Història

INSCRIPCIÓ CLUBS DE LECTURA 2010 – 2011

INSCRIPCIÓ CLUBS DE LECTURA 2010-2011   A partir del dia 13 de setembre i fins el 15 d’octubre, s’obrirà el plaç de les inscripcions als clubs de lectura de la Biblioteca Santiago Rusiñol. Les  inscripcions al  Club de lectura en català,  s’obriran a partir del dia 13 d’octubre.   Per a participar cal passar per [...]

Fotografies actuació Ibercalafell a Calaceit (Juliol 2010)

Aqui teniu les fotografies de l’actuació d’Iercalafell a Calaceit. Que les gaudiu!!

RECITAL DE POESIA

POEMES D’AMOR I DESAMOR Recita Montserrat Lago amb Manuel Blesa a la guitarra Amb poemes de Joan Manel Serrat, Mario Benedetti, Immaculada Mengíbar, Rosario Sansores, Shakespeare, Puixkin, Buesa i altres  Aquest dijous, dia 29 de juliol a les 8 del vespre

Ibercalafell al festival de divulgació del món ibèric “Terra Ibèrica”


Del dia 10 al 13 d’agost es clebrarà en el marc de la Ciutadella de Calafell el festival de divulgació del món ibèric “Terra Ibèrica”. Ibercalafell plantarà el seu campament a les 19h on ens podreu visitar i posteriorment actuarem dins del mateix jaciment.

Us hi esperem!!

Més informació sobre
el festival

Blog de la Ciutadella Ibèrica de Calafell

Soliquè Cataquè?

Deixant de banda que la roda de premsa de presentació de Solidaritat Catalana per la Independència responia a una evident necessitat de personalisme i que coincideixo, plenament, amb l’editorial d’avui de Vicent Partal (Ens criden), no puc evitar una sensació d’orgull nacional en imaginar-me, ni que sigui per un instant, la força d’aquesta crida, la necessitat urgent de reacció, la immensa oportunitat que suposa per a la llibertat del nostre poble.

Ara bé, i m’allunyo, per un instant, de l’optimisme militant del meu bon amic Xavier Mir, hi ha certs factors que enterboleixen tossudament la sensació inicial de benestar i que incorporen incertesa al nostre futur econòmic, social i cultural.

Concert al castell de Gelida

Concert al castell de Gelida
dissabte 7 d’agost, a les 22:30h

Concert de jazz a càrrec del grup de Castelló JOVE DIXIELAND BAND integrat per Jordi Albert (direcció i
trompeta), javier Negre i Carlos Díaz (trompetes), Núria Abella (clarinet), Víctor Colomer (trombó), Blai Garcia (tuba), Tico Porcar (percussió) i Joan Herrero (banjo).
Espectacle de música tradicional de New [...]

Deiem ahir…

Fa uns mesos que estic fora de la blocsfera calafellera tot i que els llegeixo.
N’hi han de nous i de vells, però en general s’han instalat en una dialectica de guerra contra les mentides dels que ens governen, nosaltres els paguem nosaltres els manem… o al menys hauria de ser així.
Ja vaig escriure fa uns mesos que, la proximitat de les eleccions faria que els moviments de posicionament d’alguns politics els faria sortir retrats tal i com som.
Bé, ja hi som, a veure si els meus co-ciutadans s’enrecorden quan vagin a votar.
calafell2008@gmail.com

El segrest de l’esperit del 10 de juliol

La
manifestació convocada per Òmnium el passat dissabte dia 10 de
juliol va ser un èxit inqüestionable quant a participació i quant
a ressò internacional. Ens n’hem de felicitar com a demòcrates i
com a catalans i catalanes. Sota el doble lema SOM UNA NACIÓ i
NOSALTRES DECIDIM, es van manifestar diverses respostes a la
sentència del Tribunal Constitucional. Una part dels manifestants
expressava la seva catalanitat, no necessàriament incompatible amb
sentiments d’espanyolitat o d’altres cultures; una altra part
defensava l’estatut; i una altra part, visiblement superior en nombre
tal com han reflectit la majoria de mitjans nacionals i
internacionals, expressava la voluntat que Catalunya sigui estat.
Només un lema com el que ens convocava era capaç d’aplegar totes
aquestes opcions, un lema que subratlla que el poble de Catalunya és
l’únic subjecte de qualsevol decisió política que s’hagi de
prendre i que només la democràcia de les urnes ens ofereix la
sortida de l’atzucac polític a què ens ha abocat la sentència del
Tribunal Constitucional.

”Maus. Relat d’un supervivent, d’Art Spiegelman”

”Maus. Relat d’un supervivent, d’Art Spiegelman” Del 21 de juliol al 22 d’agost de 2010 la  Biblioteca Santiago Rusiñol acollirà al seu singular  pati, aquesta exposició  itinerant per les biblioteques públiques de Catalunya que té per tema la novel·la gràfica d’Art Spiegelman Maus. Relat d’un supervivent,  publicada a Nova York entre el 1986 i el [...]

La pitjor cara del socialisme espanyol

No em referiré, ara, a la minsa voluntat de reparació dels crims del franquisme (que no de la Guerra Civil) que ha mostrat el mediocre govern del president Rodríguez sinó a la vergonyosa actuació d’Espanya durant la presidència de torn de la Unió Europea.

Per posar, només, un exemple, el PSOE, no pas el PP, ha vedat la participació del departament de Joventut de la Generalitat de Catalunya a les primeres Conferències Europees de Joventut i ha calgut esperar al torn de la presidència belga per a poder ésser-hi presents.

Lemes molestos, nacions incòmodes

Resulta trist de constatar que el PSC se sent incòmode defensant el nostre dret a decidir i que no és capaç d’acceptar que som una nació. Encara pitjor és, des del meu punt de vista, la total submissió als postulats de la ministra Chacón per part del president Montilla.

Contra aventures que generen frustració

Sí, ho reconec, ja n’estic tip de tantes propostes irreals, de tantes voltes per evitar d’acceptar la realitat, d’aventures perilloses que generen frustració i d’idees absurdes que s’allunyen d’allò que realment vol la gent.

Qui entra a les vinyes il·legalment?

Entre els plecs de documents anomenats del “Castillo de la Geltrú”, hem trobat una instància de 1796 enviada al marquès de Vallesantoro, governador de Tarragona. En aquesta el Síndic personer es queixa de l’actitut d’alguns vilatans, que es dediquen a expoliar les vinyes. El text és el següent:

Muy ilustre Señor

Joseph Pedro, síndico personero de la Villa de Cubellas, con la mas atenta

10 de juliol, clam independentista

Finalment, tal i com vaticinava en Xavier Mir, la sentència del TC sobre l’estafatut de Mas i Montilla ha estat decisiva. Ara tenim una excel·lent oportunitat per a fer pinya des de tots els sectors de l’independentisme, sense excuses ni divisions estúpides.


Durante los 10 años en control central y emisiones, aprendí, a ver otra cara de la televisión, no tan técnica, y mas humana, el estrés de la emisión,los cambios a ultima hora, los tan conocidos fallos tecnicos, que en realidad, pocas veces son de origen tecnico, los hombres y mujeres profesionales de verdad, que amaban su profesión, y algún que otro, por decirlo de alguna forma, advenedizo.
En Barcelona (Sant Cugat) desde 1997 hasta 2007 teníamos tres emisiones, el Teledeporte con bastantes programas en directo. Las desconexiones, de la 1ª cadena y de la2 , además de programas en directo, y grabados para el resto del país, y tve internacional.
Recuerdo que los fines de semana, con el programa estadio 2, emitido en riguroso directo, por la 2, era un no parar, conexiones con todo tipo de eventos deportivos, en cualquier lugar del mundo, con nuestros reporteros, en el origen, o simulando estarlo, y en verdad, estaban en un locutorio a diez metros de nosotros.
Las emisiones en dual, el castellano audio 2 ,catalán audio3, eran terribles ( el audio 1 se reservaba para el sonido internacional , ambiente de origen) algunas veces alguien metía la pata, y pinchaba para España el audio catalán, entonces empezaban a sonar teléfonos de todos los sitios, y tu intentando averiguar, donde estaba el gazapo, antes de poder coger algún teléfono.
Los audios de retorno eran otra fuente de disgustos. Cuando un redactor entraba en directo en algún informativo, o programa, por el pinganillo se le mandan, las ordenes del realizador y un poco mas bajo el sonido del programa, menos lo que el hable, pero esto ultimo a veces no se cumple por algún fallo, y es entonces cuando el redactor, escucha lo que el dice el, pero retardado, causando una sensación de inseguridad total, por eso a veces vemos que se sacan el pinganillo(auricular) en medio de la conexión.
Otro tema que me gustaría comentar, es el volumen mas alto de los anuncios . Ello es debido a que las productoras, que generan dichos anuncios, trabajan en la parte alta, del margen permitido del nivel del audio, a veces incluso con compresores de audio, que siempre lo sitúan al máximo. ello conlleva que al pasar de la emisión del programa, película etc a los anuncios, siempre hay un desfase de niveles

Tancar
Enviar E-mail