Pagesia, vins i caves

Solertia, un immens Priorat

9 febrer 2010 – 10:57 am


De la vinya de Manyetes, a Gratallops, acaba de sortir al mercat un nou gran Priorat centrat en la varietat garnatxa. Es diu Solertia i és espectacular. Capaç de guanyar en els pròxims 10 anys. Predominen els aromes balsàmics i minerals, envoltats de records de cedre i grafit. També té notes de prunes madures, de cacau, de regalèssia, de caramel i un fons subtil de violetes. S’elabora al Clos Mogador del conegut elaborador René Barbier. És un projecte que s’han quedat ara fa un any i mig un grup d’empresaris catalans liderats per l’importador en exclusiva a Espanya de les copes Riedel, el Jordi Segura, que van adquirir la participació de la familia Sábado. El seu PVP se situa al voltant dels 45 euros

Per Ramon Francàs |

Bacardí negocia quedar-se a Sitges

8 febrer 2010 – 9:43 am

En fase de negociacions molt avançades es troba el projecte de retornar a Sitges un centre d’interpretació del rom Bacardí on, a partir de la figura del fundador de la marca, Facundo Bacardí, també s’explicaria als visitants la història de Sitges. Bacardí i Ajuntament de Sitges negocien que aquest centre d’interpretació, que comptaria amb un bar-terrassa on els clients acabarien la visita  preparant-se un mojito, s’instal·lés preferentment al Mercat Vell de la vila. És l’antic mercat municipal, des de fa anys traslladat al costat de l’estació de Renfe. Va ser construït l’any 1890 per l’arquitecte Gaietà Buïgas i Monravà, de tendència modernista, al costat de l’Ajuntament de Sitges. La façana és de maó vist i la planta nau de forma rectangular ha albergat de forma intermitent durant els últims anys activitats com a exposicions i d’altres actes culturals. El conveni que s’està negociant podria portar l’Ajuntament a invertir en l’adequació patrimonial d’aquest antic edifici de titularitat municipal mentre que Bacardí s’encarregaria de les obres d’aquest centre que s’inspiraria en l’Academia que aquesta marca de rom va instal·lar amb gran èxit als salons de Vaixells i Blau del Palau Maricel durant l’estiu de l’any passat. Més de 4.000 persones van visitar a Sitges, millorant molt sensiblement la xifra de visites que havia tingut anteriorment a Madrid, aquesta exposició on els visitants podien viure l’experiència d’una sessió educativa sobre el procés d’elaboració del rom Bacardí Superior, el rom premium més venut del món.

La regidora de l’Àrea de Promoció Econòmica de l’Ajuntament sitgetà, Carmen Prat, ha confirmat l’existència de converses avançades però ha volgut remarcar que encara no hi ha cap acord en ferm, ni tan sols pel que fa a la cessió del Mercat Vell. Aquest històric edifici es podria cedir a Bacardí per espai de dos anys, prorrogables a dos anys més. Com es recordarà, tant l’alcalde Jordi Baijet com Carmen Prat han treballat intensament des de l’estiu passat per aconseguir retenir a Sitges aquesta proposta de Bacardí, Carmen Prat espera que aquesta iniciativa serveixi com a locomotora comercial per al carrer Major. Es pretén que es posi en marxa ja el pròxim mes de juny. La responsable de Promoció Econòmica puntualitza que aquest nou centre de Bacardí al Mercat Vell només obrirà les portes en horari museístic, deixant clar que es vol evitar que entri en competència amb els establiments de la vila. No es descarta que als visitants se’ls cobri una entrada que cobreixi el cost del mojito amb què finalitza el recorregut previst.



Per Ramon Francàs |

Blowing in the wind

7 febrer 2010 – 7:11 pm

El camp català està patint una greu crisi i la situació econòmica no ens està ajudant per a poder crear les mesures adients, segurament ja fa molts anys que els nostres agricultors estan en crisi i ara ens caldria aplicar mesures molt i molt contundents. Si les apliquem també suposaran el descontent i la reivindicació [...]

Per Jordi Bertran | També a Política |

Sóc una uviner evangelist ;-)

7 febrer 2010 – 7:11 pm

Uvinum és un espai a internet on poder compartir opinions sobre vins, denominacions d’origen, cellers i, a més, pots comparar preus i evidentment comprar vins. Si existeixen webs on consultes opinions sobre hotels, sobre cotxes, electrodomèstics i demés, perquè no també de vins? Perquè no anar més enllà de les opinions dels grans gurus i [...]

Per Gemma Urgell | També a Personals |

Curso internacional de vinos del Piemonte

7 febrer 2010 – 3:28 pm

LOGOUNISG2006JPG

La Università degli Studi di Scienze Gastronomiche es uno de los proyectos más potentes de Slow Food. Digamos que, por lo menos, se trata de su vertiente más académica y, además, un punto de encuentro extraordinario entre estudiantes y docentes de todo el mundo. Se mueven por la pasión y el conocimiento de los productos que la tierra nos da (¡en todo el mundo, no sólo Italia!) y por cómo tratarlos desde muy distintos puntos de vista. Siempre se han preocupado por el vino pero ahora dan un paso más y empezando por el corazón donde late la Università, el Piemonte, lanzan un curso específico sobre los vinos piemonteses.

Qué voy a decir yo sobre eso…soy un enamorado absoluto de lo que se produce, come y bebe en el Piemonte y tener la posibilidad de estudiar in situ los vinos de la zona (Barolo, Barbaresco, Roero, Barbera, Dolcetto, Ghemme, Gattinara, las burbujas de Asti y de Alta Langa y los vinos blancos como el Gavi, el Arneis y el Timorasso) es algo que intentaré no perderme. Las sesiones se van a desarrollar en distintos idiomas pero dos de ellas (del 22 al 26 de marzo y del 6 al 10 de diciembre de 2010) van a ser en castellano. Lo dicho: una oportunidad a bajo coste que quien tenga la posibilidad debiera no perderse.

Per J. Gómez Pallarès | També a Gastronomia |

CAN GARUS

6 febrer 2010 – 10:25 pm

hivernacle21

CAN GARÚS es una empresa familiar agrícola especializada en la restauración.

Con sede en Figueres y fundada en el año 2001 por el agricultor Aleix Dalmau, tiene el objetivo de desarrollar cultivos orientados a cubrir las necesidades de los restauradores españoles, hoy vanguardia internacional de la cocina creativa.

Hoy CAN GARÚS cultiva procesa y comercializa una gran variedad de vegetales y frutas destinadas al mercado de la alta cocina. Estan muy orgullosos de la buena valoración que los profesionales de la gastronomía: cocineros, catering, tiendas de productos gourmet, etc., tienen de sus productos.

Su calidad proviene de su capacidad de trabajo y de la motivación por las cosas bien hechas que les obliga a intentar ofrecer a sus clientes un producto novedoso y un servicio excelente

Leer más…

Per Aldespy | També a Empreses, Gastronomia, Turisme |

CATELLROIG

5 febrer 2010 – 8:37 pm

castellroig 1

Des del siglo XVIII encontramos documentada la tradición vitivinícola de la Heretat masía Can Serra, propiedad de la familia Sabaté y Coca, dedicada con toda su alma a la elaboración de vinos y cavas.

Fruto de cuatro generaciones, la bodega familiar Castellroig elabora vinos y cavas íntegramente a partir de los terroirs de la finca Sabaté y Coca. Más de 25 hectáreas de viña trabajada y microvinificada por separado que tiene como objetivo obtener la màxima expresión de cada una de las variedades de uva.

castellrog vista

Leer más…

Per Aldespy | També a Empreses, Gastronomia, Turisme |

Lo que se comía en casa

5 febrer 2010 – 3:23 pm

Él se considera aficionado y no seré yo quién le niegue la condición. El DRAE le apoya: “Que cultiva o practica, sin ser profesional, un arte, oficio, ciencia, deporte, etc.” Pero Carles Ginès es mucho más que eso: de su pasión ha hecho afición, de la afición, virtud y de la virtud, arte. Mirad aquí, si no creéis lo que os digo. Intuyo, además, que la jubilación le ha llegado en un momento dulce y si alguien podía pensar que la pata que quedaba coja era la del escribir, nos sorprende ahora con un monumento (esto es, aquello que está llamado a pervivir) de la literatura gastronómica.

El que es menjava a casa, il.lustració de Pere Ginard



El que es menjava a casa (con prólogo de Joan Roca) es una deliciosa selección de las recetas de bisabuelas, abuelas y madres, pasadas por el tamiz de un niño que creció entre mercados y cocinas. Esta forma de entender el mundo a través de la relación con lo que nos recibe, estación tras estación, en la cocina y en la alacena, está desapareciendo: las cerezas llegan en enero y las fresas hace ya días que están en el mercado. Ginès ha realizado un ejercicio literalmente visceral y de él ha surgido este libro, que he leído casi como leo a Josep Pla (no sé si le gustará la comparación, però El que hem menjat me ha venido con frecuencia a la cabeza…), con placer, con complicidad, con una media sonrisa en los labios y, sobre todo, ¡con muchas ganas de ir a comprar y ponerme a cocinar!

Arroz con bacalao deshilachado, arroz de los milagros (¡con una lata de atún!), col y patata con xulla (magro de tocino), patatas viudas, pies y tripa de cerdo a la vinagreta, tortilla de alcachofas, bacalao con huevos duros, alcachofas y guisantes, calamares rellenos, conejo con caracoles, fricandó, pollo con hatillos de col, compota de manzanas, crema, torrijas…Momentos ha habido en que he llegado a pensar si no me había equivocado de familia y Ginès y un servidor habíamos compartido algo que H.G.Wells hubiera tenido que investigar. Su libro desborda el entorno de Girona y hunde su búsqueda en las raíces de un país y de un territorio (somos aquello que hemos comido y comemos) en el que todos acabamos reconociendo a abuelas y madres, a sus cocinas y a nuestros mercados. He aquí otro mérito del libro: además de la veta gástrica, Carles Ginès nos ha tocado la veta sentimental y yo, que procedo de la Anoia y la Plana de Vic (por parte de abuelas y madres cocineras), también me siento representado en el libro.

Que dure muchos años, que lo utilicen las generaciones que nos van a convertir en sombras y, más que otra cosa, que lo ensuciemos bastante en la cocina: serà señal de que el objetivo del aficionado Ginès se ha conseguido.

La ilustración de la portada (la misma que ofrezco aquí) es de Pere Ginard. El libro, como objeto, es otra maravilla; la compaginación, el tipo de letra, el papel, su olor, las ilustraciones, todo lo que han preparado los de Riurau Editors lo convierte, también, en un objeto de valor por si mismo. Si hubiera sido magdalena, no quedarían ya ni las migajas…

Per J. Gómez Pallarès | També a Gastronomia |

Castellroig a Vinisud

5 febrer 2010 – 12:41 pm

Amb la intenció de donar a conèixer els seus vins i caves, Castellroig serà present al Vinisud, la fira líder de vins mediterranis que se celebra els dies 22, 23 i 24 de febrer a Montpellier (França)
QUÈ ÉS VINISUD?
Vinisud, la fira per excel • lència dels vins mediterranis, constitueix un lloc de referència tant per [...]

Per Castellroig , Sabaté i Coca | També a Empreses |

Coming Up Wine Pleasures Workshop Buyer Meets IBERIAN Cellar

5 febrer 2010 – 10:11 am

With the 2nd annual edition of the Wine Pleasures International Conference and Workshop just finished, the team at Wine Pleasures is now preparing for the Wine Pleasures Workshop Buyer meets IBERIAN Cellar (10-12 February 2010). Formally, restricted to just Spanish wineries this year we are pleased to welcome many Portuguese producers travelling to Barcelona for [...]

Per Wine Pleasures | També a Empreses, Gastronomia, Turisme |

La Milana 2005, Albet i Noya, DO Penedés

5 febrer 2010 – 9:28 am

Conec pocs enòlegs, segurament els puc comptar amb els dits d’una ma. D’aquests almenys tres han passat per Albet i Noya. Mai m’havia plantejat un celler com un viver d’enòlegs. Però aquí en tenim un exemple.

El mestratge ecològic del celler s’estén i millora les pràtiques en l’elaboració de vins arreu del principat i les illes. Personalment els vins ecològics no són la meva debilitat, acostumen a ser una mica més cars i en molts casos una mica menys bons. Només els defenso si m’han agradat- “…és que a més a més de bò és bio…”- .

Trobo més remarcable que arrel de l’èxit dels vins ecològics, els cellers incorporin tècniques menys intrusives i més repsectuoses amb el terrer. El vins seran més agraïts i guanyaran en intensitat als nostres pal·ladars. A sottovoceels celleristes et diuen que si el fong no marxa, on no arriba el remei biodinàmic hi arriba la química. Dit d’una altre manera que gairebé ningú no es juga una collita per més principis que tingui.    

També cal diferenciar l’etiqueta Bio dels que són Biodinàmics. Pèrò escric un bloc i no una enciclopèdia, soc mestre però no pas d’això.

L’altre tasca important d’Albet i Noya és la recerca en la recuperació de raïms autòctons. Que mereix també un capítol a part i que ja ha donat resultats, vegeu el seu Belat.

Amb l’apunt penjo una foto d’en Josep Mª, ara enòleg a Albet i Noya i a qui vam conèixer durant la seva estada a Duart de Sió. Amb ell hem compartit sopars, dinars, ampolles i bones estones. El recordo amb la mateixa rialla de la foto- on rep un premi a Alemanya pels vins del celler-. Sempre que obro una ampolla del celler s’em dibuixa un somriure. Bons moments, bones èpoques, fortes ressaques.

Vi:La Milana, Celler Albet i Noya

DO: Penedés

Raïm: Cabernet Sauvignon, Merlot, Caladoc i Ull de Llebre 

Elaboració: fermentació de 8 dies a 25º i maceració de 18  pas per fusta de 13 mesos

Grau: 14º

Preu: 18€

Tast:lluminós, bona llàgrima;  Fusta bóna i melmelada de fruits del bosc, violetes. En Pata em deia que al nas aquest vi està al límit de fusta, potser sí però en boca dóna molt més que no pas fusta; el pas de boca és extraordinari, ampli, rodó, persistent, golós, equilibrat i i potènt; és un vi de llarg recorregut en ampolla.

Glopets:ecològic o no, un gran vi de finca, potser el millor Penedés que he tastat.  És interessant la història del nom, La Milana ens remet a la dona del senyor Milà, encarregada de la finca al segle XIX, d’aquí el malnom de la Milana. L’altra història amagada és la del raïm Caladoc -un creuament de Garnatxa i Malbec- del qual a Albet i Noya en tenen 1 hectàrea i que de ben segur aporta quelcom d’imprescindible a aquest vi, tot i que jo no he sabut identificar què.
I encara ens deixem una altra història, que l’exitosa dèria ecològica del celler bé d’un encàrrec per elaborar vi pel mercat danès a començaments dels vuitanta.

Ara afegiex un raïm i un vi a la teva vida , cala-li doc o foc, incendia-la amb els ulls de la Milana, copa plena i nas clavat, olora fort, xarrupa llarg i riu com en Josep Mª.

Salut

Per vinissim |

Cutty Sark canvia de mans

4 febrer 2010 – 6:58 pm




GLENROTHES AND CUTTY SARK SWAP OWNERS IN ACQUISITION DEAL

MARKETING / SCOTLAND

The Edrington Group, markets of The Famous Grouse and The Macallan, has agreed with Berry Bros. & Rudd (BB&R) to buy its Cutty Sark Scotch whisky brand.

The deal will see BB&R acquire the Glenrothes single malt brand from Edrington, which has also signed a long-term supply agreement to provide whisky fillings and stocks to BB&R with Edrington retaining ownership of The Glenrothes distillery. 

Edrington will also take on all distribution contracts for Cutty Sark, while Maxxium will continue to distribute The Glenrothes in key internation markets and provide a distribution option for other brands with BB&R’s spirits portfolio. 

Per Ramon Francàs |

Flickr

4 febrer 2010 – 3:53 pm

This is a test post from , a fancy photo sharing thing.

Per Emendis Comunicación | També a Empreses, Turisme |

Altres lleures i altres converses d’un motòleg

4 febrer 2010 – 9:19 am

Rodamots és un web que cada dia es dedica a destacar una paraula de la nostra llengua. És el que en diuen “Paraula del dia”. D’aquesta paraula del dia, el Dani ja fa temps que n’ha fet una forma de salutació matinal diària al facebook. Jo t…

Per Xavier Nicolau | També a Actualitat, Gastronomia, Personals |

El que es menjava a casa

4 febrer 2010 – 8:34 am
Ell diu que és un aficionat i jo no li negaré la condició perquè el DIEC li fa costat: “1 adj. i m. i f. [LC] [SP] Que cultiva alguna activitat sense tenir-la per ofici.” Però en Carles Ginès és molt més que això: de la passió n’ha fet afició, de l’afició n’ha fet virtud i de la virtud, art. Mireu, si no us creieu el que dic. Intueixo, a més, que la jubilació li ha arribat en un moment dolç i si algú podia pensar que la pota que quedava una mica coixa era la de l’escriptura, ara ens sorprèn amb un monument (és a dir, allò que està cridat a perdurar) de la literatura gastronòmica.

El que es menjava a casa, il.lustració de Pere Ginard

El que es menjava a casa (amb pròleg de Joan Roca) és un deliciós recull de la memòria gustativa i olfactiva dels Ginès de Girona, fet a base de les receptes de besàvies, àvies i mares passades pel sedàs d’un nen que va créixer entre mercats i cuines. Aquesta manera d’entendre el món a través de la relació amb el que ens acull, estació rera estació, a la cuina i al rebost, està desapareixent: les cireres arriben al gener i les maduixes fa dies que corren pel mercat… Ginès ha fet un exercici visceral, literalment, i d’ell n’ha sortit un llibre que jo he llegit gairebé com llegeixo Josep Pla (no sé si li agradarà la comparació, però El que hem menjat m’ha vingut sovint al cap…): amb plaer, amb complicitat, amb un mig somriure als llavis i, sobre tot, amb moltes ganes d’anar a comprar i posar-me a cuinar!

Arròs de bacallà esqueixat, arròs de miracles (amb una llauna de tonyina!), col i patata amb xulla (cansalada viada), patates viudes, pota i tripa a la vinagreta, truita de carxofes, bacallà amb ous durs, carxofes i pèsols, calamars farcits, conill amb caragols, fricandó, pollastre amb farcellets de col, compota de pomes, crema, torradetes de Santa Teresa… Hi ha estones que he arribat a pensar si no m’havia equivocat de familia i en Ginès i jo havíem compartit alguna cosa que H.G.Wells hauria d’haver esbrinat. El seu llibre depassa l’entorn gironí i s’endinsa en les arrels d’un país i d’un territori (som el que hem menjat i mengem) on tots hi acabem reconeixent àvies i mares, les seves cuines i els nostres mercats. Vet-ho aquí un mèrit afegit del llibre: a més de la veta gàstrica, en Carles Ginès ens ha tocat la veta sentimental i jo, que vinc de l’Anoia i la plana de Vic (per part d’àvies i mare cuineres), també m’hi sento representat!

Que duri molts anys el llibre, que el facin servir les generacions que ens han de convertir en ombres i, per sobre de tot, que el llantiem força a la cuina: serà senyal que l’objectiu de l’aficionat Ginès s’ha acomplert.

La il.lustració de la portada (la mateixa que ofereixo aquí) és de Pere Ginard. El llibre, com a objecte, és una altra meravella: la compaginació, el tipus de lletra, el paper, l’olor que fa, les il.lustracions, tot el que han preparat els de Riurau Editors, el converteix, també, en un objecte preuat per ell mateix. Si hagués estat una magdalena, ja no en quedarien ni les molles…

Per J. Gómez Pallarès | També a Gastronomia |
Tancar
Enviar E-mail