Política

Catecrisi

La crisi va per llarg, diuen. Hi haurà canvis dràstics a les nostres vides. Millor fer-li front abans no sigui tard. Cal preparar-nos? No, en el sentit que encara ho fan algunes administracions, incentivant inversions desenvolupistes en època d’immobilisme creixent, crisi energètica i desequilibris globals, o organitzant el territori en un model de centralitat metropolità obsolet. És prudent ser

REFLEXIONS (1). FIDELITAT ALS NOSTRES VALORS.

Sense fidelitat a la nostra història política i als valors que donen sentit al nostre projecte, no podrem transformar mai aquelles realitats dels nostres pobles, ciutats i del nostre país, que considerem injustes. I sense humilitat, tampoc!!El socialisme és un projecte de llarg recorregut, una cursa de fons amb l’objectiu de transformar la realitat en un sentit de justícia social. Si oblidem això

REFLEXIONS POLÍTIQUES PER A UNA NOVA ETAPA.

Justament després de les darrers eleccions municipals (2007) vaig començar a escriure una sèrie de reflexions amb l’ànim d’aportar-les pel que em semblava era l’inici d’una nova etapa política. Aquelles reflexions no van veure la llum, sinó episòdicament. Fa tant sols unes setmanes, gairebé per casualitat -com de fet solen passar aquestes coses- vaig trobar les notes que sota el títol genèric “

Centre educatiu Mossèn Cinto

Aquest diumenge coincidint amb les portes obertes del Centre Educatiu Jacint Verdaguer, s’inaugurava també la nova pista exterior, que substitueix la pista en més mal estat del centre, i permeté transaccionar tres “pastilles urbanístiques” per facilitar entre altres l’ampliació del CAP. La pista ha costat 420.000€ (240.000€ per sobre de la voloració inicial). Per qui vagi veure el reportatge dels 30 minuts d’aquest diumenge, sabrà que per alguns gestors La Festa Continua, encara. De totes maneres, és una bona notícia, aquesta. La millora de les infrastructures esportives (és apte per jugar_hi a hoquei) sempre és d’agrair i més en un centre on des de sempre ha existit una singular entesa en compartir aquests infrastructures. L’altra gran notícia és que finalment els centres de infanti i primària i secundària s’uniran definitivament en un únic centre. Tot i que des de la passada legislatura ha estat així malgrat l’oficialitat. Tot i que a vegades han sorgit dificultats derivades de la legislació vigent. Sigui com sigui, aquest apartat que finalment figurava a la nova llei d’educació amb el nom d’Institut-Escola (i en articles poc vistosos), ha estat dels primers que es posen en marxa. Ens n’alegrem pel grau de cohesió que pot generar a l’escola pública. Per l’eficiència educativa i la comoditat de les famílies. D’aquest primer petit pas, n’hem estat pioners i a poc a poc s’hauran de desplegar les petites coses que faran d’aquest model 3-16 anys (a la pràctica 0-16 anys i el futurible 0-18) un model racional i de qualitat.

El millor Carnaval del món, el de VNG

Sembla mentida però els dies passen volant. Aquest divendres comença el Carnaval i el de Vilanova i la Geltrú és sens dubte el millor del món.
- El Carnaval vilanoví ha estat declarat com a Festa d’Interès Nacional per la Generalitat de Catalunya.
- Reuneix fins a 20.000 persones participants en una mateixa activitat (La Comparsa) o [...]

Facebook, Twitter i d’altres xarxes socials (I) - 2a part

a href=’http://www.adeg.cat’ title=’Associació d’Empresaris de l’Alt Penedès – Baix Penedès – Garraf (ADEG)’ target=”_blank” title=”Associació d’Empresaris de l’Alt Penedès – Baix Penedès – Garraf (ADEG)”>Associació d’Empresaris de l’Alt Penedès – Baix Penedès – Garraf (ADEG)

Col.laborant amb l’Associació d’Empresaris de l’Alt Penedès, Baix Penedès i Garraf (ADEG) avui he impartit, a la seva seu de Vilanova i la Geltrú, la segona sessió del seminari ‘FACEBOOK, TWITTER I D’ALTRES XARXES SOCIALS’. En aquesta segona part, hem entrat directament a la pràctica del Facebook, especialment les pàgines corporatives.

Videoclip a Barcelona, presentacions a Vilafranca i Reus

Molt bon dilluns a tothom!

Aquest cap de setmana (divendres, dissabte i diumenge) hem estat en un piset del Passeig de Sant Joan assajant i gravant el primer videoclip de La mà dels qui t’esperen. Es tractava d’un pla seqüència (idees brillants d’en Marc Artigau, responsable del guió i la direcció del clip) que, per la seva complexitat, valia la pena entrenar tots els moviments i quadrar d’allò més el minutatge (o el segonatge, per ser més exactes :)

Hem estat tot el cap de setmana divertits, perquè per allà hi ha passat moltíssima gent, que ens han ajudat a omplir de colors i de bons moments els tres minuts i mig que dura la cançó. Esperem poder-lo tenir ben aviat!

Dissabte a la nit presentàvem el tercer disc a Vilafranca del Penedès. Unes 200 persones, mitja entrada, ocupàven la part central de L’Auditori. Sempre és agraït actuar a casa, a la comarca, i més si es tracta del primer dia que, per fi, ja teníem el nou treball per vendre.

Diumenge a les vuit del vespre començàvem l’actuació a Reus (a la fotografia), juntament amb en Pau Alabajos. El Racó de La Palma va quedar ple. Literalment, no hi cabia ningú més. Fins i tot va haver-hi gent que es va haver de quedar a fora. I això si que ens sap molt de greu… Però bé, el concert va estar carregat de bones dosis de compromís, però també d’humor. I és que quan ens ajuntem amb en Pau, la complicitat és tan gran que, sovint, la cosa se’ns en va de les mans!

Gràcies a tots per venir! :)

Un exemple a seguir

Avui en dia, la paraula política es troba carregada de milers de connotacions negatives. La idea romàntica que envoltava a totes les persones que es dedicaven al servei públic s’ha anat esvaint de manera lenta però progressiva. Al costat del refl…

MICROPOBLES I VEGUERIES

MICROPOBLES I VEGUERIES Un dels missatges que des de l’Associació de Micropobles de Catalunya fa temps que intentem transmetre a tot aquell qui ens vulgui escoltar, és el referent al territori. Des de la perspectiva dels Micropobles, el debat ter…

Regidores - Bonilla

¡Hola! Soy Marty Feldman y agradezco al Blog de Segur que me dé la oportunidad de hacer este artículo póstumo, que como todo el mundo sabe es algo que se escribe después de muerto, abriendo el nuevo apartado ¡¡ LOS REGIDORES !! dentro de la lín…

Regidores - Presentación

Parece que todo el mundo va calentando motores de cara a las elecciones, excepto los de este blog que lo que vamos calentando es a la gente, como le gusta decir a nuestro querido zeñó arcarde.Abrimos un espacio nuevo en el blog, donde cada uno de los…

El pataPOUM!!!

Estava escrivint un comentari per publicar en un article sobre el POUM de l’Anoiadiari i en poca estona m’ha acabat sortint un article que ara teniu a la pantalla.
Espero que en Miquel Pintó no s’enfadi per utilitzar la paraula pataPOUM que amb tant d’encert va escriure en la seva carta publicada en aquest mitjà.

Ara llegeixo un altre article que parla d’allargar el termini d’exposició al públic per tal que es puguin fer més i millors al•legacions, ja que es necessita més temps per analitzar el pla i comprendre les implicacions que comporta.

Oblideu-vos que allarguin el termini. Als nostres governants no els interessa allargar terminis ja que fer-ho vol dir que el ciutadà s’informa, s’assessora, intenta comprendre, s’organitza, es mobilitza, i això no interessa mai a un governant actual. Ja els ha sortit una plataforma relacionada amb el REC, d’aquestes que estan en contra de tot el que sigui el progrés i les grans avingudes, i només faltaria que en sortissin més!!!

Els nostres governants i tècnics, que se suposa són els experts, han necessitat una pila de mesos per redactar el POUM. Ara pretenen que el ciutadà, que no és expert en POUM’s, llegeixi, entengui, s’assessori i redacti al•legacions a un POUM que ni el tècnic que tenen a l’Escorxador sap explicar del tot.

Vaig fer una pregunta al tècnic informador que hi ha a l’Escorxador. No sabia la resposta i vam quedar que me la buscaria. Cap problema, entenc que no es pot saber tot i que les meves preguntes solen ser estranyes. Em va prendre nota i li vaig deixar correu-e i telèfon. Encara espero la resposta. Hi he tornat i encara no sap la resposta i m’ha dit que els tècnics estaven molt enfeinats.

La tàctica és sempre la mateixa. Terminis curts, poc temps, no donar respostes i anar passant el temps, que el ciutadà finalment ja se’n cansarà. Al cap i a la fi el ciutadà ha de pagar de la seva butxaca advocats i arquitectes per informar-se i al•legar, en canvi els nostres governants tenen el sou assegurat i els seus arquitectes i advocats també els paguem nosaltres. Ves si n’és de senzill.

En general les lleis estableixen uns terminis d’exposició al públic dels documents massa curts. Caldria canviar la llei de manera que el període d’exposició al públic sobretot i d’al•legacions fossin més llargs.

Si be estic d’acord que ara cal allargar els terminis d’exposició al públic i d’al•legacions, no és per mi la millor solució. Cal la màxima transparència en la informació i la seva transmissió al ciutadà. Per exemple, el POUM s’hauria pogut presentar als ciutadans amb molt més temps. Es podria haver exposat al ciutadà al mateix Escorxador com ja s’ha fet ara però sense la pressió del termini de presentació d’al•legacions. Passats uns mesos es podria haver fet el tràmit legal d’aprovació per part del ple municipal per, llavors si, establir el termini per presentar al•legacions que fins hi tot podria ser suficient de 15 dies o una setmana.

La llei preveu màxima transparència, informació al ciutadà i foment de la participació en els plans urbanístics. Però una cosa és l’esperit de les lleis que redacten els polítics i una altra ben diferent l’ús i la interpretació que en fan ells mateixos.

Diu l’article 8 de la Llei d’Urbanisme 1/2005:
‘S’han de fomentar els drets d’iniciativa, d’informació i de participació de la ciutadania en els processos urbanístics de planejament’.
‘S’han de regular per reglament les formes de consulta i divulgació dels projectes urbanístics, els mitjans d’accés de la ciutadania als dits projectes i als documents corresponents i la prestació d’assistència tècnica perquè puguin comprendre’ls correctament’.
‘En matèria de planejament i de gestió urbanístics, els poders públics han de respectar la iniciativa privada, promoure-la en la mesura més àmplia possible i substituir-la en els casos d’insuficiència o d’incompliment, sens perjudici dels supòsits d’actuació pública directa’.

També ens diu l’article 15.2 del DECRET 305/2006: ‘Les administracions públiques han de fomentar la participació social en l’activitat urbanística i, en especial, en l’elaboració i tramitació dels instruments de planejament urbanístic’. I en l’article 17.2 de l’esmentat Decret diu que ‘els ajuntaments han d’adoptar les mesures organitzatives necessàries per a garantir que s’atenguin les sol•licituds d’informació que pugui formular qualsevol persona, per escrit o per mitjà de consulta verbal, sobre les determinacions dels instruments de planejament i gestió urbanístics vigents”.

A Òdena una associació de veïns va demanar per escrit l’allargament de termini legal d’exposició de l’Avanç del POUM que es va presentar una setmana abans de Nadal. No s’han dignat ni a respondre si allargaven el termini o no. Per més inri, una vegada publicat el POUM s’ha vist que els resultats de les jornades de participació ciutadana s’han menystingut en els punts més sensibles. Segons els seus redactors, l’ajuntament ja té un conveni signat amb un promotor per una requalificació de terrenys que a les jornades de participació es va rebutjar majoritàriament. Literalment s’han fregat el cul amb les propostes dels ciutadans.

Per acabar i a la vista de la legislació vigent i el pataPOUM que tenim, m’adhereixo a la sol•licitud d’allargament del termini d’exposició al públic del POUM. Proposo deixar tot el barri de les adoberies i de l’entorn del REC en standbay per tal de no parar la revisió del POUM. Quan convingui ja es farà un pla parcial amb els ànims més asserenats i amb una proposta més consensuada per un canvi en el barri que no sigui IRREVERSIBLE.

Penedès News in English

Penedès is not only white wine and fabulous cava, but also four comarques (Alt Penedès, Anoia, Baix Penedès and Garraf) west of Barcelona which historically were united in one administrative unit – a vegueria. Here is a summary of local news from …

Qui defensa les vegueries?

Personatge de la setmana: Jordi Ausàs

Aquesta setmana uns dels focus mediàtics centrals ha estat l’aprovació per part del Govern de la Generalitat del projecte de llei sobre la reorganització territorial de Catalunya, un projecte que permetrà passar del model espanyol de les províncies a un nou model, català, de vegueries.

Aquest projecte és una iniciativa bàsica pel moviment catalanista ja que respon a una de les reivindicacions històriques del seu ADN. Amb la llei de Vegueries el catalanisme suma un triomf, un èxit. I això és inapel·lable. És per aquest motiu que sobten les crítiques absurdes de certs partits “catalanistes” quan diuen que com que hi ha crisi, ara la llei no toca. Quina diferència amb la primeria dels 80, quan tot i que l’atur superava el 20% el govern de CiU tirava endavant TVC. Abans tocava i ara no? Com és això? Serà potser perquè als 80 governaven ells i ara no? O potser és perquè tot i pretesos viratges pseudo-sobiranistes la CiU d’avui és menys ambiciosa que la de Pujol, Roca i Trias de Bes?

Alguns podran dir que la llei no és tal i com haguessin volgut. Sí, és evident, però cal tenir en compte una cosa molt important. En un govern de coalició s’han d’arribar a acords, i per arribar a acords s’ha de negociar. Al Govern ni PSC-PSOE ni ICV volien la llei de vegueries, i molt menys la vegueria Penedès. Doncs bé, desprès de negociar no només el Govern ha tirat endavant la llei de Vegueries, sinó que a més ha deixat la porta oberta de bat a bat a la vegueria Penedès. Que s’ha aprovat la llei de l’Àrea Metropolitana de Barcelona? Sí, això és la negociació.
Però el més important és que el Govern tira endavant la llei de Vegueries i que la del Penedès té exactament les mateixes opcions de ser-ne com, per exemple, la dels Pirineus-Aran.

I qui ha tirat aquesta llei endavant han estat dues persones d’Esquerra. Joan Puigcercós i Jordi Ausàs. Es podrà dir que el resultat final no ha escoltat el clam del Penedès a ser vegueria, es podrà dir i no s’enganyarà a ningú. Però el que no es podrà dir mai és que Esquerra s’hagi plegat davant de ningú. Esquerra ha aconseguit tirar endavant una llei de país, de nació, d’estat. Pensar com haurà de ser l’organització territorial del país és pensar en visió d’estat, i això és el que ha fet Esquerra des del Govern. Que s’hagués pogut fer diferent? Sempre es pot fer diferent, però això pertany al camp de la ciència ficció. El que compta avui és que el catalanisme ha complert un dels seus objectius, arrencar les províncies espanyoles i apostar per l’organització pròpia amb les vegueries.

És per aquest motiu que el personatge de la setmana d’avui és el conseller Jordi Ausàs, perquè tot i no complir amb la voluntat del Penedès ni de la gent d’Esquerra al territori, ha tirat endavant una llei de país. Una llei d’estat.

Tancar
Enviar E-mail