Author Archives: No name's space

Presentades les al·legacions al Pla Especial del Port d’Aiguadolç

 
Ja podeu descarregar les al·legacions i propostes presentades per l’Associació al Pla Especial del Port d’Aiguadolç.
 
 
Aquestes propostes han estat debatudes i consensuades en una reunió mantinguda dimecres 10 de juny, amb la presència d’en Raúl Alvarín, Cap d’Àrea d’Urbanisme, en Xavier Gordillo, tècnic d’Urbanisme, i en Xavier Cuyàs, Cap d’Explotació del Port d’Aiguadolç.

Convocatòria XIV Concurs de Narracions Breus

 

Ja està oberta la convocatòria per a la XIV edició del Concurs de Narracions Breus del Port d’Aiguadolç.

 

La temàtica de les narracions ha de ser, com cada any, la mar. Les obres presentades han de tenir una extensió entre 2 i 8 fulls DinA4, han d’estar escrites a màquina o a ordinador per una cara i a doble espai. Poden estar escrites en castellà o en català.

 

S’hauran de presentar a la Torre de Capitania en un sobre tancat amb pseudònim i a dins tres còpies, tant en CD-Rom com en paper, i les dades reals de l’autor: nom i cognoms, DNI, adreça i telèfon. Els escrits han de ser inèdits i no poden haver estar guardonats anteriorment en d’altres concursos. El primer premi està dotat amb 600 euros i l’únic accèssit amb 300 euros. 

 

El termini de presentació de les narracions acaba el 26 d’abril de 2009 a les 14.00 hores.

 

Com ja és costum, les obres seleccionades seran publicades en un llibre il·lustrat amb dibuixos d’artistes sitgetans, entregat junt amb els premis per la festivitat de la Verge del Carme, dijous 16 de juliol.

 

Més informació:

Bases XIV Concurs de Narracions Breus del Port d’Aiguadolç 2009

Nou supermercat Carrefour a Plans d’Aiguadolç

 
Un nou supermercat de la cadena Carrefour es construirà a Plans d’Aiguadolç, entre l’edifici dels Mossos d’Esquadra i la rotonda de la Llevantina. Es convertirà en el centre comercial més proper al Port d’Aiguadolç.
 
L’Ajuntament ens confirma que està previst que les obres comencin abans d’aquest estiu.
 

Oberta la nova rotonda davant del Port

 
Aquesta setmana s’ha obert al trànsit la nova rotonda davant les barreres d’accés al Port d’Aiguadolç.
 
 
La pèrdua de places d’aparcament és molt superior a les 14 places que anunciava l’Ajuntament durant el projecte.
 
La instal·lació d’una doble línia de pilones impedeix l’entrada a la zona d’aparcament des de la rotonda.

Reunió amb el Regidor de Mobilitat, Sr. Antoni Caballero

 
El passat 10 de març varem tenir una entrevista amb el Regidor de Mobilitat, Sr. Antoni Caballero. En ella li varem recordar l’oposició dels veïns del Port, expressada en l’assemblea de setembre de 2008, a la construcció de la rotonda d’accés al Port i la pèrdua de places d’aparcament davant l’Hotel Estela.
 

El Regidor va justificar la construcció de la rotonda per motius de seguretat, com altres vegades, recordant que tant Capitania com l’Hotel Estela havien reclamat la seva construcció.
 
Així mateix varem aprofitar per a presentar-li les nostres noves propostes per a que l’autobús de Sitges baixi fins el Port.
 
 
El Regidor va rebre amb molt d’interès la proposta i va comentar que estudiarien la viabilitat del nou recorregut amb l’empresa concessionària de l’autobús, Transports Ciutat Comtal.

argila refractària

enfilant l’agulla

Enfilant l’agulla es una  serie de quadres de petit format. L’unic vincle directe que existeix entre ells es la investigació de la forma i la materia i el cami cap a la busqueda d’allò que haurà de ser propiament meu. Son els apunts per un projecte que esta actualment en proces de creació. Aquets projecte es basa en un dialeg entre el cos, el moviment, la postura i les fluctuacions d’energia que emanen d’aquests procesos… o no.

algo de microcosmos-MACROCOSMOS

el taller creix

      Si, el taller creix!!, creix en energia, creix en materials, creix en desordre que emana de la creació. Si, el taller creix en iniciatives, creix en experiencies que formen part ja dels records i de la seva memoria. Pero el taller no neix del no res, de fet ja parteix d’unes energies que existien de molt avans de la meva ocupació. Encara hi ha l’avi Ramon trencant atmetlles i la iaia Julia al safareig…
 
      Aquest dissabte a partir de les 6…. el taller albergarà una nova experiencia, doncs hi tindra lloc la primera exposició d’art infantil.
Alejandro, un nen de 9 anys, exposara per primera vegada la seva obra, en motiu del seu aniversari, Renoi quin regal!!!. No hi ha lloc per la subestimació, doncs el xaval te molt de talent!!!! endavant!!!

el camí

L’home tendeix cada cop mes a l’autodestrucció, i amb ell arrosega la natura que l’envolta. L’home ja no es considera part d’aquesta natura, se n’allunya.
Hi ha un moment en el qual l’obra demana ser malmesa, destruida. No hi ha un altre cami. Generacions rere generacions, homes que ja no formen part de la terra, es mes, creuen poseir-la.
Imatges metaforiques de destrucció i transició ens avisen d’un passat molt passat pero existent, d’un present evocador o d’un futur que fumeja i du aires irrespirables.
Prediccions que transcurreixen de forma natural, que m’utilitzen com a medi, com a instrument. Provinents d’una força que s’apodera de mi…un origen desconegut… No se fins on vol arrivar… No se que mes em mostrarà…
 
esther

cap pensant

montatge instal.lació Autoretrat; dones

petita cronica de La innaguració del taller!!

El Taller ja es un fet. Una Realitat. El passat diumenge 25 de novembre de 2007 el varem innagurar tot fent una festasa que va ser tot un exit, tan d’assistencia com de bon rotllo.

Taller experimentacio 

… A les 17.47 el primer convidat, la Natalia!! _puntualisima_ 

(exceptuant la Eli i la Laura que m’esperaven a la porxada.. considerant-les part indispensable de la organització!)

25nov07 13725nov07 13825nov07 14225nov07 14325nov07 144 

Ei!! mireu el bar-man!!! com si ho hagues fet tota la vida, va omplir les copes de bombolles daurades

 durant tooooota….,toooota la tarda!!!

25nov07 13225nov07 13325nov07 134

 

la instal.lació Autoretrat; dones, tot un exit!! tan visual com de contingut

25nov07 13525nov07 136

 

i quan la cosa es calma,… el cava s’ha esgotat… la vida al taller continua fluint…

i si no hi ha cava…. sempre hi haurà vi i birra!

25nov07 14825nov07 14925nov07 15625nov07 147

25nov07 14025nov07 15425nov07 15725nov07 158

el final de festa…. i l’endema al recollir…. les conclusions!!!

25nov07 16025nov07 163

L’art es pensament si, pero tambe ha de ser una FESTA!!

Platón: el arte como imitación (:\:0F4H)

[...] Entre los artífices de esa clase está, sin duda, el pintor; ¿no es así?
-¿Cómo no?
-Y dirás, creo yo, que lo que él hace no son seres verdaderos; y, sin embargo, en algún modo el pintor hace camas también. ¿No es cierto?
-Sí dijo-; también hace una cama de apariencia.
-¿Y qué hace el fabricante de camas? ¿No acabas de decir que éste no hace la idea, que es, según conveníamos, la cama existente por si, sino una cama determinada?
-Así lo decía.
-Si no hace, pues, lo que existe por sí, no hace lo real, sino algo que se le parece, pero que no es real; y si alguno dijera que la obra del fabricante de camas o de algún otro mecánico es completamente real, ¿no se pone en peligro de no decir verdad?

-No la diría -observó-, por lo menos a juicio de los que se dedican a estas cuestiones.
-No nos extrañemos, pues, de que esa obra resulte también algo oscuro en comparación con la verdad.
-No, por cierto.
-¿Quieres, pues -dije-, que, tomando por base esas obras, investiguemos cómo es ese otro imitador de que hablábamos?
-Si tú lo quieres -dijo.
-Conforme a lo dicho, resultan tres clases de camas: una, la que existe en la naturaleza, que, según creo, podríamos decir que es fabricada por Dios, porque, ¿quién otro podría hacerla?

-Nadie, creo yo.
-Otra, la que hace el carpintero.
-Sí -dijo.
-Y otra, la que hace el pintor; ¿no es así?
-Sea.
-Por tanto, el pintor, el fabricante de camas y Dios son los tres maestros de esas tres clases de camas.
-Sí, tres.
-Y Dios, ya porque no quiso, ya porque se le impuso alguna necesidad de no fabricar más que una cama en la naturaleza, así lo hizo: una cama sola, la cama en esencia; pero dos o más de ellas, ni fueron producidas por Dios, ni hay miedo de que se produzcan.

-¿Cómo así? -dijo.
-Porque si hiciera aunque no fueran más que dos _dije yo-, aparecería a su vez una de cuya idea participarían esas dos, y esta sería la cama por esencia, no las dos otras.
-Exacto _dijo.
-Y fue porque Dios sabe esto, creo yo, y porque quiere ser realmente creador de una cama realmente existente y no un fabricante cualquiera de cualquier clase de camas, por lo que hizo ésa, única en su ser natural.
-Es presumible.
-¿Te parece, pues, que le llamemos el creador de la naturaleza de ese objeto, o algo semejante?

-Es justo -dijo-, puesto que ha producido la cama natural y todas las demás cosas de ese orden.
-¿Y qué diremos del carpintero? ¿No es éste también artífice de camas?
-Sí.
-Y el pintor, ¿es también artífice y hacedor del mismo objeto?
-De ningún modo.
-Pues ¿qué dirás que es éste con respecto a la cama?
-Creo -dijo- que se le llamaría más adecuadamente imitador de aquello de que otros son artífices.
-Bien -dije-; según eso, ¿al autor de la tercera especie, empezando a contar por la natural, le llamas imitador?

-Exactamente -dijo .
-Pues eso será también el autor de tragedias, por ser imitador: un tercero en la sucesión que empieza en el rey y en la verdad; y lo mismo todos los demás imitadores.
-Tal parece.
-De acuerdo, pues, en lo que toca al imitador pero contéstame a esto otro acerca del pintor: ¿te parece que trata de imitar aquello mismo que existe en la naturaleza o las obras del artífice?
-Las obras del artífice -dijo.
-¿Tales como son o tales como aparecen? Discrimina también esto.

-¿Qué quieres decir? -preguntó.
-Lo siguiente: ¿una cama difiere en algo de sí misma según la mires de lado o de frente o en alguna otra dirección? ¿0 no difiere en nada, sino que parece distinta? ¿Y otro tanto sucede con lo demás?
-Eso -dijo-; parece ser diferente, pero no lo es.
-Atiende ahora a esto otro: ¿a qué se endereza la pintura hecha de cada cosa? ¿A imitar la realidad según se da o a imitar lo aparente según aparece, y a ser imitación de una apariencia o de una verdad?

-De una apariencia _dijo.
-Bien lejos, pues, de lo verdadero está el arte imitativo; y según parece, la razón de que lo produzca todo está en que no alcanza sino muy poco de cada cosa y en que esto poco es un mero fantasma. Así, decimos que el pintor nos pintará un zapatero, un carpintero y los demás artesanos, sin entender nada de las artes de estos hombres; y no obstante, si es buen pintor, podrá, pintando un carpintero y mostrándolo desde lejos, engañar a niños y hombres necios con la ilusión de que es un carpintero de verdad.

-¿Cómo no?
-Y creo, amigo, que sobre todas estas cosas nuestro modo de pensar ha de ser el siguiente: cuando alguien nos anuncie que ha encontrado un hombre entendido en todos los oficios y en todos los asuntos que cada uno en particular conoce, y que lo sabe todo más perfectamente que cualquier otro, hay que responder a ese tal que es un simple y que probablemente ha sido engañado al topar con algún charlatán o imitador, que le ha parecido omnisciente por no ser él capaz de distinguir la ciencia, la ignorancia y la imitación.

-Es la pura verdad -dijo.

projectes 07