Dilluns va ser un dia excepcional. A Gelida podem dir que la neu no ens és del tot extranya, però quan em vaig llevar a les nou del matí i vaig obrir la persiana…ohhhhhh! No veia més enllà d’un pam de la boira que hi havia i tooooot era blanc. Ràpidament vaig pensar que tot allò quedaria en no res i es desfaria en unes hores. Digueu-me vident,jeje. Vaig anar fent les coses rutinàries fins a la una. Vaig dinar i…cap a la feina. Encara es podia circular i el tram de casa fins a l’autopista era curt, així que vaig pujar la rampa del pàrquing (amb una mica de por) i cap a Cornellà falta gent. Tot el recorregut encara estava net i les volves començaven a caure arreu. Evindement, no es va apropar ningú al centre i tots estàvem expectants del carrer i de la televisió. La cosa cada cop anava a més i en unes hores la neu ho va embolcallar tot, amb uns gruixos mai vistos a Cornellà. La ronda parada a tothora. Les informacions de que tot fallava: busos, renfe, carrilet… Vaig trucar a ma mare per preguntar l’estat de la situació. Resposta: queda’t en un hotel!!!!!! Vale, vale… Carreteres i autopista tallats, la renfe no funciona, el funi tampoc… Un desastre. Així que, per una vegada a la vida, a la feina es van comportar i ens van pagar una habitació d’hotel a una companya i a mí. I ens van deixar entrar el cotxe al pàrquing del centre. Així que la nit de la gran nevada la vaig passar en un hotel de Cornellà i vaig estar 24hores sense anar a casa. Em vaig perdre la neu de jugar i fer fotos i vaig patir la neu que no et deixa tornar a casa. Llàstima! Sempre ens quedaran aquestes postals tan maques.
Ara, un cop descansat i feta una tria de les fotos originades per la nevada i les tasques que ens ha reportat als bombers, us exposo unes cuantes.
Tantes fotos de neu, m’havien fet oblidar de penjar tres fotus de la petita ruta que vam fer dissabte passat pels voltants del Castell de la Pobla de Claramunt.Després de varis dissabtes sense coincidir, vam tornar a ciclar amb el Jaume i amb ell, va…
Ahir en un post de l’Allau, un blocaire que sempre l’encerta i ens il·lustra amb els seus posts parlava de que sovint ens demanen si estem amb els blancs o amb els negres, amb el Madrid o amb el Barça, amb els Rollings o els Beatles. Té raó en que …
Quan vaig sortir de l’acte de presentació del llibre #Política2.0 del president del Parlament de Catalunya, Ernest Benach, em vaig preguntar si els polítics que estaven a les primeres files de la sala havien entés alguna cosa (que segur que si) i, si pensaven aplicar-ne alguna. Crec que és un pas molt valent escriure aquest [...]
Aquí encara hi ha molta neu i molt gel. I fa molt fred. I malgrat que ahir vaig invocar el solet, es veu que no el vaig invocar prou. Així que, aquí va aquesta. Here’s come the sun, turuturu!
Una pinya d’un exemplar de “Pinus halepensis” que vaig trobar fa uns dies passejant pel Garraf.
La Gina, la meva filla, ja ha estat notícia. Ha aparegut a tots els mitjans de comunicació possibles gràcies a molta gent que ho ha fet possible. Les primeres notícies van córrer via 2.0 a can Twitter, per can Facebook i amb mails i sms diversos que he anat rebent (gràcies a tothom per l’interès). La mateixa nit que va arribar la Gina l’amic Sergi Cutillas (una de les grans persones que hi ha al país) ho va dir per Catalunya Ràdio i en Puyal, a la transmi, es va afegir a la felicitació. Dilluns 1 de març els companys de BFN li retien aquest homenatge al final del programa que la Sònia va captar amb la seva càmera:
I divendres al Diari del Baix Penedès el Tothosap també donava la bona nova. Així que sembla que mentre a la casa reial els cal fer comunicats per anunciar que neix un infantó a mi això no em cal. Coses de la república…
Ara una de les principals preocupacions del poble de la Llacuna, és que passi a la carretera de sortida del poble , el mateix que està passant en alguns carrers: Que tota la neu que ha caigut, ara és glaç. Per tant, ja em parlaran si demà els llacunencs podran o no anar a treballar.
Mireia [...]
Aquests dies, en més d’una ocasió he recordat aquells dissabtes al matí que esmorzava al carrer tot veient l’àvia escombrant i fregant la vorera de casa seva. De vegades, també netejava la del veí de l’esquerra, si aquest estava malalt, i normalment també la vorera del de la dreta perquè era d’uns estiuejants que hi [...]
aquesta és la paella que vam barrufar amb el Marí aquest diumenge
Doncs això. Què entri el sol i desfaci tot el glaç que hi ha per tot arreu. Que tot és més bonic amb neu i tal i qual, però que punyetes! Som al Mediterrani i no estem fets per aquesta fredor.
He estat uns quants dies desconnectat però estava vivint la millor experiència del món: he estat pare. La meva filla (i la seva mare) han centrat tota la meva atenció i no n’hi havia per a menys.
Els amics que ja han passat per això de ser pares m’ho havien advertit però mai els havia prestat prou atenció. De fet, no hi ha paraules per descriure el moment en que et posen la teva filla al pit i ella s’arrauleix, gemega i s’adorm. Si ho heu experimentat ja sabeu a què em refereixo. Si no us ha passat mai us ho recomano: és la millor que hi ha.
No he penjat abans la cançó del dia perquè :1 - No tenia llum desde les 17:00 d’ahir.2 - No tenia línia telèfonica tampoc.Si, ja sé que ningú l’haurà notat a faltar. Ningú no m’ha trucat desesperat : eh! tu, que estem esperant la cançó ! É…
Loading ...
Ajuntament del Vendrell
