Penedesfera

Avui em fixo en un col•lega. No pas un amic, perquè si tingués amics així em preocuparia molt. Em refereixo a un col•lega de professió, que viu en el món de l’educació, és a dir, en el plaer d’aprendre cada dia més coses tot ensenyant. És una mica més gran que jo. I també calb, la qual cosa li deu igualment aclarir les idees. Tot això que tenim en comú! I també algunes diferències. Ell formalitza contractes i jo un dia en vaig signar un, de per vida, amb la vida. Amb la vida docent, també. Això sí, quan el meu col•lega contracta noies per fer de mestres d’una escola o de professores d’un institut, ho fa de manera molt peculiar.
El meu col•lega ha elaborat un contracte general que les aspirants a impartir classes durant vuit mesos han d’omplir amb les seves dades i signar-lo després d’acceptar a ulls clucs les següents condicions : No es podran casar mentre treballin. Si ho fan, el contracte serà immeditament rescindit i en un mateix dia passaran de ser solteres i contractades en una feina a casades i a l’atur. No es relacionaran amb homes. S’estaran tancadetes a casa seva entre les vuit del vespre i les sis del matí, excepte si han de complir alguna funció del centre docent on, gràcies al meu amic, treballen. Tampoc podran…

Ahir vaig passar el matí passejant sota la calidesa solar i la bellesa infinita de Cala Pregonda, a Menorca, i ben sol, i ben feliç i ben lliure (vaig fer mil i una fotos, us en mostro la que fa una). Torno al vespre a Catalunya i l’endemà em colguen uns quants centímetres de neu…

M’agrada anar contracorrent, mirar de reüll les caravanes de cotxes aturades a l’A-2 en direcció a la capital del país mentre jo circulo sol per tres carrils en direcció a la meva capital particular, a la Baixa Anoia.

Avui diumenge 7, mentre a la Catalunya Central es parlava de temporal, de neus en cotes baixes i d’una mala mar que fa feredat, jo m’he passejat per aquesta platja menorquina (la foto és d’avui mateix) sota una llum solar i davant una blavor que em feien creure que no tocava ni de peus a terra… potser per això no deixava petjades a la sorra intacta i solitària de Cala Pregonda, a Menorca…