Penedesfera

Aquest 8 de març, com cada any, es celebra el Dia Internacional de la Dona Treballadora, una jornada marcada pel record de totes aquelles persones que, al llarg de la història, han treballat i lluitat per construir un món en el qual el gènere no sigui una font de desigualtat, ni laboral ni social. Malauradament (si bé és cert que aquesta lluita ha donat els seus fruits) avui en dia encara no podem parlar d’igualtat real entre dones i homes, a la nostre societat es fan paleses actituds i mentalitats que representen atacs directes a qualsevol intent d’assolir-la; la violència masclista segueix causant milers de víctimes, l’accés al mercat laboral sovint es restringeix per qüestions de gènere, la publicitat continua bombardejant-nos amb estereotips de bellesa excloents i frustrants, moltes persones perceben salaris inferiors pel simple fet de ser dones, encara es permet l’existència de centres educatius on es separen els alumnes segons el sexe, etc.
Tots aquests elements són el clar reflex (o més ben dit, la clara conseqüència) d’una estructura social sorgida de la unió entre el capitalisme i el patriarcat. Amb la consolidació de la Revolució Industrial (finals del segle XIX, inicis del XX) i l’augment desmesurat de la producció, els capitalistes veieren el potencial d’una mà d’obra que fins aquell moment havia restat latent, marginada per les creences religioses i destinada a les tasques domèstiques i a la satisfacció de l’home. Una mà d’obra, però, que podia esdevenir una amenaça si prenia consciencia de la seva condició (tant social com sexual) i s’organitzava per tal de fer prevaler els seus interessos. Així doncs, i per tal d’evitar aquesta situació, la burgesia industrial conservà i “modernitzà” alguns elements del model patriarcal anterior (organització familiar, moral cristiana etc.) amb l’objectiu de continuar oprimint la dona sense renunciar a la seva força de treball.
Tot i això, amb els anys i la introducció cada vegada més massiva de la dona al món laboral (productiu), la incorporació d’aquest col•lectiu als moviments obrers i socials fou qüestió de temps. El moviment feminista guanyà força i, sovint unit a organitzacions d’esquerres, inicià la lluita per l’emancipació sexual i el reconeixement dels drets de la dona.
És evident que la situació actual és força diferent a la de principis del segle XX (només faltaria!) però el matrimoni entre capitalisme i patriarcat segueix funcionant a la perfecció. Ara, però, les classes dominants recorren a uns instruments de submissió més sofisticats i subtils, però molt més efectius que els de fa un segle. Així doncs, a través del sistema educatiu, la publicitat, la moral occidental o fins i tot de la roba i les joguines es creen rols socials que interioritzem des de ben petits i que, per tant, acceptem com a vàlids i naturals.
Així doncs, a la vegada que es persegueix i castiga la violència masclista i la desigualtat de gènere es fomenta el model social que les causa.
En aquestes circumstàncies, assolir la igualtat de gènere és una tasca realment complicada (però no impossible), que tant sols assolirem amb esforç i implicació. El 8 de març ha de ser una crida, una crida per fer sentir la veu de les discriminades i explotades, una crida a seguir el camí que obriren tantes i tantes lluitadores anònimes, però sobretot, una crida a la justícia i la igualtat, perquè cada dia sigui 8 de març.

MANIFEST “CADA DIA ÉS 8 MARÇ“

Des del Col•lectiu La Trinxera reinvindiquem i lluitem per una societat on les persones i els pobles siguin lliures, la lluita feminista és una d’elles. Ja portem anys on les dones d’arreu del món lluiten per la igualtat envers els homes, mica en mica han anat aconseguint drets, dels quals les dones n’eren excloses, com per exemple el dret a vot (dones sufragistes sXIX).
Tot i que visquem en una societat “moderna”, les dones han de seguir lluitant per a ser valorades i respectades com a tal, a exercicir els seus drets sense distinció del gènere. El gènere (home i dona) pot marcar la seva vida depenen del lloc on es neixi, però no parlarem de les dones que tenim lluny d’aquí, si no, les de casa, les que viuen dia a dia a l’Estat Espanyol; un Estat ple de consumisme, capitalisme i sexisme, les dones i els homes hem de lluitar per a construir junts una societat igualitària, respectant a les persones per al que són i no pel seu gènere identificatiu; hem de trencar amb els rols adquirits durant anys, amb el patriarcat, que provoca un món estigui fet només per a homes, un sistema que tant a dones i homes ens té atrapats. Cal trencar les barreres del sexisme que ens fa NO ser lliures com a persones, i a seguir perpetuant en els rols tradicionals. Per aixó des de La Trinxera ens sumem a la lluita feminista, i en aquest any 2010 fem una crida a la gent perquè reflexioni i canvii la seva manera de fer, que sorti del cau d’aquest sistema sexista, patrialcal i capitalista.
Des del Col•lectiu La Trinxera defensem, reivindiquem i lluitem per:
- La igualitat laboral tant per a dones com per homes.
- El dret a un abortament lliure.
- La dona no és un objecte sexual, és una persona amb totes les seves capacitats.
- Que els mitjans de comunicació, la publicitat, els llibres, trenquin amb les imatges sexistes que dia a dia veiem.
- Animar als homes a la reflexió i a la consciencia, aquets sistema també els afecte com a persones.
- …

JUNTES I JUNTS PLANTEM CARA
CONTRA EL SEXISME!!!
DONA ALLIBERA’T I LLUITA!!!

Col•lectiu La Trinxera Març del 2010