-
"Penedès terra blocaire"
L'himne de la Penedesfera va ser creat pels Buhos per a les 2es Jornades de la Penedesfera i el títol ha estat triat a l'enquesta del Portal. Deixa la teva opinió
Tria el títol de l'himne de la Penedesfera, creat i interpretat pels Buhos a la Vil.la Casals
- Penedès terra blocaire (27%, 28 Votes)
- Un wifi a la vinya (24%, 25 Votes)
- La xarxa està de marxa (15%, 16 Votes)
- Penedesfera: Som Un (14%, 15 Votes)
- Cançó de la Penedesfera (10%, 10 Votes)
- Penedesfera: Coneixement i Màgia Bloguera (10%, 10 Votes)
Total Voters: 104
Loading ...-
Twitter de la Penedesfera
-
Apunts dels darrers 10 dies amb més lectures
- CASA RURAL BOSQUE AZUL - 1 lectures
-
Apunts millor valorats en els darrers 10 dies
- N/A
-
El Nord del Penedès
-
Darrers blocs afegits
-
Enllaça amb la Penedesfera
Imatges i el seu codi HTML que pots introduir al teu bloc per donar suport a la Penedesfera:
Actualització automàtica:
Si teniu un domini propi i voleu que el vostre article es visualitzi a la penedesfera tan bon punt el publiqueu i no a la propera actualització cal que afegiu http://www.penedesfera.cat/ wordpress/xmlrpc.php a les URIs dels serveis d'actualització a què envieu pings. El Portal de la Penedesfera
- Blocs amb articles 610
- Articles disponibles 45,187
Arxiu
-
Fil RSS
-
Secció de l'IEP
-
El Portal funciona gràcies a
-
Bloc inscrit a
-
Que diuen de la Penedesfera
Literatura
CONCERT DONES SONORES
11 març 2010 – 6:00 pm
Dins els actes de la Setmana de la Dona, la biblioteca va organitzar dimarts 9 de març l’espectacle de poesia i música DONES SONORES, un recital de textos de dones amb la veu de l’actriu Gemma Reguant i el piano i les castanyoles d’Anna Alemany. La vintena de persones que hi van assistir van poder escoltar les paraules de Marta Pessarrodona, Maria Mercè Marçal i moltes altres dones escriptores que parlaven del fet de ser dona i del món que les envolta. L’acte era organitzat a través de la Diputació de Barcelona i l’Ajuntament de Sant Sadurní d’Anoia dins el programa Tot l’Any Lectura.
falta una setmana i un dia…
11 març 2010 – 4:57 pm
Mestres i personal indecent
10 març 2010 – 11:10 pm
Avui em fixo en un col•lega. No pas un amic, perquè si tingués amics així em preocuparia molt. Em refereixo a un col•lega de professió, que viu en el món de l’educació, és a dir, en el plaer d’aprendre cada dia més coses tot ensenyant. És una mica més gran que jo. I també calb, la qual cosa li deu igualment aclarir les idees. Tot això que tenim en comú! I també algunes diferències. Ell formalitza contractes i jo un dia en vaig signar un, de per vida, amb la vida. Amb la vida docent, també. Això sí, quan el meu col•lega contracta noies per fer de mestres d’una escola o de professores d’un institut, ho fa de manera molt peculiar.
El meu col•lega ha elaborat un contracte general que les aspirants a impartir classes durant vuit mesos han d’omplir amb les seves dades i signar-lo després d’acceptar a ulls clucs les següents condicions : No es podran casar mentre treballin. Si ho fan, el contracte serà immeditament rescindit i en un mateix dia passaran de ser solteres i contractades en una feina a casades i a l’atur. No es relacionaran amb homes. S’estaran tancadetes a casa seva entre les vuit del vespre i les sis del matí, excepte si han de complir alguna funció del centre docent on, gràcies al meu amic, treballen. Tampoc podran…
Llana
10 març 2010 – 7:29 pm
Avui fa exactament cinc dies que vaig prendre una decisió. Vaig dir clarament i en veu alta que aquest jersei de llana no me’l posaria més.
Les raons eren clares i senzilles: s’estava acabant el fred i, per sobre de tot, s’havia fet vell i gros. Allò que passa a la llana barata, que quan passa el temps, sembla que els fils necessitin més espai entre ells per suportar-se.
Avui fa exactament dos dies que ha tornat el fred de manera sinevatogràficament espectacular. Quan ja haurien de començar a sortir les flors que surten als llibres de naturalesa de primària. Que som hivern però ja no són dates.
I tot aquest canvi ara em fa dubtar. Sempre m’ha costat desfer-me d’una peça de roba.
I ara que ho tenia clar, va i el temps es conjura per nevar.

Amb ulls admirants
9 març 2010 – 11:03 pm
Aquesta fotografia, i seixanta més per cada minut de passejada soleiada pels carrers nevats de Capellades, l’he presa avui al migdia…
Tots els colors del blanc
8 març 2010 – 11:49 pm
Podries dir que ha estat magnífic llevar-se acompanyat de mils i mils de flocs de neu a l’altra banda dels porticons de la teva habitació, caient, al matí, de forma poruga davant la terra encara molla. Podries explicar que t’has sentit com un nen mi…
Arribarà mai l’estiu?
8 març 2010 – 7:37 pm
Vist que el temps ha embogit, que fa calor cada castanyada i fred i neu i vent i temporals de mar en el mes d’arribada de la primavera, i que al final haurem de recomanar-li un bon psicòleg perquè es resituï, em pregunto…
8 de març 2010
8 març 2010 – 12:58 pm
D’aquestes ultimes “escapades”, vaig trobar aquestes dues magnifiques escultures. Simples, atractives i de dones.
Per avui, en homenatge.
La primera una escultura: grasona, amb curves voluptuoses a Aracena, que com ja vaig dir els carrers son plens del seu Museu d’escultura a l’aire lliure des de l’any 1985, i el seu promotor va ésser José Noja Ortega,
i la segona a Mojacar, a l’entrada del poble hi ha aquesta dona a qui vaig dedicar el següent poema, una dona que arriba del camp a la ciutat a comprar, a festejar, a…
una dona…
gest senzill, coquetó i extremat d’una dona.
desitjosa de gaudir. pletòrica de llum.
delerosa d’emocions. constant en els canvis.
satisfeta de si.
arriba dels camins i es deslliga l’espardenya
al peu lentament s’amotlla la sabata.
Una dona…
belluga cos i robes airosament.
ballant somnis i alegries.
Espurnegen…ulls esperança !
——————————————
CEL.LEBREM EL NOSTRE DIA !!!!!!!!! PER MOLTS ANYS, senyores…i…amigues… !!!!!!!!!!
Què ens està passant?
8 març 2010 – 12:41 pm
La meva màquina fotogràfica ha captat aquesta imatge i les dues anteriors d’aquest blog en qüestió d’hores…
D’un temps, d’un país… bojos!
8 març 2010 – 12:18 pm
Ahir vaig passar el matí passejant sota la calidesa solar i la bellesa infinita de Cala Pregonda, a Menorca, i ben sol, i ben feliç i ben lliure (vaig fer mil i una fotos, us en mostro la que fa una). Torno al vespre a Catalunya i l’endemà em colguen uns quants centímetres de neu…
SEGONA PELL (HOMENATGE A LA DONA)
7 març 2010 – 11:48 pm
La vida n’és plena d’obsessions, esclavituds programades des de que naixem. Pensem que l’objectiu d’aquesta vida és trobar algú que ens estimi, que ens ho doni tot, que …
Quan jo hi vaig… ells tornen
7 març 2010 – 11:37 pm
M’agrada anar contracorrent, mirar de reüll les caravanes de cotxes aturades a l’A-2 en direcció a la capital del país mentre jo circulo sol per tres carrils en direcció a la meva capital particular, a la Baixa Anoia.
Avui diumenge 7, mentre a la Catalunya Central es parlava de temporal, de neus en cotes baixes i d’una mala mar que fa feredat, jo m’he passejat per aquesta platja menorquina (la foto és d’avui mateix) sota una llum solar i davant una blavor que em feien creure que no tocava ni de peus a terra… potser per això no deixava petjades a la sorra intacta i solitària de Cala Pregonda, a Menorca…
digne o sense: comentari…?
5 març 2010 – 6:03 pm
Acostumo a anar amb papers a les mans. Publicitan els actes que ens es possible organitzar a l’Associació de Dones, la pel•lícula que projectem mensualment (ja fa 4 anys !), temes d’el grup de Medi Ambient: exposicions, xerrades, l’intercanvi mensual, també si trobo alguna cosa interessant per gent que conec…, i aquest dies porto a la ma uns petits retalls a on informo de la lectura poètica, que faré el proper 19 de març a la biblioteca de Piera, amb l’acompanyament musical del bon amic Paco Guirado.
L’altra dia dins d’un establiment comercial vaig trobar una persona coneguda…
diàleg:
jo: -tinc una cosa per tu-
resposta: un bitllet de 500 € ?
–l’hi vaig donar el paper amb l’informacio, i cansada de que cada vegada que faig aquest gest, molts em diguin el mateix, l’hi vaig respondre així: mira, els bitllets de 500 €, tots els necessitem per nosaltres materialment, però, jo t’ofereixo quelcom que no es paga amb diners: un somriure, un record, una alegria, un detall, la meva amistat…
l’altre va quedar tallat…, i va acabar dient-me ! –tens raó, gràcies !
sense comentari. Gracies per entendrem, a veure si ens…escoltem ? aceptem ?, millor tots plegats !
(el pesqui petit d’anunci………………………….
lectura poètica
paraula i so
amb:
Josepa Ribera Vallès
http://josepariberavalles.blogspot.com/
Josepa Ribera Vallès
http://josepariberavalles.blogspot.com/
acompanyament musical:
Paco Guirado
biblioteca Piera
19 de marc 2010
19,30 h
———————————————–
El Gran Dictador
5 març 2010 – 1:01 pm
He recuperat el monòleg final d’El Gran Dictador de Charles Chaplin com a exemple de la força que pot tenir un speach a càmera. La imatge audiovisual ha evolucionat cap al ritme frenètic dels freames, però mai perdrà l’efectivitat de la comunicació si hi ha un bon contingut al darrere. Chaplin va comprometre’s en la [...]












Ajuntament del Vendrell







































