Author Archives: Octavi Rodin

Un aniversari i el búnquer digital

D’alguns fets amb ressonància pública sempre recordarem, en primer lloc, què estàvem fem quan varen passar. És el que passa amb l’11-S, l’11-M, el 20-N (el primer de tots, el de la mort d’en Franco), o el 23-F, del que avui es compleixen j…

L’incendi del POUM

El més urgent quan es produeix un incendi és protegir les persones i apagar-lo. O no? Cercar-ne les causes també convé, però després, quan s’ha reconduït la situació i ja no hi ha perill. A Igualada s’ha produït un gran incendi i tothom va…

La perversió política del debat sobre el POUM

És normal que la formació del Pla d’ordenació urbanística municipal de la ciutat generi entre la ciutadania un intens debat, i és normal també que en aquest debat siguin més les veus contràries o crítiques que les favorables al nou POUM. Dic…

Diuen que suprimiran als jubilats

Després de passar la ITV anual d’aquest cos (in)humà que arrossego amunt i avall des de fa 53 anys, constato que, com era d’esperar, el cap, el tronc i les extremitats segueixen units i són al seu lloc, que el pes continua anomenant-se sobrepès, …

Tal dia com avui, un suïcidi

El 13 de febrer de 1837, ja fosc, en Mariano José de Larra es va fer un tret al cap. Tenia vint-i-set anys i una forta depressió. Poc abans l’havia visitat en el seu pis del carrer Santa Clara núm. 3 de Madrid la Dolores Armijo, la seva amant des …

El POUM i algunes formes de fer el ridícul

No opinaré sobre les qualitats i els defectes del POUM que, de moment, s’està tramitant a Igualada, perquè ja se n’han dit moltes de coses, algunes a favor i moltes en contra, algunes serioses i d’altres no, i no estic segur d’encertar-la. P…

Desfer país

Activitat humana que tendeix a governar o dirigir l’acció de l’estat en benefici de la societat. En una expressió molt nostra, això és fer país. És això la política? Ho és, i també altres coses. Maurice Duverger assimilava la política a …

Una vegueria per a encabir-me

Tinc un dubte existencial. I és que no sé ben bé on sóc. Ho dic per això de les vegueries, que diuen que és molt important i que per això s’ha de tramitar de pressa i corrents, ara que la legislatura s’acaba. La cosa és que jo sóc de l’A…

Els herois, els etruscs i la política aparent

El 509 a.c. el rei etrusc Lars Porsena assetjava Roma amb la intenció de conquerir-la, emprenyat perquè els romans havien fet fora l’últim rei de la ciutat, d’origen etrusc, i havien implantat la república romana. I tenia totes les de guanyar. …

Peces que vénen de sèrie

D’una pel·lícula de Michael Mann, Colateral, una d’aquestes que serveixen per a passar l’estona sense massa maldecaps, extrec una frase que el taxista protagonista li etziba a un assassí a sou: Joder, hay piezas que vienen de serie y un ser hu…

Un cementiri nuclear i l’enterrament de la coherència

L’alcalde de la població de Santervás de Campos (80 veïns), demana el cementiri nuclear “per a crear una mica vida”. I ja van quatre candidats, després de Yebra (Guadalajara), Ascó (Tarragona) i Villar de Cañas (Cuenca). Tots ells defensen …

De la prodigiosa lactància de l’Artur Mas i altres fets extraordinaris

Sant Bernat de Claravall, a qui es té per fundador de l’Orde del Cister, fou un home afortunat. A la França de començaments del segle XII triomfar en la vida era molt difícil, sinó era a base de garrotades, i ell ho intentà amb la paraula. No e…

Lliurepensament versus pensament únic

El lliurepensador és una persona que basa les seves opinions en la raó, lliure de les idees preestablertes. Diríem en termes més mundans que és un o una que pensa per si sol o per si sola. De fet, tots ens ventem de tenir criteri propi, i estic se…

Doctor, tinc bonisme. És greu?

Aquests dies he aprés una paraula nova, buenismo. La dic en castellà, perquè és així com l’he escoltat i no sé com traduir-la. Potser “bonisme”? La veritat és que l’he cercat al diccionari de la Real Academia Española, a través de la …

Sobre Haití, millor calladets que dient bestieses

Fets, i no paraules, es llegia a l’eslògan electoral d’un partit polític, ja fa un temps. Les paraules se les enduu el vent, segons una popular dita. Més treballar i menys enraonar, afirmen alguns patrons o alguns cap de servei. D’una banda re…

Tancar
Enviar E-mail