Emana dels ulls teusuna projecció infinitaamb un punt d’història viva. L’enigma de l’inicii el clar de pruna emergint del fossat.la certesade la presència invisible,que em fa contemplar-tecega davant l’eclipsi.
Veure el mon en un gra de sorrai un paradís en una flor silvestre;sostenir l’infinit a la palma de la mài l’eternitat en una hora. William Blake.
L’Aura sempre es llevava amb temps, necessitava assimilar el dia que l’esperava. Cada dia anava a la mateixa cafeteria a prendre el cafè amb llet mentre fullejava el diari, passava de llarg les esqueles-aquestes la feien plorar- i s’entretenia llegint…
El dia 30 de març a les 20h a l’Edifici Miramar, es celebra la inauguració de l’exposició “ART MODERN OBRES MESTRES DEL CAU FERRAT”. Produïda i organitzada pel Consorci de Patrimoni de Sitges, la mostra exhibeix les obres més significat…
Comprovar que el meu racó d’inspiració continua intacte talment com el vaig trobar per primer cop, i decidir que a partir d’aquest moment ningú el profanarà instaurant-se en el meu record, simplement perquè no va saber estar a l’alçada d¡’aquest…
Abandonar-se a les correntssuspès uns instantsmentre observa la presa,quiet, per impulsar-seen un vol ras i relictilinisurant l’onatge del vent.Aus envers la llumen l’intent de sobreviure.
Llegia l’entrevista que providencialment ha penjat Norma al mur de Facebook, i recordava una sensació d’aquest migdia, sense atinar a trobar les paraules exactes per definirla. Pensava en un fet concret, mínim si voleu, que m’ha servit per a que m’ac…
Xisclen les furies a l’altrabanda del mur.Ignoren que no es pot passarpel sedàs del senyl’estat hipnòtical que et sotmet l’obscur.la veu trémulaque et paralitza,i la petjada fumejantdel perill quan t’observa.Obrir la porta del monque començaarran d…
Des d’on s’acaba l’ocrel’heretge no profana,es desxlouen les florscom s’obren nous camins.Des d’on l’ambre caducaper ser conhort de vinya verdviva.De l’agresta esquerdabrolla el cabal d’un riu. L’indult sempre regenera, No seras l’oraclecapaç de…
Saluda afable al pas de l’errant,del pedestal al calvarihi ha un breu trajecte.Duus cosits al rebersels greuges que t’han subjugat,pots triar…Fer brotar el gessamí del llavi,o brindar amb la última copa.Deixa llast i estela…que tot ens és …
De sobte t’adones que transites empesa pel constant vent de la fugida.T’abandonen constantment tots els intents i acabes fortificant la massa gelatinosa del pit per tal d’avançar-te una passa per davant d’aquell dolor que t’enceguera i t’atura, creien…
Em profanaries la solitudaclariries la penombraI totsels pilars fets espurnes de pedraplovent d’un cel despietat.Jo,seria una ànima de fulla penjant caduca d’un fil de branca oscil·lant.
Avui és el dia de la poesia catalana a Internet, felicitats a tots i totes que la feu possible.No puc veure les impureses, ni la polsque el vent enlaira. Tinc l’esguard blanc de llumla ceguesa de l’eclipsii Tot l’amor a la gola.Cóm podria…
Mostra’m la calmaestén el blancsobre el temps. Desentela el vidrede l’angoixa, renta’m d’aiguaclara la pupil.la. Et prego l’ascensdel peregrí exhaustsobre el cos meu. Fes de les horeshiverns.
Que la poesia és quàntica,no és cap novetat. De fet, fa part deles qualitats que conté de manera intrínseca l’art que és precisament la capacitat de reproduir-se fins a l’infinit en la percepció de la ment, única del …
