Festa major. Festes majors. Vacances, descans, desconnexió, relax… Aquesta època ens permet fer un parèntesi de l’estrès acumulat al llarg de l’any i carregar piles per a afrontar els nous reptes i responsabilitats que treuen el nas a l’horitzó.
I quin valor afegit ens poden aportar les noves tecnologies a les festes tradicionals i populars que ens omplen el calendari aquests dies? Doncs, de moment, ben poca cosa. Si bé és cert que ajuntaments i organitzadors s’esforcen a publicar els seus calendaris de festes a la xarxa (www.festa.cat, www.festamajor.biz, www.festes.org i els llocs web de cada població), la cosa no va gaire més enllà. Alguns usuaris promouen les activitats a les quals assisteixen amb petits missatges des d’alguna xarxa social (com Facebook), però la interactivitat amb aquests esdeveniments és nul·la i la possibilitat, per exemple, de comprar entrades pels diversos actes encara no es veu per enlloc.
Tot arribarà. Tot canvia. De fet, amb la frase ‘penjats al núvol’ volia parlar d’un nou canvi que està afectant el món de la tecnologia i, de mica en mica, ens va envaint pràcticament sense adonar-nos-en: ‘la informàtica al núvol’. Sí, heu llegit bé. Aquest terme, que potser us serà més familiar en anglès (cloud computing), descriu una nova filosofia de treball que, els propers anys, marcarà la forma en què treballem i vivim connectats.
Deixeu-me fer un símil i remuntar-me molt enrere en el temps. Quan els nostres rebesavis anaven a teatre, per exemple. La diversió, en aquell moment, es produïa quan un grup de persones es reunien en un lloc físic per a compartir una bona estona. No existia res més. D’un sol lloc fluïa la informació (en aquest cas, l’obra de teatre) i, tots els que en volien gaudir, havien de ser-hi en aquell precís lloc i moment.
Amb l’arribada de la televisió, per exemple, la cosa va canviar. Per a assistir a un espectacle ja no calia el desplaçament físic. Des de casa, sense més complicacions, podíem fer-ho. Fixeu-vos que el que estem fent, en aquest cas, és traslladar esdeveniments a casa de cadascú.
L’inici de la informàtica també va ser com a l’època del teatre. Existien grans ordinadors (servidors), que contenien la informació i les aplicacions informàtiques. Els usuaris havien d’usar terminals ‘tontos’, que no feien res més que connectar-se a un ordinador central, ubicat en un únic lloc físic i, des d’aquest, realitzaven la seva feina.
Amb l’arribada de la informàtica personal, tot va canviar. Aquests usuaris s’endugueren a casa ordinadors més potents i equipats, i aconseguiren la independència dels grans ordinadors centrals.
Però igual que en el cas de la televisió, on ens vèiem obligats a veure els programes que feien, a l’hora que els feien, aquell estil d’usar la tecnologia tenia un problema: que només podíem usar les aplicacions que hi havia a l’ordinador, i res més.
Internet ho va canviar tot. Novament un canvi. Amb Internet es va afegir a aquesta independència la possibilitat de comunicar-se i compartir. I de poder descarregar i instal·lar nous programes als nostres sistemes, si ens interessava.
Potser pensareu que ja hem arribat al final del camí. On som ara. Però no us ho cregueu pas. Com a la vida, tot són punxes i cicles. Com la festa major, que arriba i marxa periòdicament, ara ens trobem en un nou cicle on, tecnològicament parlant, tornem a l’inici. Tornem als ordinadors centrals i als usuaris que s’hi connecten.
Pensem una mica. La majoria d’usuaris tenim comptes de correu electrònic a Hotmail, per exemple. Som usuaris de Facebook, Twitter i altres aplicacions. Usem Youtube i veiem la televisió a la carta. I llegim diaris on-line. On són totes aquestes aplicacions? Al nostre sistema?
No, són ‘al núvol’. El concepte núvol va néixer per a descriure el que hi ha més enllà de la caixa de connexions que les companyies de telefonia instal·len a les nostres cases i empreses. És com dir ‘no m’importa el que hi ha, però funciona’. És un terme que vol aglutinar el concepte de les múltiples connexions entre xarxes, dispositius complexos, ones de ràdio, microones, per a donar servei a l’usuari final.
Les aplicacions, cada cop més, ja no es troben instal·lades a la màquina dels usuaris, com al principi. Els usuaris utilitzen les aplicacions que es troben a casa del proveïdor del servei. De fet, ja podríem treballar íntegrament al núvol sense necessitat d’usar cap aplicació local. Existeixen sistemes operatius ‘al núvol’, com G.ho.s.t, EyeOS, Glide, Icloud, existeix l’office al núvol (Web Apps de Microsoft), a l’igual que la solució de Google (Google Docs), així com aplicacions de gestió empresarial potents (salesforce.com), entre milions d’altres.
A això s’hi pot afegir un immens volum d’aplicacions de correu electrònic, eines de creació Web, enes col·laboratives que fan absolutament innecessària l’existència d’aplicacions instal·lades localment, cosa que d’entrada millora el manteniment dels equips de l’usuari final i els problemes derivats de la manipulació incorrecta dels programes i les còpies de seguretat de les dades.
Altres coses que ja està canviat la informàtica al núvol és la forma de fer negocis. Empreses com Spotify han apostat per crear un nou model, basat en un pensament: per què comprar música, si de fet el que fem és escoltar-la i no pas col·leccionar caixes i fotografies? Així, han creat un sistema (www.spotify.com) que permet que, abonant una quota mensual molt baixa, puguem escoltar tota la música que vulguem, en el moment que vulguem. L’usuari abonat no ha de comprar res, ni arxivar res i, a més, pot escoltar-la des de l’ordinador o des de qualsevol dispositiu (telèfon, iPod…), tenint absoluta llibertat de moviment. Això, que ha fet ‘estripar’ les vestidures a més d’un empresari del sector de les discogràfiques clàssiques, també està passant al món dels llibres, on cada cop veiem com en desapareixen més per a sortir en les seves versions digitals…
I això no és la fi, ni un desastre, ni res de res… és un canvi de tendència al qual ens haurem d’adaptar i algú, en un futur, ens posarà com a model del que fèiem per a riure una mica de la forma de fer, tecnològicament parlant almenys, de la nostra societat.
En fi, com veieu, ens trobem en un nou canvi de model sense adonar-nos-en. Penseu-hi el proper cop que us connecteu…
