Penedesfera

L’únic que tu, estimat lector, saps ara de mi, del llibre, és el títol: “Vull ésser el teu amic”, i és natural que pensis: qui és aquest que vol ésser amic meu? Be, doncs no imaginis cap persona. Qui vol ésser amic teu és el llibre. Sí; aquest llibre [que tens davant el nas] i la lectura del qual estàs començant.

Pot un llibre ésser amic teu? Mai no ho havies pensat, a què no? Moltes coses són possibles i no les havíem pensat mai, perquè mai no ens n’havien parlat. Parlem ara d’aquesta tu i jo, i vejam si és possible que un llibre sigui amic teu de debò…

Internet versus llibres

Idem… Arbres singulars de Balears:
http://dgcapea.caib.es/www/pe/007.htm
Aparentment hi ha una fitxa per a cada arbre que diuen protegit, però la informació és patètica. Atès el temps que fa que s’ha denunciat aquest punt, sembla un senyal clar que fora de l’ autobombo i fum, una cosa més seriosa no interessa gaire.

Idem… Arbres monumentals de València
http://www.imelsa.es/arboles_presentacion_v.php?
Autobombo i fum. La foto del xiprer crec que és d’El Bierzo.

Si per a la generació de l’internet això és la bibliografia que s’usa, som en involució cultural. De fet els darrers anys han sortit bastants llibres sobre “Árboles bonitos de Espanya” que es basen en aquest tipus d’informació, per exemple, el de “Olivos bonitos” el més representatiu que han trobat de Mallorca, naturalment, és el de Cort, que fa 20 anys que li varen dur.

D’altra banda ja vaig dir que navegar no és el meu fort. Si algun crac troba on s’amaguen els arbres monumentals de València, cap problema, li’ls penjarem.

Fa temps, també navegant per internet, vaig veure una cosa així: “XIII Congreso Nacional sobre la Cultura del los Árboles Monumentales, Singulares y Raros. Este año dedicado a los usos y costumbres regionales para marear la perdiz y procurar que no cambie nada. Las ponencias serán confidenciales, no sea cosa que el vulgo grufe por allí y, al no entender nada, lo tergiverse. Derechos de inscripción: 600 €”.

… pero ara no he pogut trobar cap resultat, del congrés aquest, ni de cap altra semblant.

http://amicsarbres.blogspot.com/2009/04/google-scholar.html

Aquests dies era per Eivissa, precisament a visitar uns amics, o amigues, que fa mil anys que no tenen internet, i no és clar que els pugui solucionar els problemes que tenen. Un dia d’aquests us els presentaré.

A mi, la veritat és que l’allau de noves tecnologies, o prestacions especials d’internet, ni que faci tres anys que ja circulen, me sobrepassa. Per a mi tot això és un medi d’expressió i l’ús per imperatiu social. Ahir no sabia que existia el Google Scholar, ni me imaginava que fes falta inventar-lo. I això de què els llibres s’hagin d’obrir, despenjar, o el que sigui, per internet, tampoc, fins ahir no ho havia pensat. Ara mateix estic astorat, encara no sé si fer mamballetes o tirar pedres.

Suposo que és un –altre- trencament generacional. Els de la meva quinta, i calanya, ens hem criat amb llibres… la meva vida intel·lectual la dec als llibres… i m’agraden, els estimo, encara m’acompanyen, i espero que continuïn acompanyant-me fins als darrers dies.

Lògicament, la darrera generació, que s’ha criat amb internet, tindrà uns altres sentiments i, per descomptat, visió de futur i de “practicitat” també diferent.

Aparentment l’internet pot foragitar els llibres… com aparentment la tele havia de foragitar el cinema que, aparentment, i ja fa molts més anys, havia d’haver foragitat el teatre. Doncs fa dos dies que s’ha fet una nova adaptació de “Mort de Dama” al teatre amb un èxit total, però jo no hi he anat, perquè si algun dia tinc temps i tranquil·litat suficient, vull rellegir “Mort de Dama” en el seu format original, que és una novel·la per a sibarites de la lectura en paper.

Entre aquest blog i aquells informes científics que costa 30 € davallar-los hi ha tota la gamma, i per allà enmig els llibres que tan amablement menciona l’Errarum. En un d’aquests, de 2003, en 2 pàgines es descriuen els pins vers de Planícia, que són els que deixaren tot astorat en Rafel

http://amicsarbres.blogspot.com/2009/04/els-pins-vers-de-planicia.html

http://amicsarbres.blogspot.com/2008/12/ha-estat-notcia1-pins-plancia.html

En resum, i de debò, intentant no donar carnassa per a un debat infinit, l’internet és un invent genial, ara ja imprescindible per a moltes coses, però també té moltes llacunes i molta gent que no hi confia. I encara vàrem tenir sort que el company Errarum cerqués “Arbres monumentals de Mallorca”, almenys hem pogut canviar impressions una estona, si hagués cercat “Arbres monumentals de València” només hauria trobat propaganda de no sé què. O potser no he “navegat” com cal, ja he dit que la deriva aquesta me mareja aviat.

He llegit per aquí baix que una solució a no sé què seria la no divulgació. Espero que sigui un lapsus calami inherent als comentaris fets de presa. En cas hipotètic que fos una proposta seriosa i s’aprovés, la passa següent hauria d’esser tancar aquest blog.
També podria esser contaminació d’un decàleg que s’ha amollat, no recordo per on, per a que els altres no gastin els arbres singularment electorals… Crec que diu que, dels arbres singulars, es pot dir per on son, però no ben clar, a fi que la majoria de gent no el trobi i perdi interès en el tema. Després no sé si també diu que una sabata fa més mal que un camió, però vaja, per aquí van els trons.
Si les oliveres mil·lenàries existeixen, a Mallorca en tenim dues de més d’11 (onze, sic) metres de cintura, i no figuren als catàlegs d’arbres singularment electorals, això vol dir que demà el propietari en pot fer estelles i s’ha acabat (mil anys de) la història, ben igual que amb el pi d’en Toni i moltíssims més. A Albarca, i d’altres llocs (Son Rul.lan, Son Marroig…) queden oliveres de les que feren bavar l’Arxiduc, Rossinyol, i fins i tot George Sand, que, d’altra banda, ens va dir de Cafres per amunt. Aquestes oliveres encara reben unes pallisses indescriptibles. Per si algú viu a la lluna, les oliveres són ullastres tipus arbust-mata, que sempre treu rebolls de la rabassa, que tradicionalment eren “podats” per les cabres. Son alguns dels motius pels quals les oliveres centenàries semblen mil·lenàries, o, de vegades, una desferra de la Inquisició.
Doncs mirau quina bajanada: un dia un polític es lleva de bon grat, rep inspiració divina i decideix “lo millor pes poble”, que aquella olivera és, aferrau-vos “singular”. Després podrien fer un PORN (pla d’ordenació de recursos naturals) per a l’olivera, en el qual, naturalment es diria que cal anar alerta amb les visites escolars perquè són un perill potencial per a la supervivència de l’olivera. Els excursionistes… bono (els excursionistes erosionen) que la mirin a 20 metres amb binocles… aparentment absurd, però la realitat sol superar la ficció. Ja he comentat que quan vaig fer el catàleg d’arbres monumentals de Puigpunyent em vaig trobar amb què els arbres prèviament “protegits” estaven tots tancats a pany i clau, i cap informació,i, en un cas, un vellet amb un gaiato que vigilava…
Ja hem vist com les gasten per la carretera de Lluc (ja han tornat a tancat). A Mallorca algú a deixat creure al propietaris que protegir és prohibir l’excursionisme, n’hi ha que asseguren tenir un conveni signat amb un tal Borràs, doctor horroris causa de la ruta de la pedra en sec.
Ah! també tenim un segon final per a l’olivera aquella: en cas que el polític esmentat s’aixequi amb el peu esquerre, i no li ve de gust dir que “és singular” i la vida continua igual: pallisses triennals d’inquisició. Així, però, no fan PORN i, d’estranquis, la pots anar a veure. No sé si ja va esser Laurens, o Vuillier, qui les qualifica de “monstruoses”, però hem de reconèixer que és una monstruositat singular i, sobretot, lo nostro.

No sé si és això, el que s’entén com a no divulgació. Jo li dic enterrar el País.

No són naturals

El mateix concepte de “monumental” és antròpic, no diguem ja els conceptes de “singular” o “vasa electoral”. Això a l’ecosistema li importa un rave.
L’arbre monumental natural és una cosa raríssima. Quasi tots ho arriben a esser per funció antròpica. La gran majoria, a la darrera fase, per funció ornamental. Aleshores, que a la darrera fase (protecció?) passi a esser tancat pel propietari o amb un caramull d’emperons per a les visites, no treu cap enlloc. A part dels que són a places públiques intancables, o famílies benemèrites com el cas de Can Moragues, no puc recordar que cap cas que s’hagi establert, després de 20 anys, cap règim de visita com cal a un monument BIC. El que hi ha més són propietaris que no obrin ni per meco, arbres o camins públics, el batle es concaga, el conseller té altres feines i aquí s’acaba la història.

Si és ben igual, ara hi haurà gent que, sigui perquè té una gestionitis d’allò-d’allò, o perquè ja està sofrint pels pròxims incendis potencials, ja està traient els troncs caiguts del bosc, almenys fins on hom pugui arribar amb el 4×4. En alguns llocs caldrà fer pistes noves per poder arribar-hi amb vehicles encara més grossos i es faran. Si queda algun camí impedit serà el dels excursionistes, però és igual perquè aquests tanmateix saben botar. És a dir que el més important de la gestió d’aquests desastres és treure la fusta el més ràpid possible, no fos cosa es posés a gestionar un altre i no ho fes tant bé com nosaltres.

En una segona etapa, ara ja més tranquils, anirem a cercar la feixina (la branca prima), això però, pot esperar perquè podria dificultar la gestió. Cal tenir en compte que hi ha un excés de treball molt concentrat en poc temps (i al poble veïnat estan igual), problemes d’espai, de personal, i tots els altres problemes derivats d’una gestió d’urgència.

De vegades he vist que amb aquesta problemàtica no hi ha temps de retirar la branca prima abans de l’estiu. De vegades hi ha hagut un malentès amb els contractes fets amb les preses pròpies d’una situació d’emergència (de vegades encara són verbals) i alguns han entès que ja retiraran els branquillons els de l’Ajuntament, quan puguin.

I ara pensava… si no hauria d’esser al revés? Un tronc de pi, gruixadet, pelat i ajagut al bosc, és realment un perill? tinc bastant de dubtes. Fins i tot, posats perpendicularment a la pendent, encara podrien esmorteir l’erosió.

El 2002 a Mallorca, mentre es feien turons de tronc de pi, i el diari ultradretà encara fitorava pels troncs que faltaven, a les benzineres venien feixets de pi de Girona.