Literatura

Microliteratura pinyoliana o com glopejar amb desmesurat atreviment (9) Silenci

9. SILENCI

- Compte amb l’allau!

Papallones en la llum 2010-02-08 16:28:00

Hipnòtica, llenego en l’èter.acomboiant-me amb l’equilibri-des-equilibri, d’avançar.Una passa més, im’esvairé.

EDUARD CARMONA. “El llibre dels errors”

Eduard Carmona (Deltebre,1982) se sent poeta i escriu sota aquesta convicció de ser i voler-ho. Per això, forma part d’aquesta nova generació entusiasta de poetes que senten l’èxtasi de la vida. Poetes que estan publicant en les petites editorials …

La batalla

Com sempre, la batalla comença sense un avís previ. Ella no està preparada. De fet, mai està preparada per a batalles d’aquestes, tan sobtades i inesperades. Però ell sí. Com si fes temps que preparava aquest combat, ell agafa les armes i començ…

PÈTALS

Amb una rosa sobre unes sines, nues;Vas ofrenar-me l’espina eterna.

Música i Poemes: poesia solidaria

El poeta Josep Anton Soldevila nos envía una invitación entrañable para asistir a la lectura de poemas en el acto de POESIA, MÚSICA I DANSA PER A GENGAPURAM. Esta actividad tiene como finalidad recoger fondos de ayuda para el mantenimiento de una e…

L’olor del pare

Avui, que és el sant del meu pare i també el meu, m’he trobat amb un parell de blocs que llegeixo sovint on es parla de diferent manera de la relació entre pares i fills. Primer ha estat el Totxanes…, l’autor del qual ha reflectit en una sèrie d’…

El síndrome d’Stendhal

Vols caure a terra i que no t’agafin, perdre el món de vista i veure només art i fer dislèxia amb els colors i creure que el sol del migdia és lluna plena. És tan senzill com desorientar-te i oblidar-te d’on ets sense oblidar que no ets a casa o p…

ELS LECTORS QUE SI ESTIMEN ELS LLIBRES - Part 17

BESARÉ UN CADAVER i HAN MATADO A UNA RUBIA de Terenci Moix (Ray Sorel)Terenci Moix no havia complert encara 20 anys quan va publicar una novel.la policíaca, “Han matado a una rúbia” (1961), i dos anys després el va seguir “Besaré tu cadaver”. Les…

PERSONAL

 A voltes les paraules suren per la llera, s’agiten en un clima de tempesta que blana al crani.Una massa heterogènea d’accions que s’acumulen a volta d’arreplegar-se, formant-se d’un vapor de llàgrima, de silencis forçats, de nits insomnes.No Ã…

Microliteratura pinyoliana o com glopejar amb desmesurat atreviment (8) No siguis borinot!

8. NO SIGUIS BORINOT!

Tenia ganes d’estirar les ales i va sortir a fer un volt. Quan el borinot va sobrevolar una piscina pública tots els banyistes se’l van treure del damunt. Amb tovalloles, amb esquitxos, amb estris per treure fulles de l’aigua… Fins i tot el socorrista va provar d’interceptar-lo a cops de flotador.

Va agafar alçada i poc després va aterrar en un jardí particular on prenia el sol una dama enjoiada. Quan el va veure, va dedicar-li una ganyota i va cridar el majordom. Aquest el perseguí amb un esprai a la mà i va aconseguir ruixar-lo de cap a potes. Sort que es va confondre amb el netejador de mobles de caoba i el borinot –ara lluent- va seguir volant, com si res.

Al pati d’una escola, en plenes colònies d’estiu, va tornar a crear l’alarma entre els reis de cada casa d’aquell poble ingrat. Els menuts van córrer en totes direccions i ell reposà una mica les ales a l’escaire d’una porteria de futbol. També amb cara de fàstig, se li va acostar un dels monitors amb una pilota de cuir a la mà i amb totes les intencions del món d’esclafar-lo d’un cop sec. Però li va fallar la punteria i el borinot va prosseguir el seu periple, despertant més desaprovacions a tort i a dret.

El dia que va decidir disfressar-se de papallona per estalviar-se tantes mostres de repulsa, el caçaren de seguida i després d’una perforació mortal al baix ventre, va passar a formar part, per sempre més, de la vasta col•lecció d’un lepidòpter local. Ara tothom…

El Carnaval de Xus


CONSTRUYENDO UNA RELACIÓN.

Anoche tuve el placer de compartir mesa y mantel con algunos de los colegas de AIC (Agrupació Immobiliària de Calafell). Las tres damas de Villa Service Anna, Roser y Eli; Dani de Finques Sant Telm y Ernest y el menda de ImmoBan cenamos juntos en el estupendo restaurante italiano Gino de la calle Sant Pere de Calafell. Durante la cena charlamos acaloradamente de la marcha de AIC, de las nuevas incorporaciones y de la presentación pública que haremos pronto y de la cual ya os daré más detalles en breve.

El encuentro se había programado para celebrar la primera venta compartida de la Agrupación pero, más allá de esta excusa, lo que considero realmente importante es que cuanto más fuerte sea nuestra relación más lejos llegaremos. La mayoría de las veces un encuentro informal tiene mucha más trascendencia que algunas reuniones tediosas de trabajo porque nos soltamos (con la ayuda del lambrusco) y expresamos con pasión puntos de vista y opiniones sobre nuestra profesión de asesores inmobiliarios. Una profesión que no es para nada una ciencia porque no vendemos pisos sino hogares y porque no tratamos con clientes sino con personas y por ello entran en juego historias, recuerdos, ilusiones y emociones que los inmobiliarios debemos intentar comprender y tratar con mimo y detalle si queremos quedar para siempre en la mente de las personas.

DOS POEMES

Per real decrets’han acabat les vacances.Per real decrets’ha acabat el temps.Per real decrets’acabarà la vida humana…………………………………………….MINISTRE DE CULTURA..Les seves paraules quan entrenen contacte amb l’aire fredde l’…

5 DE MARÇ, DATA PER L’ESTRENA AL CINEMA DE LA TERCERA PART DE MILLENNIUM

Ja hi ha data per a l’estrena a casa nostra de la tercera i última pel·lícula de la saga “Millennium”. “La reina al palau dels corrents d’aires” s’estrenarà el dia 5 de març, després que ja s’ha començat a projectar a les sales dels països nò…

Tancar
Enviar E-mail