Author Archives: Gisela Romaní

Córrer per córrer

Els ànecs del Parc de l’Agulla no hi entenen d’horaris. Potser si que deuen notar que cada dia vaig a veure’ls una mica més tard, però què han de saber ells si per mi són les 7 o són les 8 de la tarda? Ells l’únic que saben és que hi vaig cada …

Summertime

El primer cop que vaig pujar a una moto vaig jurar que no hi tornaria a pujar. Anar a 120km/h per la carretera de Sant Sadurní a Sant Pere em va semblar una bogeria.Dissabte, però, vaig tornar a pujar a una moto, per anar del carrer Doctor Dou, on tr…

Quan el desànim faci niu al teu cor

Aquí us deixo un tros de l’últim llibre que m’he llegit i que crec que si l’hagués llegit fa uns anys, potser moltes coses ara serien diferents.  Sovint ens pensem que no podem fer front a certs problemes, però aquesta creença no té res a ve…

CONTES BREUS: Aquelles cartes que llegiràs quan siguis al cel

25 de juny del 2009 En què deus pensar tantes hores estirat al llit?Avui tornes a tenir un mal dia; ja són les sis de la tarda i ni el sol que llueix darrere aquesta cortina no ha aconseguit arrencar-te els llençols. Jo ja no sé què dir-te o què …

Ajudar

Quan ha pujat les escales de l’estació hi havia una anciana japonesa aturada en un esglaó, quasi com absent.- ¿Quiere que la ayude a subir?L’anciana, com despertant-se, tornant en si, gira el cap i es mira aquell jove.- Muchas gracias.I acaben de pu…

Hoy soy la chica de ayer

Sóc una fanàtica enamorada de l’època d’or que està passant actualment la música en català, perquè ja no és un gènere, com era abans, ara pots triar tot tipus de música, però en la nostra llengua.Tot i així, fa uns mesos, quan vaig comença…

EL MÓN EN UN CAFÈ: Cacaolat. Ànecs

Escaldar-se la llengua amb un cacaolat massa calent sempre és desagradable, però, en segons quins llocs, no et sap tan greu. Al Parc de l’Agulla hi pots anar sol, amb els nens, amb els avis, a córrer, amb bicicleta… Jo hi ha molts dies que quan…

Avui, totes les trucades són per tu

La casa ja fa olor de pols cremada. Avui hem encès la calefacció. Agradable regal d’aniversari. Em pensava que tindria un dia d’allò més tranquil, per mi sola, i em venia de gust. Però des de primera hora del matí que m’han canviat els plan…

I cada castanya és una decepció

Li agrada comprar cantanyes torrades a la caseta del Passeig per escalfar-se les mans de camí cap a casa. La tardor en aquesta ciutat és d’allò més freda i humida i si deixes que el fred se t’enganxi als ossos ja has begut oli, i de vegades no …

CINEMA: Eva

Ahir vaig anar a veure per segona vegada la pel·lícula Eva. Veure una pel·lícula per segona vegada sempre val la pena –o l’entrada- , especialment en aquestes que et fan pensar i que amaguen algunes metàfores darrere els colors i les paraules…

L’Alzina de la Plaça Gispert

A la Plaça Gispert de Manresa hi ha un cafè molt bonic. Bé, no, hi ha una llibreria molt original on també pots prendre-hi cafè (boníssim, per cert) i on els llibres no costen diners (llibre dono, llibre agafo).També és mig biblioteca, té tote…

Premis

Privilegis que tenim els que agafem el primer tren d’una línia són aquests. La vanguardia en català gratis. Són aquells petits premis que de vegades sembla que et donin per compensar l’esforç que has fet per llevar-te tan d’hora. Perquè la Renfe …

Una vella, coneguda gorra

Hoy me encontrado con Montserrat y ya llevaba el sombrero puesto. Ha oído lo que dicen esos señores que salen en la tele delante de un mapa con solecitos y nubes y ha curarse en salud, que no la pillase el frío con la testa destapada.Ella siempre ta…

PERSONATGES: als núvols

  És que he passat molt de temps volent arribar als núvols, Gisela, però em pensava que hi podia arribar només fent un salt, però sempre tornava a caure al cap de ben poc perquè no tenia prou impuls. ara m’he adonat que no fa falta molt…

El senyor del pis de baix

Sota el pis dels meus avis hi viu el senyor J. Ramon Jimenez. Sí sí, que no us enganyo. Es volia fer passar per mort però només es va retirar al Cor de Catalunya, en un humil bloc de pisos del carrer Sant Cristòfol, ben a prop del quiosc per poder…