Qui va dir que tot està perdut? qui s’atreveix a dir-ho, i quins són els motius? Qui va dir que tot s’ha acabat? que no hi ha esperança. Potser l’economista que afirma que els vicis del capitalisme mai no es poden esborrar com l’especulació o el religiós que pensa que molts han perdut la fe, [...]
Ni planificació, ni poder central, ni estimacions, ni regles, ni líders que ens diguin què hem de fer. Així es comporten les formigues. A partir de modificacions de l’entorn, com senyals, rastres, es coordinen per aconseguir una meta. Un exemple el tenim en l’habilitat d’aquestes per trobar el camí més curt a una font de [...]
Recupero otra poesía de mi adolescencia publicada en la revista ARGOT número 5 de 1984 del Instituto Pere Vives Vich de Igualada . Como veis seguía hundido en la profunda retórica de las palabras y además estaba enamorado, o eso al menos creía.
Eres como una espuma que arranca el cielo
los temblores de un infinito fuego,
como [...]
Quan era estudiant, a les acaballes dels vuitanta, sovint la veia entrar a la Hispano. Tímidament seia sempre als primers seients al costat de la finestra. Vestia amb robes amples, pantalons de pana, jersei de punt i bufanda violeta de cotó, hippy total. Potser van ser els seus ulls, o el seus aires revolucionaris els [...]
Certament tots els humans són mortals fins que no es demostri el contrari. És una hipòtesi certa amb la qual tothom hi està d’acord. Les persones per interactuar i conèixer el món necessiten principis, conceptes verdaders on aferrar-se i poder moure’s pel mon. Ara bé, demostrar que una hipòtesi és certa és complex i gens [...]
24 desembre 2009 – 9:14 am
Joan va pujar per les escales per culpa de l’etern ascensor espatllat, va comptar els graons vells però nets i quan va arribar al replà del seu pis, el tercer primera d’un bloc de protecció oficial dels anys vuitanta, va percebre l’olor de brou nadalenc. Va deixar les claus al rebedor i iva entrar al [...]
4 desembre 2009 – 10:47 am
Un sopar familiar qualsevol d’un dia qualsevol, plats fumejants, el got d’aigua que cau, tots parlem alhora, els meus fills juguen, protesten i de vegades mengen, passa’m l’oli si us plau, acaba’t el pollastre, i aquesta verdura què? Ah!, doncs, jo de gran vull ser pediatra, afirma amb convicció la meva filla mentre continua ficant [...]
20 novembre 2009 – 9:32 am
Fa 25 anys un amic i jo vam escriure aquest article a la revista ARGOT de l’ institut d’Igualada, volíem lluitar per un món millor i aquestes eren les nostres idees i sentiments:
En un món submergit en una crisi econòmica i ideològica, amb tensions quotidianes, falsos valors i ple d’egoisme, habitat per robots en potència, [...]
14 novembre 2009 – 1:27 pm
Recupero esta poesía de mi adolescencia publicada en la revista ARGOT número 4 de 1983 del Instituto Pere Vives Vich de Igualada . Por aquel entonces vivía saturado de emociones contradictorias y con la sensibilidad a flor de piel. Ahí va:
Verdad
Eras luz de mi mirada
verde plata y escarlata
blanca nieve, agua infinita,
suspiro de la noche,
joven azucena [...]
6 novembre 2009 – 8:00 am
Recentment vaig rebre un correu electrònic d’un company de feina en que ens comunicava el seu aniversari i ens remetia a les corresponents galetes de sempre. El que em va cridar l’atenció és que tractava el seu aniversari com una release. En informàtica una release és el llançament d’una nova versió d’un software. Per exemple, [...]
23 octubre 2009 – 9:00 am
Segons l’Andrew Lang, un escriptor anglès del segle passat i admirat per Jorge Luís Borges, tots els nens són genials fins els vuit anys, després tots volem semblar-nos als altres buscant la mediocritat i gairebé sempre ho aconseguim. Tothom a certa edat assoleix el primer premi de la mediocritat. Diem, fem i pensem com es [...]
Només des de la ingenuïtat es pot canviar el món. Cal estar convençut que les coses poden ser d’una altra manera i sempre esperar el millor de les persones, pensar que tothom donarà el millor com tu ho fas. Solament des d’una actitud ingènua es pot assolir la bondat personal tal i com podem trobar-la [...]
25 setembre 2009 – 7:58 am
És el temps que triga el tren d’Igualada a Barcelona. Són els minuts que ens separen de la capital. 93 llargs minuts que conformen una barrera, un inconvenient, un abisme les conseqüències del qual són àmplies i variades. 93 minuts són la raó esgrimida per molts treballadors qualificats per no venir a Igualada. Són massa [...]
4 setembre 2009 – 10:00 am
T’aixeques i comences un ritual d’ornament personal, et dutxes, t’afaites, et maquilles, et rentes les dents, et talles els pèls del nas i les patilles. Et vesteixes, una camisa, avui serà blanca , uns pantalons. Et posaràs una corbata celest o aniràs amb texans. Finalment et mires al mirall, has acabat la teva obra i [...]
Crema la platja al sol de ponent, centenars de cossos grassos es torren al sol, pales i pilotes ballen sense solta ni volta. La sorra està calenta i rep les onades que s’escapen i esborren les petjades dels banyistes que passegen i parlen. Una parella discuteix de paelles i de dissabtes a casa dels pares. [...]
Loading ...
Ajuntament del Vendrell
