Pagesia, vins i caves

Castellroig brinda amb la moda

Els pròxims dies 12 i 13 de març els nostres vins i caves de terrer estaran presents en un esdeveniment únic: el Pop-up bcn Weyoose. Dos únics dies que es celebraran a l’espai “Born en Ribera” de Barcelona i on els visitants podran passejar, escollir i comprar marques tan “in” com Munich, Diesel o Guess [...]

Ciutadans fent de ciutadans!

Aquests dies, en més d’una ocasió he recordat aquells dissabtes al matí que esmorzava al carrer tot veient l’àvia escombrant i fregant la vorera de casa seva. De vegades, també netejava la del veí de l’esquerra, si aquest estava malalt, i normalment també la vorera del de la dreta perquè era d’uns estiuejants que hi [...]

l’OLIVERA ES RENOVA, LA VALL DEL RIU CORB ES REINVENTA

Dissabte passat a la meva botiga de vins de referència, el Club del Cep, es presentaven vins de l’Olivera. Teníem les joies habituals, com Eixaders, Blanc de Roure, Agaliu… però també teníem novetats.

Abans de parlar-vos de les novetats directes de la Vall del Riu Corb -subzona de Costers del Segre-, deixeu que us conti un poc sobre un dels seus vins estrella, el Missenyora. Un Macabeu, monovarietal, arrodonit amb una mica de most concentrat abans no el passin per fusta, que dóna unes notes magnífiques de raïm molt ben matisades per l’acidesa de la varietat i la untuositat de la fusta. Un Macabeu 100%, com l’Agaliu, però més golós.

Quin pecat missenyora beure un vi d’aquest celler darrera l’altre quan per separat són tots irresistibles. Missenyora, hi ha quelcom d’esclau en el nom d’aquest vi que fa salivera, quelcom entre joglaresc i lasciu.

Anem però a les novetats. Un Chardonnay de finques seleccionades i amb bóta d’allier, per diferenciar-lo de l’Eixaders. Amb ell, celebren el 25è Aniversari del celler. Notes menys explosives, més fines i elegants acompanyant una persistent acidesa. Un salt endavant. Una tirada curta de 1.500 ampolles.

I ara un salt al buit, el primer vi negre del celler. Un cupatge de gairebé tot amb un 50% de cabernet, el cabernet ve de Tarragona, la resta del raïm de Costers, El vi, un experiment sense bóta, surt per la DO catalunya, l’etiqueta a mà “estem fent proves”. De l’experiment en boca us diré que els vins negres de l’Olivera tenen molt futur per endavant i que tindran una progressió qualitativa encara més important.

Ep! I si no en teníem prou amb un salt al buit ara en vénen dos. Rasim blanc i Rasim negre. Dos vins dolços, un nom compartit.

RASIM: nom que es donava al raïm a Perpinyà el segle XIII. Unió del català raïm i del francès raisin.
 
Punts de trobada per boques humides. Estima la llengua, fes-la servir.

Raïm de Nalec, el cor de la vall, somriu el corb. 

Rasim Negre de Garnatxa i touriga, sobremadurat i amb una lleugera pansificació a l’ombra. Nas extraordinari de dolçor, resina i barnís, potser rovell, un punt metàl·lic; en boca, melós i torrats, postres i cafès, però gens licorós, potser massa lleuger, queda’t amb la copa al nas. 

Rasim Blanc de Malvasia, garnatxa blanca i xarel·lo pansificats a l’ombra. Nas menys espectacular, raïm amb tocs metàl·lics, pinya i pastisseria; el pas de boca és voluminós, espectacular, amb un punt d’acidesa d’aquells de no avorrir al personal fent-lo xalar. Xarrupa llarg i queda’t el vi a la boca. 

Pansificació a l’ombra, primera notícia, un mètode econòmicament desastrós, “premses i no surts res” ens deien, una altra prova. El tiratge curtíssim, unes 300 ampolles de cada i són de mig litre, o sigui que feu la mitja.

“Dolça besada degusta que s’acaba.”

Molta cosa i encara em deixo un cava nou amb criança, el tastarem aviat. Aviat visitarem el celler ampliat, la raó de ser de totes les renovacions, vins inclosos.
Visitarem la Vall del riu Corb i serem feliços.

Salut

#talkingabout – Espai Garum

Amb en Màrius Gómez vaig coincidir professionalment farà un temps. Company de feina (i de taula) amb qui fàcilment pots conversar de tot i de res, però que li brillen els ulls quan parla de l’art en totes les seves expressions: cinema, teatre, música, pintura, fotografia, … Enamorat de Lliçà d’Amunt i ciutadà molt actiu [...]

D’aquí i d’allà

Acabem d’arribar de passar un parell de dies pel sud de França i com ja és habitual quan fem una escapada arribem molt més carregats del que marxem.
Aquest cap de setmana hem estat a Collioure, el poble on va morir Antonio Machado, un petit poble turístic i on encara queden moltes famílies que viuen de [...]

Que no se’ns oblidi – article a El 3 de vuit

Article publicat al setmanari El 3 de vuit el passat 5 de març de 2010
201003_Que no se’ns oblidi

Mas Comtal a Alimentaria

Mas Comtal estarem presents a la fira Alimentaria del 22-26 de març de 2010. Els nostres stands (si si nostres en plural perquè en tenim dos) estaran a:
1) Al pavelló Intervin (pavelló 3) sota el paraigües de Vins de Catalunya, secció D80 – carrer F – Estand 28.
2) Al pavelló Ecològic (pavelló 2) a la [...]

Porto to Host 2011 Wine Pleasures International Wine Tourism Conference & Workshop

Wine Pleasures is pleased to announce that the 3rd annual edition of the Wine Pleasures International Wine Tourism Conference and Workshop will be held from 31st January – 3rd February 2011 in Porto, Portugal.
This year’s Conference & Workshop saw over 200 wine tourism professionals from around the world descend on the little know Catalan village [...]

I tu, quin diari compres? Apunts a l’aire

El reportatge de 30 minuts d’ahir anava dedicat al futur dels mitjans de comunicació; sota el títol “I tu, quin diari compres”, els de TV3 van anar desgranant quina és la situació actual dels mitjans tradicionals i la dels mitjans digitals al nostre país i també partint de referències i exemples dels Estats Units. Això, [...]

Maridatge Restaurant el Mercat

Ahir es va dur a terme el primer maridatge d’aquest any, que en aquesta ocasió va tenir com a escenari el Restaurant el Mercat de Vilafranca, com a interprets les propostes gastronòmiques de l’Oriol Llavina i el Roc Sunyer, i els vins i caves de Parató, Parés Baltà, Trias Batlle, Pardas i Blancher, i com a interprets actius 52 membres i simpatitzants de l’Acadèmia Tastavins del Penedès.El sopar

Primer Certàmen de poesia Vinya i Vi

Primer certàmen de poesia Vinya i Vi

Aquesta setmana s’ha presentat la primera edició del Certàmen de Poesia Vinya i Vi, una nova proposta de l’Acadèmia Tastavins del Penedès, que d’aquesta manera torna a unir el món de la cultura i del vi.

Es tracta d’un concurs de poesia en Català, de temàtica vitivinícola, dotat amb 600€ de premi pel guanyador.

Descarregar les bases

Pagès, convençut que Codorníu retornarà a beneficis enguany


El director general de Codorníu, Xavier Pagès, afirma que enguany retornaran a beneficis, tot i la crisi i tot i que els mercats “encara no estan alegres”. Pagès, que nega que la seva companyia vagi malament, assegura que Codorníu “abandonarà aquest exercici les pèrdues y que obtindrà un resultat brut d’explotació que se situarà entre els 20 i els 30 milions d’euros. Codorníu va assolir unes vendes consolidades en el darrer exercici de 231 milions d’euros i va perdre 7,46 milions. Al mercat nacional, en els darrers sis mesos, han experimentat una xifra de vendes molt lleugerament inferior al mateix període de l’any passat però als mercats internacionals ja han venut un 16% més (destaca un 27% més a Euroàsia, un 48% més a Llatinoamèrica gràcies sobretot als mercats d’Argentina, Mèxic i Brasil i un 20% més als EUA). Pagés es mostra convençut de les grans oportunitats que tenen al mercat espanyol (on concentren el 52,6% del total de vendes del grup, que es reparteix en un 60% per al cava i la resta per al vi tranquil). Aquest aspecte em sembla molt interessant ja que diu que aguanten al mercat nacional gràcies a l’èxit de marques com Codorníu, Raimat, Bodegas Bilbaínas (Rioja) i Legaris (Ribera del Duero) i als nous productes que treuen. De fet, ha avançat diverses novetats: un primer vi blanc de Rueda, un top a la Rioja o un nou vi de 7 euros a la Ribera. Afirma també el director general de Codorníu que estan aprofitant “totes les oportunitats” que se li brinden a la restauració, a l’hostaleria i a botigues especialitzades. A més, no volen renunciar a la qualitat i treballen per “valoritzar” tant el vi com el cava (ho diu pel tema de les marques blanques i el baix preu).

Penfolds, distribuït per Perelada Comercial



Perelada Comercial, empresa distribuïdora del Grupo Perelada, ha incorporat una nova marca de prestigi a les seves distribucions en exclussiva per Espanya. Es tracta de Penfolds, una marca australiana que es remonta a 1845, quan el Dr. Christofer Rawson Penfold i la seva muller van emigrar a Austràlia, van plantar-hi vinyes i van començar a elaborar vins fortificats per tal de fer-los servir com a “medicina” per als seus pacients. Aquests vins es van anar fent famosos i en pocs anys ja es venien a tota Austràlia. El seu gran emblema és el Penfolds Grange, un dels vins més preuats del món. Fins a 50.000 dòlars s’han arribat a pagar en subhastes per una ampolla d’aquest prestigiós vi negre.

El 1950 Max Schubert és nomenat Chief Winemaker i es planteja el repte d’assolir l’excel·lència en els vins tranquils. Schubert va crear vins avui clàssics com el Grange Hermitage, el Bin 707, el Bin 389, el Bin 28 o el Koonunga Hill.

Actualment és el Chief Winemaker Peter Gago l’encarregat de mantenir una filosofia que ha portat Penfolds a ser considerat el millor celler d’Austràlia i un referent mundial. 

‘Cimera’ dels vins del Garraf

No afluixen les iniciatives per a promocionar els vins del massís del Garraf. El restaurant Soligó de Ribes organitza per aquest  dissabte 27 de febrer una àmplia cimera dels vins del massís del Garraf. Acompanyant mitja dotzena de plats clàssics d’aquest establiment, com la sípia amb mandonguilles, es podran degustar una vintena de vins del Garraf, que seran presentats pels seus propietaris i enòlegs. No hi faltaran els vuit cellers membres de l’Associació de Viticultors del Massís del Garraf: Can Ràfols dels Caus, Can Ramon - Viticultors del Montgròs, Finca Valldosera, Finca Viladellops, Vega de Ribes, Torre del Veguer, Montau de Sadurní i Valldolina. S’hi afegeixen, a més, els vins de l’Hospital de Sant Joan Baptista de Sitges, Clar de Castanyer, el xarel·lo Arç Blanc, el merlot d’Álvaro Gassol i el xarel·lo de l’Era de Can Climent.

Els propietaris de l’establiment, Ricard Molas i Anna López Soligó, han convidat a l’acte als sis alcaldes de la comarca del Garraf i als primers regidors dels ajuntaments de Begues i Avinyonet del Penedès. També hi són convidats a aquest acte, que compta amb la col·laboració de l’Ajuntament de Sant Pere de Ribes, els regidors de Promoció econòmica de tot el territori.

Guia de vins de Catalunya 2010

La Guia de vins de Catalunya de Jordi Alcover i Sílvia Naranjo (Pòrtic, Barcelona, 2010, ISBN 978-84-9809-129-8) du un subtítol que identifica bé el tipus de feina que aquest llibre representa: “tast a cegues”. I una entrada que ho acaba d’aclarir tot: “aquest llibre no accepta publicitat dels cellers productors”. La tria és arriscada, l’aposta contundent, la paraula: independència. Han tastat més de 1500 referències al llarg d’un any de feina, ho han fet amb un mètode precís i ben explicat al pròleg del llibre i han arribat a conclusions que no es casen més que amb la seva percepció de cada vi, sempre en les mateixes condicions.

Portada de la Guia de VIns de Catalunya 2010

En sóc testimoni perquè em van convidar un dia a un dels seus tastos: condicions gairebé monacals en unes instala.lacions i un entorn preciosos (l’Escola de Viticultura i Enologia Mercè Rossell), serietat i rigor en el seguiment del mètode (anàlisi organolèptica, que incloïa vista, nas, boca, integració de la fusta si era el cas, o anàlisi de la bombolla o del sucre, maridatges possibles), on també es valora la relació qualitat-preu, el tipus de tap, l’ampolla, l’etiqueta i contraetiqueta i el tipus d’agricultura i de treball en bodega que practica l’empresa productora.

El resultat és una informació acurada que, a més, servirà de base de dades per conèixer l’evolució del vi català en properes anyades. Cada tast va generar una fitxa la informació de la qual és publicada amb la seva puntuació, amb icones que identifiquen la condició i qualitats del vi i amb una fotografia de l’ampolla. Certament, el procés acaba produint un rànquing de cada tipus de vi a cada denominació d’origen (blanc tranquil sense fusta; amb fusta; espumosos; rosats amb i sense fusta; dolços; negres amb i sense fusta), però m’atreveixo a dir que l’objectiu d’en Jordi i la Sílvia no és un llistat amb puntuacions (no és fàcil trobar els 10 vins millor puntuats en un rànquing global, posem per cas), sinó l’oferiment d’una radiografia del vi català. Més que radiografia, gairebé diria “TAC”, perquè la profunditat del seu coneixement de la producció catalana és molt gran i perquè, a més, ofereixen unes “conclusions” al final del llibre.

El seu “L’ull de l’ocell” (pp.329 i ss.) és una reflexió sobre com està, en la seva opinió, el vi a Catalunya, però sobretot, quines són les tendències que marcaran el futur. Crec que la seva opinió és molt autoritzada i comparteixo no poques de les coses que diuen. Les més significatives per a mi: el vi ha de ser un producte el més natural possible, que reflecteixi la peculiaritat d’una zona, d’un clima, d’un tros de terra concret, i tant com sigui possible a través de les varietats autòctones d’aquella zona. Un petit apartat de “troballes” fa de cirereta del pastís: no es parla, de nou, de punts, sinó de petits descobriments, de coses que sorprenen i agraden, de coses que representen una innovació o un esforç del celler productor en el compromís amb la seva terra. No pocs dels vins que hi ha, per una o altra raó, han estat també troballes meves, descobriments fets des de la ignorància de qui prova només allò que pot, no tot el que es produeix. Que coincideixi no poc amb el que en Jordi i la Sílvia han valorat, m’agrada. Posem, per cas, El Templari 2008 del Celler Bàrbara Forés; o el SINE 2008 de El Vi a Punt; o el Masia Carreras blanc del 2007; o el Vi de Poble de Torroja 2006 de Terroir al Límit; o el Pizzicato 2008; de Joan Milà o el brut amb trepat del Carles Andreu, fermentat en barrica; o el Raventós i Blanc Hereu de Nit 2007. I etc. Grans vins, a més, a bons preus.

No vull acabar aquesta notícia sense mostrar la meva admiració pels autors del llibre. La seva feina durant més d’un any ha estat silenciosa, dura, a estones (ho ensumo) angoixant, fins i tot sense saber si el seu treball intens acabaria veient la llum de les llibreries (aquí és on es troba ara l’obra, no ja als quioscos!). Han decidit seguir amb l’abnegació i la fe del benedictí, en la creença que el seu treball, gairebé de notari, servirà de molt pel futur del vi català. Ho crec jo també i per això li recomano a qualsevol que vulgui conèixer l’estat dels vins de tot tipus que es fan i produeixen a Catalunya, que compri aquest llibre, que es deixi aconsellar per ell, que comenci a comprar i a tastar i que arribi a les seves pròpies conclusions. Siguin les que siguin, segur que us ho passareu de primera!

Tancar
Enviar E-mail