La noia dels cabells castanys llisos que seu a primera fila pren nota fins i tot de quants esternuts ha fet el professor: tres. Ho apunta al costat d’una cal.ligrafia que ni s’entén enmig d’un munt d’informació que el doctor en literatura medieval ha…
La neu d’aquella nit de novembre a Montserrat ho va encetar absolutament tot. Veníeu acostumats d’unes vistes sense el color blanc i de sobte, d’ençà d’aquell dia, tot va esdevenir paisatges emblanquinats; us va nevar sense avisar, com més agraden …
La neu d’aquella nit de novembre a Montserrat ho va encetar absolutament tot. Veníeu acostumats d’unes vistes sense el color blanc i de sobte, d’ençà d’aquell dia, tot va esdevenir paisatges emblanquinats; us va nevar sense avisar, com més agraden …
Era precisament l’absència el que l’havia induït a una amnèsia del passat i, com tants altres dies després d’haver begut i fumat, va llevar-se sense saber ben bé on era; els coixins feien una olor diferent als de casa i el sostre de l’habitació e…
Era precisament l’absència el que l’havia induït a una amnèsia del passat i, com tants altres dies després d’haver begut i fumat, va llevar-se sense saber ben bé on era; els coixins feien una olor diferent als de casa i el sostre de l’habitació e…
Hi va haver un matí de gener idèntic a aquest mateix d’avui. Després de dies grisos però de calor, com una contradicció, el sol espetegava radiant rere els porticons i el fred es deixava notar fins i tot dins els llençols, com aquest matí. Com c…
Hi va haver un matí de gener idèntic a aquest mateix d’avui. Després de dies grisos però de calor, com una contradicció, el sol espetegava radiant rere els porticons i el fred es deixava notar fins i tot dins els llençols, com aquest matí. Com c…
26 desembre 2010 – 2:40 pm
L’encens i ja crema mentre el més petit de tots, el de l’esquerra, segueix donant tombarelles irracionals agafat amb les mans a la barra que el subjecta de la mateixa manera que fa vint-i-dos anys; ben mirat, fins i tot oblidant la boira de records, t…
26 desembre 2010 – 2:40 pm
L’encens i ja crema mentre el més petit de tots, el de l’esquerra, segueix donant tombarelles irracionals agafat amb les mans a la barra que el subjecta de la mateixa manera que fa vint-i-dos anys; ben mirat, fins i tot oblidant la boira de records, t…
13 desembre 2010 – 9:44 pm
Aquí dalt tot es frenètic. La il.lusió ha deixat de ser una filera de llums de fira i ha mudat en un gotim de minuts contats de forma matemàtica de tan efímers com són; de sobte, tot comença a succeïr amb la velocitat dels trens de mercaderies …
13 desembre 2010 – 9:44 pm
Aquí dalt tot es frenètic. La il.lusió ha deixat de ser una filera de llums de fira i ha mudat en un gotim de minuts contats de forma matemàtica de tan efímers com són; de sobte, tot comença a succeïr amb la velocitat dels trens de mercaderies …
2 desembre 2010 – 4:45 pm
Dona’m la mà, que malgrat no anem per cap riba ni estiguem a la vora de cap mar, bategarem suspesos en els segons eterns que m’han condemnat a ser qui sóc. Som on vulguis que siguem, les parets poden tenir el cromatisme que tu desitgis i les finestre…
2 desembre 2010 – 4:45 pm
Dona’m la mà, que malgrat no anem per cap riba ni estiguem a la vora de cap mar, bategarem suspesos en els segons eterns que m’han condemnat a ser qui sóc. Som on vulguis que siguem, les parets poden tenir el cromatisme que tu desitgis i les finestre…
28 novembre 2010 – 3:28 pm
Recordes la primera vegada -i penúltima- que vas anar a votar: era l’any 1999 i tu, agafat de la mà dels teus pares, vas introduir un sobre tancat amb una papereta de Convergència, òbviament, a l’urna del Col.legi electoral; el teu pare et deia que…
28 novembre 2010 – 3:28 pm
Recordes la primera vegada -i penúltima- que vas anar a votar: era l’any 1999 i tu, agafat de la mà dels teus pares, vas introduir un sobre tancat amb una papereta de Convergència, òbviament, a l’urna del Col.legi electoral; el teu pare et deia que…