Els bolets del ritidioma
Avui farà prop de 2 setmanes, mentre examinàvem unes mostres de fusta que volíem destinar a un projecte d’educació ambiental, en Joan Carles va tenir la idea d’incubar en humit fragments de ritidioma, per si apareixien bolets sobre ell. Desprenguérem ritidioma de ginebró de fruit gros o càdec, i savina i l’humitejarem. Posteriorment l’incubàrem en unes cambres d’alta tecnologia que nosaltres mateixos anàrem perfeccionant a base de modificacions.
Per a les cambres de incubació utilitzàrem barrals de 5 litres d’aigua mineral. Xapàrem els barrals i en vàrem descartar una banda central d’uns 8 centímetres. Amb els 2 troços que ens quedaren construírem les cambres d’incubació. A la base dels barrals d’uns 10 centímetres d’alt li realitzarem 4 talls perpendiculars 2 a 2 (en creu diguessim), per permetre que la base encaixés dins del capell. L’encaixat forçat de les dues parts obligava al plàstic a doblegar-se una mica i deixar unes obertures per on s’airejava el cultiu. Ni fet a posta va quedar una cosa idònia pel cultiu.
CAMBRA D’NCUBACIÓ HUMIDA A APRTIR D’UN BARRAL
A dins, col·locàrem els ritidiomes de les 2 espècies. Cada dia hem observat el grau d’humitat de les mostres i quan ha estat necessari hem esquitxat amb aigua del grifó, amb un polvoritzador talment com si plogués. A les 2 setmanes d’incubació humida, aparegué sobre el ritidioma de Càdec uns preciosos capellets invertits, d’un bolet basidiomicet, d’un color blanc-beige que agafava tonalitats rosàcies (l’esporada era rosa). En Joan Carles ja se’ls esperava i els va identificar i classificar com a pertanyents a l’espècie Clitopilus hobsonii. Dies més tard n’aparegueren exemplars més petits de la mateixa espècie amb un petit peu, bastant excèntric.
CLITOPILUS HOBSONII VIST BAIX LA LUPA BINOCULAR (J. C. SALOM)
Dins tot aquest “carroiportal” aparegué un altre fong, un mixomicet del gènere Physarum sp. , encara pendent de ser classificat però del que ja en podem veure fotografies i també de les seves espores.
COS FRUCTÍFER I MICEL·LI DE PHYSARUM SP. DECIPIENS cf.
VIST BAIX LA LUPA BINOCULAR (J. C. SALOM)
COS FRUCTÍFER DE PHYSARUM SP. DECIPIENS c.f. (J. C. SALOM)
ESPORES ORNAMENTADES DE PHYSARUM SP.
VISTES A TRAVÉS DEL MICROSCOPI (J. C. SALOM)Glossari:
Ritidioma o ritidoma: El ritidoma es el teixit mort, que està per fora del suber més intern, i que en moltes de plantes es desprèn anualment.
Esporada: Conjunt de milions de espores que s’acumulen en desprendre’s d’un bolet
Càdec o Ginebró de fruit gros: Juniperus oxycedrus ssp macrocarpa
Savina: Juniperus phoenicea ssp. turbinata
Basidiomicet: Fongs filamentosos que formen hifes i donen lloc a cossos fructífers que s’anomenen comunament bolets.
Mixomicet: Anomenats comunament fongs mucilaginosos, prenen tres formes ben diferents durant el transcurs del seu cicle vital: Ameba, que passa a massa mucil·laginosa que dóna lloc a un cos fructífer que forma espores.
Micel·li: Massa d’hifes que constitueix el cos vegetatiu d’un fong.
Fotos dels bolets. Fetes amb lupa binocular i microscopi. J.C. Salom
Foto cambres d’incubació: R.Mas
Rafel Mas, Búger 24 de febrer de 2010
Els Avatars i el habitants de Pandora
Agafau una olla ben grossa, aficau-hi un poc de la teoria de Gaia, un poc de “La selva maragda”, una grapadeta de naus espacials i Carcasses-bobcat-home gegant que dispara i unes connexions neurals tipus “Matrix”, una pessigada de “Jurassic Park”, un bon roi de “Pocahontas” i un pelineu de”El rei Lleó“, afegiu-hi la picada de “El senyor del anells”, ho posau tot a bullir a foc lent, li tirau unes gotes de blavet i un poc de purpurina. Acompanyau el plat amb música de’n James Horner (ja conegut per Titànic, Braveheart, Llegendes de passió), i ja teniu emplatada la darrera creació del xef James Cameron. Missatge ecologista contraposat als interessos econòmics d’uns pocs; els bons sempre guanyen al final; ara que ens hem carregat la Terra anem a fotre per altres móns…El millor de la cinta: La proximitat dels éssers blaus als arbres i la seva interrelació. Tot i els seus defectes, una pel·lícula que s’ha de veure, al cine.
Rafel Mas, Búger 17 de febrer de 2010
L’Elefant de Son Hortolà
Nasqué a dins d’un marge. Potser les formes del seu tronc li donaren la protecció necessària perquè no fos eliminat i es pogués convertir en el garrover estimat. Un estaló a mode de columna de maresos el recolcen amorosament. Un “coyote” de vidre per l’ull, un poc de pintura blanca per l’ullal i la resta a la lliure imaginació de cadascú.
Gràcies Carlos per deixar-me fer les fotos.
Rafel Mas, Búger 9 de febrer de 2010
Parc Natural de la Península de Llevant de Mallorca
- Artà i Capdepera -
Per celebrar el Dia forestal mundial, el Parc natural organitza una activitat per plantar arbres i un berenar popular.
A càrrec de l’equip d’educació i interpretació ambiental.
Data: 20 de març de 2010.
Horari: Activitat matinal.
Destinataris: Públic general.
Preu: Gratuït.
Condicions d’inscripció: Sense límit d’incripció.
Inscripcions per telèfon: 971 83 68 28 (De dilluns a divendres de 8.00 a 15.00 h).
El fasser den Bragues és mort
El passat dia 17 recomptàvem les aus aquàtiques hivernants d’una part de les zones humides de Mallorca, i tocava anar al Salobrar de Campos. El recompte començava feliç per mi, fins que a la llunyania vaig veure la figura del Fasser den Bragues. El seu aspecte descambuixat no era el que acostumava a tenir, explosiu i desfiant, exposat als vents d’altura. Les meves sospites s’anaren tornant terribles fets així com ens hi anàvem acostant. El fasser den Bragues, un referent per a tots els ornitòlegs i per a tota la gent de la zona, era mort. Una fita, un referent visual en la planura, desenes de metres d’altura. Tal com m’informava en Xavier Mas, un dels pocs topònims, o millor dit, micro-topònims que es mantenen vius a Campos del Port. El nom de Fasser den Bragues li ve d’una família, Els Bragues que eren propietaris del redol. En Xavier també me comentava que parlant amb gent major de la zona han pogut calcular-li més de 200 anys.
No conec si estava declarat arbre singular, de totes formes la catalogació sobre paper serveix poc per mi. La gent de Campos diu que “li ha pegat un llamp” en les darreres tempestes. Jo no ho tenc confirmat, però crec que li ha pegat un llamp, però el llamp del Becut vermell (
Rhynchophorus ferrugineus). Aquesta plaga, que començà a Sa Ràpita, de bon segur ens donarà més disgusts, però cap com aquest.
Fotos: Xavier Mas
Rafel Mas, Búger 25 de gener de 2010
Passejar per foravila no té preu,
per a la resta…mastercard
Fa uns anys que duia endarrer fer una altra visita als albercoquers ancians d’un coster del Puig de’n Femella. Passava pena de que la distorsió, que fa el temps de les imatges que tenim al cap, no m’enganàs, i que els arbres no fossin tan grossos com jo recordava. El rencontre no va ser decebedor, allà seguien, un poc decrèpits però vius, un grupet de vetusts albercoquers.El troncs dels arbres no deixaven entreveure empelts, no observarem diferències de textura entre les branques i el tronc. Potser varen ser empeltats fa molts anys sobre peu franc d’albercoquer. Desconec la varietat d’aquests exemplars, hi hauré de tornar en temps d’esplets de fruita. És més que probable que siguin de la varietat Galta Vermella Tardà, també anomenat de Pinyol Dolç, albercoc de mida mitjana molt apreciat per tenir molta popa i de textura més dura, això si, menys delicat que els de molla blanca. A més a més, tenen el pinyol dolç i no amarg i es pot encetar i menjar com si d’una ametlla es tractés. Si no són de galta vermella potser seran de la casta Taronjal, també dit Canino o Albercoc de València, de color taronja intens, menys sucosos, un poc més surencs, i emprats per l’elaboració d’orellanes o albercocs secs. I és que a Porreres se’n feia molt de sequer d’albercocs temps enrere.
A l’exemplar més gros, jo li vaig mesurar (de forma grollera) un perímetre de 2,30 metres, això suposa un diàmetre aproximat de 73 centímetres. A mi, aquestes xifres, me semblen molt elevades i espectaculars per a un arbre fruiter, tenint en compte el que agrada donar xorrec per aquesta illa i la prevalença del banyarriquer.
R- Què me’n dius, què trobes? T’han agradat aquests albercoquers? N’has vist d’altres?G- Matxo, són espectaculars!R- Au idò, tiram per amunt, haurem d’anar camp a través, no hi ha camí…G- Cagondell aquesta puta panxaaaa!…R- Ho hauriem de fer més sovint això…ja estic esclatat!G- Estic disfrutant, no som noltros que estimam sa muntanya, es sa muntanya que mos estima…es cos me demana anar a sa garriga. Cagondell tu, quina vista més bona que hi ha aquí a dalt!…que un que està a Búger hagi de descobrir racons de Porreres a un de Porreres!!…fa colló!
Rafel Mas, Búger 19 de gener de 2010
Si clickau sobre la imatge podreu llegir el programa
31 desembre 2009 – 6:45 pm
Podridura bruna al xiprer
Ara farà 13 anys més o menys –potser en fa 12 o 14- a cal nostre veinat hi havia una tira de xiprers enormes que protegien els seus tarongers de les cremades del vent de Tramuntana. Una d’aquestes ventades n’esqueixà una gran branca, un cimal es podria dir, que va caure a dins ca nostra. Parlant amb mon pare de què fer amb aquella brancota, se’ns va ocórrer que podria se útil llevar-li els branquillons i deixar una barra per fer d’estaló a qualque arbre o de burjó per remenar el caliu dins del forn. Així ho vaig fer i la barra va quedar retirada i recolçada al costat d’una paret. Passaren els anys, va ploure, va fer forts baters de sol i fins i tot va nevar una vegada, i la barra “espera i guarda” i ningú que l’hagués de menester. I de la posició vertical un dia, sense que ningú se n’adonés, va passar a l’horitzontal, i d’estar disponible va passar a estar amagada rera unes motes de fenàs. Les motes de fenàs la protegien i l’amagaven i tot plegat formava el cau perfecte per que les rates tragineres hi fessin magatzem d’ametlles i caragols. Un dia qualsevol em va lleure arrabassar quatre motes i amb una aixada, herència de la padrina, vaig profanar aquest santuari rater. La barra, inservible ja per les feines projectades, mai dutes a terme, ignorada, quedava esquarterada en un grapat de bocins mal garbats. Una vegada més repudiada, va acabar acaramullada allà mateix perquè acabàs de podrir-se.
Dilluns passat voltava el tros i gairebé vaig travelar amb un d’aquests fragments, vaig passar de llarg, però de cua d’ull, vaig veure unes protuberàncies, unes orelles que n’emergien de la fusta fràgil i esmicoladissa. La fusta s’havia transformat en un suro pulverulent, una Podridura Bruna retornava, a bocinets, la materia orgànica al sòl i l’anhídrid carbònic a l’atmosfera. El responsable d’aquesta transformació no és més que un fong Basidiomicet anomenat Gloeophyllum abietinum, sapròfit de dels coníferes. Les seves rosetes blanc-cremoses destacaven sobre la negror de la fusta per donar lloc a uns resupinats coriacis marronosos i estratificats. Vet aquí la floració post-morten del xiprer.
Rafel Mas, Búger 31 de desmbre de 2009
30 desembre 2009 – 7:30 pm
Un matí per Sevilla
16 de desembre de 2009, Sevilla
[...]
La magnòlia
S’entrava al carrer per un arc. Era estret, tant que qui anava pel mig d’ella, en estendre als costats els seus braços, podia tocar ambdós murs. Llavors, rera una barrera, anava esbiaixada a perdre’s en el dèdal d’altres carrerons i placetes que composaven aquell barri antic. Al fons del carrer només hi havia una porteta sempre tancada, i pareixia com si l’única sortida fos per sobre de les cases, cap al cel d’un ardent blau. En un replec del carrer estava el balcó, al que es podia grimpar, sense gaire esforç des de terra; i al costat seu, sobre les tàpies del jardí, brostava cobrint-ho tot amb les seves branques la immensa magnòlia. Entre les fulles lluents i agudes es posaven a la primavera, amb aquell misteri d’allò verge, els flocs nevats de les seves flors. Aquella magnòlia fou sempre per mi alguna cosa més que la seva bella realitat: en ell es xifrava la imatge de la vida. Encara que de vegades la desitgés d’altra forma, més lliure, més en la corrent dels éssers i de les coses, jo sabia que era precisament aquell allunyat viure de l’arbre, aquell florir sense testimonis, els qui donaven a la bellesa tan alta qualitat. El seu propi ardor el consumia, i brostava en la solitud unes pures flors, com a sacrifici no acceptat davant l’altar d’un déu.[...]
(Traducció lliure d’un fragment d’Ocnos, de Luis Cernuda. “El magnolio”)
Rafel Mas, Búger 30 de desembre de 2009
12 desembre 2009 – 7:08 pm
Oli verge d’oliva
Serra de Tramuntana, Mallorca
La mula duia cucales al principi però no hi estava avesada i es marejava.
L’oliva trabucada dins la Tremuja va sortint i es esclafada per les pedres de la tafona.
La pasta d’oliva s’introdueix amb cura dins dels Esportins.
Els Esportins eren nous de trinca.
Foc a la Fornal i l’aigua bullent.
Els Esportins han d’anar ben alineats. No és la premsa més antiga que s’hagi vist, ja és de fundició. La premsa es fa baixar amb la força de la bístia però degut al mareig d’aquesta ens hi haguerem d’aferrar.
Aigua bullent que ajuda a extreure els àcids grassos.
L’aigua bullent neteja les pedres o moles.
Una Quartar d’oli, equivalent a 8 litres.
Una Mesura d’oli, equivalent a 16,7 litres d’oli.
L’oli reposarà a dins d’Alfàbies de vidre, depositant les impureses, deixant uns baixos i tornant de color daurat.
Si els voleu veure en acció:
Rafel Mas, Búger 12 de desembre de 2009
·
19 novembre 2009 – 7:41 pm
15 novembre 2009 – 10:05 pm
On queda el respecte?
L’ullastre (Olea europaea var. Sylvestris) pren a Mallorca formes d’arbre i d’arbust, depenent de si ha estat esporgat de jove o si prové de rebrot amb diversos peus. No són molts els casos en que trobam exemplars arboris de mida molt grossa i espectacular, rarament els xorracs, verducs i destrals els han deixat arribar a ancians. Aquesta Coma, situada en algun indret de la Serra de Tramuntana, encobeeix una vuitena de misteriosos ullastrots. En aquest ombrívol xeregall i aprofitant la llecor i la humitat on arrelen, han envestit a fer cimals que encalcen l’alçada dels pins veïns. Les formes dels seus brancams, els forats i bonys encaixen dins un malson de lluna plena, vent esgarrifador i calabruix. Però al capvespre, amb les darreres llums de ponent, que encaixen a dins de la coma, inspiren antigor i calma, allà on el temps no compta.
La facilitat que dóna la motoserra i la proximitat d’un camí per on arribar amb un tot-terreny, ha fet que una part d’aquest grup de gegants hagi estat atacat, mutilat i mal coronat, furtant-los avariciosament part de la seva llenya. L’activitat de carboneig i fabricació de calç a la Serra ha desaparegut fa escassament 60 anys. Arreu als voltants d’aquests gegants hi ha signes d’aquestes activitats: Forns de calç i rotlles de sitja. Sorprenentment, aquests arbres no presenten talls ni ferides antigues. Perquè idò respectaren els carboners i calciners a aquests exemplars? Perquè respectaren aquests treballadors del bosc la llenya que han rapinyat avui alguns menyspreant la seva bellesa?Un misteri que quedarà sense resoldre.
Rafel Mas, Búger 15 de novembre de 2009
P.S. Agraeixo a na Gemma la dolça troballa
P.S. 2 “Coma dels Ullastrots” és un nom fictici, no es correspon amb la toponimia
CAMBRA D’NCUBACIÓ HUMIDA A APRTIR D’UN BARRAL
CLITOPILUS HOBSONII VIST BAIX LA LUPA BINOCULAR (J. C. SALOM)
COS FRUCTÍFER I MICEL·LI DE PHYSARUM SP. DECIPIENS cf.
COS FRUCTÍFER DE PHYSARUM SP. DECIPIENS c.f. (J. C. SALOM)
ESPORES ORNAMENTADES DE PHYSARUM SP.
