desaprensius que llastimosament confonen les virtuts ubérrimes de la llibertat amb els detestables vicis del llibertinatge.
En nom, doncs, del bon nom de Sotges, i en defensa de la moralitat pública, aquesta Alcaldia ve en ordenar el següent:
1er.- Tots els banyistes, sense distinció de classes i sexes podran passejar, amb el corrosponent trajo de bany, per la llengua de l’aigua i el serrenc adjunt, quedant completament prohibit transitar pels passetjos i demés carrers de la població, com no sigui amb un albornoz o cosa similar.
2on.- El tros de platja comprés entre l’emplaçament de laPiscina en construcció i el monument al Dr. Benaprès, queda destinat al públic, i la demés platja, inclosa la de Sant Sebastià, per a els que han satisfet els arbitris municipals de tendes i casetes. Els qui utilitzin la platja pública, siguin veïns o forasters, deuran pendre precaucions degudes per a guardar respecte als vianants, quedant completament prohibit banyar-se sense el trajo corresponent.
3er.- Els automòbils o camions per al transport dels banyistes forasters deuran parar en l’Avinguda Sofía, esperant allí el retorn dels mateixos que hagin utilitzat la platja pública.
4art.- Les infraccions a ço ordenat seran castigades amb el màxim de multa. Els Agents d’aquesta Alcaldia venen obligats a denunciar als infractors siguin quins siguin.
Sitges, 28 de juliol de 1931. L’Alcalde Josep Costa.

BALUARD DE SITGES, 9 d’agost de 1931
Noticiari. Queixes
Hem de demanar al senyor Batlle que no permeti certes inmoralitats en la platja, és el cas vergonyós que hi ha homes que van per la sorra sens respecte al pudor. No n’hi ha prou en fer Bans, precisa fer-los complir.
Posted in Actualitat, Cultura popular i tradicional, Història | Comments Off
Tancar
Enviar E-mail