11 febrer 2010 – 11:27 am
Avui m’he despertat de matinada, de sobte, coberta d’una suor freda i aterrida. He fet un descobriment terrible que no sé si em deixarà continuar vivint com fins ara: he descobert que no tinc un “lloc preferit”. A totes les pel·lis el / la prota té…
Ja no estic a l’atur. Tampoc —oficialment— treballo (extraoficialment, treballo més que mai —i més contenta que mai.).No vaig renovar l’atur aquest dilluns perquè estic farta d’entrar en unes estadístiques victimistes i negatives que només s…
He arribat a la conclusió que no cal entendre les lletres del Joan Miquel Oliver. Són surrealistes, i prou. No cal buscar metàfores a “Burman Flash, el cel d’agost, a sa parra hi veig es moix”, o “volen bragues blanques dins el cel de març, dominen…
Tinc una crema exfoliant de la cara des de fa 3 o 4 anys que he fet servir un parell o tres de vegades. A la base hi ha un símbol que vol dir que s’ha de llençar quan fa 12 mesos que ha estat oberta. Tenint en compte que fa almenys 3 anys que ho est…
I la llista de feines pendents s’allarga cada vegada mésI la taula és un merderI aquell, per variar, no dóna senyals de vida —i, sincerament, cada vegada m’importa menys—I el serrell se’m cargola cap amunt sense remeiI tinc la roba estesa des de…
—Jo necessito més comunicació.—(silenci)—Em sembla que no ho has entès…
Que van de guais, aquests del Limewire (un programa de Mac que és com l’Emule)?
Proposo a la rectora de la UAB que organitzi el ral·li París-Pàrquing de Traducció. Hi ha de tot: bassals d’aigua de mig metre de fondària, arrels d’arbres (talment com baobabs) que desafien els esmorteïdors del 4×4 més mudernu, fang a tutiplén…
Fa un moment he vist a la tele un anunci de no sé quin diari que regala la pel·li Horizontes de grandeza, i automàticament m’ha vingut al cap “Chorizontes lejanos”. És una d’aquelles coses inútils que tinc emmagatzemades al cap des de sempre, prep…
Mira que no ho entenc… L’atractiu hi és. Només amb el nom ja es veu: Lingüística aplicada a la traducció. Preciós. Ni Lingüística I (els números romans treuen exotisme a les assignatures) ni Marc lingüístic de la traducció, per posar dos …
Això només ho arregla una sessió doble de Desayuno con diamantes i Amélie.
Quan era petita vaig aprendre que no s’havia de dir barco, entregar, taquilla, estudianta o aniquilar, per dir només unes quantes paraules, i ara que sóc gran i em dedico al català resulta que tot això sí que es pot dir. Només sé que no sé res…
Fa un moment això semblava el llogaret dels gals de l’Astèrix. Per allò que només tenien por que el cel els caigués a sobre.Un minut més tard, un pagès m’ha renyat per trepitjar un (el seu) camp sembrat (la franja més clara que es veu a la foto…
L’altre dia vaig sentir a la ràdio: “La morositat dels bancs…”Quin gran bé faria a la humanitat un simple ball de lletres!: “L’amorositat dels bancs…”
Quan treballes en cine et toca fer coses molt rares. Ja no parlo de tallar el trànsit d’un carrer perquè esteu rodant en un cinquè pis i se sent el soroll i has de lidiar amb els conductors, que no veuen el rodatge enlloc (i la gràcia és quan un c…
