Author Archives: Ramon Francàs

Pagès, convençut que Codorníu retornarà a beneficis enguany


El director general de Codorníu, Xavier Pagès, afirma que enguany retornaran a beneficis, tot i la crisi i tot i que els mercats “encara no estan alegres”. Pagès, que nega que la seva companyia vagi malament, assegura que Codorníu “abandonarà aquest exercici les pèrdues y que obtindrà un resultat brut d’explotació que se situarà entre els 20 i els 30 milions d’euros. Codorníu va assolir unes vendes consolidades en el darrer exercici de 231 milions d’euros i va perdre 7,46 milions. Al mercat nacional, en els darrers sis mesos, han experimentat una xifra de vendes molt lleugerament inferior al mateix període de l’any passat però als mercats internacionals ja han venut un 16% més (destaca un 27% més a Euroàsia, un 48% més a Llatinoamèrica gràcies sobretot als mercats d’Argentina, Mèxic i Brasil i un 20% més als EUA). Pagés es mostra convençut de les grans oportunitats que tenen al mercat espanyol (on concentren el 52,6% del total de vendes del grup, que es reparteix en un 60% per al cava i la resta per al vi tranquil). Aquest aspecte em sembla molt interessant ja que diu que aguanten al mercat nacional gràcies a l’èxit de marques com Codorníu, Raimat, Bodegas Bilbaínas (Rioja) i Legaris (Ribera del Duero) i als nous productes que treuen. De fet, ha avançat diverses novetats: un primer vi blanc de Rueda, un top a la Rioja o un nou vi de 7 euros a la Ribera. Afirma també el director general de Codorníu que estan aprofitant “totes les oportunitats” que se li brinden a la restauració, a l’hostaleria i a botigues especialitzades. A més, no volen renunciar a la qualitat i treballen per “valoritzar” tant el vi com el cava (ho diu pel tema de les marques blanques i el baix preu).

Penfolds, distribuït per Perelada Comercial



Perelada Comercial, empresa distribuïdora del Grupo Perelada, ha incorporat una nova marca de prestigi a les seves distribucions en exclussiva per Espanya. Es tracta de Penfolds, una marca australiana que es remonta a 1845, quan el Dr. Christofer Rawson Penfold i la seva muller van emigrar a Austràlia, van plantar-hi vinyes i van començar a elaborar vins fortificats per tal de fer-los servir com a “medicina” per als seus pacients. Aquests vins es van anar fent famosos i en pocs anys ja es venien a tota Austràlia. El seu gran emblema és el Penfolds Grange, un dels vins més preuats del món. Fins a 50.000 dòlars s’han arribat a pagar en subhastes per una ampolla d’aquest prestigiós vi negre.

El 1950 Max Schubert és nomenat Chief Winemaker i es planteja el repte d’assolir l’excel·lència en els vins tranquils. Schubert va crear vins avui clàssics com el Grange Hermitage, el Bin 707, el Bin 389, el Bin 28 o el Koonunga Hill.

Actualment és el Chief Winemaker Peter Gago l’encarregat de mantenir una filosofia que ha portat Penfolds a ser considerat el millor celler d’Austràlia i un referent mundial. 

‘Cimera’ dels vins del Garraf

No afluixen les iniciatives per a promocionar els vins del massís del Garraf. El restaurant Soligó de Ribes organitza per aquest  dissabte 27 de febrer una àmplia cimera dels vins del massís del Garraf. Acompanyant mitja dotzena de plats clàssics d’aquest establiment, com la sípia amb mandonguilles, es podran degustar una vintena de vins del Garraf, que seran presentats pels seus propietaris i enòlegs. No hi faltaran els vuit cellers membres de l’Associació de Viticultors del Massís del Garraf: Can Ràfols dels Caus, Can Ramon - Viticultors del Montgròs, Finca Valldosera, Finca Viladellops, Vega de Ribes, Torre del Veguer, Montau de Sadurní i Valldolina. S’hi afegeixen, a més, els vins de l’Hospital de Sant Joan Baptista de Sitges, Clar de Castanyer, el xarel·lo Arç Blanc, el merlot d’Álvaro Gassol i el xarel·lo de l’Era de Can Climent.

Els propietaris de l’establiment, Ricard Molas i Anna López Soligó, han convidat a l’acte als sis alcaldes de la comarca del Garraf i als primers regidors dels ajuntaments de Begues i Avinyonet del Penedès. També hi són convidats a aquest acte, que compta amb la col·laboració de l’Ajuntament de Sant Pere de Ribes, els regidors de Promoció econòmica de tot el territori.

Codorníu perd 2,9 milions

El diari El País informava aquest dilluns de les destacades pèrdues que ha experimentat el Grup Codorníu en el darrer exercici. Les coses no sembla que vagin ´bé per al sector del cava. El pròxim 4 de març el Consell Reguladir del Cava explicarà quina ha estat l’evolució de vendes del cava durant el 2009.

Codorníu entra en pérdidas en plena caída del consumo de vino
El grupo catalán registra números rojos de 2,9 millones
A. MARS - Madrid - 22/02/2010


La compañía Codorníu cerró su último ejercicio fiscal (de julio de 2008 a junio de 2009) con pérdidas de 2,9 millones de euros, frente al beneficio de 7,2 millones del anterior, en un contexto marcado por la crisis y caída del consumo de vino. También otras de las sociedades del grupo catalán registraron números rojos, como la filial estadounidense Codorníu Napa y otras divisiones como Codorníu Argentina, Codorníu Finland y Codorníu Deutschland, entre otras, si bien las sociedades Raimat, Ducde y Bodegas Bilbaínas tuvieron beneficios (ver cuadro), según las cuentas depositadas en el Registro Mercantil.
La sociedad dominante del histórico grupo, Unideco, cerró con ganancias de 1,9 millones, pero los propietarios no publican sus cuentas consolidadas desde el ejercicio cerrado en junio de 2006. Codorníu anunció entonces unas pérdidas de 905.000 euros, las primeras en 10 años, que el grupo de la familia Raventós atribuyó a costes de reorganización y a unas inversiones de 12 millones.
La sociedad Codorníu alcanzó una cifra neta de negocios de 185 millones, frente a los 215,3 millones del ejercicio anterior, en un año en el que la venta de vinos espumosos en el mercado español bajó un 8,7% en volumen y un 13,1% en valor, según datos de la consultora Nielsen a los que alude la compañía en su informe.
A pesar de la caída del consumo y las reestructuraciones internas acometidas en el ejercicio, Codorníu destaca del último ejercicio que la sociedad “continúa presentando un Ebitda positivo, que pone de manifiesto la gran capacidad de generación de recursos recurrentes (sin atípicos ni financieros) a pesar de la situación desfavorable del entorno”. La cuenta de resultados arroja un resultado de explotación negativo de 4,8 millones y un resultado después de impuestos de 2,9 millones. Su deuda asciende a 93 millones.
A la crisis económica general, en el caso del cava se añade la problemática de un producto maduro en el mercado nacional, donde le cuesta crecer, aunque Codorníu también cuenta con una importante oferta de vinos tranquilos. Para el conjunto del sector del cava, son las exportaciones las que están salvando los muebles de las últimas campañas.
En este contexto, el grupo está ahora centrado en engordar su negocio en el mercado exterior. El grupo vitivinícola “prevé alcanzar una mayor dimensión del negocio especialmente en el área internacional”, ya que en 2009 el mercado nacional de vinos espumosos “no ha dado signos de recuperación”, admite la compañía.

El vi es dissenya i neix a la vinya

Amb voluntat de continuïtat, Segura Viudas va iniciar dissabte passat a les seves vinyes una interessant jornada d’aprofondiment en el món de la viticultura. El director de comunicació del grup, Pere Bonet, va remarcar la importància a l’hora de dissenyar un vi de qualitat des de la mateixa vinya. La poda, en aquest sentit, és de vital rellevància. Els participants van poder descobrir, a peu de vinya, els diferents tipus de poda. Durant la jornada organitzada per Segura Viudas també es va repassar la notable població faunística de la zona.

Plou i fa sol, un memorable vi del Garraf

Avui divendres publico al Diari de Vilanova una noticia sobre un dels vins blancs més memorables nascuts al calcari massís del Parc del Garraf. Aquesta és una línia de prestigi que seria bo que s’extengués perquè el Garraf pugui guanyar el reconeixement d’una subzona dins la DO Penedès. Quina és la vostra opinió?



D’una impactant vinya plantada en coster entre l’Arboçar (Avinyonet del Penedès) i Olivella, al calcari massís del Garraf, neix un escàs vi blanc del qual només s’han elaborat 500 ampolles  en la seva primera anyada, la de la collita del 2008. Aquest elegant i estructurat blanc, batejat amb el suggeridor nom de Plou i fa sol, prenent el nom prestat del poema de Miquel Martí i Pol, només s’ha comercialitzat en quatre restaurants de gran prestigi, como són El Bulli, El Celler de Can Roca, Monvínic i Comerç 24. I això que el preu d’aquesta joia enològica és molt ajustat: només 13 euros. Aquest vi, de caràcter mediterrani però també mineral, ha sorprès propis i estranys. Plou i fa sol s’elabora a partir de les varietats autòctones xarel·lo, que s’ha criat en bótes de roure durant vuit mesos, i amb malvasia de Sitges procedent de la històrica vinya del sector de l’Aiguadolç de la Blanca Subur. Aquestes varietats estan plantades al protegit Parc del Garraf, en un amfiteatre  guanyat a la muntanya d’encarament nord. Més endavant és previst que elaborin un vi negre fruit d’aquestes vinyes, apostant per varietats com la monastrell. 

Els promotors d’aquest projecte vitivinícola són el jove matrimoni format pel francès Laurent Corrio i per la vilafranquina Irene Alemany, els autors d’un dels vins icona més prestigiosos de la Denominació d’Origen Penedès: Sot Lefriec. Laurent i Irene, dos enòlegs que gaudeixen de gran prestigi i a qui acompanyen dos socis més en la iniciativa del Parc del Garraf, fa deu anys que van iniciar el seu projecte vitivinícola al Penedès, després d’una llarga experiència vinificant a la Borgonya i d’una estada a Califòrnia. Els vins Sot Lefriec i Pas Curtei són considerats com la principal punta de llança dels vins de garatge penedesencs. Laurent Corrio i Irene Alemany s’han caracteritzat per la seva recerca obsessiva de la fruita en uns vins que s’han convertit en hedonistes productes de culte. Pretenen expressar la fruita en els seus vins de forma elegant, sense caure en els excessos. Tot i el prestigi que han assolit i al fet que els seus vins estan a les cartes dels millors restaurants, es veuen obligats a treballar per compte aliè per arribar a final de mes. Deu anys després de començar al Penedès encara no poden viure del seu celler. Actualment elaboren 20.000 ampolles.

Noves anyades amb nova imatge a Nadal

Caves Nadal ha llançat al mercat les noves anyades dels seus Caves Gran Reserva : Ramon Nadal Giró Brut G.R. 2004, Salvatge Brut G.R. 2006 i el Nadal Brut Nature G.R. 2006 (abans conegut com a Nadal Especial). I ho ha fet, afirmen des d’aquesta tradicional casa familiar, coincidir amb una renovació d’imatge per adaptar-se als nous temps.

 

Guerra familiar pel control de Vega Sicilia

La guerra familiar pel control de Veg a Sicilia, la gran icona del vi espanyol, està servida. Qué en penseu de tot plegat? A continuació us adjunto una de les moltes noticies publicades en els darrers dies, en concret la de l’economista.com:

Guerra en Vega Sicilia: los hijos del presidente le destituyen de su cargo

Javier Romera
16/02/2010 - 8:33
eulen-alvarez.jpg
El empresario leonés David Álvarez. Foto: Archivo

Ni David Álvarez es Ángela Channing ni Vega Sicilia esFalcon Crest. Pero se le parecen. Y mucho. A sus 83 años, el empresario leonés, que controlaba hasta ahora la bodega, ha visto como cinco de sus siete hijos se han rebelado contra él, desatando una batalla fratricida que amenaza la estabilidad del grupo.

Según los datos que aparecen en el Registro Mercantil, y que han confirmado además fuentes próximas al grupo, a finales de enero, David Álvarez, hasta ahora presidente de Vega Sicilia, destituyó como consejero delegado a su hijo Pablo, alma máter de la empresa.

Pero la familia no se quedó parada y en un consejo de administración de El Enebro, la sociedad matriz de la bodega, cuatro de sus hermanos -Juan Carlos, Emilio, Elvira y Marta- sacaron adelante una propuesta por la que no sólo restituyeron en su cargo a Pablo, sino que dieron además un golpe de mano y cesaron como presidente a su padre y, como consejeros, a sus hermanos Jesús David y María José.

Guerra abierta en Eulen

Es algo parecido a lo que está pasando en el grupo Eulen, el gigante español de los servicios, con 90.000 empleados, una facturación de 1.324 millones y presencia en sectores como la limpieza, la seguridad, el mantenimiento, la formación y el trabajo temporal entre otros. Como ocurre en Vega Sicilia, cinco de los siete herederos se han rebelado contra su padre, intentando apartarle de la gestión, aunque todo indica que han perdido la batalla.

El problema es que, aunque el patriarca tiene el 51% de la empresa -cada uno de los hijos se reparte otro 7%-, no tiene la mayoría en el consejo de administración. Por eso cuando los hijos rebeldes intentaron plantarle cara, Álvarez forzó por vía judicial una junta de accionistas para cambiar el órgano administrativo y nombrar a independientes.

Ahora sólo hay uno, Miguel Cuenca, y el creador del imperio tuvo que ir a los tribunales para recuperar el mando, solucionar las discrepancias e intentar salvar al grupo con un proyecto por sacarlo a bolsa. En Eulen, a diferencia de lo que ha ocurrido en Vega Sicilia, no ha habido sin embargo destituciones. El consejo delegado sigue siendo Juan Carlos Álvarez, consejero también en BBVA y uno de los que encabeza la revuelta, y el presidente su padre.

Decanter destaca el Rioja Ventilla 71



Decanter, una de les revistes més prestigioses del món, ha destacat el negre de la Rioja Ventilla 71, de Bodegas Martínez Lacuesta, com el millor d’entre un centenar de reserves del 2005 de la DOQ Rioja. Amb aquest vi aquest celler que s’acaba de traslladar als afores de Haro ha volgut retre homenatge al lloc on des de 1895 han fet vi, al número 71 del carrer Ventilla d’Haro.

Nou vi de Fernando Alonso



Uribes Madero Bodegas y Viñedos, de Conca, acaba de treure el nou vi de Fernando Alonso, el Calzadilla 2005 Fernando Alonso en ampolla màgnum. L’Alonso l’ha regalat aquest passat Nadal als seus col·laboradors i amics. Les ampolles que han sobrat les venen a la pàgina web del celler i a la de Fernando Alonso al preu de 45 euros. És una reserva especial i limitada. Qué en penseu dels vins dels famosos?

Vi solidari amb Haití


Divendres passat a Madrid i dijous de la setmana que ve a Lavinia de Barcelona es presenta un projecte solidari. Les vendes d’un vi de Rueda (V3) es destinaran a Haití. Això m’ha fet recordar que el René Barbier del Priorat (Clos Mogador) fa anys que fa un vi per a una ONG francesa que treballa a Haití. El René va adoptar un nen haitià, l’Anderson, un enamorat del treball a la vinya. El vi del René es diu Haiti Moon. El pare enològic de Clos Mogador, Nelin, Manyetes o Solertia és tan escrupolós que mai ha explicat el seu projecte Haiti Moon per por a que algú pogués pensar que ho feia amb fins marquetinians. En les darreres setmanes també s’han fet subhastes de vi a Espanya en favor d’Haití, com una organitzada per Verema.com

Crit al cel d’UP per l’OCM


Unió de Pagesos ha convocat avui una assemblea informativa d’àmbit nacional, del sector de la vinya i el vi, per informar de la situació de mercat a l’Estat i a Catalunya. El que volen érs “denunciar la nefasta gestió de l’OCM per part de les administracions estatal i autonòmica; això com exposar les reivindicacions del sindicat de  cara a la manifestació del proper 20 de febrer a Barcelona. Unió de Pagesos recorda que ja fa temps que treballa des del sector per tal que el Govern articuli mesures que pal·liïn la crisi econòmica del sector: només cal recordar l’impuls i implicació en l’elaboració, l’any 2006, del Pla Sectorial Vitivinícola de Catalunya, actualment desaparegut. Unió de Pagesos fa temps que reivindica la necessitat d’un debat polític sobre el sector agrari al Parlament de Catalunya, que traslladi la realitat del sector a tota la ciutadania catalana i que està previst pel proper mes de març”. El sindicat també denuncia la posició d’oligopoli de la gran distribució i de determinades empreses embotelladores, que trenca les regles de joc del mercat. Tenen la capacitat de marcar preus a la baixa i els fan transmetre a les altres baules de la cadena de distribució, arribant al productor. El sector de la vinya i el vi pateix aquest abús especialment. L’any passat Unió de Pagesos va reclamar reiteradament l’obertura d’una destil·lació de crisi urgent i imprescindible; l’Estat espanyol, que la podia aprovar, s’hi va negar al·legant motius pressupostaris. La realitat ha estat que el Govern espanyol ha deixat perdre 17,6 milions d’euros del programa de suport nacional l’OCM (diners comunitaris) durant l’any 2009, amb els que es podrien haver destil·lat 500.000 Hl de vi. També ha reclamat la mesura de la verema en verd per la propera campanya, preventiva de la destil·lació de crisi. I cal sobretot trobar la manera de responsabilitzar els compradors de vi dels preus abusius i ruïnosos que s’estan pagant. La situació de mercat actual és molt complicada, en part per la innacció del Govern català i central: davallada del consum interior i de les exportacions i un estoc als cellers equivalent a una collita (uns 34 milions d’Hl).

 

L’art del maridatge, a Monvínic


Com s’apunta a la web de Monvínic, a partir de les vuit del vespre de dimarts que ve, 16 de febrer, César Cánovas, coresponsable de l’equip de sommeliers de Monvínic, oferirà “Una visió, crítica i desenfadada, sobre el maridatge entre vins i menjar. S’afirma des de Monvínic amb molt de criteri que tòpics i normes abunden en relació a la unió ideal entre vins i plats, oblidant que, finalment, aquesta “unió ideal” és en si un oximoron. En efecte, com bé explicaria en César, són tants i tan diversos els factors que interactuen en aquest enllaç, des dels gustatius fins als culturals, passant pels emotius, que pretendre establir dogmes en aquest camp acaba sent un exercici estèril. Una sessió, doncs, perfecta per poder adquirir una visió nova i personal sobre un tema vínic d’eterna actualitat.

Licor de magrana antioxidant per San Valentín

Els responsables de màrqueting no deixen de posar-hi imaginació a l’hora de presentar nous productes. El darrer licor distribuït per Global Premium Brands és de magrana, i l’han promocionat especialment de cara al dia de San Valentín. Només té 17 graus i es pot beure sol amb gel o acompanyant còctels.  Fins i tot proposen un còctel antioxidant especial:

PERFECT SERVE PAMA 

“MOJITO ANTIOX”  

 

Receta: 

 

7 cl. Pama Liqueur. 

2 cl. Reducción de granada. 

2 cl. Zumo de limón natural. 

5 Hojas de hierbabuena. 

4 Frambuesas. 

4 Grosellas. 

2 Cucharaditas de azúcar moreno. 

 

Poner los tres primeros ingredientes 

en coctelera y agitar. Majar el resto 

de ingredientes en la copa, servir con 

el hielo incluido y completar con 

soda. 

 

Decoración: carpaccio de lima junto a una cucharada de 

rubíes de granada y una hoja de hierbabuena servido en 

una copa high ball. 

 

 

Comitè en matèria de sanitat vegetal en producció ecològica


El Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) ha publicat l’Ordre AAR/49/2010, de 8 de febrer, per la qual es crea el Comitè en matèria de sanitat vegetal en producció ecològica.
 
La creació d’aquest comitè és una de les actuacions contemplades dins del Pla d’acció per a l’alimentació i l’agricultura ecològiques 2008-2012, i es posa en marxa amb l’objectiu de planificar i coordinar totes les actuacions que el Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural (DAR) realitza en matèria de sanitat vegetal en l’àmbit de la producció agrària ecològica.
 
Segons l’Ordre de creació, les funciones d’aquest Comitè són les següents:
  • Estudiar les necessitats del sector agrícola ecològic en matèria de sanitat vegetal.
  • Proposar els criteris bàsics d’actuació en temes de sanitat vegetal per fer front a les plagues, les malalties i les males herbes ja conegudes, però per a les quals manquen estratègies de lluita i control vàlides i reconegudes, així com per a les que puguin ser de nova aparició.
  • Assessorar a la persona representant del DAR competent en matèria d’agricultura i alimentació en òrgans col·legiats d’altres administracions públiques en matèria de producció agrària ecològica.
  • Establir una base de dades actualitzada de productes fitosanitaris que es poden utilitzar en producció.
  • Participar en l’elaboració de material informatiu i divulgatiu per al sector agrícola en matèria de sanitat vegetal en producció ecològica.
 
El Comitè està presidit pel cap del Servei de Sanitat Vegetal i el formen tot una sèrie d’especialistes de diferents conreus, així com representants de l’IRTA, l’INCAVI i el CCPAE.

Tancar
Enviar E-mail