Properament El Vendrell celebra el Dia d’Andalusia, una data que esdevé una excel·lent ocasió per a reflexionar sobre el treball i la implicació de les persones que van arribar d’aquella comunitat i de les seves entitats com l’Associació Cultural d’Andalusia, Centre Cultural Andalús García Lorca o la Hermandad de Nuestro Padre Jesús de las Penas. Com a regidor de Convivència i Civisme, és per a mi aquest un exemple sobre com el municipi pot esdevenir en el seu conjunt com a la millor eina d’integració i com, paral·lelament, pot veure’s enriquit amb els trets culturals distintius dels ciutadans vinguts d’altres comunitats.
És evident que aquests processos de convivència no s’estableixen de manera espontània i que comporten un treball i una reflexió tant per part de la comunitat receptora com per part d’aquells vendrellencs que van arribar a la recerca de noves oportunitats. Així, al llarg del temps els andalusos en la seva majoria s’han arrelat gràcies als vincles que han sabut formar. Des d’àmbits com l’escola, el teixit associatiu o els moviments veïnals, la comunitat andalusa s’ha apropat i ha anat formant part del Vendrell en tots els sentits. De la mateixa manera, el municipi ha estat un exemple de respecte i convivència.
Probablement, la millor lliçó que en podem extreure d’aquesta experiència, és que la voluntat, en un sentit ampli i obert a tots els sectors d’una societat, és la principal clau i eina per a créixer com a municipi mantenint els trets distintius i enriquint-los. La voluntat d’aquells que venen i d’aquells que els reben. La voluntat de les administracions, dels partits polítics i de la societat civil que els escull. La voluntat, en definitiva, per a normalitzar qualsevol canvi social sense perdre les nostres arrels i els nostres referents.
Celebrem-ho doncs, de manera conjunta. El Dia d’Andalusia, per què no, és una data perfecta per a demostrar que tots som El Vendrell.
