Empreses

FUTBOL ANOIENC NOMÉS EL VISTA ALEGRE VA SUMAR

DERROTA  SEVERA DEL CF IGUALADA AL CAMP DE LA GRAMENET B
Pel resultat de 5-0 va perdre el CF. Igualada en el seu desplaçament al camp de la Gramenet B. El partit dels homes de José Luis Ruiz no va ser bo i al minut 30 van encaixar el primer gol. A la represa del segon [...]

Comissió d’investigació sobre l’incendi d’Horta de Sant Joan

Aquest matí a la tertúlia del Primer Cafè, a Ràdio Estel, hem parlat de l’oportunitat de la comissió d’investigació sobre l’incendi d’Horta de Sant Joan. Si bé molt sovint les comissions tenen el risc de ser operacions de cara a la galeria, no crec que es pugui dir el mateix en aquest cas. Volem dir que mentre que de vegades hi ha batusses creades des d’interessos partidistes però que no interessen gaire al gruix de la població, en aquesta ocasió, la gent percep que hi ha matèria suficient  perquè el Parlament faci la seva feina, i cerqui les causes i, si és el cas, depuri responsabilitats.

D’altra banda, les famílies dels bombers morts bé es mereixen la màxima atenció a l’afer, amb tots els esforços per a escatir què hi succeí i com es pot evitar que pugui tornar a passar.

Per descomptat, aquesta tasca s’ha de fer amb prou cura perquè no afecti la reputació dels cossos de seguretat de Catalunya. Cal dir que la Policia de Catalunya té un elevat prestigi i una gran capacitat resolutòria, treballant de manera absolutament professional. Una mostra de plena actualitat és aquesta notícia: Los Mossos analizaron casi medio centenar de teléfonos para solucionar el crimen de Santaló. Però és sabut que hi ha intents per desprestigiar els cossos de seguretat catalans -per part, per exemple, d’alguns jutges-.

Nota: alguns dels darrers apunts on parlem dels Mossos:

clicsports amb Manel Buron, periodisme a la sang

Si en l’actualitat del món periodístic hi ha una persona que encara sent la seva professió com el primer dia, aquest és Manel Burón.
Periodista esportiu des de fa més de 25 anys en diversos mitjans de comunicació comarcal, va començar col•laborant a “Radio Cadena Española”, de Ràdio Nacional a Igualada.
Ha col•laborat amb la majoria de [...]

PERE I EL FIL MÀGIC

Pere era un noi molt inquiet que se sentia estimat per la seva familia, mestres i els seus amics; però tenia una debilitat. Era incapaç de viure el moment. No havia après a disfrutar del procés de la vida. Quan estava a l’escola, somiava amb estar jugant fora. Quan estava jugant, somiava amb les vacances d’estiu. Pere estava tot el dia somiant, sense prendre’s el temps de gaudir els moments especials de la seva vida quotidiana.

Un matí, Pere estava caminant per un bosc proper a casa seva. Al cap d’una estona, va decidir asseure’s a descansar en un tros d’herba i al final es va quedar adormit. Després d’uns minuts de somni profund, va escoltar a algú cridar el seu nom amb veu aguda. A l’obrir els ulls, es va sorprendre de veure una dona dempeus al seu costat. Podia tenir uns cent anys i els seus cabells blancs com la neu queien sobre la seva esquena com una endurida flassada de llana. En l’arrugada mà de la dona hi havia una petita pilota màgica amb un forat en el seu centre, i del forat penjava un llarg fil d’or. La dona li va dir: “Pere, aquest és el fil de la teva vida. Si tires una mica d’ell, una hora passarà en qüestió de segons. I si tires amb totes les teves forces, passaran mesos o, fins i tot anys, en qüestió de dies”. Pere estava molt excitat per aquest descobriment. “Podria quedar-me la pilota?”, va preguntar. La dona la hi va lliurar.

L’endemà a classe, Pere se sentia inquiet i avorrit. De sobte es va enrecordar de la seva nova joguina. Al tirar una mica del fil daurat, es va trobar a casa seva jugant en el jardí. Conscient del poder del seu fil màgic, es va cansar de ser un col·legial i va voler ser adolescent, pensant en l’excitació que aquesta fase de la seva vida podia portar. Així que va tirar una vegada més del fil daurat. De sobte, ja era un adolescent i tenia una bonica amiga anomenada Elisa. Però Pere no estava content. No havia après a gaudir el present i a explorar les meravelles de cada etapa de la seva vida. Així que va treure la pilota i va tornar a tirar del fil, i molts anys van passar en un sol instant. Ara es va veure transformat en un home adult. Elisa era la seva esposa i Pere estava envoltat de fills. Però Pere va fixar en una altra cosa. El seu pèl, abans negre com el carbó, havia començat a tornar-se canós. I la seva mare, a la qual tant volia, s’havia tornat vella i fràgil. Però ell seguia sense poder viure el moment. De manera que una vegada més, va tirar del fil màgic i va esperar que es produïssin canvis.

Pere va comprovar que ara tenia 90 anys. El seu cabell s’havia tornat blanc i la seva bella esposa, vella també, havia mort uns anys enrere. Els seus fills s’havien fet grans i havien iniciat les seves pròpies vides lluny de casa. Per primera vegada en la seva vida, Pere va comprendre que no havia sabut gaudir de les meravelles de la vida. Havia passat per la vida corrents, sense parar-se a veure tot el bo que havia en el camí. Pere es va posar molt trist i va decidir anar al bosc on solia passejar de noi per a aclarir les seves idees i temperar el seu esperit. A l’endinsar-se en el bosc, va advertir que els arbres de la seva infantesa s’havien convertit en roures imponents. El bosc mateix era ara un paradís natural. Es va tombar en un tros d’herba i es va dormir profundament. Al cap d’un minut, va escoltar una veu que li cridava. Va alçar els ulls i va veure que es tractava ni més ni menys que de la mateixa dona que molts anys enrere li havia regalat el fil màgic. “Has gaudit del meu regal?”, va preguntar ella. Pedro no va vacil·lar al respondre: “Al principi va ser divertit però ara odio aquesta pilota. La vida m’ha passat sense que m’assabentés, sense poder gaudir-la. Clar que hauria hagut moments tristos i moments bons, però no he tingut oportunitat d’experimentar cap dels dos. Em sento buit per dins. M’he perdut el do de la vida”. “Ets un desagraït, però igualment et concediré un últim desig”, va dir la dona. Pere va pensar uns instants i després va respondre: “Voldria tornar a ser un nen i viure altra vegada la vida”. Dit això es va quedar altra vegada dormit. Pere va tornar a escoltar una veu que li cridava i va obrir els ulls. “Qui podrà ser ara?”, es va preguntar. Com no seria la seva sorpresa quan va veure a la seva mare dempeus al seu costat. Tenia un aspecte juvenil, saludable i radiant. Pere va comprendre que l’estranya dona del bosc li havia concedit el desig de tornar a la seva infantesa.

No cal dir que Pere va saltar del llit al moment i va començar a viure la vida tal i com havia esperat. Va conèixer molts moments bons, moltes alegries i triomfs, però tot va començar quan va prendre la decisió de no sacrificar el present pel futur i començar a viure en l’ara.

Conte extret del llibre “El monjo que va vendre el seu Ferrari” de Robin S. Sharma (1997).

ESPAI de PSICOTERAPIA
Quantum

ESPAI de BARCELONA
C/ Guillem Tell, 42-44, esc. B, entresol 6a

ESPAI de VILAFRANCA
C/ Vilobí, 5, 1er 3a

Contacte: 679.72.39.39

PEDRO Y EL HILO MAGICO

Pedro era un niño muy vivaracho. Todos le querían: su familia, sus amigos y sus maestros. Pero tenía una debilidad, era incapaz de vivir el momento. No había aprendido a disfrutar el proceso de la vida. Cuando estaba en el colegio, soñaba con estar jugando fuera. Cuando estaba jugando soñaba con las vacaciones de verano. Pedro estaba todo el día soñando, sin tomarse el tiempo de saborear los momentos especiales de su vida cotidiana.

Una mañana, Pedro estaba caminando por un bosque cercano a su casa. Al rato, decidió sentarse a descansar en un trecho de hierba y al final se quedó dormido. Tras unos minutos de sueño profundo, oyó a alguien gritar su nombre con voz aguda. Al abrir los ojos, se sorprendió de ver una mujer de pie a su lado. Debía de tener unos cien años y sus cabellos blancos como la nieve caían sobre su espalda como una apelmazada manta de lana. En la arrugada mano de la mujer había una pequeña pelota mágica con un agujero en su centro, y del agujero colgaba un largo hilo de oro. La anciana le dijo: “Pedro, este es el hilo de tu vida. Si tiras un poco de él, una hora pasará en cuestión de segundos. Y si tiras con todas tus fuerzas, pasarán meses o incluso años en cuestión de días” Pedro estaba muy excitado por este descubrimiento. “¿Podría quedarme la pelota?”, preguntó. La anciana se la entregó.

Al día siguiente, en clase, Pedro se sentía inquieto y aburrido. De pronto recordó su nuevo juguete. Al tirar un poco del hilo dorado, se encontró en su casa jugando en el jardín. Consciente del poder del hilo mágico, se cansó enseguida de ser un colegial y quiso ser adolescente, pensando en la excitación que esa fase de su vida podía traer consigo. Así que tiró una vez más del hilo dorado. De pronto, ya era un adolescente y tenía una bonita amiga llamada Elisa. Pero Pedro no estaba contento. No había aprendido a disfrutar el presente y a explorar las maravillas de cada etapa de su vida. Así que sacó la pelota y volvió a tirar del hilo, y muchos años pasaron en un solo instante. Ahora se vio transformado en un hombre adulto. Elisa era su esposa y Pedro estaba rodeado de hijos. Pero Pedro reparó en otra cosa. Su pelo, antes negro como el carbón, había empezado a encanecer. Y su madre, a la que tanto quería, se había vuelto vieja y frágil. Pero el seguía sin poder vivir el momento. De modo que una vez más, tiró del hilo mágico y esperó a que se produjeran cambios.

Pedro comprobó que ahora tenía 90 años. Su mata de pelo negro se había vuelto blanca y su bella esposa, vieja también, había muerto unos años atrás. Sus hijos se habían hecho mayores y habían iniciado sus propias vidas lejos de casa. Por primera vez en su vida, Pedro comprendió que no había sabido disfrutar de las maravillas de la vida. Había pasado por la vida a toda prisa, sin pararse a ver todo lo bueno que había en el camino. Pedro se puso muy triste y decidió ir al bosque donde solía pasear de muchacho para aclarar sus ideas y templar su espíritu. Al adentrarse en el bosque, advirtió que los arbolitos de su niñez se habían convertido en robles imponentes. El bosque mismo era ahora un paraíso natural. Se tumbó en un trecho de hierba y se durmió profundamente.

Al cabo de un minuto, oyó una voz que le llamaba. Alzó los ojos y vio que se trataba nada menos que de la anciana qu muchos años atrás le había regalado el hilo mágico. “¿Has disfrutado de mi regalo?”, preguntó ella. Pedro no vaciló al responder: “Al principio fue divertido pero ahora odio esa pelota. La vida me ha pasado sin que me enterase, sin poder disfrutarla. Claro que habría habido momentos tristes y momentos estupendos, pero no he tenido oportunidad de experimentar ninguno de los dos. Me siento vacío por dentro. Me he perdido el don de la vida”. “Eres un desagradecido, pero igualmente te concederé un último deseo”, dijo la anciana. Pedro pensó unos instantes y luego respondió: “Quisiera volver a ser un niño y vivir otra vez la vida”. Dicho esto se quedó otra vez dormido.

“Pedro volvió a oír una voz que le llamaba y abrió los ojos. ¿Quien podrá ser ahora?”, se preguntó. Cual no sería su sorpresa cuando vio a su madre de pie a su lado. Tenía un aspecto juvenil, saludable y radiante. Pedro comprendió que la extraña mujer del bosque le había concedido el deseo de volver a su niñez. Ni que decir tiene que Pedro saltó de la cama al momento y empezó a vivir la vida tala como había esperado. Conoció muchos momentos buenos, muchas alegrías y triunfos, pero todo empezó cuando tomó la decisión de no sacrificar el presente por el futuro y empezar a vivir en el ahora.

Cuento extraído de la fabula espiritual “El monje que vendió su Ferrari” Robin S. Sharma (1997).

ESPACIO de PSICOTERAPIA
Quantum

ESPACIO de BARCELONA
C/ Guillem Tell, 42-44, esc. B, entresol 6a

ESPACIO de VILAFRANCA
C/ Vilobí, nº 5, 1º 3ª

Contacto: 679.72.39.39

Preguntas frecuentes sobre calçots

Pedido de calçotsAcabamos de incorporar a la tienda un apartado de preguntas frecuentes sobre calçots. Muchos clientes se dirigían a nosotros por mail para preguntarnos cómo se hacían ciertos procesos, y para aclarar estas dudas hemos procedido a hacer esta página. En este apartado hemos puesto una respuesta corta, rápida, pero también ampliamos la información para que se pueda profundizar en el funcionamiento de la tienda virtual.

Algunos de los pasos están ilustrados con fotos, ya que requieren visualizar la tienda, y se hace mucho mejor de esta manera. Esperamos que esta utilidad sea de mucha ayuda.

Any ADEG 2010: Actitud emprenedora i cultura del risc


L’Associació d’Empresaris de l’Alt Penedès, el Baix Penedès i el Garraf (ADEG) promou tots els anys una programació temàtica que dóna transversalitat a tot un calendari d’accions de diferent format i tractament. La cronologia dels anys temàtics és prou explícita dels neguits i de les prioritats de l’organització:

2009 · Infraestructures i mobilitat: progrés social i econòmic
2008 · Les Claus per la internacionalització
2007 · Empresa i desenvolupament sostenible
2006 · L’ètica empresarial i les bones pràctiques
2005 · Any ADEG de les Noves Tecnologies

Anteriorment n’hem parlat en diferents apunts, i ara ho tornem a fer amb motiu de la temàtica que l’ADEG ha triat per a aquest any:

2010 · Actitud emprenedora i cultura del risc


Any ADEG 2010

En referència a aquesta aposta, us recomanem l’apunt de Josep Miró, un altre blocaire amb qui compartim el territori del Gran Penedès i la passió per l’emprenedoria, i que ens escriu des del seu bloc CambioyCorto.

CAN GARUS

hivernacle21

CAN GARÚS es una empresa familiar agrícola especializada en la restauración.

Con sede en Figueres y fundada en el año 2001 por el agricultor Aleix Dalmau, tiene el objetivo de desarrollar cultivos orientados a cubrir las necesidades de los restauradores españoles, hoy vanguardia internacional de la cocina creativa.

Hoy CAN GARÚS cultiva procesa y comercializa una gran variedad de vegetales y frutas destinadas al mercado de la alta cocina. Estan muy orgullosos de la buena valoración que los profesionales de la gastronomía: cocineros, catering, tiendas de productos gourmet, etc., tienen de sus productos.

Su calidad proviene de su capacidad de trabajo y de la motivación por las cosas bien hechas que les obliga a intentar ofrecer a sus clientes un producto novedoso y un servicio excelente

Leer más…

La Guagua es mou: Bus d’Igualada, Vilanova i Montbui

A tan sols 5 dies de que entri en funcionament les noves línies d’autobús, parades i nous itineraris d’aquestes quatre noves línies de la Conca d’ Òdena: Igualada, Vilanova del Camí i Santa Margarida de Montbui, encara manca molta informació.

Usuaris i gran part de la societat no sap en que consistiran els [...]

Màquina convertidora de paper d’oficina a paper higiènic

http://www.orikankyou.com/

[ca] Màquina que converteix el paper d’oficina en paper higiènic. Tenint en compte que un dels llocs on més paper es gasta actualment és en les oficines, vet aquí un invent que ve a donar-li un doble ús a tot aquest paper desaprofitat. Es tracta d’una màquina on hi fiques tot el paper que hauries llençat a les escombraries. La màquina s’encarrega de processar-lo i el resultat és… paper higiènic. Encara que en principi sembli una bona idea, el cert és que el reciclatge et costa uns 80.000 euros per comprar la màquina per no parlar del volum que ocupa i els 600kg de pes, així que suposo que encara haurà d’aparèixer una versió més pràctica i més barata perquè pugui generalitzar el seu ús.

[es] Máquina que convierte el papel de oficina en papel higiénico. Teniendo en cuenta que uno de los lugares donde más papel se gasta actualmente es en las oficinas, he aquí un invento que viene a darle un doble uso a todo ese papel desperdiciado. Se trata de una máquina en la que tiras todo el papel que ibas a tirar a la basura. La máquina se encarga de procesarlo y el resultado es… papel higiénico. Aunque en principio parezca una buena idea, lo cierto es que el reciclaje te cuesta unos 80.000 euros para comprar la máquina por no hablar del espacio que requiere y los 600kg de peso, así que supongo que todavía tendrá que aparecer una versión más práctica y más barata para que pueda generalizarse su uso.

[en] At Eco-Products 2009, Oriental Co., Ltd. exhibited a revolutionary recycling machine called White Goat, which makes toilet paper from shredded paper. White Goat also has a shredding machine in it. The shredded paper first goes into a hopper, where it is untangled in small batches, and its then dissolved in a pulper. Any foreign matter is removed in a tank, and the pulp consistency is adjusted. Next, the wet paper is thinned out and dried. The dry paper is wound into finished toilet rolls, which emerge from the outlet one at a time. All of these tasks are done automatically. White Goat won a top prize at the Monozukuri Nippon awards. It has patents pending, and Oriental is getting ready to release it in summer 2010.

Nota: Agraïm a David Ferré les innovacions que ens aporta.

Flashmob: Shuuuuuu ! aquí es protesta

Dissabte al vespre a Igualada hi va haver protesta. No va ser una protesta com les que estem acostumats. No es cridaven consignes, no es feia soroll, no es donaven discursos… ben al contrari, els silencis i l’ atur parlava per si sol.
Els Ràngers i Guies de lAgrupament Escolta Torxa, tenen entre onze i catorze [...]

CONSTRUYENDO UNA RELACIÓN.

Anoche tuve el placer de compartir mesa y mantel con algunos de los colegas de AIC (Agrupació Immobiliària de Calafell). Las tres damas de Villa Service Anna, Roser y Eli; Dani de Finques Sant Telm y Ernest y el menda de ImmoBan cenamos juntos en el estupendo restaurante italiano Gino de la calle Sant Pere de Calafell. Durante la cena charlamos acaloradamente de la marcha de AIC, de las nuevas incorporaciones y de la presentación pública que haremos pronto y de la cual ya os daré más detalles en breve.

El encuentro se había programado para celebrar la primera venta compartida de la Agrupación pero, más allá de esta excusa, lo que considero realmente importante es que cuanto más fuerte sea nuestra relación más lejos llegaremos. La mayoría de las veces un encuentro informal tiene mucha más trascendencia que algunas reuniones tediosas de trabajo porque nos soltamos (con la ayuda del lambrusco) y expresamos con pasión puntos de vista y opiniones sobre nuestra profesión de asesores inmobiliarios. Una profesión que no es para nada una ciencia porque no vendemos pisos sino hogares y porque no tratamos con clientes sino con personas y por ello entran en juego historias, recuerdos, ilusiones y emociones que los inmobiliarios debemos intentar comprender y tratar con mimo y detalle si queremos quedar para siempre en la mente de las personas.

Jornada: Terrassa, territori socialment responsable


Foment de Terrassa organitza la jornada: Terrassa, territori socialment responsable, que tindrà lloc el dia 12 de febrer de 2010 al mNACTEC (Rambla d’Ègara, 270 – Terrassa).
L’assistència és gratuïta però es requereix inscripció prèvia a través de l’e-mail: maria.llordella@terrassa.cat.
Objectiu:
La jornada està adreçada a empreses i administracions públiques que vulguin obtenir una visió àmplia del grau d’aplicació de la Responsabilitat Social Empresarial (RSE), a través de:
- Els mecanismes d’implantació de la RSE de la Generalitat de Catalunya.
- El grau de permeabilitat de RSE a la comarca del Vallès Occidental.
- Els mecanismes d’aplicació  de les clàusules socials a l’Ajuntament de Terrassa.
- Conèixer experiències d’èxit a PIMES i a microempreses del territori.


Programa
09.00 h Lliurament de documentació.
09.30 h Benvinguda i presentació de la Jornada, a càrrec de l’alcalde de Terrassa, Sr. Pere Navarro, i del Sr. Eusebi Casanelles, director del mNACTEC.
09.45 h  Ponència marc:
El cas de MRW, a càrrec del seu president, Sr. Francisco Martín Frías.
Taula rodona 1: L’aplicació de la RSE a l’administració pública
10.15 h Mesures d’impuls de la RSE des de la Generalitat de Catalunya, a càrrec  del Sr. Albert Huerta, assessor de la Direcció General d’Economia Cooperativa  i Creació d’Empreses de la Generalitat de Catalunya.
10.30 h L’estat d’implantació de la RSE al Vallès Occidental, a càrrec del Sr. Paco Fernández, gerent del Consorci per a l’Ocupació i Promoció Econòmica del Vallès Occidental (COPEVO).
10.45 h Criteris d’aplicació de Compra Pública a través de clàusules socials a l’Ajuntament de Terrassa, a càrrec del Sr. Vicenç Estanyol, especialista en RSE i assessor de Foment de Terrassa, SA.
11.00 h Pausa cafè, amb cafè de Comerç Just.
Taula rodona 2: L’aplicació de la RSE a les empreses i entitats privades
11.30 h Posicionament de les empreses del Tercer Sector vers la RSE, a càrrec del Sr. Jordi Sánchez, director i president de la Fundació Bofill.
11.45 h Experiències empresarials en RSE.
 15’ IIS Facility Services: a càrrec del Sr. Ramon Folch, director de RSE.
 15’ Transports Davi: a càrrec del Sr. Jesús Fluriach, cap de RRHH.
 15’ Egarsat: a càrrec del Sr. Sergi Riau, director d’Organització i Xarxa Territorial.
 15’ Coordinació i Assessorament SL: a càrrec del Sr. Josep Maria Montserrat, soci fundador.
12.45 h Acte de lliurament de reconeixements a empreses i entitats socialment responsables a càrrec del Sr. Manuel Pérez, tinent d’alcalde de l’Àrea d’Innovació i Desenvolupament Estratègic i Econòmic de l’Ajuntament de Terrassa.
13.15 h Cloenda
13.30 h  Lunch
Presentador i conductor de l’acte: Sr. Òscar Armengol, periodista de TV3.
Font

Ha mort una llengua. Visca les llengües!

No fa gaire, al 2008, amb motiu de l’Any Internacional de les Llengües, vam parlar força de Responsabilitat Social de les Empreses i la matèria lingüística. Avui tornem a reprendre el tema amb motiu d’aquesta notícia segons la qual acaba de desaparèixer una altra llengua a l’Índia. En desapareixen moltes de llengües però no sempre es té constància pública i mundial de la data exacta en què la llengua mor junt amb el seu darrer parlant.

Tal com ha manifestat el director de Survival, Stephen Corry, la desaparició dels bo hauria de servir de “recordatori perquè no es pot permetre que això passi amb les altres tribus de les illes Andaman”. ”Els grans andamanesos van ser, primer, massacrats i, després, exterminats amb polítiques paternalistes que van causar estralls per les epidèmies, i els van robar la seva terra i la seva independència”, ha censurat Corry.

Desapareix a l’Índia la llengua bo amb la mort de la seva última parlant

La llengua bo, un dels deu idiomes del grup tribal gran andamanès, de l’Índia, ha quedat extingida amb la mort de la seva última parlant, ha informat avui en un comunicat l’organització Survival International. Boa Sr, de 85 anys, va morir la setmana passada, i al fer-ho va posar fi al llarg viatge de la seva tribu, l’existència de la qual es va iniciar fa uns 65.000 anys a les illes d’Andaman, al sud-est de l’Índia. ”Descendents d’una de les cultures més antigues de la Terra”, els bo pertanyen a un grup tribal que ara, amb la mort de Boa Sr, té només 52 membres, enfront dels 5.000 que poblaven les illes quan van arribar els colonitzadors britànics, el 1858. [llegir més]

La diversitat de llengües i de cultures és una riquesa de la civilització i de la humanitat i el seu manteniment forma part de la responsabilitat social que tenen les administracions públiques. Però no solament aquestes, tot i que en són les principals responsables. També les empreses hi poden assumir una responsabilitat davant la societat, i poden contribuir a la diversitat cultural.


Per descomptat, són molt diferents les accions a fer en funció de l’abast i desenvolupament d’una llengua, però per posar dos exemples, podríem proposar accions tan senzilles com les següents, la primera pensada per a llengües petites i la segona per a llengües mitjanes :


a) Una llengua petita pot requerir suport al seu aprenentatge i fins i tot a la seva codificació. En molts casos, aportar recursos per a facilitar-ne l’aprenentatge infantil no solament per la transmissió oral sinó també escrita -quan existeixi- o ajudar a dignificar-la entre els propis parlants pot tenir un gran valor. Els recursos econòmics poden tenir un gran significat com també el compromís de l’empresa amb accions com sensibilitzar els seus treballadors autòctons o forasters sobre el valor de les llengües.


b) Respecte a les llengües mitjanes, que cada cop més tenen el risc de veure’s apartades dels mercats globals, es podria considerar una bona pràctica d’RSE lingüística per a mantenir la diversitat que cada empresa incorporés la llengua dels llocs on l’empresa opera, com a mostra de respecte a la identitat, malgrat que pugui ser una llengua de poc abast. Així, es podria donar el cas d’una empresa multinacional que etiquetés en les 5 llengües de major abast mundial i complementàriament també en irlandès, o basc o català, si hi tingués la seu o la producció en algun d’aquests llocs. Així, podríem comprendre millor que encara que una empresa no faci una relació exhaustiva de llengües, en canvi mostri la seva sensibilitat amb algunes en el marc d’una política explícita de RSE cultural.

CATELLROIG

castellroig 1

Des del siglo XVIII encontramos documentada la tradición vitivinícola de la Heretat masía Can Serra, propiedad de la familia Sabaté y Coca, dedicada con toda su alma a la elaboración de vinos y cavas.

Fruto de cuatro generaciones, la bodega familiar Castellroig elabora vinos y cavas íntegramente a partir de los terroirs de la finca Sabaté y Coca. Más de 25 hectáreas de viña trabajada y microvinificada por separado que tiene como objetivo obtener la màxima expresión de cada una de las variedades de uva.

castellrog vista

Leer más…

Tancar
Enviar E-mail