Diu que aquell parell ja s’han espavilat a fer un nou espectacle, que després d’uns quants mesos amb el carro aturat tornen a arrencar motors amb un nou format i una nova posada en escena. Es veu, pel que m’han dit, que el contrabaixista, el Joan Resp…
Podries dir que ha estat magnífic llevar-se acompanyat de mils i mils de flocs de neu a l’altra banda dels porticons de la teva habitació, caient, al matí, de forma poruga davant la terra encara molla. Podries explicar que t’has sentit com un nen mi…
Vuitantè batec. I em preguntes d’on vas sortir. Vas venir de París, com els nens antigament, però en comptes de tardar nou mesos tu en vas tenir prou amb nou dies. Ho recordo perfectament: el cel gris, la pluja insistent -gairebé invisible, d’aquel…
Dona’t un matí de dilluns sense pressa, amb el so del despertador repetint-se durant cent vint minuts. Dona’t un missatge inesperat al mòbil com a melodia d’un bon dia sense so. Dona’t el sol entrant pels porticons vells i rònecs de l’habitació men…
Hi ha un home que vagabundeja a l’avinguda de la Pau cantonada amb carrer Solitud. Està sol i no para de fumar tabac de pipa liat amb la pàgina 7 del suplement de cultura del diari; cala paraules que se li impregnen a la llengua i respira fum que tre…
Tanca els ulls, recorda-ho i no ho oblidis mai: ets al descans a escassos minuts de sortir al camp per jugar-t’ho tot a la tanda de penals i estàs nerviós com mai. La gent al teu costat fuma i de fons s’escolten crits d’alegria i cares de decepció, …
11 febrer 2010 – 12:22 am
Escape al paradiso (aquí dalt l’aire és sec i l’alè del vent t’esbufega a l’orella. de lluny escoltes les sirenes d’alguna ambulància i el repic de les sirenes es difumina amb els vint-i-pico campanars que al mateix temps toquen a quarts de sis. no…
Vols caure a terra i que no t’agafin, perdre el món de vista i veure només art i fer dislèxia amb els colors i creure que el sol del migdia és lluna plena. És tan senzill com desorientar-te i oblidar-te d’on ets sense oblidar que no ets a casa o p…
Escolta’n el silenci, busca-hi el rastre de l’aire i troba-hi l’ombra del vent, que aquí no és cap llibre comercial sinó l’única presència de vida, tant de dia com de nit. Perde’t sota els núvols grisos d’una ciutat on mai ha existit el sol i on …
Si haguessis viscut a París avui fa cent anys no caminaries per les llambordes dels camps Elisis. Hi nedaries. Com si d’una plaga bíblica es tractés, et llevaries i des de la finestra de la teva habitació veuries ciutadans anònims remant per arrib…
Els somnis s’han adormit(sí, de son han mort, de cop),amnèsics del que van serquan eren batecs del sol.Ara ja no hi ha trenc d’albesni ressaques trencant dies,ni galls cantant a les setja que manca set de vida.Som a la gola del llop:on a dins hi neva…
Tot neix d’aquest amb tu i sense tu tan amarg com una copa de vi amb un bordeus avinagrat però no em preguntis com estimo la vida quan no vols escoltar el que diria un crit i dona’m hores lentes per fer serè el que em cou ebri per dins i cançons del…
Imagina’t un dia normal, com qualsevol altre, dels que et lleves amb murga sense ganes d’abandonar els llençols i et rentes les dents miran-te el mirall amb la ment fixada a anys llum del teu lavabo. Et situes? Bé, doncs seguim. Imagina que baixes al…
Us ho diu el propi Vicent Andrés Estellés: feu-hi un cop d’ull! Hem tardat vora dos anys a fer-ne una, però ha estat el nostre regal de reis i a més ha vingut acompanyada amb l’estrena de l’espectacle “Ací em pariren i ací estic”, així que ens f…
Aquí moren les paraules del 2009. Amb la solitud de París i el fred de Berlín, sense la llum de València ni la pau de Formentera; amb la bellesa de la Côte d’Azur i l’standby constant dels carrers de Nimega. Aqui moren les darreres paraules, sí, …
Loading ...
Ajuntament del Vendrell
