Al mar, assegut a la seva tovallola, acaba de deixar el llibre a la bossa i mira cap a l’est encara il·luminat pels últims raigs de sol. Al seu voltant moltes persones comencen a recollir els seus trastos i enfilen el camí cap als cotxes. Espera el seu fill i la companya que minuts abans [...]
Algunes persones afirmen que per primera vegada a la història de la humanitat, la generació dels nostres fills serà la primera que viurà pitjor que la seva predecessora. I tal i com està el pati, pocs discuteixen aquesta afirmació. A nivell laboral, passarem de la plena ocupació a índexs de desocupació per damunt del 10%. [...]
Molts caps de setmana des de la comoditat del seu sofà visitava el seu canal de notícies del Facebook. Li agradava mirar les nombroses fotografies dels seus amics virtuals que apareixien en activitats festives o esportives i que molts penjaven en els seus murs a l’instant mitjançant el mòbil o després amb l’ordinador. Mai no [...]
Són molts els que pensen que el capitalisme s’està convertint en un cadàver. Diuen que no som en una crisi qualsevol, sinó en una crisi sistemàtica. Molt lentament arribem al final d’un cicle. Les raons són variades, però les més importants resideixen a la pròpia essència del model capitalista, a l’obligació del continu creixement econòmic [...]
Divendres, 7 de la tarda, l’estació de Sants està plena de gom a gom. Moltes persones tornen a casa després d’un dia de feina, d’altres escapen de Barcelona cap a llocs més tranquils. Sembla que hi ha més persones que mai. Sobtadament, sonen els primers acords de Thriller de Mickel Jackson que envaeixen l’estació. Una [...]
Aquest relat ha estat finalista del II Premi de microrelats La Nau del Centre Cultural Valencià La Nau de Castelló de la Plana: http://www.cclanau.cat/ Ja n’estic fart, haig de fer-ho. Us he perdonat massa coses. Encara recordo amb il·lusió aquells primers dies. Éreu tan bufons acabats de crear, tan feliços amb la vida que us [...]
Nosaltres, el poble, som objecte i subjecte de les decisions polítiques i tenim el dret i el deure de decidir sobre el nostre present i futur. Llevat d’excepcions que prefereixo no esmentar tots estem d’acord en aquesta afirmació. El problema resideix a les eines que ens proporcionen les democràcies modernes perquè es compleixi aquest objectiu. [...]
Hola, el tres i una baguet, vaig dir distretament mentre deixava la meva visa al taulell. El tres i una baguet, va repetir la noia, mentre m’acariciava amb el seu somriure i em mimava amb la seva mirada. Va passar la targeta, sense deixar de mirar el meu DNI i va afirmar dolçament: molt bé, [...]
Va baixar molt a poc a poc les brutes escales de l’edifici marró on algun dia va viure. Ja al carrer, es va girar i va veure els edificis que formen encara el fons de benvinguda d’una de les entrades de la ciutat, una vergonya que cal evitar, diuen. Mentre enfilava el carrer principal del [...]
Qui va dir que tot està perdut? qui s’atreveix a dir-ho, i quins són els motius? Qui va dir que tot s’ha acabat? que no hi ha esperança. Potser l’economista que afirma que els vicis del capitalisme mai no es poden esborrar com l’especulació o el religiós que pensa que molts han perdut la fe, [...]
Ni planificació, ni poder central, ni estimacions, ni regles, ni líders que ens diguin què hem de fer. Així es comporten les formigues. A partir de modificacions de l’entorn, com senyals, rastres, es coordinen per aconseguir una meta. Un exemple el tenim en l’habilitat d’aquestes per trobar el camí més curt a una font de [...]
Recupero otra poesía de mi adolescencia publicada en la revista ARGOT número 5 de 1984 del Instituto Pere Vives Vich de Igualada . Como veis seguía hundido en la profunda retórica de las palabras y además estaba enamorado, o eso al menos creía.
Eres como una espuma que arranca el cielo
los temblores de un infinito fuego,
como [...]
Quan era estudiant, a les acaballes dels vuitanta, sovint la veia entrar a la Hispano. Tímidament seia sempre als primers seients al costat de la finestra. Vestia amb robes amples, pantalons de pana, jersei de punt i bufanda violeta de cotó, hippy total. Potser van ser els seus ulls, o el seus aires revolucionaris els [...]
Certament tots els humans són mortals fins que no es demostri el contrari. És una hipòtesi certa amb la qual tothom hi està d’acord. Les persones per interactuar i conèixer el món necessiten principis, conceptes verdaders on aferrar-se i poder moure’s pel mon. Ara bé, demostrar que una hipòtesi és certa és complex i gens [...]
24 desembre 2009 – 9:14 am
Joan va pujar per les escales per culpa de l’etern ascensor espatllat, va comptar els graons vells però nets i quan va arribar al replà del seu pis, el tercer primera d’un bloc de protecció oficial dels anys vuitanta, va percebre l’olor de brou nadalenc. Va deixar les claus al rebedor i iva entrar al [...]
