Ara que ben aviat se celebrarà el centenari de la inauguració de l’actual edifici de l’Hospital de Sant Joan, reprenc, en un petit post, aquest bloc de retalls sitgetans, afegint-hi un breu article sobre l’antic hospital, el construït vers el segle XIV, ja referenciat l’any 1326 per Bernat de Fonollar que llegà per al seu sosteniment cinc cents sous de moneda barcelonesa.
Aquest hospital, que anà a càrrec de les Religioses de la Immaculada Concepció va anar sofrint algunes modificacions en diferents èpoques. L’altar major era senzill, pintat sobre llenç amb la imatge de Sant Joan dins d’una capelleta amb altres dos sants un a cada cantó. A la dreta hi havia un nou altar dedicat a la Immaculada.
Entremig d’arc i arc, a banda i banda dels murs hi havia els altars de l’Ecce Homo, el de la Mare de Déu de la Mercè, el de Sant Bartomeu i Santa Tecla, el de Sant Lli, el de Sant Antoni Abat i el de la Mare de Déu del Roser. Entremig del presbiteri i la primera arcada hi havia l’altar de l’Ecce Homo a la dreta i el de Sant Antoni Abat a l’esquerra. Entre la primera i la segona arcada hi havia l’altar de la Verge de la Mercè, tancat amb una reixa de ferro i enfront s’hi admirava un retaule de Sant Bartomeu i Santa Tecla, que havia figurat com altar major de la Parròquia abans de construir-se l’actual.
Durant les obres de l’actual temple parroquial, l’església de Sant Joan actuà de Parròquia, havent-s’hi traslladat el Santíssim Sagrament i les fonts baptismals, complint així el manat en comunicació de 9 de maig de 1666 pel vicari general del Bisbat. L’església i l’hospital va tancar les portes el dia 9 de juny de 1910, celebrant-s’hi el dia abans la darrera missa per part del reverend Josep Fíguls, passant l’antic edifici a ser propietat del nord-americà i col·leccionista Charles Deering.
COSTUMS PERDUDES
La iglesia de Sant Joan sembla qu’existía avans de l’any 1326, segons se desprèn de la última voluntat de D. Bernard de Fonollar, Senyor de Sitges, disposant en aquesta data son enterrament en dita iglesia.
Aquest temple sembla sofrí algunes transformacions, conservantse solsament les antigues arcades que’ns indiquen son primitiu estil arquitectónich. L’altar maior era molt sencill, pintat sobre llens ab la imatge escultural del Patró Sant Joan dins de una capelleta ab altres dos Sants a cada part. (…) Aquest hospital al cuidado de les Religioses de la Inmaculada Concepció, ha sofert algunes modificacions en diferents èpoques y mercés als llegats de bons patricis se’l dotà de més comoditats y de major número de celdes, per resultar insuficients els primitius departaments per albergar els malalts de la vila.
Com dihém al principi, la iglesia y hospital de Sant Joan Bautista tanca ses portes el dia 9 de Juny de 1910, celebranthi el día avans l’última Missa el Beneficiat Rvnt. D. Joseph Figuls, passant el vell edifici a ser propietat del súbdit americà Mr. Carles Deerinc; y fins que’s pugui inaugurar el nou hospital que, ab el mateix nom, se projecte construir en els terrenos coneguts per La Pedrera, qu’eran propietat de D. Sebastià Sans y Bori, s’ha habilitat l’espayosa casa número 30 del carrer Major, ab fatxada també en el carrer de Àngel Vidal, ahont s’han albergat interinament els malats y assilats existents en l’hospital de Sant Joan, quina desaparició en el vell casal aixecat demunt del rocam que n’acaricia les ones del Mediterrá, resulta un succés de gran importancia pera continuarlo en la historia de Sitges.
