El Caire.-  Un ambaixador àrab ha cancel·lat el seu casament després de descobrir que la seva futura dona, que es cobria la cara amb un niqab, no era la dona que la família de la noia li havia promès i que, a més, tenia “barba i era guenya”, informa avui el diari Gulf News.

El niqab és un tipus de vel islàmic que deixa al descobert només els ulls de la dona i que acostuma a ser de color negre o fosc. És una variant del hijab comuna als països del Golf pèrsic i el Pròxim orient, així com al Pakistan i en algunes comunitats immigrades a altres països. També s’utilitza en menys mesura al Màgrib, al Sud-est asiàtic i al subcontinent indi. Pel seu caràcter extrem, centra les polèmiques sobre la roba adequada i el control sobre la dona. Ha estat prohibit a diversos indrets per considerar-se denigrant, mentre que en d’altres és sinònim de modèstia i pudor. En les comunitats on és tradicional el seu ús, s’aconsella que les noies el portin des de la pubertat per descobrir-se només a casa davant la família més directa.

 

Segons l’edició digital del diari, el promès, la identitat o nacionalitat del qual no revela el diari, va al·legar que la mare de la seva futura dona l’havia enganyat mostrant-li fotografies de la germana de la nòvia.

L’ambaixador va declarar davant un tribunal islàmic que en les poques ocasions en què s’havia citat amb la seva futura dona, no s’havia adonat que no era la mateixa que la de la fotografia ni que tenia barba, a causa que en totes les ocasions portava un vel que li cobria la cara.

Quan l’anava a besar

Segons fonts pròximes al judici, citades pel diari, el nòvio no va veure la cara de la seva promesa fins que la va voler besar.

“Va declarar davant el tribunal islàmic que volia besar la seva promesa i que llavors va descobrir que era barbuda i guenya”, ha dit la font citada pel diari i que tampoc identifica.

El nòvio, a més de cancel·lar el casament i de denunciar que havia estat estafat, va exigir a la família de la promesa que li tornés les joies, la roba i els regals que havia fet, valorats en uns 135.000 dòlars.

Demà celebrem la Diada de Sant Valentí, per això us vull fer cinc cèntims vers l’origen d’aquesta festa.

Per a aquells que pensin que aquest dia se celebra des de fa poc i que va sorgir per l’interès dels grans centres comercials, hem d’assenyalar que realment el seu origen es remunta a l’època de l’Imperi Romà. A l’any 270 d. de C. allà pel segle III exercia a Roma un sacerdot anomenat Sant Valentí. Aleshores governava l’emperador Claudi II, que va prohibir als joves casar-se i viure en matrimoni, això va ser perquè pensava que els joves solters i sense família eren millors soldats ja que no tenien cap tipus de compromís en el cas d’anar a la guerra.

Claudi II també havia prohibit el Cristianisme en aquesta època perquè desitjava ser lloat com el déu suprem, com l’Emperador de Roma.

El sacerdot no dubtà a desafiar a l’emperador, ja que considerava que el decret era injust. Valentí es va revelar i va començar a casar a les parelles joves en secret, sota el ritual de l’Església.

L’emperador Claudi es va assabentar, i va ordenar que ho portessin a palau. Claudi va intentar convèncer a Valentí perquè renunciés al Cristianisme i servís a l’Imperi i als déus romans. Si acceptava, Claudi II li perdonaria i li convertiria en un dels seus aliats. Però, per contra, Valentí no va renunciar a la seva religió i va aprofitar l’ocasió per fer propaganda del cristianisme.

Al principi Claudi II es va mostrar atret per aquesta religió, però l’exèrcit i el Governador de Roma, anomenat Calpurni, li van convèncer per llevar-li-ho del cap i van organitzar una campanya en contra del Sant. Valentí va ser empresonat i l’emperador li va sentenciar a una execució.

Mentre esperava que s’executés la seva sentència a la presó, el seu carceller, anomenat Asteri, li va presentar a la seva filla Júlia, era cega de naixement, perquè Valentí, sent home de lletres, li ensenyés. Malgrat això, Asteri va voler ridiculitzar-li i posar-li a prova, li va reptar al fet que li retornés la vista a la seva filla, Valentí va acceptar i va obrar el prodigi. Asteri i tota la seva família es van convertir al cristianisme, però Valentí no es va salvar de la seva sentència, ja que tement una rebel·lió de l’exèrcit romà i dels pagans, l’emperador va manar executar-lo el 14 de Febrer. Segons la llegenda, es va plantar un ametller de flors rosades al costat de la seva tomba. Avui, l’arbre d’ametlles és un símbol d’amor i amistat duradors.

Les restes mortals de Sant Valentí es conserven actualment en la Basílica del seu mateix nom que està a la ciutat italiana de Terni. Cada 14 de febrer se celebra en aquest temple, un acte de compromís per part de diferents parelles que volen unir-se en matrimoni a l’any següent.

Sembla ser que la festivitat de Sant Valentí també va substituir a una altra festivitat d’origen pagà. Era una celebració en honor al déu romà Lupercus, el déu de la fertilitat. A mitjan febrer, els antics romans es reunien en una gruta cridada Lupercal. Allí sacrificaven animals en honor de Lupercus i, en acabar, uns joves adornats amb la pell de les víctimes, recorrien la ciutat assotant amb fuets a les dones que es trobaven al seu pas, convençudes que el déu de la fecunditat els concediria així la seva gràcia. No va ser fins a l’any 496 de nostra era quan el Papa Gelasi va nomenar a Sant Valentí com a substitut cristià del déu pagà Lupercus.

Durant els segles XVII i XVIII a Anglaterra i a França s’originen els costums populars associades al dia de Sant Valentí, consagrant aquest dia als enamorats, i posant de costum l’intercanvi de regals i cartes d’amor.
Els nord-americans van adoptar el costum a principis del segle XVIII, ja que els avanços de la impremta i la baixada en els preus del servei postal van permetre l’enviament de salutacions per Sant Valentí. Cap a 1840, Esther A. Howland va començar a vendre les primeres targetes postals massives de Sant Valentí a Estats Units.

De vegades tenim que mirar al nostre voltant i adonar-nos de tot el que passa. De deixar fora els prejudicis i admirar el comportament dels animals i prendre exemple del seu comportament social. Nosaltres els anomenats animals racionals, moltes vegades potser som més animals que aquestes petites bestioles, que molts de vegades no els hi donen el tracte que es mereixen.

Ells no necessiten de seguretat social, ni de grans emoluments per sobreviure, només els hi cal una petita dosi d’amor i comprensió. Ells no poden parlar per expressar els seus sentiments, però en qualsevol moment et mostren el seu afecte i amor per haver-los ajudat.

A tots ells no els hi cal haver anat a l’escola, simplement ho han aprés tot sols, i no per això deixen de ser sociables, millor dit, ells ens donen mil i un voltes a tots nosaltres que ens considerem persones de seny i que toquem de peus a terra..

Bé, no vull fer-me més pesat i a continuació us mostro aquest vídeo que mostra a un home sense llar que viu als carrers de Santa Bàrbara (Califòrnia, USA) amb les seves mascotes. Tots els dies està al carrer State, i la gent li dóna diners per treure’ls fotos.

Els animals estan ben alimentats i són molt mansos i sociables. Són una família. L’home li va fer un arnés al gat perquè el gos pogués portar-ho i no hagués de caminar tant. En algun moment va aparèixer el ratolí, i veient que ningú se’l va voler menjar, es va sumar la família.

L’home explica que una vegada algú li va oferir 20$ si li deixava treure una foto a les seves mascotes, i des d’aquest moment, els 4 “treballen” al carrer demostrant al món que és possible que éssers que històricament van ser vists com a enemics, visquin junts en bona harmonia.

Cada cop hi ha més controls de qualitat i també mesures de sanitat dels aliments. No fa gaire un dissenyador xinés, Ko Yang ha exposat el seu descobriment, un envàs a mena de termòstat que capta la frescor de la llet. Aquests briks  per a la llet resulten ser molt innovadors, indiquen la frescor de la llet mitjançant el canvi en diferents colors. Amb el pas del temps, el quadre blanc a poc a poc es convertirà en taronja fosc. I quan el quadre de la llet és totalment de color taronja, significa que ha expirat la llet, i per tant ja no és apte pel consum amb certes garanties.

Coses Meves aviat renovarà el seu disseny, esteu atents.

aviat nou disseny de coses meves

La NASA ha comunicat que durant una setmana el planeta Mart serà un dels objectes més brillants del cel. igual que la Lluna o el Sol, el planeta vermell surt per l’Est. És fàcil de distingir perquè apareix sobre l’horitzó en les primeres hores de la nit i posseeix el mateix color ataronjat que una carabassa.

Al llarg d’una setmana, la distància entre Mart i la Terra serà de tan sols 99 milions de quilòmetres i es veurà més gran que en cap altra ocasió entre 2008 i 2014. Durant alguns dies, Mart serà un blanc excel·lent per a qualsevol telescopi d’afeccionat”, informa l’astrònom Joel Warren, de Groc, Texas. Warren és l’autor d’algunes de les fotos que il·lustren aquest article, i diu que el casquet polar de l’hemisferi nord del planeta es veu molt brillant en el meu telescopi reflector d’11 polzades?. A causa que en aquest moment l’hemisferi Nord de Mart es troba en els primers dies de l’estiu, el casquet polar i els seus núvols de color blau-gel resulten especialment brillants. Amb l’entrenament adequat, és possible distingir com aquests tènues núvols canvien i es llisquen cada nit.

Però no fa falta disposar d’un telescopi per assistir a l’espectacle. Mart és un objecte que posseeix una gran bellesa fins i tot quan l’hi observa a simple vista. La seva magnitud visual de -1,3 ho fa gairebé tan brillant com a Sirià (magnitud -1,44), l’estel més brillant en el firmament. Durant els propers dies Sirià -de color blau- yMarte es trobaran a la mateixa regió del cel, permetent comparar ambdós objectes amb l’ull nu. A més de les diferències en els seus colors, la NASA adverteix que mentre que Sirius sembla titil·lar igual que tots els estels,Mart manté una lluentor suau i no parpelleja. Això es deu al fet que els estels són més propenses a les pertorbacions introduïdes per les petites irregularitats de l’atmosfera de la Terra, mentre que els planetes -situats més a prop i amb forma de disc- són pràcticament immunes a aquest problema. Els que no posseeixin un telescopi tindran la millor vista el dia divendres 29 de gener, quan la Lluna plena i Mart coincideixin a la mateixa regió del cel en una conjunció tan brillant com la llum d’un llum. Aquesta nit Mart estarà en ?oposició? -es trobarà en una posició directament oposada a la del Sol- pel que sortirà al costat de la Lluna en fosquejar i recorrerà la distància fins al zenit al costat d’aquesta, arribant a aquest punt prop de la mitjanit.

Malgrat la gran quantitat de spam que inunda les caselles de correu electrònic afirmant que Mart es veurà tan gran com la Lluna -un disbarat que sens dubte és impossible- les seves grandàries relatives seran molt diferents. El nostre planeta i Mart tenen trobades d’aquest tipus cada 26 mesos, encara que alguns són més propers que uns altres. El 2003, per exemple, la distància entre Mart i la Terra va ser amb prou feines 56 milions de quilòmetres, la distància mínima en un període de 60.000 anys. A pesar que la distància aquest any és gairebé el doble de gran, ens proporciona una excel·lent excusa per mirar el cel. Aprofitem-la!
FONT:NASA

Descobreixen noves evidències d’amputacions quirúrgiques en el Neolític

* Troben en una excavació propera a París les restes d’un home al que van amputar el braç fa més de 6.900 anys.
* Va ser anestesiat, li van tallar l’avantbraç amb una escarpra de sílex i ho van guarir amb sàlvia. Va sobreviure a l’operació.

Mesurava prop de dos metres, es dedicava a la caça, probablement va sofrir un accident o li va atacar un animal, per la qual cosa va quedar malferit i van haver de tallar-li el braç per sota del colze. Ho van anestesiar amb alguna planta i li van desinfectar i van guarir la ferida amb sàlvia. Va sobreviure a l’operació. L’amputació havia estat neta, probablement realitzada amb una mena d’escarpra de sílex, i es va desenvolupar en condicions asèptiques. Les cures posteriors van permetre que en diverses setmanes pogués reincorporar-se a la seva tribu, que ho va acceptar, malgrat la seva discapacitat.

Va viure fa més de 6.900 anys i les seves restes han estat descoberts en l’excavació de Butiers-Boulancourt, a 65 quilòmetres al sud de París, segons informa l’Inrap (Institut nacional de recherches arqueologiques préventives).

La importància d’aquesta troballa radica que és una prova consistent que a Europa meridional, durant el Neolític, existien coneixements mèdics suficients per realitzar una operació d’aquest tipus (la neteja i cura del tall evidencia una operació, i no un esquinçament accidental). Aquesta prova, unida a altres dues troballes de cadàvers neolítics amputats a Alemanya i la República Txeca, reforça la teoria d’una o diverses escoles de cirurgians de l’Edat de Pedra.

Les restes d’aquest il·lustre manc van ser trobats dins d’una tomba juntament amb les restes d’una ovella petita i un destral de sílex, la qual cosa suggereix que tenia un estatus alt. Encara que va viure cert temps més després de l’operació (com han demostrat les proves realitzades amb escàner), va sofrir artrosis en la columna i va perdre totes les seves dents abans de morir a una edat anciana.

L’amputació de les extremitats és molt rar en l’època prehistòrica, i dos casos es coneix actualment en el neolític de l’Europa occidental: Sondershausen d’Alemanya oriental i Vedrovice, Moràvia (República Txeca). Buthiers-Boulancourt és ara l’evidència més antiga de l’amputació a França. Aquest descobriment s’ha beneficiat de les tècniques d’excavació recent i d’imatges mèdiques.
font: http://www.inrap.fr