Penedesfera

El FC Barcelona va guanyar el Getafe al Camp Nou per 2 a 1, amb gols de Messi i Xavi. El Reial Madrid també va vèncer el seu partit davant de l’Espanyol, per 3 a 0 al Bernabéu. I encara va sumar els tres punts el València, vencedor a Mestalla per 2 a 0 del seu compromís amb el Valladolid. Per tant, la lluita pel títol continua entre els primers classificats, es mantenen les distàncies de cinc punts i tretze del Barça respecte dels dos seguidors. Ara: els resultats de la jornada i la classificació tenen una importància relativa perquè del que viurem aquesta setmana és de l’arbitratge del senyor Teixeira Vitienes, el qual va expulsar Piqué al minut 25 amb una vermella directa per una entrada al mig del camp i a Márquez al minut 92 també amb vermella directa per fer penal a un davanter madrileny. Des d’una òptica culer, l’arbitratge va ser tan nefast, va semblar tan premeditat, especialment l’expulsió de Piqué per una entrada que com a molt podia ser targeta groga, que només s’explica perquè les denúncies que des de fa tant de temps està fent la premsa de Madrid i del Madrid, el que han anomenat de villarat, és a dir, el suport del president Joan Laporta al president de la federació Ángel María Villar a canvi del tracte de favor que suposadament rep el Barça de l’estament arbitral i que explicaria els títols que ha guanyat, aquesta campanya madridista, dic, va mediatitzar l’àrbitre del Camp Nou i va sortir disposat a demostrar que ell no forma part de la conxorxa villaratista. Des d’una òptica merengue, en canvi, l’enfocament és radicalment diferent, les dues expulsions són justes i ara s’ha de veure si els comitès són capaços de sostreure’s de la teranyina del villarat i sancionen Piqué com diu el reglament tenint en compte la brutal entrada que va fer.
Ja es veu que tot plegat és un joc d’ous i així ens l’hem de prendre perquè si volem mirar-nos-ho amb rigor, mirant de posar-hi seny, estaríem perdent el temps. El futbol és un entreteniment que mou molts de diners i mentre no hi hagi partits entre setmana cal buscar excuses per a fer bullir l’olla dels diaris i les ràdios, i el que surt més rendible i no requereix cremar gaire neurones és ficar-se amb el rival més rival de tots i les teories de la conspiració, com també es veu en la literatura i el cinema, tenen un atractiu indiscutible. Fa molta mandra, però dóna de menjar a molta gent i a molta gent ja li va bé.