Penedesfera

A partir d’avui Catalunya podrà celebrar referèndums, malgrat sigui en un marc constitucional que imposa limitacions, després que aquest matí el Parlament de Catalunya hagi aprovat la Llei de consultes populars per via de referèndum. Pere Aragonès, diputat relator de la Llei, creu que malgrat el marc constitucional contrari als referèndums, ‘aquesta llei ha sabut trobar l’escletxa per canalitzar aquesta demanda ciutadana d’exercir el dret a decidir i d’atorgar més poder a la ciutadania’. I ha destacat que ‘avui aquest Parlament completa una tasca important, reforçant la nostra baula dins de la cadena de la història de Catalunya, perquè allò que importa no és el país que rebem dels nostres pares, sinó el que deixem a les generacions futures’.

Per Aragonès, és incomprensible el vot en contra de CiU a la llei: ‘sorprèn perquè demanaven en els debats de política general del 2007 i del 2008 aquesta llei, i avui la rebutgen’. El diputat independentista ha criticat que com a excusa proposen ‘un artefacte jurídic plenament inviable’, com així ho diuen les sentències del Tribunal Constitucional. I ha lamentat que ‘tampoc volen que la ciutadania tingui lleis pròpies per acudir a les urnes, com no volen la llei electoral catalana, volen la llei espanyola’. Aragonès ha qualificat l’actitud de CiU de ‘profundament antipatriòtica’ i els ha demanat que pensin en la vigília del dia del primer referèndum: ‘imaginin-se que estan en la vigília del dia del referèndum, d’un referèndum sobre qualsevol qüestió, i pensin si quan vostès van ser diputats amb el seu vot van permetre que hi hagués una llei que els permetés anar a les urnes l’endemà’.

El diputat maresmenc ha volgut reivindicar el paper d’Esquerra en la confecció d’aquesta llei tot recordant que ‘aquesta llei forma part de l’ADN polític i ideològic d’Esquerra, el nostre ADN de república, de justícia social i de llibertat nacional’. I ha afegit que ‘els vint-i-un diputats que estem en aquesta cambra, des que tenim consciència política, militem perquè Catalunya pugui decidir el seu futur, militem pel dret a decidir i avui legislem pel dret a decidir, perquè abans que independentistes som demòcrates’. Aragonès també ha manifestat que aquesta llei es pot fer gràcies a molta gent que ha treballat anònimament des dels anys foscos del franquisme fins a algunes mobilitzacions d’aquests darrers caps de setmana perquè tot es pugui votar.

Valoració del conseller Ausàs

El conseller Jordi Ausàs ha remarcat la importància de la Llei de consultes per a la democràcia d’aquest país: "A partir d’avui, la ciutadania i les institucions catalanes tindran a la seva disposició un nou i potent instrument democràtic, un nou referent polític i social en la presa de decisions d’especial transcendència política".

L’objectiu d’aquesta nova llei, segons Ausàs, és "aconseguir que s’apel•li de forma sovintejada a les consultes populars per via de referèndum en relació a les qüestions més diverses".

El conseller també ha destacat que el text aprovat "és el més ambiciós possible amb l’actual marc legislatiu i aprofita al màxim el nostre espai de sobirania".

Font: radioseu
El grup parlamentari es queixa de no haver estat consultat i creu que encara no és el moment d’aprovar-la

El secretari general d’UDC, Josep Maria Pelegrí, qualifica la norma d’"irreal i inútil" i creu que s’ha creat "una falsa expectativa"

CiU ha presentat una esmena a la totalitat a la Llei de vegueries. Ho ha confirmat en roda de premsa, aquest dilluns a la tarda, el secretari general d’UDC i portaveu adjunt al Parlament, Josep Maria Pelegrí, que addueix que el final d’una legislatura no és el moment de fer una tramitació d’aquest tipus, "ja que ara els esforços s’han de centrar en la crisi" i en les propostes per sortir-ne.

El parlamentari lleidatà basa la presentació de l’esmena en el fet que CiU "no ha estat consultada" en el tràmit previ de la norma i tampoc hi ha hagut debat territorial. Segons Pelegrí, "no hi ha hagut ni consens polític ni territorial ni concertació amb el govern de l’Estat".

A més a més, Pelegrí afirma que la llei "no preveu la supressió de cap organisme ni institució, al contrari del que diu el Govern", i conclou que "es vol crear més burocràcia". El dirigent d’UDC completa la seva argumentació definint la llei com "irreal i inútil", i creu que ha creat una "falsa expectativa al territori que encara s’ha de veure si es materialitza o no".

CiU s’ha unit amb l’esmena al PPC i a Ciutadans. La cambra catalana inicia demà la tramitació de la llei. Durant l’exposició del text es portaran a terme diverses compareixences, entre les quals destaca la de l’alcalde de Lleida, Àngel Ros.

Ja pots descarregar-te l’Edició Espirall d’EsquerraVilafranca.

Veure EsquerraVilafranca.

Font: vilaweb
El sergent Joan Herrera, cap de la unitat GRAF de Barcelona, ha dit a la comissió parlamentària que les BRIF, els bombers del ministeri, van fugir sense avisar-los. ‘Tinc dues preguntes per a ells’, ha avisat davant la imminent compareixença d’un representant d’aquesta unitat aragonesa. ‘Per què van deixar-nos allà dalt i van fugir sense dir-nos res? I per què si realment havien observat que hi havia perill no ens ho van comunicar?‘

Herrera ha denunciat també que els bombers del ministeri van arribar ‘tard’, que alguns d’ells estaven en un estat ‘deplorable’ i que, a més, van reomplir les seves motosserres ‘amb part de la seva benzina’. Una benzina necessària que ‘van endur-se amb ells quan van fugir’.
Recordem que, posteriorment, als bombers acorralats pel foc els va faltar benzina per fer una zona de seguretat prou gran per salvar-se.

Vídeo: Marc Castellnou (Cap dels GRAF)

Font i fotografia: gencat.cat

L’arribada d’aquests quatre canals a les Illes és fruit d’un acord de reciprocitat entre els governs de Catalunya i les Illes Balears

El conseller Tresserras destaca que “és una primera passa molt important, però hi ha voluntat de continuar caminant junts i aconseguir que la llengua catalana sigui present a l’escenari internacional com un mercat audiovisual i cultural potent”

El conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya, Joan Manuel Tresserras; el conseller de Presidència del Govern de les Illes Balears, Albert Moragues, i la consellera d’Innovació, Interior i Justícia del Govern de les Illes Balears, Pilar Costa, han posat en marxa avui les emissions en TDT de TV3, Canal 33, el Canal Super3 i el 3/24 a les Illes Balears. Les emissions, fruit d’un acord entre els governs català i balear, es fan través del segon múltiplex que té concedit el Govern de les Illes.

Durant l’acte d’inici de les emissions, que s’ha fet aquest matí a Palma, el conseller Tresserras ha expressat el seu agraïment a les persones i institucions que han fet possible l’arribada d’aquests canals a les illes i ha destacat que l’acord és “una primera passa molt important, però hi ha voluntat de continuar caminant junts més enllà per tal de compartir continguts televisius i tenir més presència a la Xarxa”. Tresserras ha afegit que “col·laborant junts aconseguirem que el mercat de la llengua catalana pugui actuar a l’escenari internacional com un mercat audiovisual i cultural potent”.

Per la seva banda, el conseller Moragues ha assenyalat que “avui és un dia històric per als que defensem la creació d’un espai audiovisual en català que doni cobertura als deu milions de parlants que avui ja constituïm el poble català”. Segons Moragues, “per a les Illes Balears, TV3 representa molt més que un canal de televisió en català, no sols va ser i és una eina de normalització lingüística sinó que ens va ajudar a crear i a consolidar una consciència nacional”. També ha agraït al conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat i a la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisual que hagi posat a disposició de les Illes aquests quatre canals.

L’emissió a les Illes d’aquests quatre canals de Televisió de Catalunya s’emmarca en el conveni de reciprocitat televisiva signat el 22 de gener de 2009 entre els governs balear i català, que ha fet possible les emissions d’IB3 a Catalunya i de TV3 i del 3/24 en TDT a les Illes Balears. En el marc de la comissió de seguiment d’aquest conveni, els consellers Moragues i Tresserras van arribar a un acord perquè dos canals més de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (Canal 33 i Super3) es poguessin emetre dins el territori balear.

A l’acte d’inici de les emissions també han assistit el director general de l’Ens Públic de Radiotelevisió de les Illes Balears, Antoni Martorell; el director de Coordinació Departamental del Govern de les Illes Balears, José Antonio Santos; la directora general de Comunicació, Gina Garcías; el director general de Tecnologies i Comunicació, Antoni Manchado, i el director general d’Acció Exteriors i Relacions amb la Unió Europea, Jordi Bayona.

Pel que fa a la representació de la societat civil i dels mitjans de comunicació en català, també hi han assistit el president de l’Obra Cultural Balear, Jaume Mateu; el vicepresident de l’OCB i també de Voltor, Tomeu Martí; el president d’Acció Cultural del País Valencià, Eliseu Climent; la directora general de la Ràdio i Televisió de Mallorca, Marisa Goñi; el director de Televisió de Mallorca, Albert Travesset; el director adjunt de Diari de Balears, Joan Riera, i membres del Fòrum de la TDT, entre d’altres.