Author Archives: Pep Quelart

Posem estelades i banderes als balcons!

Bona Festa Major!!!!

Comença la Festa Major, gaudim-la!!! El pregó d’avui del Jordi ha estat una intel·ligent alenada d’aire fresc.

Després de la sentència de TC, Què?

He assistit al debat titulat “Les propostes dels partits polítics després de la sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut de Catalunya” celebrat a Prada (Catalunya del Nord) del dia 18 d’agost amb els següents ponents: Joan Puigcercós (Esquerra Republicana de Catalunya), Antoni Castellà (Convergència i Unió), Jaume Bosch (Iniciativa per Catalunya Verds) i Laia Bonet i Rull (PSC).

Resumint, que ens proposa cada partit?

CiU proposa l’exercici del dret a decidir, concretant-se en “demanar” el concert econòmic. Només impulsaran iniciatives que comptin amb el recolzament del 80 o el 90% de la ciutadania.

PSC proposa “anar fent via” cap el federalisme i intentar recuperar allò perdut de l’Estatut, a base de negociar amb el Govern d’Espanya.

ERC proposa l’exercici del dret a decidir concretant-se en la convocatòria d’un referèndum d’independència.

ICV proposa recuperar allò que es pugui de l’Estatut, però tot d’un sol cop. No a base de negociar ara una competència ara una altra. També manté que cal posar sobre la taula el dret d’autodeterminació, i això vol dir negociar la reforma de la Constitució amb Espanya per a que la Constitució reconegui el dret d’autodeterminació de Catalunya.

¿Si no han respectat un estatut aigualit, com podem creure polítics que ara ens proposen demanar el concert econòmic (CiU), anar cap al federalisme (PSC), o una reforma de la Constitució per a que Espanya reconegui el dret d’autodeterminació (ICV)? Recordem que aquesta via de reforma de la Constitució requereix els vots favorables de PSOE i PP i, per si això fos poc, un referèndum a tot Espanya que voti “que Catalunya té dret a l’autodeterminació”

Constato amb estupor que aquests partits no tenen idees viables per sortir del cul de sac en el què es troba Catalunya. No tenen idees per anar endavant, després de com ha acabat la via estatutària com a solució per a l’encaix de Catalunya i Espanya. PP, PSOE i Tribunal Constitucional estan d’acord en la imposició de les seves normes i la seva llengua. Catalunya està en una cruïlla i ha de decidir: o la dependència o la independència.

Els referèndums sobre la independència. I ara què?

Fa poques hores he pogut assistir al debat "Els referèndums sobre la independència. I ara què?" en el marc de la Universitat Catalana d’Estiu a Prada (Catalunya del Nord). Han estat ponents: Patrícia Gabancho (escriptora), Josep A. López Tena (Cercle d’Estudis Sobiranistes), Uriel Bertran (Coordinadora Nacional per a la Consulta sobre la Independència), Carles Móra (batlle d’Arenys de Munt), Joan Manuel Ximenis (Candidatura d’Unitat Popular d’Arenys de Munt) i Eugeni Giral (Universitat Autònoma de Barcelona).

Us en faig unes pinzellades:

Gabancho: Cal una candidatura unitària independentista a les properes eleccions al Parlament de Catalunya. Ja n’hi ha prou de baralles per qui l’encapçalarà.

Lopez Tena: La IP l’aborta el TC. La ILP l’aborta la mesa del Parlament quan vota que Catalunya no té competències per a fer consultes (la mesa del Parlament va més enllà que el TC, ja que només prohibia referèndums però no consultes)

Bertan: Hi ha hagut un canvi mental en la societat (es fa una consulta i no passa res, i els independentistes som majoritaris). Els partits polítics tradicionals no volen afrontar un procés d’independència perquè no volen perdre el poder de gestionar una autonomia. El procés d’independència s’accelerà, té a favor la recent sentència de Kosovo del Tribunal Internacional de Justícia i té la força de la base fonamentalment democràtica.

Mora: Després de les consultes… independència! Ens sobren motius: l’expoli fiscal, perquè si no Catalunya no sobreviurà. El Parlament català és immobilista, sotmès a l’establishment i als poders fàctics, doblegant-se a l’Estat espanyol.

Ximenis: La consulta d’Arenys va ser important. Ara cal independència i unitat, però, malgrat s’aconseguís ara la unitat ja és tard. No hi ha una força independentista clara que aglutini el moviment popular. La CUP d’Arenys va capgirar l’ànim del País. D’aquí a 3 o 4 anys pot sortir un partit que aglutini el moviment independentista.

Giral: Han participat 465 municipis dels 946 que té el principat. Ens hauríem de replantejar el cens que pot votar. Els joves i els immigrants no s’han mobilitzat i no poden votar en les eleccions legals. Així, variar els requisits per votar en deslegitima el resultat. Tampoc s’ha fet campanya pel no. El Parlament no declararà la independència perquè el Consell de Garanties Estatutàries ja ha dit que no n’és competent.  La independència és per d’aquí a molts anys.

Sales: Cal dir que s’ha fet una bona feina en les consultes. Estar a l’alçada és difícil perquè l’objectiu és alt i la condició humana complexa. És millor vetllar per evitar la contracció i el desànim que per la unitat.

(Intervencions del públic): Més patriotisme i menys personalisme. La independència serà aviat. Cal anar junts, no units (consensuar el programa).

La meva impressió personal és que cada ponent relacionat amb algun corrent-grup-partit s’ha autopromocionat. En segon lloc que la unitat és una quimera. I en tercer lloc que s’ha donat voltes a vells arguments, sense que hi hagi cap nova proposta o idea que ens ajudi a assolir la independència.

Regull vol anar al Parlament

Darrerament hem pogut llegir/escoltar com l’Alcalde de Vilafranca ha confirmat que anirà a les llistes convergents per ser Diputat al Parlament de Catalunya del 2010 al 2014. Això és bo o dolent? Segurament… segons per a qui:

Per a Vilafranca
1.- Regull ha manifestat que així podrà "aconseguir" coses per Vilafranca

Quina cosa pot aconseguir com a Diputat que no podria com a alcalde o com a regidor de l’oposició? D’entrada sobta que ja es vegi d’alcalde la propera legislatura. Tot i que pugui ser així, hauria de ser més respectuós amb els vilafranquins, que han de manifestar-ho primer a les urnes. No m’acabo de creure que, en cas que no governi, faci un tipus d’oposició "per aconseguir coses per Vilafranca", ja que, fins ara, quan ha estat a l’oposició no ha sigut així. L’oposició constructiva, demostrada amb fets (tant amb el PSC com amb CiU) només l’hem fet Esquerra-Vilafranca.
2.- Estarà dos o tres dies a la setmana a Barcelona
Fins ara la principal excusa del govern de CiU per no trobar-se amb els altres grups, per no arribar a acords per aprovar pressupostos o d’altres assumptes que van al Ple, per explicar que no fan tota la feina que haurien de fer, és que no donen a coll. Que són pocs a l’Ajuntament a l’equip de Govern. Ara, es poden permetre "perdre" més de la meitat del temps setmanal de l’Alcalde per fer de Diputat. Altra vegada ens haurem de sentir que "la culpa" de no poder fer més feina és dels altres grups que "no volem" entrar a govern. Jo fa temps ja vaig manifestar que Esquerra-Vilafranca estem preparats per governar, però no pas per fer de "florero".
3.- Compromís amb Vilafranca
Si Regull vol ser alcalde la propera legislatura, pensa que Vilafranca està i estarà tan bé que ens podrem permetre que tinguem un alcalde només dos dies a la setmana?
De fet, prendre aquesta decisió ara sí que ens dóna el grau de compromís del cap de llista de CiU. Contràriament, jo puc afirmar que la meva prioritat i compromís amb Vilafranca serà total, i que com a cap de llista d’Esquerra-Vilafranca, em comprometo totalment i dedicaré tots els meus esforços a Vilafranca.

Per a Regull
1.- A nivell personal per Regull significa un pas endavant en la seva carrera política. Un pas que l’apropa a la política nacional, a costa d’allunyar-se de la política local.
Posat en una balança, què pesa més?

La Bretanya homenatja divendres el president Companys en el 70è aniversari de la seva detenció

Font: Directe.cat
A les 11 del matí d’aquest divendres és descobrirà una placa en honor al president Lluís Companys a la Baule, a la Bretanya, per commemorar el 70è aniversari de la detenció del president de la Generalitat republicana a mans de la Gestapo. Companys va ser detingut al número 5 de l’Avenue Ploërnel. En l’acte, que comptarà amb la presència del vicepresident de la Generalitat, Josep Lluís Carod-Rovira, també s’interpretaran diverses peces de Pau Casals. Cal recordar que Lluís Companys va ser l’únic president electe executat per les forces feixistes durant tota la Segona Guerra Mundial.
La placa és obra de l’artista valencià Toni Miró, i compta amb una imatge del president Companys acompanyada pel text ‘Visca la Llibertat’.

Cal recordar que el president Companys no va exiliar-se com bona part de la comitiva catalana per no perdre el contacte amb el seu fill Lluís Companys i Micó (1911-1956), que patia una greu malaltia mental. Va ser detingut el 13 d’agost de 1940 pels agents nazis de la Gestapo per ordre de les autoritats espanyoles, i posteriorment portat a Madrid, on seria jutjat i afusellat al Castell de Montjuïc després d’un consell de guerra sumaríssim sense garanties processals.

En aquest sentit, la Generalitat ha intentat de diverses maneres que el Govern espanyol actual reconegués que el judici al president Companys va ser il·legal, però l’executiu espanyol no reobrirà la causa en creure que la Llei de la Memòria històrica ja anul·la les sentències franquistes.

Artícle de Miquel Carrillo a "El Punt"

Font: El Punt

El Penedès pot tenir vegueria el 2011. I serà gràcies a la voluntat del territori i als passos que Esquerra ha anat consolidant. Per descomptat, la feina que hem fet tots plegats des del territori no ha estat endebades. Sense la feina feta no seríem on som

Les comarques de l’Alt Penedès, Baix Penedès, Garraf i Anoia ja tenen un instrument legal per crear la vegueria Penedès.

Tanmateix, a les comarques penedesenques, la lectura que s’ha fet de la llei de vegueries és “el Parlament tanca la porta al Penedès”. No hi estic d’acord i ho argumento.

No s’ha tancat cap porta al Penedès. És fals que el Parlament hagi decidit que no podem ser vegueria, ben al contrari: la llei diu que podem ser-ho. Als d’Esquerra ens hauria agradat aprovar vuit vegueries, però no disposem de la majoria parlamentària per aconseguir-ho.

Esquerra ha hagut de triar entre:

1) Aprovar l’esmena de CiU per afegir la vegueria Penedès però sense aprovar la llei.

2) Aprovar la llei sense el Penedès, però amb un text que ens permet ser vegueria quan ho proposin els ajuntaments, els grups parlamentaris o el govern. Aquesta segona, és l’opció que hem aprovat al Parlament.

La Plataforma per la Vegueria Penedès (PVP) pretenia que Esquerra trenqués amb el govern i votés al costat de CiU i PP en favor d’una esmena de CiU que afegia la vegueria Penedès.

En aquest sentit, CiU ens va dir que, encara que els votéssim l’esmena sobre el Penedès, ells no votarien la llei de vegueries. I de fet algunes de les seves propostes defensaven implícitament la continuïtat de les províncies. Més explícit va ser el PP, que va presentar el recurs d’inconstitucionalitat contra l’estatut qüestionant directament la divisió territorial catalana. I el PP de Tarragona va omplir la ciutat de tanques publicitàries amb un contundent “Vegueries, no gràcies!” mentre al Parlament el seu portaveu s’apuntava a la defensa de la vegueria Penedès.

El grup parlamentari de CiU va presentar tres esmenes en contra de les vegueries. En una d’elles, proposaven fer una consulta nacional en la qual s’hauria d’aprovar el mapa de la divisió territorial pel 51% de vots a cadascuna de les vegueries. S’ha de tenir mala fe per condicionar la vegueria del Penedès a la voluntat de l’àrea metropolitana de Barcelona. Igualment, seria molt arriscat deixar la creació de Terres de l’Ebre en mans de la voluntat del Camp de Tarragona i esperar que a Lleida votin per l’Alt Pirineu. Trobo que defensar aquesta consulta per part de CiU portaria conflictes innecessaris entre territoris.

Davant aquest desori oportunista, a Esquerra hem estat coherents. Ens vam comprometre a aprovar l’àmbit de planificació territorial Penedès i la llei de vegueries en aquesta legislatura per fer la vegueria Penedès a la propera legislatura i ho hem complert. La plataforma PVP ha generat la falsa expectativa de poder aprovar la vegueria Penedès ara, creant una enorme frustració entre la gent de bona fe del Penedès. Sempre han sabut que la llei de vegueries obria la porta a la vegueria Penedès, però no la crearia perquè ni PSC ni ICV no la tenen com a objectiu.

La PVP volia que votéssim l’esmena de CiU, sabent que després no s’aprovaria la llei. Han estat fent el joc a CiU, no en dubteu.

Cal afegir que CiU s’ha apuntat a la identitat penedesenca des que són a l’oposició. Quan governava, CiU no va voler aprovar ni l’àmbit de planificació, fins i tot hi va votar en contra. En 23 anys, mai no van voler fer efectives les vegueries. Si CiU està veritablement convençuda de la vegueria Penedès, a la propera legislatura tindrem majoria al Parlament per aprovar la proposta que presentaran els ajuntaments, els grups parlamentaris o el govern.

El Penedès pot tenir vegueria el 2011. I serà gràcies a la voluntat del territori i als passos que Esquerra ha anat consolidant. Per descomptat, la feina que hem fet tots plegats des del territori no ha estat endebades. Sense la feina feta no seriem on som.

En conclusió, Esquerra té l’objectiu d’obtenir vuit vegueries, i aquest és un trajecte llarg que ha de comptar amb una majoria al Parlament. El Penedès està fent el camí cap a la vegueria pròpia; ara hem assolit un pas imprescindible aprovant la llei que ens permet ser vegueria. Hem de seguir, i seguirem.

Nova revista de les Clotes juliol-agost 2010

PSC, CiU, PP i ICV-EUiA de Vilafranca no volen referèndums oficials d’independència

Porta oberta per crear la vegueria del Penedès

Catalunya disposa a partir d’ahir d’una nova organització territorial en vegueries, donant compliment i desenvolupant la nova arquitectura institucional que preveu l’Estatut. El Parlament ho va aprovar ahir en sessió plenària i inicia un desplegament que es completarà amb la creació de set vegueries i deixant la porta oberta a la creació de noves.

Pel diputat d’Esquerra i ponent de la llei, Miquel Àngel Estradé, ‘la Llei de vegueries fixa els fonaments de la nova organització territorial de Catalunya’, però adverteix que no s’acabarà de materialitzar si no se la creu la totalitat de les forces catalanistes. Per Estradé, aprovar ahir aquesta llei era important per evitar que molts territoris de Catalunya es quedessin sense veu i ha recordat que ‘a Esquerra mai no li ha espantat que aquest fos un camí de llarg recorregut’, i que ‘el més important era començar a caminar per arribar a l’objectiu que es planteja’. I ha afegit que ‘Esquerra sap que està sola en la creació d’una nova arquitectura institucional de Catalunya, però això no ens espanta’.

Estradé també ha lamentat que ‘des que el Govern va anunciar la creació d’aquesta llei, ha estat víctima d’una campanya demolidora i farcida de falsedats’. I ha desmentit que suposi la creació de cap nova administració ni que suposin més despeses per a l’administració. En aquest sentit, el diputat d’Esquerra ha criticat que ‘CiU ha fet un doble discurs contradictori al territori, negant les vegueries del Pirineu i de les Terres de l’Ebre, però defensant la del Penedès’.

Porta oberta per crear la vegueria del Penedès

El diputat penedesenc Miquel Carrillo ha certificat que ‘era necessari aprovar avui aquesta llei perquè la vegueria del Penedès pugui esdevenir una realitat en la pròxima legislatura’ i ha lamentat que ‘qui ha votat en contra de la Llei de vegueries, tanca la porta al Penedès’, en clara al·lusió a CiU.
Marta Cid, diputada d’Esquerra per les Terres de l’Ebre, també ha celebrat l’aprovació de la Llei de vegueries i ha manifestat que ‘no hem impulsat aquesta llei per tenir 4 vegueries que substitueixin les diputacions, sinó per ser un reflex de la futura representació territorial salvaguardant la proximitat i el poder de decisió dels territoris’.

Independència: L’Ajuntament "surt de l’armari"

Pep Quelart (Esquerra-Vilafranca) defensa la moció per la independència

Nova revista d’EsquerraVilafranca de juliol 2010

Notícia de l’Àmbit Penedès

Ridao proclama a Madrid l’inici de la transició cap a la independència

Tancar
Enviar E-mail