Economia

Facebook, Twitter i d’altres xarxes socials (I) - 2a part

a href=’http://www.adeg.cat’ title=’Associació d’Empresaris de l’Alt Penedès – Baix Penedès – Garraf (ADEG)’ target=”_blank” title=”Associació d’Empresaris de l’Alt Penedès – Baix Penedès – Garraf (ADEG)”>Associació d’Empresaris de l’Alt Penedès – Baix Penedès – Garraf (ADEG)

Col.laborant amb l’Associació d’Empresaris de l’Alt Penedès, Baix Penedès i Garraf (ADEG) avui he impartit, a la seva seu de Vilanova i la Geltrú, la segona sessió del seminari ‘FACEBOOK, TWITTER I D’ALTRES XARXES SOCIALS’. En aquesta segona part, hem entrat directament a la pràctica del Facebook, especialment les pàgines corporatives.

BALL AL CASAL D’AVIS D’ÒDENA AMB EL MÚSIC SANTANÉ

El proper diumenge 14 de febrer, dia dels enamorats, hi haurà una nova sessió de ball al Casal d’Avis d’Òdena situat al carrer Jaume I s/n. El preu de l’entrada és de 2’50 euros, amb consumició inclosa. El ball començarà a les 6 de la tarda i finalitzarà a les 9 del vespre. S’hi apleguen [...]

Caldria que totes les parts assumissin el coratge de pensar en el termini mitjà i llarg

Aquest matí a la tertúlia del Primer Cafè, a Ràdio Estel, hem parlat de la manca de recuperació davant la crisi i l’augment que el nombre d’aturats està experimentant, tot plegat en un context de manca de lideratge.

Em sembla que s’ha donat a l’Estat espanyol una mena d’enlluernament que ja ve de lluny sobre el seu potencial econòmic i de lideratge en el món global. No parlem de declaracions anecdòtiques sobre l’esdeveniment mundial que havia de suposar la trobada entre Zapatero i Obama, el primer en representació de la Unió Europea, sinó d’una realitat de creixement real i espectacular ocorregut en els darrers 10-15 anys.

El problema és que aquest creixement ha tingut peus de fang en la seves bases productives, massa basat en la construcció, i que no ha sabut preveure com fer front a cicles no tant positius a partir d’un model de major sostenibilitat econòmica.

Ara el món veu el ‘rei despullat’ que és ZP, tot el tarannà se li escola dia a dia, i no mostra capacitat per a liderar, enmig de iniciatives improvisades, globus sonda, i propostes que han de ser retirades en 24 hores. Però la línia de fons que alimenta aquestes conductes, i de les quals ZP n’és fill, ja provenen d’aquell “España va bien”. És cert que en alguns indicadors i en l’imaginari general anava bé, però també és cert que ha provocat un enlluernament general. Va provocar que un president desenvolupés la seva versió més fatxenda i que l’altre hagi desenvolupat la seva versió més desorientada.

He volgut concretar la meva opinió radiofònica en un punt: aquesta desorientació presidencial (sumada a la davallada des d’una errònia visió de lideratge mundial) té com a conseqüència que les polítiques públiques que ara cal emprendre i que requereixen un gran lideratge no trobin un context de prou credibilitat per a fer-les avançar sumant la complicitat de les parts. Qui no fa les coses bé i no se sap guanyar la legitimitat dia a dia, després, quan les coses van mal dades, ho té més difícil per a poder aglutinar complicitats i demanar sacrificis i confiança. I aquí és on ens trobem, sense capacitat de fer els passos que han fet altres països com Alemanya.

D’altra banda, estem presoners de la necessitat d’aturar la sagnia de pèrdua de llocs de treball, i aquesta hemorràgia no deixa veure el repte enorme que ens cal per canviar de model productiu. Per més que en el discurs se’n parli, encara no s’accepta el gran error que ha suposat un pla E per a aixecar carrers i tornar-los a tapar mentre moltes pimes innovadores morien sense accés al finançament. Els fets no lliguen amb els discursos. I ara cal de nou pensar en termes de quatre o cinc anys, de fomentar un nou model, de finançar la innovació i l’emprenedoria. Però quedarem captius d’un debat sobre drets d’uns i altres, plantejats des de l’immobilisme i les visions corporativistes. Sindicats que, fent el seu paper, pensaran més amb els que treballen que no amb els aturats; patronal que, fent el seu paper, pensaran més en beneficis per avui que riquesa per demà; polítics que, fent el seu paper, pensaran més en rèdits electorals que no en el país i la seva gent. Ara toca ser valents i explicar clarament a la població quina és la situació, on som i la magnitud de l’esforç que caldrà per a ensortir-nos-en. Cal dir que sense una cultura de l’esforç no podrem. Cal dir que no podem confiar merament en l’Estat  protector, encara que pugui fer por…

Experts en capacitats i ocupació diuen que és hora d’actuar

Reproduïm la nota feta arribar per la Representació a Barcelona de la Comissió Europea (La UE a Catalunya i les Illes Balears


Experts en capacitats i ocupació diuen que és hora d’actuar

Cal una actuació immediata per solucionar el problema del dèficit de capacitats que pateix Europa i per donar als europeus més oportunitats d’èxit en el mercat laboral en el futur, tal com sosté un informe d’experts independents publicat avui per la Comissió Europea. L’informe, que porta per títol “Noves Capacitats per a Noves Feines: actuar ara», subratlla la necessitat de proporcionar els incentius adequats perquè les persones millorin les seves capacitats, per tal de vincular millor l’educació, la formació i  l’ocupació, desenvolupar la combinació adequada de capacitats i preveure millor les capacitats que es necessitaran de cara al futur. L’informe publicat avui és un dels principals resultats de l’Agenda “Noves Capacitats per a Noves Feines» de la Comissió Europea i serà presentat en una conferència d’alt nivell a Brussel·les avui mateix.

Vladimír Špidla, comissari d’Ocupació, ha declarat que “la millora de les capacitats de les persones ens ajudarà a sortir de la crisi a curt terme i a preparar-nos per un desenvolupament econòmic sostenible en el futur”.

Maroš Šefčovič, comissari d’Educació, Formació, Cultura i Joventut, ha afegit que “cal trencar les divisions que existeixen entre “l’educació i la formació” i “la feina”, de manera que les persones puguin garantir que les seves capacitats estiguin adaptades a les necessitats canviants del mercat de treball al llarg de la seva vida”.

Descripció del problema

En l’actualitat, un de cada tres europeus en edat laboral té poques qualificacions formals, o fins i tot no en té cap, fet que comporta que tingui un 40% menys de possibilitats de trobar feina que les persones amb qualificacions de nivell mig.

La taxa d’ocupació de les persones amb alts nivells de qualificació a la UE en el seu conjunt és del 84%, mentre que és del 70% per aquelles persones que tenen nivells mitjans de qualificació i del 49% per les persones amb nivells baixos de qualificació.

Així mateix, és molt menys probable que les persones amb nivells baixos de qualificació millorin les seves capacitats i participin en accions d’aprenentatge permanent. A més, les empreses que ofereixen formació al seu personal tenen una probabilitat de fallida 2,5 vegades inferior a les que no ho fan. Per últim, els sistemes educatius que proporcionen unes capacitats adequades per a tots podrien incrementar el PIB fins a un 10 % a llarg termini.

L’informe dels experts que es presenta avui conté recomanacions concretes sobre la manera de solucionar el dèficit de capacitats a Europa i està destinat als decisors polítics a nivell estatal i de la UE, les empreses, els sindicats, els proveïdors d’educació i formació i els serveis d’ocupació.

Així, demana que s’actuï en quatre àmbits principals:

- Proporcionar millors incentius als empresaris i les persones per millorar les seves capacitats, i que les inversions en capacitats siguin significatives i intel·ligents, i no només financeres.
- Obrir els àmbits de l’educació i la formació fent que les institucions d’educació i formació siguin més innovadores i que s’adaptin millor a les necessitats d’alumnes i empresaris, així com desenvolupant qualificacions pertinents que se centrin en resultats d’aprenentatge concrets.
- Oferir una millor combinació de capacitats que estigui més ben adaptada a les necessitats del mercat de treball.
- Una millor previsió de les necessitats futures en matèria de capacitats.

Els experts creuen que cadascun d’aquests àmbits està interrelacionat, de manera que totes les accions han d’abordar-se conjuntament. A més, no és responsabilitat d’un únic interessat, sinó que cal un esforç concertat de tots els implicats.

L’informe desvela que, malgrat els progressos assolits aquests últims anys, gran part dels europeus encara no estan suficientment capacitats. Quasi un terç dels europeus d’entre 25 i 64 anys d’edat no té qualificacions formals, o les té de nivell baix, i només una quarta part disposa de qualificacions d’alt nivell. A més, aquells que estan qualificats no sempre tenen les capacitats adequades que estan buscant els empresaris, fet que crea desajustos en el mercat laboral. Cal una millor combinació de capacitats transversals i específiques.

Per altra banda, el creixent atur i els desafiaments demogràfics fan encara més urgent solucionar aquest problema.

No obstant això, s’espera que es creïn uns vuitanta milions d’oportunitats de feina en el proper decenni, d’acord amb les darreres projeccions del CEDEFOP, el centre de referència de la UE per a l’educació i la formació professional. D’aquests llocs de feina, quasi set milions seran nous, i la major part d’ells requerirà una mà d’obra altament qualificada.

Antecedents

La iniciativa Noves Capacitats per a Noves Feines es va inaugurar a nivell de la UE el desembre del 2008 amb l’objectiu de crear uns ponts més sòlids entre el món de l’educació i el del treball. La primavera del 2009, la Comissió Europea va designar un grup d’experts sobre formació, capacitats i ocupació de tota la UE perquè proporcionessin un assessorament independent sobre la manera de seguir desenvolupant aquesta iniciativa en el context de la futura estratègia de reforma econòmica de la UE (Europa 2020).

Més informació

Comissió d’investigació sobre l’incendi d’Horta de Sant Joan

Aquest matí a la tertúlia del Primer Cafè, a Ràdio Estel, hem parlat de l’oportunitat de la comissió d’investigació sobre l’incendi d’Horta de Sant Joan. Si bé molt sovint les comissions tenen el risc de ser operacions de cara a la galeria, no crec que es pugui dir el mateix en aquest cas. Volem dir que mentre que de vegades hi ha batusses creades des d’interessos partidistes però que no interessen gaire al gruix de la població, en aquesta ocasió, la gent percep que hi ha matèria suficient  perquè el Parlament faci la seva feina, i cerqui les causes i, si és el cas, depuri responsabilitats.

D’altra banda, les famílies dels bombers morts bé es mereixen la màxima atenció a l’afer, amb tots els esforços per a escatir què hi succeí i com es pot evitar que pugui tornar a passar.

Per descomptat, aquesta tasca s’ha de fer amb prou cura perquè no afecti la reputació dels cossos de seguretat de Catalunya. Cal dir que la Policia de Catalunya té un elevat prestigi i una gran capacitat resolutòria, treballant de manera absolutament professional. Una mostra de plena actualitat és aquesta notícia: Los Mossos analizaron casi medio centenar de teléfonos para solucionar el crimen de Santaló. Però és sabut que hi ha intents per desprestigiar els cossos de seguretat catalans -per part, per exemple, d’alguns jutges-.

Nota: alguns dels darrers apunts on parlem dels Mossos:

Twitter de la setmana el 2010-02-07

Bon dia! RT @rodamots: ensarronar http://bit.ly/dbVWiy #
M’acaben de trucar de PayPal… i semblava creïble… #
Enhorabona! RT @javiervelilla: RT @blogocorp: Este mes sale mi nuevo libro “Perfiles profesionales 2.0″ (Ed.UOC). Espero que os interese! #
Ara a http://www.rtvvilafranca.cat a la secció @Penedesfera dins el magazine Plaça Penedès amb http://vegueriapenedes.blogspot.com #
MEN DEL DA: ESPAGETIS… CON CHORIZOS… A DOBADAS [...]

Any ADEG 2010: Actitud emprenedora i cultura del risc


L’Associació d’Empresaris de l’Alt Penedès, el Baix Penedès i el Garraf (ADEG) promou tots els anys una programació temàtica que dóna transversalitat a tot un calendari d’accions de diferent format i tractament. La cronologia dels anys temàtics és prou explícita dels neguits i de les prioritats de l’organització:

2009 · Infraestructures i mobilitat: progrés social i econòmic
2008 · Les Claus per la internacionalització
2007 · Empresa i desenvolupament sostenible
2006 · L’ètica empresarial i les bones pràctiques
2005 · Any ADEG de les Noves Tecnologies

Anteriorment n’hem parlat en diferents apunts, i ara ho tornem a fer amb motiu de la temàtica que l’ADEG ha triat per a aquest any:

2010 · Actitud emprenedora i cultura del risc


Any ADEG 2010

En referència a aquesta aposta, us recomanem l’apunt de Josep Miró, un altre blocaire amb qui compartim el territori del Gran Penedès i la passió per l’emprenedoria, i que ens escriu des del seu bloc CambioyCorto.

La Guagua es mou: Bus d’Igualada, Vilanova i Montbui

A tan sols 5 dies de que entri en funcionament les noves línies d’autobús, parades i nous itineraris d’aquestes quatre noves línies de la Conca d’ Òdena: Igualada, Vilanova del Camí i Santa Margarida de Montbui, encara manca molta informació.

Usuaris i gran part de la societat no sap en que consistiran els [...]

Màquina convertidora de paper d’oficina a paper higiènic

http://www.orikankyou.com/

[ca] Màquina que converteix el paper d’oficina en paper higiènic. Tenint en compte que un dels llocs on més paper es gasta actualment és en les oficines, vet aquí un invent que ve a donar-li un doble ús a tot aquest paper desaprofitat. Es tracta d’una màquina on hi fiques tot el paper que hauries llençat a les escombraries. La màquina s’encarrega de processar-lo i el resultat és… paper higiènic. Encara que en principi sembli una bona idea, el cert és que el reciclatge et costa uns 80.000 euros per comprar la màquina per no parlar del volum que ocupa i els 600kg de pes, així que suposo que encara haurà d’aparèixer una versió més pràctica i més barata perquè pugui generalitzar el seu ús.

[es] Máquina que convierte el papel de oficina en papel higiénico. Teniendo en cuenta que uno de los lugares donde más papel se gasta actualmente es en las oficinas, he aquí un invento que viene a darle un doble uso a todo ese papel desperdiciado. Se trata de una máquina en la que tiras todo el papel que ibas a tirar a la basura. La máquina se encarga de procesarlo y el resultado es… papel higiénico. Aunque en principio parezca una buena idea, lo cierto es que el reciclaje te cuesta unos 80.000 euros para comprar la máquina por no hablar del espacio que requiere y los 600kg de peso, así que supongo que todavía tendrá que aparecer una versión más práctica y más barata para que pueda generalizarse su uso.

[en] At Eco-Products 2009, Oriental Co., Ltd. exhibited a revolutionary recycling machine called White Goat, which makes toilet paper from shredded paper. White Goat also has a shredding machine in it. The shredded paper first goes into a hopper, where it is untangled in small batches, and its then dissolved in a pulper. Any foreign matter is removed in a tank, and the pulp consistency is adjusted. Next, the wet paper is thinned out and dried. The dry paper is wound into finished toilet rolls, which emerge from the outlet one at a time. All of these tasks are done automatically. White Goat won a top prize at the Monozukuri Nippon awards. It has patents pending, and Oriental is getting ready to release it in summer 2010.

Nota: Agraïm a David Ferré les innovacions que ens aporta.

Però avui, fan futbol

Aviat ho podrem dir. Avui, per exemple, des de les vuit del vespre i fins a les dotze de la nit, podem seure al sofà i durant quatre hores seguides ens podem distreure amb el FC Barcelona – Getafe i el Reial Madrid – Espanyol. De fet, per als qui quatre hores siguin massa poc, sàpiguen que les ràdios començaran una hora abans i acabaran una hora després; tenen, doncs, sis hores ininterrompudes de futbol. Què més volem! I és que d’al•licients, no ens en falten. En tenim per a tots els gustos i tendències. A veure: ningú no pot dir que no es tracti d’un Catalunya – Espanya perfecte, o gairebé. I, per aquells qui els faci angúnia barrejar política i esport, poden mirar-s’ho des de la lluita merament futbolística pel títol de la Lliga espanyola entre culers i merengues amb dos escuders d’aliats, fent la feina bruta, o gairebé. El dissabte, les borses estan tancades i no haurem tingut cap ensurt en forma de caiguda de l’Ibex. Una treva per a les inversions. Només si no hem tingut la precaució de no llegir els diaris o de canviar de canal a l’hora del telenotícies sabrem que l’economia espanyola, i per tant la catalana també, va de mal en pitjor i que els nostres governants no saben com tapar cap de les vies d’aigües que enfonsen el vaixell, amb l’atur, el dèficit, el deute i d’altres instruments navegant a la deriva i desconsolats, i que els sindicats ja esmolen l’eina de la vaga general per a fer veure que ells sí que defensen els treballadors i els seus (seus) llocs de treball. Ara ja només és qüestió de passar aquesta setmana que ve. Perquè a partir de la següent, del divendres 12, tots els mals que ens fan estar amoïnats durant el dia, així que arribi la nit, s’esvairan gràcies a la pilota. Bé, sí, els divendres ens haurem de conformar amb un plat de segona però no hi farà res si ens els prenem com un entrant, per anar fent boca. Des de l’endemà dissabte i fins dijous, tindrem un o dos o més partits de futbol cada dia. Si de dia la culpa la té en Zapatero, de nit la tindrà l’àrbitre. Crisi i pilota. Quin circ!

Jornada: Terrassa, territori socialment responsable


Foment de Terrassa organitza la jornada: Terrassa, territori socialment responsable, que tindrà lloc el dia 12 de febrer de 2010 al mNACTEC (Rambla d’Ègara, 270 – Terrassa).
L’assistència és gratuïta però es requereix inscripció prèvia a través de l’e-mail: maria.llordella@terrassa.cat.
Objectiu:
La jornada està adreçada a empreses i administracions públiques que vulguin obtenir una visió àmplia del grau d’aplicació de la Responsabilitat Social Empresarial (RSE), a través de:
- Els mecanismes d’implantació de la RSE de la Generalitat de Catalunya.
- El grau de permeabilitat de RSE a la comarca del Vallès Occidental.
- Els mecanismes d’aplicació  de les clàusules socials a l’Ajuntament de Terrassa.
- Conèixer experiències d’èxit a PIMES i a microempreses del territori.


Programa
09.00 h Lliurament de documentació.
09.30 h Benvinguda i presentació de la Jornada, a càrrec de l’alcalde de Terrassa, Sr. Pere Navarro, i del Sr. Eusebi Casanelles, director del mNACTEC.
09.45 h  Ponència marc:
El cas de MRW, a càrrec del seu president, Sr. Francisco Martín Frías.
Taula rodona 1: L’aplicació de la RSE a l’administració pública
10.15 h Mesures d’impuls de la RSE des de la Generalitat de Catalunya, a càrrec  del Sr. Albert Huerta, assessor de la Direcció General d’Economia Cooperativa  i Creació d’Empreses de la Generalitat de Catalunya.
10.30 h L’estat d’implantació de la RSE al Vallès Occidental, a càrrec del Sr. Paco Fernández, gerent del Consorci per a l’Ocupació i Promoció Econòmica del Vallès Occidental (COPEVO).
10.45 h Criteris d’aplicació de Compra Pública a través de clàusules socials a l’Ajuntament de Terrassa, a càrrec del Sr. Vicenç Estanyol, especialista en RSE i assessor de Foment de Terrassa, SA.
11.00 h Pausa cafè, amb cafè de Comerç Just.
Taula rodona 2: L’aplicació de la RSE a les empreses i entitats privades
11.30 h Posicionament de les empreses del Tercer Sector vers la RSE, a càrrec del Sr. Jordi Sánchez, director i president de la Fundació Bofill.
11.45 h Experiències empresarials en RSE.
 15’ IIS Facility Services: a càrrec del Sr. Ramon Folch, director de RSE.
 15’ Transports Davi: a càrrec del Sr. Jesús Fluriach, cap de RRHH.
 15’ Egarsat: a càrrec del Sr. Sergi Riau, director d’Organització i Xarxa Territorial.
 15’ Coordinació i Assessorament SL: a càrrec del Sr. Josep Maria Montserrat, soci fundador.
12.45 h Acte de lliurament de reconeixements a empreses i entitats socialment responsables a càrrec del Sr. Manuel Pérez, tinent d’alcalde de l’Àrea d’Innovació i Desenvolupament Estratègic i Econòmic de l’Ajuntament de Terrassa.
13.15 h Cloenda
13.30 h  Lunch
Presentador i conductor de l’acte: Sr. Òscar Armengol, periodista de TV3.
Font

Ha mort una llengua. Visca les llengües!

No fa gaire, al 2008, amb motiu de l’Any Internacional de les Llengües, vam parlar força de Responsabilitat Social de les Empreses i la matèria lingüística. Avui tornem a reprendre el tema amb motiu d’aquesta notícia segons la qual acaba de desaparèixer una altra llengua a l’Índia. En desapareixen moltes de llengües però no sempre es té constància pública i mundial de la data exacta en què la llengua mor junt amb el seu darrer parlant.

Tal com ha manifestat el director de Survival, Stephen Corry, la desaparició dels bo hauria de servir de “recordatori perquè no es pot permetre que això passi amb les altres tribus de les illes Andaman”. ”Els grans andamanesos van ser, primer, massacrats i, després, exterminats amb polítiques paternalistes que van causar estralls per les epidèmies, i els van robar la seva terra i la seva independència”, ha censurat Corry.

Desapareix a l’Índia la llengua bo amb la mort de la seva última parlant

La llengua bo, un dels deu idiomes del grup tribal gran andamanès, de l’Índia, ha quedat extingida amb la mort de la seva última parlant, ha informat avui en un comunicat l’organització Survival International. Boa Sr, de 85 anys, va morir la setmana passada, i al fer-ho va posar fi al llarg viatge de la seva tribu, l’existència de la qual es va iniciar fa uns 65.000 anys a les illes d’Andaman, al sud-est de l’Índia. ”Descendents d’una de les cultures més antigues de la Terra”, els bo pertanyen a un grup tribal que ara, amb la mort de Boa Sr, té només 52 membres, enfront dels 5.000 que poblaven les illes quan van arribar els colonitzadors britànics, el 1858. [llegir més]

La diversitat de llengües i de cultures és una riquesa de la civilització i de la humanitat i el seu manteniment forma part de la responsabilitat social que tenen les administracions públiques. Però no solament aquestes, tot i que en són les principals responsables. També les empreses hi poden assumir una responsabilitat davant la societat, i poden contribuir a la diversitat cultural.


Per descomptat, són molt diferents les accions a fer en funció de l’abast i desenvolupament d’una llengua, però per posar dos exemples, podríem proposar accions tan senzilles com les següents, la primera pensada per a llengües petites i la segona per a llengües mitjanes :


a) Una llengua petita pot requerir suport al seu aprenentatge i fins i tot a la seva codificació. En molts casos, aportar recursos per a facilitar-ne l’aprenentatge infantil no solament per la transmissió oral sinó també escrita -quan existeixi- o ajudar a dignificar-la entre els propis parlants pot tenir un gran valor. Els recursos econòmics poden tenir un gran significat com també el compromís de l’empresa amb accions com sensibilitzar els seus treballadors autòctons o forasters sobre el valor de les llengües.


b) Respecte a les llengües mitjanes, que cada cop més tenen el risc de veure’s apartades dels mercats globals, es podria considerar una bona pràctica d’RSE lingüística per a mantenir la diversitat que cada empresa incorporés la llengua dels llocs on l’empresa opera, com a mostra de respecte a la identitat, malgrat que pugui ser una llengua de poc abast. Així, es podria donar el cas d’una empresa multinacional que etiquetés en les 5 llengües de major abast mundial i complementàriament també en irlandès, o basc o català, si hi tingués la seu o la producció en algun d’aquests llocs. Així, podríem comprendre millor que encara que una empresa no faci una relació exhaustiva de llengües, en canvi mostri la seva sensibilitat amb algunes en el marc d’una política explícita de RSE cultural.

Benvingut Peatge!

A les vinyes comencen les obres de l'enllaç a l'autopista, amb les corresponents 8 cabines de peatge...

DocumentsAquest és l’article que m’han publicat avui al setmanari penedesenc El 3 de Vuit. Parla de la poca coherència dels nous peatges a les autopistes al pas pel Penedès. A partir d’ara els penjaré tots al nou compte que he obert a Scribd.

L’IMPEM edita el quart llibre sobre bones pràctiques de Responsabilitat Social

Segons informa l’Ajuntament de Mataró, aquest és el quart llibre que l’IMPEM edita amb bones pràctiques de responsabilitat social i el segon centrant-se en la CONCILIACIÓ DE LA VIDA PERSONAL, FAMILIAR I LABORAL atès que entén que és un aspecte prioritari pel bon funcionament de l’empresa i per una millor qualitat de vida al territori.

El treball de l’IMPEM amb les empreses dels sectors de l’hostaleria i el comerç va començar fa un parell d’anys, perquè són dos sectors amb força rotació de personal a causa dels horaris a què estan sotmesos. Per aquesta raó, sovint els costa trobar persones que vulguin treballar-hi però també que puguin treballar-hi per la disponibilitat horària que els suposa.

En un moment de canvi econòmic com el que estem vivint, es fa més evident que mai la necessitat que les empreses i les organitzacions, en general, actuen de manera responsable. L’RS (Responsabilitat Social) pot ser una oportunitat per millorar la gestió empresarial i per esdevenir més competitius en un mercat cada vegada més global. Treballar per tal de fidelitzar el personal de les empreses, tenir una bona reputació i prestigi, ser una empresa innovadora i pionera en la gestió dels recursos humans és un repte que ens platengem, sovint, totes les organitzacions. I aquests són, cada cop més, factors que prioritzen les persones que consumeixen, els que proveeixen, els equips de treball… a l’hora de triar una empresa o una altra.

Accés a la publicació PDF

NO AL POUM DE CALAFELL

El proper 3 d’abril de 2010, a les dotze del migdia, a la Plaça Mediterrani, manifestació contra el POUM.

Tancar
Enviar E-mail