Penedesfera

Catalunya homenatja la UE, no pas Espanya, mentre l’opció per la independència augmenta Un nombre creixent de catalans vol la independència per a la seva pròspera regió, esperonada per la possibilitat d’un veïna…

El dissabte 4 d’abril es va posar en marxa el primer Bus Nit organitzat per Dinamo —el Servei Comarcal de Joventut—, que va transportar 25 joves al concert del Cap de Setmana Jove organitzat per l’Ajuntament de Torrelavit. El bus va funcio…

Les Joventuts d’Esquerra Republicana de Catalunya (JERC) i l’Ajuntament de Montblanc han arribat a un acord per traslladar l’Acampada Jove a la capital de la Conca de Barberà. Tal com han explicat avui Gerard Coca, director de l’Acampada J…

La militància republicana de l’Alt Penedès, el Baix Penedès i el Garraf va escollir dissabte passat per àmplia majoria els regidors Pol Pagès i Montse Martínez com candidats d’Esquerra a les eleccions al Parlament Europeu del proper 7 de juny en representació del Penedès. Els candidats escollits que formaran part de la llista encapçalada per Oriol Junqueras són tots dos regidors des de 2007. Montse Martínez és regidora a l’Ajuntament de Canyelles, consellera de Normalització Lingüística i Cultura al Consell Comarcal del Garraf i secretària de Dona d’Esquerra al Penedès. Per la seva banda, Pol Pagès és regidor a l’Ajuntament de Sant Quintí de Mediona, conseller de Joventut al Consell Comarcal de l’Alt Penedès i secretari d’Imatge i Comunicació d’Esquerra al Penedès i de l’executiva nacional de les Joventuts d’Esquerra Republicana de Catalunya (JERC).

Després que el territori hagi triat els seus representants li correspon a una comissió política d’Esquerra confeccionar les llistes, que també dependran de les aliances que participin a la coalició.

Aquest dissabte passat la societat civil catalana vam aconseguir una altra victòria, i és que la manifestació convocant 10.000 catalans a Brussel·les per l’autodeterminació ha estat un èxit rotund. Ningú s’ho esperava, tal com havia anat l’organització de l’esdeveniment ningú no en podia donar ni cinc per assegurar cap resultat optimista, però cada dia és més clar que voler és poder perquè gent de totes les edats, de totes les procedències geogràfiques i de tots els perfils es va desplaçar a la capital de les principals institucions comunitàries per aixecar la veu, pacíficament, democràticament, per reclamar a Europa allò que volem els catalans: un Estat propi!!

En el meu cas van ser més de 15 hores de cotxe, vam travessar fortes ràfegues de vent a les Alberes, un Massís Central francès nevat que feia goig, pluja, boira, vam endinsar-nos en la nit de París per visitar d’esquitllentes a altes hores de la matinada monuments com la Torre Eiffel o Nôtre Dame, i vam arribar de bon matí a Brussel·les per participar en una manifestació plena de cares conegudes, amb molta gent del Penedès, també de Sant Quintí. Tothom hi era amb il·lusió i la convicció que com que ningú ens regalarà res ens ho haurem de guanyar nosaltres. I tant que sí! Ja ens hem fet sentir a Europa, però el 7 de juny ens haurem de fer sentir de nou! Perquè hi som, perquè som europeus i perquè volem que Europa compti amb nosaltres de la mateixa manera que nosaltres volem comptar amb Europa.

I un llarg camí de tornada amb cotxe fins a Sant Quintí per caure rodó i dormir fins dilluns i començar de nou la setmana laboral. Cost de la gasolina i els peatges 135 euros, viure el clam de la meva gent al cor d’Europa no té preu.

Visca Catalunya lliure!

Avui hem tingut ple a l’Ajuntament. Un ple ordinari que no havia de passar sense cap pena ni glòria perquè el gruix dels punts que s’hi presentaven estaven relacionats amb el FEIL o el PUOSC, decisions que s’havien aprovat per unanimitat al llarg de 2008 i en què Esquerra hi vam tenir un paper molt destacat. Possiblement el punt més rellevant ha estat la moció que hem presentat des d’Esquerra perquè l’Ajuntament de Sant Quintí doni suport als principis ideològics de la iniciativa de la societat civil de portar 10.000 catalans a Brussel·les per exigir el dret a l’autodeterminació a les institucions comunitàries. Després d’una exposició brillant per part del company regidor Jeroni Tutusaus, la nostra sorpresa ha esclatat quan el PP ha anunciat que ens donaria suport, una cosa que també ha fet CiU, però per la seva banda, el PSC ha al·legat que s’abstindria amb l’argument que "l’autodeterminació dels ciutadans ja s’exerceix votant a les eleccions". Aquesta votació, evidentment no té més importància de la que se li vulgui donar, però el cas és que retrata molt bé que el govern de l’Ajuntament de Sant Quintí entre CiU-PSC-PP ja té discrepàncies internes als quinze dies, aquest ni és un govern coherent ni tampoc camina cap als mateixos horitzons. Exemples com aquest s’aniran succeint fins al trencament final, perquè tal com ja auguro des de la seva fundació, no acabarà unit la legislatura. Temps al temps.

D’altra banda, avui també s’han aprovat els projectes del FEIL, el fons estatal d’inversió local, el "gran regal" de Zapatero que equival a 1/12 part de l’espoli fiscal anual d’Espanya a Catalunya, per tant, Zapatero ens en regala un i ens en roba onze, o el que és el mateix, si fóssim un país independent els ajuntaments tindríem un FEIL cada mes, ras i curt. Doncs bé, avui hem aprovat el projecte del PUOSC 2008-2012 de renovar el centre històric de Sant Quintí i els projectes del FEIL de renovació del clavagueram del sector Tupiné 2 fins a la Font del Salt (Caputxins, Vilet i Carretera de Sant Joan, inclosos), la restauració de l’estructura de la casa del carrer del Salt, el cobriment sencer del poliesportiu i la pavimentació del carrer Indústria. En relació a aquesta última actuació —proposada pel PSC—, hem fet una pregunta atès que és un malbaratament de recursos pavimentar un carrer que no té clavaguera. El nou regidor de via pública, el Joan Díaz, ha explicat que el govern té previst fer el clavagueram de manera immediata i enllaçar-lo fins a la Bòria abans de començar la pavimentació.

Finalment, hem aprovat la moció que vam presentar en defensa del foc de manera consensuada amb una altra moció posterior sobre aquest tema que ha presentat l’equip de govern, cosa que no acabo d’entendre quan ja hi havia la nostra moció, en fi, van a remolc nostre…

En el torn de preguntes, ens hem interessat per la situació del camp de futbol nou —que era una urgència per a principis de gener—, però es veu que per començar fan falta adquirir uns terrenys i això ens porta fins a l’estiu. Compte, que no s’hi val a badar, no podem permetre’ns quedar-nos sense camp de futbol!

Hem preguntat també sobre el cost de les destrosses de la ventada del 24 de gener i segons el càlcul de l’alcalde la cosa ha costat entre 35.000 i 40.000 euros entre arbres caiguts, fanals, teulades d’edificis municipals… un imprevist força molest. En relació al Portal hem insistit que no es pot allargar més la sortida del proper número, i ens han respost que "és cosa d’un mes". Hem insistit que cal continuar en la municipalització del Jardí i en l’acusació particular de l’Ajuntament cap al veí que presumptament ha calat diversos focs a la vila perquè un jutge dictamini què s’ha de fer, però des d’Esquerra tenim molt clar que no pot voltar més tot sol pel poble, el risc a què ens exposem és massa gran.

Aquest matí les JERC hem presentat un breu estudi on alertem que 7 de cada 10 joves catalans amb resolucions favorables no han cobrat les ajudes per emancipar-se que a final de 2007 va prometre la ministra espanyola de Defensa —aleshores, d’Habitatge—, Carme Chacón, del PSC. Les dades són certament preocupants per diverses raons. Primer, perquè una administració pública que ha concedit unes ajudes no pot deixar a l’estacada el ciutadà únicament perquè aquesta administració estigui governada per uns incompetents. En segon lloc, perquè en un context de crisi econòmica severa, que pateixen especialment els col·lectius més vulnerables com els joves, no se’ls pot donar l’esquena, sense percebre aquells 210 euros mensuals amb què hi compten des de fa molts mesos per poder "sobreviure" emancipats. En tercer lloc, perquè ai carai! torna a ser Catalunya una de les més perjudicades a l’hora de cobrar les ajudes concedides. A l’hora de repartir sempre estem a la cua, però quan toca pagar som sempre els primers. Espanya sempre ens dóna un tracte "especial"…

Aquesta situació generada és molt preocupant, perquè representa un nou desemmascarament dels que governen a Madrid. Quan vénen eleccions s’anuncia la concessió d’ajudes a tort i a dret en un context d’electoralisme bananer a la madrilenya, però quan aquestes ajudes s’han d’executar el desgavell és considerable, la ineficàcia provoca vergonya aliena i les conseqüències provoquen indignació. Avui dia ja és prou difícil pel jovent emancipar-se com perquè a sobre l’Estat ens abandoni d’aquesta manera. Espanya demostra un cop més que és crisi pel jovent català, que és crisi de malbaratament de recursos, i que des del seu punt de vista centralista sempre en sortirem perjudicats.

El Govern espanyol mai no s’ha cregut les polítiques de joventut, que, per cert, són competències exclusives de les comunitats autònomes. I no només no se les creu, sinó que a més a més, per acabar-ho d’adobar, les boicoteja amb un organisme que es diu INJUVE que l’única cosa que fa és envair les competències de la Generalitat i entorpir el seu funcionament tot malbaratant una quantitat considerable de recursos que des del territori gestionaríem amb més eficàcia, com per exemple, des del Consell Comarcal de l’Alt Penedès, que és qui de facto implementa les polítiques de joventut a la comarca, essent les úniques que es fan a molts municipis com per exemple Sant Quintí.

Document

Aquest és el discurs que he pronunciat per justificar la meva candidatura com a cap de llista d’Esquerra a l’alcadia de Sant Quintí de Mediona. Evidentment, ja sabia abans de fer-ho que CiU-PSC-PP havien arribat a un acord perquè el convergent Guillem Nadal fos alcalde 14 mesos i tot seguit fos rellevat pel socialista Ramon Creixell. Calia deixar molt clar que som l’alternativa.

Si avui es tria un alcalde nou és perquè s’ha arribat a un pacte entre CiU, PSC i el PP. Sembla que no pugui ser però això és una realitat. Opcions polítiques que durant tants anys han estat antagòniques, que s’han fet la punyeta fins a arribar a extrems surrealistes ara compartiran govern. Per tant, entenem que el que motiva aquest pacte no és el programa, ni tampoc l’estabilitat política de Sant Quintí perquè mai fins ara s’havien votat tantes decisions per unanimitat, és a dir, per consens, deixant tothom content. El que sí que motiva aquest pacte són els càrrecs. És un pacte de conveniència que convé a 3 partits però no a Sant Quintí. Malgrat tot, com a quintinenc desitjo sincerament que funcioni pel bé de Sant Quintí. Esperem que el consens aconseguit aquests darrers mesos continuï, nosaltres hi treballarem des de l’oposició per garantir-lo. I és que ara els plens es poden definir de civilitzats i Esquerra n’és en bona part responsable, cosa que no sempre havia estat així.

Esquerra no hi entrarem a formar part d’aquest pacte. No ens ho han vingut a demanar, però tal com ja vam avançar el 24 de setembre entenem que pel compromís amb el nostre programa i amb els nostres votants no podem pactar amb ningú sense garanties. I aquestes garanties són molt clares:

1- L’escola. S’han de superar les velles disputes entre les parts i prosseguir en el consens que ha costat tant d’aconseguir per iniciar d’una vegada per totes la construcció de la nova escola, perquè l’educació no és una arma electoral, l’educació és un servei bàsic i la nova escola és una necessitat.

2- El POUM. S’ha d’aconseguir desencallar el projecte de POUM per ordenar urbanísticament Sant Quintí per als propers 20 anys. No ens podem permetre com a poble seguir amb les normes urbanístiques del 1984 que han permès el caos urbanístic que ha imperat al llarg de la darrera dècada. Al projecte de POUM s’hi han d’incorporar les esmenes que els veïns han fet arribar.

3- El PUOSC i el FEIL. De la mateixa manera que totes les forces polítiques ens vam posar d’acord en les matèries que havíem de prioritzar en les ajudes del Pla Únic d’Obres i Serveis de Catalunya (PUOSC) per als propers 5 anys, hem de mantenir aquesta unitat a l’hora d’implementar-ho atès que l’Ajuntament haurà de fer front a una inversió econòmica important.

4- El Jardí. Afirmem una vegada més que l’única solució possible per salvar les instal·lacions del Jardí de l’abandó que pateixen es basa en la municipalització. És un procés difícil però no impossible. Esquerra creiem decididament en la municipalització i així seguirem. Per això, i tal com vam acordar tots els partits per ple, renunciem a fer-ne bandera política però ens comprometem a treballar per veure realitzat aquest procés.

Quan el Jardí torni a ser del poble, quan l’escola nova sigui una realitat, quan haguem aplicat el PUOSC 2008-2012 i quan Sant Quintí tingui un model urbanístic podrem parlar de negociacions per formar govern. Mentre això no sigui així estem disposats a treballar des de tots els fronts per fer-ho possible, també fent oposició responsable com sempre hem fet. El nostre compromís amb Sant Quintí és el nostre programa electoral.

Com que creiem fermament en el nostre projecte i perquè entenem que nosaltres som els únics prou capaços i honestos per tirar-lo endavant, presentem candidatura. Si no ens falla l’aritmètica, sabem que avui perdrem, però volem deixar ben clar que hi som, que continuem tenint les coses clares com des del primer dia. Per això, volem erigir-nos com a l’alternativa. Davant d’un govern de càrrecs nosaltres presentem un govern de projecte, d’idees, de solucions, d’il·lusió. De la mateixa manera que vam parlar clar quan vam dir que no faríem alcalde ningú que no fóssim nosaltres, també vam parlar clar quan vam dir que no incompliríem el programa. I així ha estat. Parlem clar i català, i actuem amb consonància. És la nostra manera de fer. Volem continuar vivint en un poble, i encara que la crisi econòmica hagi destrempat la febre urbanística expansionista, sabem que no val a badar per aconseguir el POUM que Sant Quintí necessita. Ordenar sí, construir per construir no! I això ho diem tant 15 dies abans de les eleccions com dos anys després. Cosa que no totes les forces polítiques poden dir.

El Jardí és una prioritat. L’hem de municipalitzar, perquè el municipalitzarem o el planyerem. No és un procés fàcil, però de moment el vaixell vira cap allà on bufa Esquerra. Estem convençuts que ho aconseguirem. I de moment, gràcies a nosaltres ja hem evitat que s’hi construeixin pisos, són i seran equipaments.

De l’escola nova encara no en sabem res. Han passat nou mesos, i fins a gairebé dos anys i aquí gairebé no s’ha mogut res. Mala fe o simplement deixadesa, però no tenim l’escola. Mai hem jugat aquesta carta de manera partidista com si que han fet altres opcions polítiques. Nosaltres sempre hem actuat a favor del bé col·lectiu, de l’interès general. Som republicans i com a tal actuem.

L’Ajuntament de Sant Quintí té un dèficit molt gran de trempera, un dèficit enorme de voler un bon poble, un ajuntament que si no canvien les coses es regirà pel regla del “qui dia passa, any empeny” sense un horitzó de fons. Nosaltres volem portar la il·lusió a la casa de la vila i dedicar els millors anys de la nostra vida a la nostra causa comuna: Sant Quintí.

Tenim projecte, tenim ganes de treballar, avancem amb il·lusió, som un gran equip i esperem donar a la nostra vila tantes coses com ens ha donat: cohesió social, horitzó de futur, benestar i, sobretot, un bon govern que treballi per l’interès col·lectiu, pel bé de tots. En definitiva, volem i podem liderar el Sant Quintí del segle XXI.

Visca Sant Quintí!
Visca Catalunya lliure!