Author Archives: David Navarrete i Camps

Ay que estan a sobre… Peces Barba

Encapçala aquesta entrada un dibuix realitzat per la Carme Miralles, que aleshores tenia 11 anys, a propòsit dels bombardejos que tanta gràcia li fan al Peces Barba. I escriu “ay que estan a sobre”

#resacelebrar

El 12 d’octubre, jo no tinc res a celebrar. I tant m’és que Cristòfor Colom fos català, un genocidi mai no pot ser motiu de celebració. Els espanyols, però, no ho veuen així i s’enorgulleixen, de la barbaritat …

Ensenya la llengua!

Cal que facis això, estimat país meu, cal que ensenyis la llengua sense complexos, sense donar explicacions, sense límit, cal que ensenyis la llengua a Espanya en el moment d’acomiadar-te d’ella…

El full de ruta espanyol

Mentre nosaltres seguim debatent, fins a l’extenuació, sobre quina seria la manera correcta d’aconseguir la independència, mentre seguim parlant del concert econòmic i parlem d’esperar quatre anys a veure si els espanyols deixen de…

De l’etiquetatge i la dignitat nacional

Avui ha estat notícia que Europa permetrà als espanyols que evitin l’etiquetatge només en català (segur que C’s ens defensarà…). Això, traduït, vol dir que els espanyols evitaran l’etiquetatge en catal&a…

CiU contra la sanitat pública…

Aquest apunt el dedico a les bones persones que han votat CiU…

Repensar ERC

Començant pel nom, no consultat (cal que tornem a ser Esquerra Republicana de Catalunya) hi ha diversos aspectes d’ERC que cal repensar de cap de nou.

El futur d’Esquerra, si volem…

Ara que ja no hi ha excuses per a post-posar el debat al si d’Esquerra, opinaré, ja que molt em temo que certes temptacions segueixen ben vives al meu partit.

Egipte es mobilitza, Catalunya calla

Després de 16 dies de manifestacions, de morts, de reivindicació de la democràcia, Egipte segueix immers en una de les mostres més impressionants que he pogut veure, des de la caiguda del mur de Berlin, de la força de…

The sky is crying… for you, Gary

Res millor que The Sky is crying per a acomiadar a un bon irlandès, el mestre Gary Moore:The sky is cryin’, can’t you see the tears roll down the streetThe sky is cryin’, can’t you see the tears roll down the streetI’ve been looking for my baby,…

18D, una jornada d’esperança fràgil

Demà, 18 de desembre, tindrà lloc el Consell Nacional d’Esquerra que ha de decidir la resposta pràctica al nefast resultat electoral. Des de la militància, tinc esperança…

Benvingut, Guillem!

El passat dijous, 25 de novembre, va néixer en Guillem, el meu segon (i preciós) fill. El compta-quilòmetres marcava 38383, els estels brillaven amb una intensitat que se’m va aparèixer sobrenatural i la gelor de l”ambient …

Benvingut, Guillem!

El passat dijous, 25 de novembre, va néixer en Guillem, el meu segon (i preciós) fill. El compta-quilòmetres marcava 38383, els estels brillaven amb una intensitat que se’m va aparèixer sobrenatural i la gelor de l”ambient no va poder pas refredar la calidesa d’aquell cos petitó que, impacient, va treure el cap a aquest món.

No vull una Esquerra de bocamolls

Després de constatar, entristit, el desconcert que regna (permeteu-me la referència monàrquica) a l’Executiva Nacional d’Esquerra, de llegir, un rere l’altre, els blocs de gent que se suposa que sap el què es fa i d’estar be…

No vull una Esquerra de bocamolls

Després de constatar, entristit, el desconcert que regna (permeteu-me la referència monàrquica) a l’Executiva Nacional d’Esquerra, de llegir, un rere l’altre, els blocs de gent que se suposa que sap el què es fa i d’estar ben calladet durant tota la campanya, ha arribat el moment de replicar, des de la militància, la llarga lletania de propostes, contra-propostes, intencions (més mediocres que no pas bones) i promeses de l’actual Executiva Nacional i del cap de llista d’Esquerra.