Author Archives: Francesc (RETALLS DE SITGES)

L’ANTIC HOSPITAL

Ara que ben aviat se celebrarà el centenari de la inauguració de l’actual edifici de l’Hospital de Sant Joan, reprenc, en un petit post, aquest bloc de retalls sitgetans, afegint-hi un breu article sobre l’antic hospital, el construït vers el segle XIV, ja referenciat l’any 1326 per Bernat de Fonollar que llegà per al seu sosteniment cinc cents sous de moneda barcelonesa.

Aquest hospital, que anà a càrrec de les Religioses de la Immaculada Concepció va anar sofrint algunes modificacions en diferents èpoques. L’altar major era senzill, pintat sobre llenç amb la imatge de Sant Joan dins d’una capelleta amb altres dos sants un a cada cantó. A la dreta hi havia un nou altar dedicat a la Immaculada.

Entremig d’arc i arc, a banda i banda dels murs hi havia els altars de l’Ecce Homo, el de la Mare de Déu de la Mercè, el de Sant Bartomeu i Santa Tecla, el de Sant Lli, el de Sant Antoni Abat i el de la Mare de Déu del Roser. Entremig del presbiteri i la primera arcada hi havia l’altar de l’Ecce Homo a la dreta i el de Sant Antoni Abat a l’esquerra. Entre la primera i la segona arcada hi havia l’altar de la Verge de la Mercè, tancat amb una reixa de ferro i enfront s’hi admirava un retaule de Sant Bartomeu i Santa Tecla, que havia figurat com altar major de la Parròquia abans de construir-se l’actual.

Durant les obres de l’actual temple parroquial, l’església de Sant Joan actuà de Parròquia, havent-s’hi traslladat el Santíssim Sagrament i les fonts baptismals, complint així el manat en comunicació de 9 de maig de 1666 pel vicari general del Bisbat. L’església i l’hospital va tancar les portes el dia 9 de juny de 1910, celebrant-s’hi el dia abans la darrera missa per part del reverend Josep Fíguls, passant l’antic edifici a ser propietat del nord-americà i col·leccionista Charles Deering.

COSTUMS PERDUDES


La iglesia de Sant Joan sembla qu’existía avans de l’any 1326, segons se desprèn de la última voluntat de D. Bernard de Fonollar, Senyor de Sitges, disposant en aquesta data son enterrament en dita iglesia.
Aquest temple sembla sofrí algunes transformacions, conservantse solsament les antigues arcades que’ns indiquen son primitiu estil arquitectónich. L’altar maior era molt sencill, pintat sobre llens ab la imatge escultural del Patró Sant Joan dins de una capelleta ab altres dos Sants a cada part. (…) Aquest hospital al cuidado de les Religioses de la Inmaculada Concepció, ha sofert algunes modificacions en diferents èpoques y mercés als llegats de bons patricis se’l dotà de més comoditats y de major número de celdes, per resultar insuficients els primitius departaments per albergar els malalts de la vila.

Com dihém al principi, la iglesia y hospital de Sant Joan Bautista tanca ses portes el dia 9 de Juny de 1910, celebranthi el día avans l’última Missa el Beneficiat Rvnt. D. Joseph Figuls, passant el vell edifici a ser propietat del súbdit americà Mr. Carles Deerinc; y fins que’s pugui inaugurar el nou hospital que, ab el mateix nom, se projecte construir en els terrenos coneguts per La Pedrera, qu’eran propietat de D. Sebastià Sans y Bori, s’ha habilitat l’espayosa casa número 30 del carrer Major, ab fatxada també en el carrer de Àngel Vidal, ahont s’han albergat interinament els malats y assilats existents en l’hospital de Sant Joan, quina desaparició en el vell casal aixecat demunt del rocam que n’acaricia les ones del Mediterrá, resulta un succés de gran importancia pera continuarlo en la historia de Sitges.

MIRALPEIX

Joan Puig i Mestre (Sitges, 1901-1981) va ser un impressor sitgetà amb fortes inquietuds culturals. Autodidacta, de jovenet treballà en la construcció de Maricel ja que fou aprenent de la fusteria de Joan Marsal i Brunet. L’any 1927 obrí una imprem…

UNS CARLINS QUE NO HO EREN

A finals del mes de maig de 1872, la vila de Sitges fou atacada per uns falsos carlins que de molt mala manera van assetjar els vilatans. Fou el 22 de maig, diada de Santa Rita i com escriví Josep Soler i Cartró que en detallà els fets a L’Eco…

LA CALA D’AIGUADOLÇ

Unmar quiet, d’aigües crestallines, deixa veurer el seu fons rublertde pedres petites i arrodonides de gaies coloraines… Qualque secaescampada, es destaca bruna, escastada de surissos, i sembradad’algues de tons suaus que branden als petits embats del mar… Un eixam de peixos, que semblen de vidre, creuen aquest indret amb posatinsegur. Van, venen i volten, i llurs ombres, que envien al fons dela cala, fan que semblin més abundants.
Lacala d’Aiguadols, curulla de pau i de poesia, rep les manyagues suausd’unes onades petites que fineixen al damunt d’una platja, plena deconquilles multicolors, on s’esborren les petjades d’un pescador,talment com el temps ho fa amb les gestes humanes…
Elllevant, que ve engrescat i amb ardidesa, enfosqueix el mar, aixecaonades que’s desfàn en blancalls i s’ageuen damunt la platjabrunzentes, fent serrells d’escuma que s’escampa en una boirina suau…Salten les onades el esculls desfent-se en cabelleres d’aigua, i en elrocam, deixen tolls que enmirallen el cel…

Lesbelles raconades del fons no es veuen. L’estol de peixos avancen al’etzar adelerats … Tot es revolt… Tot està en lluita….

Unpescador, que en un gussí, cansat de bogar, rep amb joia l’arribada delvent… Desarma els rems, issa la vela i ferma l’escota… La velas’infla i l’embarcació avança, bordejant aquesta costasitgetana tan plena de poesia i d’encís.
EMERENCIÀROIG. Croquis Sitgetans, VIII. La cala d’Aiguadols. ElEco de Sitges, 30 de novembre de 1919

LES CREUS DE TERME

Antigamenthi havia distribuïts per les poblacions diferents monuments en formade creu que servien per indicar on començava i on acabava el termemunicipal. Aquests monuments rebien el nom de creus de terme iacostumaven a estar emplaçats als afores de…

CREPUSCLES, UNA OPERETA DEL MESTRE CATALÀ

Al Prado, en la diada de Sant Esteve de 1911 tingué lloc, amb molt bona acollida per part del públic, l’estrena de l’opereta catalana en tres actes Crepuscles, amb lletra de Manel Gibert i Miret i música del mestre Antoni Català i Vidal. Les crí…

LA FESTIVITAT DE SANTA TECLA

Santa Tecla, titular junt amb Sant Bartomeu i compartint patronatge a la nostra vila, ens agermana de manera ancestral amb la ciutat de Tarragona, antiga seu de la nostra administració eclesiàstica. Desprès de molts interrogants, fa relativament poc…

SETEMBRE 1934

Antic Parc-Hotel Terramar construït el 1919La platja ha quedat deserta. Tan sols vuit o deu banyistes, viatgers nòmades es capbussen encara als matins dins l’aigua cada vegada més grisa. Les onades, s’encrespen més cada dia desprès del llarg estiu…

ADÉU AGOST

Col·lecció F. Parra(A Josep Carbonell i Gener)Adéu, agost, el de les altes flames,llengües de foc en terra, mar i cel!Llum del Vinyet, que el nostre cor inflamesi el tornes dolç com un gotim de mel;Assumpció, que tant els àngels ames,estesa al l…

EL FOC, LA FESTA I EL DRAC (II)

Ben puntualment, amb la plaça plena de gom a gom, el drac es presentà de nou. Es presentà com ja és sabut, renovat, amb una restauració acuradíssima, feta per mans expertes. Ja quan Pep Pasqual intervingué en la restauració necessària dels ge…

EL FOC, LA FESTA I EL DRAC

Enguany la Festa Major es presenta plena d’actes, potser com cada any… però jo trobo que no, perquè el programa no s’acaba mai, ple d’actes, actes i més actes… Aquest any la Festa es respira a quilòmetres de distància, i gràcies a les noves …

SPIAGGIA D’ORO DEL MEDITERRANEO

DE LA FESTIVITAT DEL VINYET DE L’ANY 1850

Aqui tenim una petita notícia sobre els actes de la festivitat del Vinyet de l’any 1850 que, com es pot llegir, semblava talment una festa major completa, amb balls populars i castell de focs. Evidentment, la notícia no descriu gran cosa però dóna una idea de com se celebrava aquesta diada per aquells anys. Costums que anaven i venien en funció de qui ho organitzava però que segons sembla, s’havien celebrat amb tota pompa.

Los vecinos de Sitges están haciendo grandes preparativos para celebrar con toda pompa y lucimiento la fiesta de Ntra. Sra. de las Nieves, venerada bajo el titulo del Viñet. Para el efecto el dia 4 del actual, vispera de la festividad, saldrán á las dos de la tarde las numerosas comparsas que recorrerán todas las calles de la poblacion hasta el anochecer, hora en que se dirigiran al santuario del Viñet, cuyo altar mayor estará profusamente iluminado. En seguida se cantarán solemnes completas con música, y concluidas estas se disparará un hermoso castillo de fuego. El 5, dia de la festividad, desde el amanecer volverán á recorrer las calles las mismas comparsas que la víspera, y á las diez se celebrará un solemne oficio á grande orquesta, panegirizando las glorias de la Virgen el jóven orador de esta capital el Pbro. D. Joaquin Lluch : por la tarde se bailarán danzas del país con cocas, y á las diez de la noche se empezará el baile público, prolongándose hasta el amanecer : una porción de familias atraidas por el deseo de disfrutar de tan lucida funcion pasan á aquella villa en el vapor Elba, que saldrá de este puerto el dia 3 del actual.

El Áncora, 2 d’agost de 1850

BANYS DE MAR

Baños de Oleaje

Reproduïm un article de Josep Soler i Cartró que fa referència als primers banys de mar que es feien a les nostres platges i que, probablement daten en la època de la seva joventut, és a dir, vers la segona meitat del segle XIX, vivències que Soler acostumava a explicar a les pàgines del seu setmanari. Per tant, les fotografies que hi he posat no corresponen a l’escrit, ja que són molt més posteriors, però també reflecteixen un temps on prendre el sol encara no estava de moda, però el poble ja començava a ser lloc d’estiueig reconegut. L’article diu així:

Antiguamente principiaban los baños en esta playa el dia 18 de Julio, fiesta de Santa Marina, a cuya santa se obsequiaba en su altar de la ermita de San Sebastián con Rosario al anochecer de la vigilia, precedido de pasacalle por la banda de música y con Oficio el día de la fiesta.

Los baños en la playa, en aquellos tiempos, sólo se permitían por la noche; desde la Punta a la calle de Carreta era el espacio destinado a las señoras y, desde la calle de San Pablo a la Bassarodona, lo era para los caballeros, presenciándose escenas pintorescas, pues grupos de señoras y de jóvenes, provistos de cuévanos con ropa, se dirigían al baño, aprovechando el clarear de la luna, entre cantos y chillidos, siendo ello en extremo divertido; no se permitía bañar juntos hombres y mujeres, orden de la autoridad que se respetaba durante la temporada que era sólo de uns quince días; solamente se disimilaba que las jóvenes, al contraer matrimonio, tomaran su baño fuera de época, comentándolo el vecindario con la fracesita: “Mira tú, fulana se ha bañado”, queriendo significar: “Fulana mañana se casa”.

Josep Soler i Cartró. L’Eco de Sitges, 21.VII.1929

CASA FALÇ

Can Falç, a photo by parramf on Flickr.