Penedesfera

L’independentisme viu moments efervescents. Sens dubte, comencem a recollir els fruits de molts anys de feina, feina que hem fet entre tots, des del carrer i des de les institucions. El debat sobre la Independència està damunt la taula, se’n parla d’una manera normalitzada en els mitjans de comunicació, en el Parlament, en les converses familiars. Les enquestes detecten moviments significatius en l’actitud de la societat catalana davant de la hipòtesi independentista. Progressem adequadament, i darrerament a bon ritme. M’agradaria aprofitar el moment per compartir una sèrie de reflexions sobre el moment històric que vivim com a país, i també sobre el moment que viu l’independentisme.

Voldria en primer lloc posar en valor el paper d’Esquerra Republicana de Catalunya en aquest procés, perquè crec que s’ha estat molt poc generós amb Esquerra des de dins mateix de l’independentisme.
Esquerra va saber activar fa set anys el ressort adequat, forçant l’alternança democràtica a Catalunya amb un programa basat en la redacció d’un nou Estatut. Aquella decisió estratègica, no entesa per tothom, ha acabat provocant una sèrie de reaccions en cadena de gran calat polític. El nou Estatut era, com vam dir en el seu moment, la prova del cotó de l’Espanya plural i del projecte autonomistafederalista.
Com era d’esperar, la prova del cotó ha acabat donant negatiu, primer amb la retallada de l’Estatut al Congrés i en el pacte Mas-Zapatero, i després amb la sentència del Tribunal Constitucional.
L’autonomisme (i no cal dir el federalisme) han entrat en crisi, i la perspectiva independentista s’obre pas. La sentència del TC, doncs, tanca el cicle polític iniciat amb l’Acord del Tinell.

En el camí, hem cosit el PSC al país, arrossegant-lo a posicions que fa vuit anys eren impensables:

l’Estatut del 30 de setembre, la Llei d’Educació, la Llei d’Acollida, la Llei de Consultes, la Llei del Cinema, la Llei de Vegueries, etc, i hem provocat un corriment de les posicions nacionals de CiU, amb l’assumpció del dret a decidir com a eix polític. Avui, set anys després de la irrupció d’Esquerra com a força de Govern (amb només el 14% dels vots, cal recordar-ho), el catalanisme és més ampli, més transversal, i el debat sobre la Independència és sobre la taula. Segur que no ho hem fet tot nosaltres sols, però crec que seria molt injust pretendre que la principal força independentista no hi té res a veure, i més després d’haver assolit una victòria estratègica tan clara. Els intel·lectuals orgànics de CiU
que sentenciaven que l’eix nacional seria substituït pel social, veuen com la política catalana ha pres un caire més nacional que mai.

Una de les bones notícies del creixement social de l’independentisme és la seva extensió transversal entre gent d’ideologies molt diverses. Hi ha partidaris de la Independència que són d’esquerres, n’hi ha de liberals, de conservadors, de democristians… Hi ha partidaris de la Independència entre els votants de tots els partits catalanistes de tradició democràtica, amb percentatges significatius. La idea de la Independència ha impregnat transversalment la societat catalana.

Esquerra ha tingut el monopoli de la representació electoral i parlamentària de l’independentisme els darrers vint anys. Però a mesura que l’independentisme ha anat creixent i s’ha fet transversal, hi ha hagut més i més ciutadans partidaris de la Independència que no s’han sentit representats per l’ideari i per l’acció política del nostre partit, tant per diferències ideològiques com estratègiques.

Esquerra és un partit republicà i d’esquerres, i tenim un model territorial i de desenvolupament sostenible per al nostre país. Hem construït un discurs allunyat de l’essencialisme nacionalista i amb una aposta gradualista i multipartidista per assolir la independència, i hem posat en pràctica una estratègia determinada de pactes de Govern que no ha agradat a tothom. Però és que no preteníem agradar tothom: mai no hem pretès ser la casa comuna de tots els independentistes de totes les ideologies. Sempre hem dit que nosaltres treballàvem per estendre l’independentisme en l’espai sociopolític que va del centre cap a l’esquerra. I sempre hem dit que seria molt bo per al país que sorgís una o més forces polítiques que treballessin per estendre l’independentisme en l’espai sociopolític que va del centre cap a la dreta. Catalunya estarà preparada per a la Independència quan el primer partit de l’esquerra i el primer partit de la dreta siguin independentistes i sumin una majoria social i política molt àmplia. I per arribar a aquest escenari encara hem de picar molta pedra, tots plegats.

Aquestes darreres setmanes han sorgit veus a favor d’una candidatura única de l’independentisme.

Crec que amb els paràgrafs anteriors ja ha quedat clara quina és la posició estratègica del nostre partit respecte als Fronts Patriòtics. En qualsevol cas, però, voldria afegir que en algunes d’aquestes crides hi he trobat a faltar el més elemental respecte a Esquerra i al que representa. Esquerra té 80 anys de continuïtat històrica, és el partit de Macià i Companys, té més de 450 seccions locals organitzades arreu dels Països Catalans, té 21 diputats al Parlament de Catalunya, una diputada al Parlament de les
Illes Balears, té tres diputats i quatre senadors a Madrid, un eurodiputat a Brussel·les, més de 1.600 alcaldes i regidors en pobles i ciutats, governa en coalició al Principat, presideix el Parlament de Catalunya i dues Diputacions, manté relacions internacionals estables, i ha aguantat en solitari la presència institucional de l’independentisme durant els darrers vint anys. I malgrat això, a Esquerra se li han fet crides a "sumar-se" (sic) a una coalició amb entitats i partits que no han passat mai per les urnes, que no se sap quina representativitat real tenen, que no són capaços de posar-se d’acord entre ells i que no sabem si d’aquí a uns mesos continuaran existint. Em fa l’efecte que la militància i l’electorat d’Esquerra es mereix més respecte i consideració per part dels autors d’aquestes crides.

Estic completament d’acord amb els independentistes que pensen que en aquest moment històric cal arriscar i fer un pas endavant. Però no hem de confondre un pas endavant amb una fugida endavant. I en aquest punt vull ser molt clar: crear l’expectativa d’una imminent proclamació de la Independència des del Parlament és, en el millor dels casos, confondre desig i realitat; i en el pitjor, és jugar frívolament amb les il·lusions de la gent. Per desgràcia, l’endemà de les pròximes eleccions no hi haurà 68 diputats independentistes, i jo personalment no penso ser còmplice de cap operació basada en premisses falses, per molt benintencionades que siguin.

Ens calen propostes polítiques lligades a la realitat. De la mateixa manera que fa set anys vam saber fer un moviment tàctic (alternança democràtica i nou Estatut) que ha canviat radicalment la política catalana i ha acostat l’independentisme a la centralitat, ara cal fer una nova estrebada capaç de generar contradiccions i conseqüències concretes en el conjunt del sistema polític, evitant la temptació del testimonialisme.

La nostra aposta per al pròxim cicle polític és coneguda: portar el debat al terreny de la radicalitat democràtica, un terreny que incomodi les forces de l’autonomisme i les obligui a moure’s en la direcció correcta. Entenem que la proposta de posar en pràctica el dret a decidir a través d’un Referèndum democràtic sobre la Independència té recorregut polític, perquè no és una proposta només per als independentistes, sinó que és una proposta adreçada a tots els demòcrates, una proposta d’ampli espectre, que és coherent amb el procés de consultes per la Independència que hem viscut el darrer any, que sabem que genera contradiccions en les cúpules dels altres partits, que és molt majoritàriament compartida per les seves bases electorals i que connecta amb la centralitat democràtica del país.

Personalment m’he compromès a condicionar qualsevol acord postelectoral a la convocatòria d’aquest Referèndum, i aprofito aquesta carta per reiterar aquest compromís. Si Esquerra és decisiva i posem aquest tema sobre la taula, serà molt difícil dir-nos que no, ja sigui immediatament després de les eleccions o ja sigui durant la legislatura (cal recordar que probablement abans de dos anys tornarem a tenir el PP al govern espanyol i això pot desfermar noves agressions i provocar necessitat de respostes polítiques des de Catalunya). És una aposta arriscada però estic fermament convençut que ens en podem sortir. De la mateixa manera que fa set anys, perquè érem decisius, vam arrossegar CiU i PSC a fer un nou Estatut que cap dels dos no desitjava, aquest cop, si la gent ens dóna la força que necessitem, arrossegarem els autonomistes cap al dret a decidir i obrirem un nou cicle històric. És per això que en la campanya electoral que ara s’acosta demanaré, inequívocament des de l’esquerra, el vot útil de tots els independentistes: perquè Esquerra no és cap aventura personal i improvisada a correcuita, perquè Esquerra ja ha demostrat que és una palanca potentíssima de canvi, i perquè, humilment, em sento madur per rebre i gestionar amb responsabilitat la vostra confiança.

Visca Catalunya lliure!
Joan Puigcercós
President d’Esquerra

És enginyer industrial per l’Escola d’Enginyers Superiors de Terrassa i llicenciat en Història Contemporània per la Universitat Autònoma de Barcelona.

Ha estat professor (1976-1982) i director (1976-1980) de l’Escola de Formació Professional de Sallent, professor (1982-1995) i membre de l’equip directiu (1983-1987) de l’Institut Lacetània de Manresa i professor de la Universitat Catalana d’Estiu del 1989 al 1994.

En la seva trajectòria política ha estat membre de la direcció del Partit Socialista d’Alliberament Nacional (PSAN) entre el 1973 i el 1980 i, posteriorment, de Nacionalistes d’Esquerra i de l’Entesa dels Nacionalistes d’Esquerra (1980-1989). També ha estat fundador de diversos moviments polítics.

Afiliat a ERC des de 1989 on ha ocupat diversos càrrecs executius. Ha format part de la Comissió Mixta de Transferències Estat­Generalitat entre 1993 i 1995, diputat d’ERC al Parlament de Catalunya des de 1995 i portaveu del grup en aquesta cambra entre 1999 i 2004.

El 16 d’octubre de 2004 va ser nomenat conseller de Comerç, Turisme i Consum i actualment forma part de l’actual govern com a conseller d’Innovació, Universitats i Empresa.

És autor de diversos llibres, entre els quals destaca l’últim que ha publicat: ‘Emancipar Catalunya’.

La regidoria de Joventut, a través de l’Espai Jove, ja treballa en el programa d’activitats que oferirà a la població per al proper trimestre. Els quatre tallers que es desenvoluparan a l’Espai Jove són la continuació dels que fins ara millor han funcionat: hip-hop, graffitis i tècniques i llenguatge fotogràfic, i s’incorpora un nou taller de salsa-merengue. L’Espai Jove també organitza un taller de teatre, en col·laboració amb les regidories de Cultura i Ensenyament, que tindrà lloc a l’institut Cubelles, els dimarts de 17.45 a 19.45 h.

Per altra banda, i d’acord amb les associacions de mares i pares de l’institut Cubelles i Les Vinyes, l’Espai Jove publica els terminis d’inscripció i l’oferta d’activitats extraescolars dirigides a joves amb edats superiors a primer d’ESO.

L’AMPA de l’INS Cubelles organitza un curs de tècniques d’estudi (dijous, de 17.45 a 18.45 h.), bàdminton (dilluns de 17.45 a 18.45 h.) i futbol sala per a alumnes de 1r i 2n d’ESO (dimarts i dijous, de 17.45 a 18.45 h.), de 3er i 4rt (dilluns i divendres, de 16 a 17 h.), 1er i 2n de batxillerat (dilluns i divendres, de 18 a 19 h.) i un equip femení (dilluns i divendres, de 17 a 18 h.). les inscripcions a totes les activitats, que tenen un cost per a socis (20€/mes) i un per a no socis (30€/mes) de l’AMPA, es poden fer del 7 al 21 de setembre a les oficines de l’associació, al mateix institut a l’hora del pati o els dilluns de 17.30 a 18.30 h.

Pel que fa a les activitats de l’INS Les Vinyes, l’associació de mares i pares d’aquest centre ofereix vòlei femení (dimecres de 17 a 18 h. i divendres de 17.30 a 18.30 h.). Les inscripcions també tenen un cost per als socis (15€/mes) i per als no socis (20€/mes) i s’han de fer del 7 al 21 de setembre els dimecres de 16.30 a 19 h. o bé concertant cita (657955624).

És important recordar que l’Espai Joves i les AMPA’s dels instituts treballen plegats en la programació d’activitats al jovent de Cubelles.

Totes les activitats que s’oferten són obertes a tots i totes les joves, independentment del centre educatiu en el qual estiguin matriculats.

La meva iaia acostumava al matí a escombrar l´entrada de casa i el tros de carrer que li corresponia, no és que algú li hagués adjudicat una tasca concreta amb un seguit d´obligacions sinó que per una mena de testament social, ella creia que mantenir el carrer net formava part de la rutina diària.

No creieu que les nostres àvies eren tontes o que volien prendre la feina als treballadors responsables de la neteja viària, aquesta activitat formava part de la seves responsabilitats.

Us poso aquest exemple per il.lustrar-vos una qüestió preocupant: quina és la nostra aportació personal a millorar la qualitat de vida ?

Sovint critiquem la velocitat en la que corre el temps, aquell desitg de contemplar els altres darrera un vidre sense preocupar-nos pel que passa de debò fora d´ell. Ja no ens podem plantejar intervenir en qüestions com la violència al carrer, fets com socórrer a un estrany tendeixen a esdevenir actes heroïcs aïllats que, si poden ser escabrosos tindran un bon reclam mediàtic.

Per altra banda aquells que pretenen capitanejar creuades en pro dels altres, sovint desvalguts se´ls acostuma a titllar de bojos, beats o senzillament estranys, i de tant en tant els trobem penjats en una pàgina web encapçalant una campanya benèfica.

Encara gaudeixo observant aquella velleta, que dos cops per setmana, escombra el portaló de la casa on vivia en Joan el Campaner, frega amb aigua sabonosa i buida el cubell a la claveguera, el mateix portaló en el que hores més tard s´amunteguen burilles, papers…

I què hem dieu dels pobres arbres que aguanten diàriament embranzides d´adolescents arraujats, pipinades de gossos, cops de cotxes fent maniobres i els que tenen més sort beuen l´aigua calenta i plena de lleixiu d´un cubell de fregar.

Caldria dedicar unes ratlles a tots aquells aprenents de jardiners i amants del bricolatge, que no coneixen la morfologia de la paraula deixalla, lexema "deixar", totes les restes de poda, arranjaments, etc tenen el seu lloc establert, a voltes en contenidors de ferro i altres menys per desgràcia en contenidors de recollida selectiva, recullen la brossa en el seu interior, molts deixen anar les deixalles fora del seu contenidor.

Per no parlar de, tot i aprofitant una jornada festiva, els que incendien els nostres boscos, no volgueu enredar a l´opinió pública, els pagesos quan cremen rostolls tenen clar els perills del foc, els exemplars que cremen els boscos tenen una categoria definida pel diccionari, la d´ inconscients.

Fem un toc d´atenció als que tot i apel.lant a la comunicació empastifen les façanes, ponts i altres superfícies amb cartells, de tota mena, sempre oferint una activitat comercial, comprar o vendre de tot s’hi val, per embrutar els carrers, n’hi ha que ho fan d´una manera més descarada: grapant rètols als arbres, quina animalada!

No, no us equivoqueu, els animals no ho farien, coneixen d´una manera irracional el significat de la paraula CIVISME!

Em recorden que us parli dels que utillitzen un esprai per decorar les nostres viles i ciutats, d’aquests n’hi ha de dos grups; els cívics, són generalment els que tenen certa gràcia, inclús qualitat, ho fan en espais acondicionats per aquest ús; els altres de poca provada qualitat, tendeixen a deixar la seva emprenta per diversos racons.

Us voldria parlar del CIVISME dels mercats municipals, els venedors de les parades dels diferents mercats municipals que paguen religiosament els seus impostos, tendeixen a deixar l´espai que han ocupat bastant net; alguns però marxen deixant un paisatge desolador ple de deixalles que ells mateixos han generat, que acaben (en els mercats a l´aire lliure) envaint els carrers i places propers, per no oblidar-nos dels que aboquen els residus sòlids o líquids dels seus productes senzillament a terra.

Ara bé:

Ens podem qüestionar les actituts cíviques o no de determinats col.lectius, països o cultures.

Ens podem qüestionar l´ús o l´abús (que ho fan) d´una determina actitud.

Ens podem qüestionar el preu que ha de pagar un poble per defensar-se cívicament.

Com haurien d´actuar amb els que gosen adulterar els articles de consum, o els que senzillament s’omplen la boca amb bons desitjos somicant per les terres dels altres.

Deia la meva iaia, que els llops passen per la terra, però la terra sempre es queda,…

Ai, si la meva iaia aixequés el cap…

El conseller d’Innovació, Universitats i Empresa, Josep Huguet, va destacar ahir durant la inauguració de la 42a edició de la Universitat Catalana d’Estiu (UCE), a Prada de Conflent, que "l’autogovern que desitja la majoria social i política de Catalunya no hi cap en la via constitucional" i va definir la conjuntura política actual de "complicada". Huguet, que va qualificar de "lenta agonia" la sentència del Tribunal Constitucional, va dir que "ara és el moment de reflexionar sobre on som i replantejar-se cap a quina direcció volem caminar i com podem arribar al nou escenari".

En el seu discurs, el conseller va repassar les reformes impulsades per ERC per fer el canvi i va dir que no és un mal moment per la societat civil: "tenim una població prou activa i excel—lim, entre moltes d’altres coses, en ciència, en creativitat i amb un teixit empresarial emprenedor i amb una alta capacitat exportadora, cada cop depenem menys del mercat espanyol". És per això, segons Huguet, que "és el moment de reafirmar-nos en les nostres capacitats per iniciar el camí cap a l’estat català, l’única alternativa que ens deixa la sentència del Tribunal Constitucional".

El conseller va assenyalar que "sortim d’un any amb una sentència del TC interpretativa amb els nostres nivells d’autogovern que no té marxa enrere". Davant d’aquesta situació, va assegurar que "cal saber quin és el nou horitzó, tenir clar quins canvis volem i quins obstacles haurem de saltar per aconseguir els nostres objectius. No tenim marge de maniobra i no podem perdre més el temps, ni podem malgastar més esforços". El conseller va dir també que "hem de ser conscients, però, que qualsevol objectiu independentista és lent, tot i que n’hi hagi alguns que venguin miracles. Les solucions ràpides són impossibles".

Des d’un marc crític i de debat com és la Universitat Catalana d’Estiu, Huguet va convidar al centenar d’assistents a la inauguració a reflexionar de forma serena i profunda sobre "cap on volem anar". El conseller va destacar que "no podem tornar a les polítiques de peix al cove" i que el problema és "que ja no ens queda peix i ens hem adonat que el cove està foradat. No volem un pujolisme 2.0 perquè no volem fer patir més el poble de Catalunya". Per Huguet, després de la sentència del TC, cal obrir un període profund i serè de debat i de reflexió.

El conseller va posar l’exemple del problema que ha generat l’eliminació per part del Ministeri d’Educació de les quotes pels alumnes d’FP per accedir a la universitat, per demostrar que és necessari que Catalunya tingui més competències:"és un desastre que el ministeri no ens hagi fet cas quan els vaig advertir que això passaria".

D’altra banda, Huguet també va fer referència en la seva intervenció als "moments d’incertesa que genera l’actual crisi econòmica i el canvi de paradigma mundial que estem vivint, la primera gran crisi de la globalització, que ha d’empènyer als catalans a reflexionar profundament sobre les vies de sortida". D’aquesta manera, va afegir que "el sistema econòmic ens obliga a reconvertir-nos per mantenir els nivells de prosperitat dels últims anys".

En aquest sentit, va assenyalar el paper de les universitats i la ciència com a determinants en el canvi de model econòmic.

La UCE ha de ser, va dir Huguet, "el marc on hem de debatre sobre tot això, reflexionar sobre els reptes i aprofitar per veure’ls com a oportunitats". Per acabar, el conseller d’Innovació, Universitats i Empresa va posar alguns exemples de projectes transfronterers del darrer any d’àmbits de la seva competència com ara de la nanotecnologia, d’intercanvi científic i de turisme identitari, com la Ruta Abad Oliva.

La consideració de la Rosa Fonoll i el seu marit en Josep, en acceptar les meves disculpes i entendre que l’amistat esta per sobre d’interessos personals i partidistes. Els amics poden entendre i perdonar, acceptant a cada persona amb les seves virtuts i els seus defectes.

El suport de la Lluïsa, alcaldessa del municipi que ha sabut separar una “qüestió personal” de les responsabilitats, el treball i el compromís amb el govern i el municipi, segellat en el pacte de govern del maig de 2007.

Als companys del govern i alguns de l’oposició que fora d’aprofitar unes circumstàncies per fer “llenya de l’arbre caigut” des d’una posició crítica, han estat al meu costat i m’han donat el seu suport.

Als meus companys i companyes d’esquerra de Cubelles i del Garraf, per la seva confiança.
I sobretot a la meva família, que després de 8 anys mantenen el mateix esperit , m’estimen i en recolzen més que mai, malgrat hagin hagut de suportar les conseqüències d’exercir un càrrec públic a Cubelles.

Aquesta darrera i desagradable experiència m’ha fet creure encara més en el projecte polític que representa esquerra republicana, m’ha donat més forces que mai per iniciar la tercera legislatura com a cap de llista a Cubelles, conscient que no serà una tasca fàcil.

Hi ha gent interessada en esborrar-nos del mapa polític, però encara hi ha més gent que desitja que mantinguem la nostra representativitat, persones que no es deixen enlluernar per la mentida, la demagògia i la difamació.

Gràcies als que em doneu suport i els que m’heu feu més fort amb les vostres mentides.

No hi ha cap mena de dubte que estem vivint temps convulsos: la crisi no mostra interès en fugir, la relació estat-autonomia entre Espanya i Catalunya s’està tibant i els partits desencisen a gran part de la població. A tot això cal afegir que en un parell de mesos els ciutadans catalans estem cridats a les urnes després de dues legislatures amb un tripartit que ha treballat però està exhaurit i també unes municipals a Cubelles de les quals no es coneix data ja que l’oposició mira més pels seus interessos que pels del poble.

És força inquietant el paper d’alguns partits enfront la crisi ja que ha quedat palès que no s’han adoptat les millors mesures des del govern de Madrid i hem pogut veure (tant a nivell estatal com a nivell municipal) com el Partit Popular ha onejat la bandera del poble amb discursos populistes. D’altra banda, ja és preocupant el continu degoteig de notícies que relacionen presumptament CIU, PP i PSC en casos de corrupció tot provocant la desconfiança de la ciutadania. També el salt del senyor Laporta a la política amb aquest concepte de Solidaritat Catalana proclamant la unitat independentista amb un partit democràtic, fet que em fa ensumar que el que cerca és el protagonisme ja que ERC ja és un partit democràtic i assembleari. Per acabar d’amanir tot això, ens retornen un Estatut que recorda el conegut personatge “Bob l’Estatut” del programa televisiu de Polonia: és ple de forats. Fins i tot el vicepresident andalús Manuel Chaves reconeix que hi ha una bretxa entre Catalunya i Espanya i s’ha reunit amb el president socialista, José Montilla, per acostar posicions, fet que no serà gaire complicat ja que recentment hem pogut observar què prioritza el president.

I què fem des d’Esquerra davant de tot això? A nivell nacional, només amb 21 diputats al parlament, ha promogut i en alguns casos ha liderat reformes com la Llei dels Serveis Socials, l’Oficina Antifrau, un nou finançament, la Llei del Cinema, l’exempció del 87% de pagar l’impost de successions i la Llei de Consultes, d’entre altres. ERC porta molts anys treballant per la independència i ara estem més aprop que fa 7 anys ja que està dotant el país d’eines per a la construcció d’un estat propi.

A nivell municipal, el nostre regidor va donar suport al projecte del pont tant necessari per als cubellencs i cubellenques de la Mota de Sant Pere i del Clot del Bassó, ha regulat i dignificat la Policia Local del municipi, ha promogut l’ampliació del cementiri, ha vetllat per la prevenció a nivell de protecció civil i salut d’infants i joves, en l’àmbit de cooperació Cubelles es dóna a conèixer amb la Fira consolidada i es crea el Consell de Cooperació… Recomano llegir en aquest sentit l’article “Esquerra en el govern 2007-2011” on les accions realitzades estan més detallades.

S’ha treballat molt i bé, tot demostrant que Esquerra és capaç de dur el país i la ciutadania un pas més enllà amb tots els beneficis corresponents. Vivim en una època de crisi, però aquesta es pot enfocar des de dos punts de vista: un pessimista des del qual no arribarem enlloc i abaixarem el cap i un d’optimista, amb motivacions per a començar un canvi, un canvi del qual només Esquerra ha donat i dóna garanties.

Rubén Miró per esquerra Cubelles

El mosquit tigre (Aedes albopictus) és originari del sud-est asiàtic. Va arribar al nostre país, per Sant Cugat del Vallès, a l’estiu del 2004 segurament dins dels pneumàtics o de plantes amb aigua.
Malgrat que originàriament es trobava en els forats dels arbres ara podem trobar ous i larves en petits tolls d’aigua en les nostres terrasses i jardins, en el plat d’una planta o en qualsevol indret amb aigua estancada.
Sempre s’amaga fora de l’acció intensa del sol, en zones d’ombra.
Per prevenir la seva expansió hem d’implicar a tota la ciutadania, sobretot en evitar les acumulacions d’aigua properes al casa vostra.
Cal buidar els recipients que teniu al voltant, com cendrers, cubells de platja, galledes, plats sota de les plantes o altres complements de jardí o terrassa.
Cobrir aquells forats que hi ha en el terreny o els canals que recullen tot tipus d’aigua.
Les piscines de plàstic i les grans al jardí o a l’hort caldrà tapar-les si nos les utilitzem.
Els plats dels animals domèstics o tapar amb sorra aquells forats dels troncs on pot acumular-se l’aigua.
Un cop ens ha picat el mosquit tigre, cal tenir present que les picades més molestes les produeixen les femelles per l’elevat nombre de picades.
EL mosquit tigre pica principalment de dia i ho fa varies vegades, tot i que no suposa cap risc per la salut.

Cal rentar i desinfectar bé la picada. Si persisteix la molèstia, visiteu al metge.

En el cas de les meduses.

Les meduses son organismes pelàgics amb cèl•lules urticants que viuen allunyades de la costa, que d’una forma natural a l’estiu viatgen i s’apropen .
La medusa manté actives les cèl•lules urticants encara que estigui fora de l’aigua, per això no s’ha de trencar, cal deixar-la assecar-se a la sorra, en un lloc visible.
Cal seguir les recomanacions dels serveis de salvament marítim i sortir de l’aigua si la concentració de meduses és important.
Les reaccions més comunes són en forma d’urticàries i erupcions a la pell.
Cal aplicar fred sobre la picada (una bossa amb glaçons durant 15 minuts) mai els glaçons directament.
S’han de treure les restes de tentacles adherides a la pell al mateix temps de l’aplicació del gel, protegint-se’n els dits.
No s’ha de fregar la picada amb res, ni sorra, ni tovalloles.

Si la persona presenta complicacions s’haurà de traslladar al Centre Mèdic més proper.

Espero que aquestes petites recomanacions us ajudin a gaudir d’un bon estiu.

Joan Andreu Rodríguez i Serra
1r Tinent d’alcalde
Ajuntament de Cubelles