22 febrer 2010 – 12:01 am
Quan he sapigut que la Roser d’Antaviana havia proposat un homenatge en record de Salvador Espriu, de seguida me’n he anat a la prestatgeria fent memòria de què era el primer que jo n’havia llegit. Ràpidament m’han vingut a la memòria tota un…
Aviat farà un any que per celebrar el Dia Mundial de la Poesia, el Santi Borrell i la Violant ens van reunir a Vilafranca del Penedès a tota una colla de gent que compartíem el fet de fer servir els nostres blocs per fer difusió de la nostra…
Llegit a L’ombra dels dies roja:SENSE L’ARC, LLEGEIXES, NO TÉ NI NOM LA VIDA Fredor de sal respira el mar i humidacomença a entrar la fosca. A la pantalladel teu televisor una bola de focsega rabent el cel, hi deixa un rastrecom de coet de fest…
Avui, que és el sant del meu pare i també el meu, m’he trobat amb un parell de blocs que llegeixo sovint on es parla de diferent manera de la relació entre pares i fills. Primer ha estat el Totxanes…, l’autor del qual ha reflectit en una sèrie d’…
El vent s’enduu definitivament la tarda. Emmarcat a la finestra s’hi pot veure, encara, un fil de claror que s’enfila a l’horitzó i un xiprer que desafia hieràtic les llums vesprals. La nit es vessa per tot i s’esqueixen compassadament, els uns dels…
No he de parlar del llibre perquè no l’he llegit. I pel que fa a la pel·lícula, només n’he vist alguns fragments que m’han servit per fer-me passar les ganes d’anar al cinema després d’escoltar la dicció rellepada de Jordi Mollà interpretant Gil…
Després de les pluges de l’any anterior, els homes reomplien els clots del carrer amb grava i restes d’algun enderroc, ho cobrien tot amb una capa gruixuda de sauló i ho piconaven bé, però aquell pedaç no duraria gaire. Amb les tempestes de final…
Els crits esverats de la canalla de banda a banda del carrer ja s’han anat esmorteint, també el neguit que encén la il·lusió dels més grans perquè no puguin deixar de creure-hi. Encara es confonen els records amb les lluentors d’un futur que no h…
24 desembre 2009 – 8:20 pm
[Michelangelo Buonarroti: Sibil·la Dèlfica, 1509]És Nadal i la pluja que cau amb parsimònia sobre els camps, convida al recolliment. Mentre una verge diu l’oracle, amb la mà oberta miro de copsar l’enginy i les veus dels picapedrers, la suor i l…
22 desembre 2009 – 5:41 pm
Un fred de vidre i la humitat se’m posen a les ganes de viure mentre deixo passar les poques hores de llum que queden i m’adormo, mentre sento la pluja, per somiar-te. Poques tardes saben ploure com ho fa aquesta que la pluja mulla cada racó de la mem…
13 desembre 2009 – 10:12 pm
De tot el que vaig viure a la Universitat, una de les coses de les quals en tinc més bons records, és de les lliçons del Dr. Antoni Vilanova. A mitjans dels anys 80 vaig tenir la gran sort de poder assistir a les seves classes d’estètica literària…
8 desembre 2009 – 2:02 pm
Ja fa unes quantes setmanes que vaig llegir aquesta -com diu el subtítol- reflexió filosòfica sobre el temps i la vida, però en vull parlar perquè m’he adonat que, a mida que han anat passant els dies, les idees que l’autor hi aboca han anat creix…
2 desembre 2009 – 4:34 pm
El 1994, quan es va produir el genocidi de Ruanda, vaig poder col·laborar en l’elaboració d’una carpeta de gravats i poemes a favor de Metges Sense Fronteres. Però quan aquell projecte es va acabar, em vaig adonar que si realment volia ajudar …
30 novembre 2009 – 10:46 am
Avui que fa 25 anys que Joan Vinyoli és mort, torno a llegir a poc a poc els seus versos. La seva poesia em guanya una altra vegada i comprovo com els seus poemes creixen més i més cada dia que passa. Per això, tot i l’homenatge que aquest vespre e…