a href=’http://www.adeg.cat’ title=’Associació d’Empresaris de l’Alt Penedès – Baix Penedès – Garraf (ADEG)’ target=”_blank” title=”Associació d’Empresaris de l’Alt Penedès – Baix Penedès – Garraf (ADEG)”>
Col.laborant amb l’Associació d’Empresaris de l’Alt Penedès, Baix Penedès i Garraf (ADEG) avui he impartit, a la seva seu de Vilanova i la Geltrú, la segona sessió del seminari ‘FACEBOOK, TWITTER I D’ALTRES XARXES SOCIALS’. En aquesta segona part, hem entrat directament a la pràctica del Facebook, especialment les pàgines corporatives.
El proper diumenge 14 de febrer, dia dels enamorats, hi haurà una nova sessió de ball al Casal d’Avis d’Òdena situat al carrer Jaume I s/n. El preu de l’entrada és de 2’50 euros, amb consumició inclosa. El ball començarà a les 6 de la tarda i finalitzarà a les 9 del vespre. S’hi apleguen [...]
Aquest matí a la tertúlia del Primer Cafè, a Ràdio Estel, hem parlat de la manca de recuperació davant la crisi i l’augment que el nombre d’aturats està experimentant, tot plegat en un context de manca de lideratge.
Em sembla que s’ha donat a l’Estat espanyol una mena d’enlluernament que ja ve de lluny sobre el seu potencial econòmic i de lideratge en el món global. No parlem de declaracions anecdòtiques sobre l’esdeveniment mundial que havia de suposar la trobada entre Zapatero i Obama, el primer en representació de la Unió Europea, sinó d’una realitat de creixement real i espectacular ocorregut en els darrers 10-15 anys.
El problema és que aquest creixement ha tingut peus de fang en la seves bases productives, massa basat en la construcció, i que no ha sabut preveure com fer front a cicles no tant positius a partir d’un model de major sostenibilitat econòmica.
Ara el món veu el ‘rei despullat’ que és ZP, tot el tarannà se li escola dia a dia, i no mostra capacitat per a liderar, enmig de iniciatives improvisades, globus sonda, i propostes que han de ser retirades en 24 hores. Però la línia de fons que alimenta aquestes conductes, i de les quals ZP n’és fill, ja provenen d’aquell “España va bien”. És cert que en alguns indicadors i en l’imaginari general anava bé, però també és cert que ha provocat un enlluernament general. Va provocar que un president desenvolupés la seva versió més fatxenda i que l’altre hagi desenvolupat la seva versió més desorientada.
He volgut concretar la meva opinió radiofònica en un punt: aquesta desorientació presidencial (sumada a la davallada des d’una errònia visió de lideratge mundial) té com a conseqüència que les polítiques públiques que ara cal emprendre i que requereixen un gran lideratge no trobin un context de prou credibilitat per a fer-les avançar sumant la complicitat de les parts. Qui no fa les coses bé i no se sap guanyar la legitimitat dia a dia, després, quan les coses van mal dades, ho té més difícil per a poder aglutinar complicitats i demanar sacrificis i confiança. I aquí és on ens trobem, sense capacitat de fer els passos que han fet altres països com Alemanya.
D’altra banda, estem presoners de la necessitat d’aturar la sagnia de pèrdua de llocs de treball, i aquesta hemorràgia no deixa veure el repte enorme que ens cal per canviar de model productiu. Per més que en el discurs se’n parli, encara no s’accepta el gran error que ha suposat un pla E per a aixecar carrers i tornar-los a tapar mentre moltes pimes innovadores morien sense accés al finançament. Els fets no lliguen amb els discursos. I ara cal de nou pensar en termes de quatre o cinc anys, de fomentar un nou model, de finançar la innovació i l’emprenedoria. Però quedarem captius d’un debat sobre drets d’uns i altres, plantejats des de l’immobilisme i les visions corporativistes. Sindicats que, fent el seu paper, pensaran més amb els que treballen que no amb els aturats; patronal que, fent el seu paper, pensaran més en beneficis per avui que riquesa per demà; polítics que, fent el seu paper, pensaran més en rèdits electorals que no en el país i la seva gent. Ara toca ser valents i explicar clarament a la població quina és la situació, on som i la magnitud de l’esforç que caldrà per a ensortir-nos-en. Cal dir que sense una cultura de l’esforç no podrem. Cal dir que no podem confiar merament en l’Estat protector, encara que pugui fer por…
Reproduïm la nota feta arribar per la Representació a Barcelona de la Comissió Europea (La UE a Catalunya i les Illes Balears)
Experts en capacitats i ocupació diuen que és hora d’actuar
Cal una actuació immediata per solucionar el problema del dèficit de capacitats que pateix Europa i per donar als europeus més oportunitats d’èxit en el mercat laboral en el futur, tal com sosté un informe d’experts independents publicat avui per la Comissió Europea. L’informe, que porta per títol “Noves Capacitats per a Noves Feines: actuar ara», subratlla la necessitat de proporcionar els incentius adequats perquè les persones millorin les seves capacitats, per tal de vincular millor l’educació, la formació i l’ocupació, desenvolupar la combinació adequada de capacitats i preveure millor les capacitats que es necessitaran de cara al futur. L’informe publicat avui és un dels principals resultats de l’Agenda “Noves Capacitats per a Noves Feines» de la Comissió Europea i serà presentat en una conferència d’alt nivell a Brussel·les avui mateix.
Vladimír Špidla, comissari d’Ocupació, ha declarat que “la millora de les capacitats de les persones ens ajudarà a sortir de la crisi a curt terme i a preparar-nos per un desenvolupament econòmic sostenible en el futur”.
Maroš Šefčovič, comissari d’Educació, Formació, Cultura i Joventut, ha afegit que “cal trencar les divisions que existeixen entre “l’educació i la formació” i “la feina”, de manera que les persones puguin garantir que les seves capacitats estiguin adaptades a les necessitats canviants del mercat de treball al llarg de la seva vida”.
Descripció del problema
En l’actualitat, un de cada tres europeus en edat laboral té poques qualificacions formals, o fins i tot no en té cap, fet que comporta que tingui un 40% menys de possibilitats de trobar feina que les persones amb qualificacions de nivell mig.
La taxa d’ocupació de les persones amb alts nivells de qualificació a la UE en el seu conjunt és del 84%, mentre que és del 70% per aquelles persones que tenen nivells mitjans de qualificació i del 49% per les persones amb nivells baixos de qualificació.
Així mateix, és molt menys probable que les persones amb nivells baixos de qualificació millorin les seves capacitats i participin en accions d’aprenentatge permanent. A més, les empreses que ofereixen formació al seu personal tenen una probabilitat de fallida 2,5 vegades inferior a les que no ho fan. Per últim, els sistemes educatius que proporcionen unes capacitats adequades per a tots podrien incrementar el PIB fins a un 10 % a llarg termini.
L’informe dels experts que es presenta avui conté recomanacions concretes sobre la manera de solucionar el dèficit de capacitats a Europa i està destinat als decisors polítics a nivell estatal i de la UE, les empreses, els sindicats, els proveïdors d’educació i formació i els serveis d’ocupació.
Així, demana que s’actuï en quatre àmbits principals:
- Proporcionar millors incentius als empresaris i les persones per millorar les seves capacitats, i que les inversions en capacitats siguin significatives i intel·ligents, i no només financeres.
- Obrir els àmbits de l’educació i la formació fent que les institucions d’educació i formació siguin més innovadores i que s’adaptin millor a les necessitats d’alumnes i empresaris, així com desenvolupant qualificacions pertinents que se centrin en resultats d’aprenentatge concrets.
- Oferir una millor combinació de capacitats que estigui més ben adaptada a les necessitats del mercat de treball.
- Una millor previsió de les necessitats futures en matèria de capacitats.
Els experts creuen que cadascun d’aquests àmbits està interrelacionat, de manera que totes les accions han d’abordar-se conjuntament. A més, no és responsabilitat d’un únic interessat, sinó que cal un esforç concertat de tots els implicats.
L’informe desvela que, malgrat els progressos assolits aquests últims anys, gran part dels europeus encara no estan suficientment capacitats. Quasi un terç dels europeus d’entre 25 i 64 anys d’edat no té qualificacions formals, o les té de nivell baix, i només una quarta part disposa de qualificacions d’alt nivell. A més, aquells que estan qualificats no sempre tenen les capacitats adequades que estan buscant els empresaris, fet que crea desajustos en el mercat laboral. Cal una millor combinació de capacitats transversals i específiques.
Per altra banda, el creixent atur i els desafiaments demogràfics fan encara més urgent solucionar aquest problema.
No obstant això, s’espera que es creïn uns vuitanta milions d’oportunitats de feina en el proper decenni, d’acord amb les darreres projeccions del CEDEFOP, el centre de referència de la UE per a l’educació i la formació professional. D’aquests llocs de feina, quasi set milions seran nous, i la major part d’ells requerirà una mà d’obra altament qualificada.
Antecedents
La iniciativa Noves Capacitats per a Noves Feines es va inaugurar a nivell de la UE el desembre del 2008 amb l’objectiu de crear uns ponts més sòlids entre el món de l’educació i el del treball. La primavera del 2009, la Comissió Europea va designar un grup d’experts sobre formació, capacitats i ocupació de tota la UE perquè proporcionessin un assessorament independent sobre la manera de seguir desenvolupant aquesta iniciativa en el context de la futura estratègia de reforma econòmica de la UE (Europa 2020).
Més informació
Loading ...
Ajuntament del Vendrell
