Penedesfera

He assistit al debat titulat “Les propostes dels partits polítics després de la sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut de Catalunya” celebrat a Prada (Catalunya del Nord) del dia 18 d’agost amb els següents ponents: Joan Puigcercós (Esquerra Republicana de Catalunya), Antoni Castellà (Convergència i Unió), Jaume Bosch (Iniciativa per Catalunya Verds) i Laia Bonet i Rull (PSC).

Resumint, que ens proposa cada partit?

CiU proposa l’exercici del dret a decidir, concretant-se en “demanar” el concert econòmic. Només impulsaran iniciatives que comptin amb el recolzament del 80 o el 90% de la ciutadania.

PSC proposa “anar fent via” cap el federalisme i intentar recuperar allò perdut de l’Estatut, a base de negociar amb el Govern d’Espanya.

ERC proposa l’exercici del dret a decidir concretant-se en la convocatòria d’un referèndum d’independència.

ICV proposa recuperar allò que es pugui de l’Estatut, però tot d’un sol cop. No a base de negociar ara una competència ara una altra. També manté que cal posar sobre la taula el dret d’autodeterminació, i això vol dir negociar la reforma de la Constitució amb Espanya per a que la Constitució reconegui el dret d’autodeterminació de Catalunya.

¿Si no han respectat un estatut aigualit, com podem creure polítics que ara ens proposen demanar el concert econòmic (CiU), anar cap al federalisme (PSC), o una reforma de la Constitució per a que Espanya reconegui el dret d’autodeterminació (ICV)? Recordem que aquesta via de reforma de la Constitució requereix els vots favorables de PSOE i PP i, per si això fos poc, un referèndum a tot Espanya que voti “que Catalunya té dret a l’autodeterminació”

Constato amb estupor que aquests partits no tenen idees viables per sortir del cul de sac en el què es troba Catalunya. No tenen idees per anar endavant, després de com ha acabat la via estatutària com a solució per a l’encaix de Catalunya i Espanya. PP, PSOE i Tribunal Constitucional estan d’acord en la imposició de les seves normes i la seva llengua. Catalunya està en una cruïlla i ha de decidir: o la dependència o la independència.

Darrerament hem pogut llegir/escoltar com l’Alcalde de Vilafranca ha confirmat que anirà a les llistes convergents per ser Diputat al Parlament de Catalunya del 2010 al 2014. Això és bo o dolent? Segurament… segons per a qui:

Per a Vilafranca
1.- Regull ha manifestat que així podrà "aconseguir" coses per Vilafranca
Quina cosa pot aconseguir com a Diputat que no podria com a alcalde o com a regidor de l’oposició? D’entrada sobta que ja es vegi d’alcalde la propera legislatura. Tot i que pugui ser així, hauria de ser més respectuós amb els vilafranquins, que han de manifestar-ho primer a les urnes. No m’acabo de creure que, en cas que no governi, faci un tipus d’oposició "per aconseguir coses per Vilafranca", ja que, fins ara, quan ha estat a l’oposició no ha sigut així. L’oposició constructiva, demostrada amb fets (tant amb el PSC com amb CiU) només l’hem fet Esquerra-Vilafranca.
2.- Estarà dos o tres dies a la setmana a Barcelona
Fins ara la principal excusa del govern de CiU per no trobar-se amb els altres grups, per no arribar a acords per aprovar pressupostos o d’altres assumptes que van al Ple, per explicar que no fan tota la feina que haurien de fer, és que no donen a coll. Que són pocs a l’Ajuntament a l’equip de Govern. Ara, es poden permetre "perdre" més de la meitat del temps setmanal de l’Alcalde per fer de Diputat. Altra vegada ens haurem de sentir que "la culpa" de no poder fer més feina és dels altres grups que "no volem" entrar a govern. Jo fa temps ja vaig manifestar que Esquerra-Vilafranca estem preparats per governar, però no pas per fer de "florero".
3.- Compromís amb Vilafranca
Si Regull vol ser alcalde la propera legislatura, pensa que Vilafranca està i estarà tan bé que ens podrem permetre que tinguem un alcalde només dos dies a la setmana?
De fet, prendre aquesta decisió ara sí que ens dóna el grau de compromís del cap de llista de CiU. Contràriament, jo puc afirmar que la meva prioritat i compromís amb Vilafranca serà total, i que com a cap de llista d’Esquerra-Vilafranca, em comprometo totalment i dedicaré tots els meus esforços a Vilafranca.

Per a Regull
1.- A nivell personal per Regull significa un pas endavant en la seva carrera política. Un pas que l’apropa a la política nacional, a costa d’allunyar-se de la política local.
Posat en una balança, què pesa més?

Font: El Punt

El Penedès pot tenir vegueria el 2011. I serà gràcies a la voluntat del territori i als passos que Esquerra ha anat consolidant. Per descomptat, la feina que hem fet tots plegats des del territori no ha estat endebades. Sense la feina feta no seríem on som

Les comarques de l’Alt Penedès, Baix Penedès, Garraf i Anoia ja tenen un instrument legal per crear la vegueria Penedès.

Tanmateix, a les comarques penedesenques, la lectura que s’ha fet de la llei de vegueries és “el Parlament tanca la porta al Penedès”. No hi estic d’acord i ho argumento.

No s’ha tancat cap porta al Penedès. És fals que el Parlament hagi decidit que no podem ser vegueria, ben al contrari: la llei diu que podem ser-ho. Als d’Esquerra ens hauria agradat aprovar vuit vegueries, però no disposem de la majoria parlamentària per aconseguir-ho.

Esquerra ha hagut de triar entre:

1) Aprovar l’esmena de CiU per afegir la vegueria Penedès però sense aprovar la llei.

2) Aprovar la llei sense el Penedès, però amb un text que ens permet ser vegueria quan ho proposin els ajuntaments, els grups parlamentaris o el govern. Aquesta segona, és l’opció que hem aprovat al Parlament.

La Plataforma per la Vegueria Penedès (PVP) pretenia que Esquerra trenqués amb el govern i votés al costat de CiU i PP en favor d’una esmena de CiU que afegia la vegueria Penedès.

En aquest sentit, CiU ens va dir que, encara que els votéssim l’esmena sobre el Penedès, ells no votarien la llei de vegueries. I de fet algunes de les seves propostes defensaven implícitament la continuïtat de les províncies. Més explícit va ser el PP, que va presentar el recurs d’inconstitucionalitat contra l’estatut qüestionant directament la divisió territorial catalana. I el PP de Tarragona va omplir la ciutat de tanques publicitàries amb un contundent “Vegueries, no gràcies!” mentre al Parlament el seu portaveu s’apuntava a la defensa de la vegueria Penedès.

El grup parlamentari de CiU va presentar tres esmenes en contra de les vegueries. En una d’elles, proposaven fer una consulta nacional en la qual s’hauria d’aprovar el mapa de la divisió territorial pel 51% de vots a cadascuna de les vegueries. S’ha de tenir mala fe per condicionar la vegueria del Penedès a la voluntat de l’àrea metropolitana de Barcelona. Igualment, seria molt arriscat deixar la creació de Terres de l’Ebre en mans de la voluntat del Camp de Tarragona i esperar que a Lleida votin per l’Alt Pirineu. Trobo que defensar aquesta consulta per part de CiU portaria conflictes innecessaris entre territoris.

Davant aquest desori oportunista, a Esquerra hem estat coherents. Ens vam comprometre a aprovar l’àmbit de planificació territorial Penedès i la llei de vegueries en aquesta legislatura per fer la vegueria Penedès a la propera legislatura i ho hem complert. La plataforma PVP ha generat la falsa expectativa de poder aprovar la vegueria Penedès ara, creant una enorme frustració entre la gent de bona fe del Penedès. Sempre han sabut que la llei de vegueries obria la porta a la vegueria Penedès, però no la crearia perquè ni PSC ni ICV no la tenen com a objectiu.

La PVP volia que votéssim l’esmena de CiU, sabent que després no s’aprovaria la llei. Han estat fent el joc a CiU, no en dubteu.

Cal afegir que CiU s’ha apuntat a la identitat penedesenca des que són a l’oposició. Quan governava, CiU no va voler aprovar ni l’àmbit de planificació, fins i tot hi va votar en contra. En 23 anys, mai no van voler fer efectives les vegueries. Si CiU està veritablement convençuda de la vegueria Penedès, a la propera legislatura tindrem majoria al Parlament per aprovar la proposta que presentaran els ajuntaments, els grups parlamentaris o el govern.

El Penedès pot tenir vegueria el 2011. I serà gràcies a la voluntat del territori i als passos que Esquerra ha anat consolidant. Per descomptat, la feina que hem fet tots plegats des del territori no ha estat endebades. Sense la feina feta no seriem on som.

En conclusió, Esquerra té l’objectiu d’obtenir vuit vegueries, i aquest és un trajecte llarg que ha de comptar amb una majoria al Parlament. El Penedès està fent el camí cap a la vegueria pròpia; ara hem assolit un pas imprescindible aprovant la llei que ens permet ser vegueria. Hem de seguir, i seguirem.