A propòsit de Somiant amb Aleixa. Edicions BromeraAutors : Mercè Climent i Francesc Mompó. XVII Premi de Literatura Eròtica La Vall d’AlbaidaNo desvetllo cap secret mil•lenari, si dic aquesta nit que la literatura eròtica és una de les grans ma…
Deu ser que he entrat directament en aquesta escala de grisos que és la maduresa, i del que n’havia sentit el preludi en la veu d’Antoni Casals, en un dels poemes que li he llegit que son uns quants, i dels quals ara no sabria dir exactament…
A quan ascendeix aquest copla dignitat? volen les acaballescom qui replega les cendres.Discernir una signaturai escapolir-se de notariesque et confinena l’inhòspit paratge del prejudicion t’arreceres cosint-te el llavi amb punt de creu….
Des del noümena l’interval on l’afonia es fa silenciimploro l’instantd’ésser dicció i veu.Des del blanc resplendir òrfena d’esperes inaudites. sotmetre’s als orígensdes de la ignorància vera assumint la certesa que puc ser ara j…
Inhabiliten els camins. Mentretransites amb ulls velatscombregant amb el silenci.Aties les passesalada en mig del soroll.Sóc una inèrcia portadora d’un desbridament cerebral.Aliena, m’esmunyo d’un temps Visc on vagarejomancada dels sen…
Ahir va ser l’últim dia de l’ESPLAI SI FA SOL, que no del moviment però si de l’esplai. L’esplai tanca per manca de nens, però ja fa dies que ens persegueix un sentiment d’abandó per part dels qui podrien haver fet alguna cosa, i ens han …
La invisibilitat em fa lliure, i potser és el moment d’alliberar tot el que em relliga. Segur que penses que no mereixes aquestes paraules, però m’és ben igual no preciso de la teva aprovació, la meva escriptura és la meva llibertat. I com un …
Sí, sabem arpejar la terraapuntalar la pedra quan ens cau en allau.Sabem intuir els caminsresseguint la petjada de les retines incrustades al sòl. De la molsa al cor,i del tacte humit del silenci a les fosques. En la devastacióconflueix l’instint …
D’una tracció continuaimbatible a la perícia del temps,d’una mestrívola ignorànciaactuada per susbsistiren aquesta inclemència culturalque ens repel.leix constantmentde la necessitat vitald’existir.S’ha de ser de roca,de foc,d’aiguai de terra, eng…
Captiva la tempesta,renta els pretèritsi asserena els ordits. -ja ho saps això—és un bàlsam de música d’esferes. si n’és d’àvida!que llepa la paraula d’arena i de vent.
He passejat descalça per les fumeres d’oblit que emanen dels teus ulls, amb tota la vulnerabilitat i la incertesa de la boira. No pot tornar algú que no ha marxat i tampoc sé si hi has estat o com sempre es una història que s’aixeca pedra a ped…
les últimes passes com les primeresi el gir polièdric que et situa a l’origen,predir l’esvanimenti somriure el comiat secretmentre cíclics esmolem els diesescrivint el somni a palpentescamines descalça per les fumeres de l’oblit.La vida és u…
Potser pensareu que m’estic traint a mi mateixa. Perquè solia pensar que per a ser poeta, només calia talent, saber discernir les coses i explicar-les com ningú més ho fa, endinsar-se en una història i explicar-la en vers des de dins. La capacit…
Cega,retens l’oxigenper llençar-te al buit,glopeges l’aireque t’irromp la tràquea,aspires vertígen,que rasantet talla pel mig. el descontrol et domina,per aterrar…Sobre la corba de les plantesque no et sostenen.
Degota la llum dels arbres, regalimen lluna les branques, presideix l’entrada al cel petites estels que es van fonent en la caiguda. Corrues de gent desorganitzada, circula pels carrers com una massa compacta d’orbe voraç i famèlica de petits des…
