“Vai, figlio, e ricorda che se Dio ti ha concesso di sapere dove sei nato, non vuole che tu sappia la strada che prenderai per andare a morire”
“Non cedere alla tentazione di fermarsi è ciò che dà senso all’andare, ciò che lo rende veramente utile e veramente bello. Agli occhi di Dio, agli occhi dell’Universo, agli occhi di chi incontri nel cammino”
“Il viaggiatore notturno”
Maurizio Maggiani
Tres magistrats del Tribunal Constitucional assisteixen plegats a una corrida de toros a la Maestranza de Sevilla. Aquest trio sinistre ha de decidir sobre el nostre futur i els nostres drets com a ciutadans catalans, tot i que ja se’ns va consultar en una votació neta i democràtica. Lamentable imatge, la foto i la institució que representen.
publicada a El País d’avui
Avui era al bell mig del passeig de Gràcia, no massa lluny del seu hàbitat natural de la plaça de Catalunya. Vestia com sempre, portava penjada la mateixa bossa desgastada, els ulls petits i inexpressius i una barba mal afaitada. Poder estava una mica més calb, i amb la cara de xai degollat que commou cada cop que explica la seva història commovedora.
Em va entabanar a mitjans dels anys noranta, em va aturar al portal de l’Àngel i em va explicar que li havien robat la bossa amb els diners i els bitllets d’avió per poder tornar a Algèria. Intentava parlar amb la seva germana però aquells dies eren festius i no podia contactar-la a la seva feina. Necessitava una mica d’ajuda per poder passar alguna nit a cobert i menjar calent, ho explicava bé, amb sentiment, patint… i un servidor que es deixa commoure per qualsevol cosa li va donar 3000 pessetes, i el telèfon perquè m’avisés que tot havia anat bé i havia pogut retornar.
No vaig rebre cap trucada, i al cap d’uns anys em va tornar a aturar. La meva sorpresa va ser majúscula, i és clar, ell no em va reconèixer. Va començar a explicar la mateixa història amb variacions, el personatge, l’actor era immens, i el vaig escoltar. Al final li vaig dir que ja m’havia entabanat una vegada i que no portava prous diners. Amb cara de pànic es va fer fonedís i li vaig perdre el rastre.
L’he vist d’altres vegades pels voltants de la plaça, a vegades sol, a vegades xerrant amb algú que l’escoltava atentament. Aquest matí l’he tornat a veure en acció sobre un nou ingenu. La tècnica la deu tenir depuradíssima perquè ja fa una quinzena d’anys que vaig caure al seu parany, i segueix al negoci, vivint d’ell. Quan he passat molt aprop seu no he pogut evitar una mirada d’admiració.
“Més que no pas a un verí, la curiositat s’assembla a una set molt intensa: l’has de calmar”
Londres Nevat
Jordi Llavina
Waterloo station, Londres
Bahnhof Friedrichstrasse, BerlínAls trens he conegut la terra travessada pel convoi gràcies als desconeguts amb els qui he compartit trams del trajecte, i que m’han explicat part de la seva vida, m’han ensenyat fotos o m’han ofert menjar i beure amb un gran somriure. M’agrada arribar i marxar d’una ciutat amb tren, passejar-me pels barris de les estacions, plens d’aquell neguit dels qui emprenen un nou viatge, de la il·lusió dels qui hi arriben per primera vegada. Sovint voldria que el trajecte no s’acabés per poder continuar un llibre, una conversa, una coneixença.
gare de Lyon, París
A la mitjanit del 19 de març (sant Josep) la Documenta obrirà les seves portes per compartir la nit plegats. La llibreria vol celebrar amb els seus lectors els 35 anys de la seva fundació quan l’hivern cedirà el protagonisme a la primavera. La nit és un bon moment per a la lectura, els telèfons callen i atrapats per les pàgines d’un bon llibre la foscor ens acompanya fins a la matinada .
La Documenta és una espècie en vies d’extinció, la de les llibreries de capçalera, amb llibreters que saben del què parlen, que aconsellen sobre lectures i no sobre novetats, que amb el temps coneixen els seus lectors i saben allò que els pot interessar. Els llibreters que tenen cura d’un ric fons perquè l’allau editorial no sepulti els clàssics, que descobreixen aquells autors que passen desapercebuts a les pàgines literàries dels diaris, tenen cura dels aparadors, i aconsegueixen que la llibreria sigui una extensió de la sala d’estar.
La Documenta compleix 35 anys en una zona en transformació. Dels carrers que l’envolten desapareixen els bars de carajillo, les botigues de passamaneria, les de teixits, els colmados…, i totes aquelles que donen vida a un barri.
+1 Avui dijous La Vanguardia li ha dedicat dues pàgines a la Documenta
+2 També Vilaweb ha entrevistat el Josep Cots, l’ànima de la llibreria
+3 La programació de les celebracions
Adéu partits polítics, que una vegada vau ser instrument de transformació i avui ho sou de manutenció. Adéu, perquè us heu convertit en màquines amorfes de gestió sense ideologia. Adiós, perquè només prometeu allò que vol sentir la gent. Perquè us heu convertit en un trust que defensa els seus propis interessos i no els seus votants. Adéu, aparells aparatosos, que heu pervertit la vostra organització, cada vegada més blindada i burocràtica. Adéu, perquè tots esteu tacats per un finançament tèrbol i il·legal. Good-bye, per haver perdut l’ètica buscant desficiosament l’aritmètica. Agur, per recol·lectar addictes en lloc d’afins, fidels en lloc de fidedignes, empleats en lloc de col·legues.
Adieu, perquè el vostre corporativisme us deslegitima. Adeus, perquè tots elaboreu el mateix programa electoral pensat per acontentar tothom, i que sabeu perfectament que no complireu. Adéu, perquè només us distingeix la prioritat de subsistir i només us preocupa què diran els mitjans de comunicació.
Auf Wiedersehen, perquè tenir militants ja és una aberració anacrònica i premonitòria. Adéu, perquè, des dels vostres despatxos, sempre us assabenteu tard i malament del que passa al carrer. Adéu, perquè no sou exemple de transparència ni de renovació. Adéu, perquè encara seguiu elegint el vostre líder amb el 95% dels vots.
Adéu, perquè en pro de l’eficiència heu cancel·lat el debat i la discrepància. Adéu, perquè cada vegada esteu més lluny de la gent i més a prop entre vosaltres. Ciao ciao, perquè us espanta la gent que destaca i preferiu entre les vostres files mediocres. Adéu, perquè feu pudor de ranci i de tancat. Perquè us defenseu entre vosaltres a costa del ciutadà, segrestant-lo de la política. Au revoir, perquè intenteu silenciar altres organitzacions socials i moviments polítics que no podeu manipular i us van prenent terreny.
Adéu, estimats partits polítics, us esteu carregant la democràcia que un dia vau ajudar a forjar. Sens dubte vau ser útils, gràcies pels serveis prestats, però el segle XXI us diu adéu, sense nostàlgia.
Juli Capella
El Periódico
17 de febrer de 2010
Foto de Pietro Masturzo que ha guanyat el prestigiós World Press Photo 2009 on es veuen dones als terrats de Teheran cridant contra Ahmadineyad.
Quan els dies s’allarguen i el sol escalfa més, començo a buscar les primeres flors d’ametller que valentes s’avancen al bon temps. Aquest matí hem estat caminant pels volts de Sant Pere, per la riera, pujant i baixant els turons, per vinyes podades i llaurades, sota oliveres pentinades, olorant el romaní. A la zona de Torroja hem vist un parell d’ametllers totalment borronats, i un grapat de flors blanquíssimes que s’obrien sota el cel blau d’hivern. És el primer senyal de que el cicle natural segueix el seu camí, i amb ell la vida flueix cap a l’esclat de la primavera.
Avui dimarts s’estrena la 6ª i darrera temporada de Lost, on s’hi ha de donar resposta als molts enigmes de l’accident en una misteriosa illa del Pacífic del vol 816 de Sidney a Los Angeles.
Vaig començar a veure la sèrie tard però n’estic totalment enganxat, he vist les cinc temporades en molt poc temps i se’m fa llarga l’espera per saber com evolucionarà tot.
Ahir vespre estava ordenant uns llibres i vaig llegir entre els Tintins el títol “Vol 714 a Sidney”, el vaig fullejar i vaig tenir la sensació de que molts aspectes de la història s’assemblaven a Lost. Poder són obsessions meves, però, serà casualitat?
p.s. magnífic gràfic cronològic de la sèrie al diari Público
Apunts publicats al setmanari de l'Alt Penedès, l'Anoia, el Baix Llobregat Nord, el Baix Penedès i el Garraf
