Refermem a cada pas, a cada projecte i en cada proposta la dimensió ètica dels nostres valors. Hem de marcar aquesta diferència amb la dreta, no només per poder posar en pràctica les nostres polítiques, sinó, en alguns casos i en alguns indrets, per poder sobreviure políticament, perquè és en aquest factor que tenim la nostra única oportunitat d’aconseguir convèncer la gent que som capaços de
12 febrer 2010 – 10:59 pm
Certament correm el risc d’entrar en una situació de desafecció política crònica i en un estadi econòmic marcat per la precarietat. Ni un pas enrere davant d’aquestes situacions!!Per primera vegada en la nostra història, és realment possible que els nostres fills visquin pitjor que nosaltres com a conseqüència d’unes expectatives econòmiques i polítiques marcades per la crisi en sentit ampli. La
Per voler guanyar el centre, massa sovint hem oblidat que efectivament existeixen classes. Sovint, en el nostre afany per mostrar-nos més gestors que polítics, hem tancat els ulls davant situacions de desigualtat. I no només no podem tancar els ulls, sinó que el nostre compromís ha de tenir com a base la reducció i la progressiva eliminació d’aquestes desigualtats de renda, de poder, d’informació
Hem de ser conscients que la política és la única escletxa que ens queda a la gent d’esquerres perquè és el punt en que més clarament ens diferenciem de la dreta i, en conseqüència, l’aspecte que hem d’explotar perquè la gent ens percebi diferents i recobri la confiança perduda en molts casos per haver-nos apartat d’aquest camí. I és que el nostre projecte no té sentit si el limitem a una gestió
Sense fidelitat a la nostra història política i als valors que donen sentit al nostre projecte, no podrem transformar mai aquelles realitats dels nostres pobles, ciutats i del nostre país, que considerem injustes. I sense humilitat, tampoc!!El socialisme és un projecte de llarg recorregut, una cursa de fons amb l’objectiu de transformar la realitat en un sentit de justícia social. Si oblidem això
Justament després de les darrers eleccions municipals (2007) vaig començar a escriure una sèrie de reflexions amb l’ànim d’aportar-les pel que em semblava era l’inici d’una nova etapa política. Aquelles reflexions no van veure la llum, sinó episòdicament. Fa tant sols unes setmanes, gairebé per casualitat -com de fet solen passar aquestes coses- vaig trobar les notes que sota el títol genèric “
30 desembre 2009 – 2:35 pm
La posada en valor dels espais de socialització (carrers, places, escoles, poliesportius, etc) passa en bona part per no permetre la normalització de la transgressió, un peatge malauradament cada vegada més persones estan disposades a pagar davant la gairebé total desconfiança que ni la societat com a tal, ni les administracions puguin fer res mínimament efectiu per pal·liar o reconduir el
30 desembre 2009 – 2:31 pm
Els carrers, places, escoles, poliesportius, etc., són espais de socialització, fonamentals per generar convivència i, en conseqüència, cohesió social. Aprendre a apreciar aquests espais com un bé comú insubstituïble no és una tasca fàcil, especialment en temps d’individualisme creixent i de globalització malentesa, però cal que prenguem consciència que si no ho fem, la fractura social està
24 octubre 2009 – 11:46 pm
Durant molts i molts anys –ja era també així en època franquista- a determinats burgesos i a determinada “intel·lectualitat”, els ha interessat fer-nos creure que Catalunya era un oasi per a segons quines coses, entre les quals, òbviament, totes aquelles que tenen a veure amb les íntimes i seculars relacions que sempre s’han donat en aquest país entre determinats partits polítics i determinats
En la posada de llarg del seu xiringuito (serà un PI bis?) el “patriota” Carretero ha deixat dit que “ser president del Barça és 1000 vegades més important que ser President de la Generalitat de Catalunya”.Quin patriota de veritat diria una bestiesa així? Qui pot dir que estima molt el seu país a la vegada que menysprea la seva màxima institució i la màxima magistratura del mateix, lliure i
28 setembre 2009 – 10:57 pm
L’editorial de “La Vanguardia” de diumenge, 27 de setembre titulat “El expolio del Palau y la ola autocrítica”, ens adverteix com de perniciós i demagògic resultaria per a la societat catalana si s’associa “arbitràriament la desvergonya de Millet a tota una societat civil” que, amb aquest pretext no mereix judicis sumaríssims”.No puc estar més d’acord amb aquesta afirmació, que una vegada
El último sondeo del CIS revela datos ciertamente preocupantes. A pesar que el número e ciudadanos que consideran que la situación económica ha mejorado y que mejorará aun más el próximo año, el PSOE, no solo no mejora en las encuestas, sino que la cosa va a peor a cada sondeo.Desde las elecciones hasta hoy, las expectativas de voto del PSOE han caído del 43′9% al 39%, lo cual, traducido a
Els partits polítics i molt especialment els d’esquerres, sovint ens desgargamellem afirmant que un dels grans reptes es acostar-nos a la realitat que viuen els ciutadans.Ara bé, més enllà de dir-ho a cada ocasió que se’ns presenta, què fem internament per aconseguir-ho?És possible acostar-se a una realitat social tant canviant com l’actual, tant polièdrica, amb unes estructures orgàniques que no
“La falta de acceso a los recursos institucionales conduce a soluciones reactivas: lotes de comida, ayudas para ir tirando.”El estado de la calle. Joan Subirats. “El País”, de 15 de mayo de 2009.__________________________________________________________________El que va començar com una crisi financera provocada per les polítiques neoconservadores, ha passat a ser una crisi econòmica i social en
Bertrand Russell, (1872-1970) escribió este texto en el año 1932 (!!!) y en él no dice que el único antídoto contra los desmanes de la plutocrácia és más educación y más democrácia. Las claves para salir de la crisis económica, financiera que estamos viviendo están, -como en la década de los años 30 del siglo pasado-, en manos de los gobiernos, puesto que es a ellos a quienes hemos otorgado la
