Author Archives: francesc vendrell

Nous totalitarismes

Deia Oriana Fallaci: “Si a Europa succeís el mateix que a Manhatan, el responsable seria el govern, no els terroristes”. De fet va passar, Madrid març del 2004, i tots sabem la història. La mentalitat que alimenta aquestes actituds de nihilisme …

Bons gestors

Una especialitat que es te en política és la de posar molts debats sobre la taula, i fer-ho al mateix temps. El resultat final és que s’anul•len els uns amb els altres i que, normalment, no se’n resolt cap. Si l’especialitat és com a conseq…

Societat eclesial

Escàndol per les declaracions del secretari de la Conferencia Episcopal Espanyola. Escàndol que, ja d’entrada, confesso que és una d’aquelles coses que em costa entendre.Monsenyor Martinez Camino, bisbe auxiliar de Madrid i secretari de la Confe…

És l’atur

Per pures casualitats conseqüència de l’activitat professional, aquesta setmana he pogut compartir llargues converses amb quatre destacats sociòlegs. Tos ells professors universitaris, analistes de l’activitat política i alguns d’ells respons…

Quina serà l’alternativa?

D’aquí uns dies tindrem l’enquesta del CEO (Centre d’Estudis d’Opinió). Veurem si la tendència apuntada en l’enquesta de Noxa, que publica avui la Vanguardia, es confirma o no. Tot fa pensar que sí. Les enquestes de fa uns mesos, tant de…

El parc temàtic

Ignoro si els pars temàtics continuen tenint èxit o no,sembla que sí. En qualsevol cas Catalunya, i també Espanya en el seu conjunt, s’ha convertit en els últims mesos en una espècie de “Parc Temàtic de les Misèries”. Es poden veure, en …

Suggeriments, modestos.

Vaig veure ahir, he llegit avui, la noticia de les protestes dels pagesos de les comarques de Tarragona per la seva situació. Els preus agraris, les subvencions, el de sempre; una problemàtica més a solucionar. No és la meva intenció parlar de l…

Femillista

La senyora Salgado, Doña Elena, com a Ministra de Sanitat, és una de les persones que ha tingut una certa importància en la meva vida. Gracies a ella, o per culpa de ella i la seva Llei del tabac, baix deixar de fumar. No sé si el deixar de fumar h…

Montse

La veritat és que tinc molts dubtes, i molta mandra, potser una mica de por de que el que pugui escriure sigui mal interpretat. Penso, també, que es faria una mica estrany, fins i tot se’m feria una mica estrany a mi mateix, que en aquests bloc, qu…

Les obsessions

El President del Govern té, com a mínim, dues obsessions. Ser el primer President de Govern de la democràcia a qui els sindicats no li convoquin una vaga general; ser el gran laïcista de l’Espanya contemporània (El fidel deixeble de Largo Caball…

Final de setmana

El President del Govern ja te la fotografia amb el President dels Estats Units. Aquest cop afortunadament sol. Menys mal, perquè Espanya no pot fer el ridícul masses cops seguits. En el relat socialista, s’ha de reconèixer que en son uns mestres e…

El polític no és poeta.

Molts dels “líders polítics” catalans tenen una afició, quasi innata, a citar “el poeta”. Ho diuen en els seus discursos, en les seves intervencions parlamentaries, en moments solemnes. La frase acostuma a ser: “com diu el poeta….”. Qu…

Retaule de calamitats

La primera pàgina de la Vanguardia d’ahir era un perfecta retaule de les calamitats, millor de les misèries, que ens afecten per els quatre costats. El titular principal anava destinat al cas Millet. La presa de pel més important en la historia de…

Per respecte

Del meu pas per la política d’aparell, per l’aparell del partit, hi ha coses que recordo amb horror. N’hi ha d’altres que recordo amb respecte, algunes amb profunda admiració.La que recordo amb més respecte, amb més admiració, son els cent…

D’espais i reflexions

La Vanguardia d’aquest diumenge dedica cinc pagines a cultura; de la pàgina 46 a la 51. Si algú fa els números, n’hi sortiran sis de pàgines; és que una d’elles es de publicitat i per tant no la compto. A tall d’exemple, mitja pàgina de l…