Penedesfera http://www.penedesfera.cat El portal dels blocaires de l'Anoia, l'Alt i el Baix Penedès i el Garraf Tue, 09 Feb 2010 09:57:00 +0000 http://wordpress.org/?v=2.5.1 en Solertia, un immens Priorat http://www.penedesfera.cat/2010/02/09/solertia-un-immens-priorat/ http://www.penedesfera.cat/2010/02/09/solertia-un-immens-priorat/#comments Tue, 09 Feb 2010 09:57:00 +0000 Ramon Francàs tag:blogger.com,1999:blog-6695601898970331096.post-3592927473415827333

De la vinya de Manyetes, a Gratallops, acaba de sortir al mercat un nou gran Priorat centrat en la varietat garnatxa. Es diu Solertia i és espectacular. Capaç de guanyar en els pròxims 10 anys. Predominen els aromes balsàmics i minerals, envoltats de records de cedre i grafit. També té notes de prunes madures, de cacau, de regalèssia, de caramel i un fons subtil de violetes. S'elabora al Clos Mogador del conegut elaborador René Barbier. És un projecte que s'han quedat ara fa un any i mig un grup d'empresaris catalans liderats per l'importador en exclusiva a Espanya de les copes Riedel, el Jordi Segura, que van adquirir la participació de la familia Sábado. El seu PVP se situa al voltant dels 45 euros

]]>

De la vinya de Manyetes, a Gratallops, acaba de sortir al mercat un nou gran Priorat centrat en la varietat garnatxa. Es diu Solertia i és espectacular. Capaç de guanyar en els pròxims 10 anys. Predominen els aromes balsàmics i minerals, envoltats de records de cedre i grafit. També té notes de prunes madures, de cacau, de regalèssia, de caramel i un fons subtil de violetes. S'elabora al Clos Mogador del conegut elaborador René Barbier. És un projecte que s'han quedat ara fa un any i mig un grup d'empresaris catalans liderats per l'importador en exclusiva a Espanya de les copes Riedel, el Jordi Segura, que van adquirir la participació de la familia Sábado. El seu PVP se situa al voltant dels 45 euros

]]> http://www.penedesfera.cat/2010/02/09/solertia-un-immens-priorat/feed/ 41.2248 1.72638 Quan jugàvem al pati de l’escola http://www.penedesfera.cat/2010/02/09/quan-jugavem-al-pati-de-l%e2%80%99escola/ http://www.penedesfera.cat/2010/02/09/quan-jugavem-al-pati-de-l%e2%80%99escola/#comments Tue, 09 Feb 2010 05:00:00 +0000 Jordi Badia tag:blogger.com,1999:blog-5535459294198738187.post-9201601025793141329 ]]> ]]> http://www.penedesfera.cat/2010/02/09/quan-jugavem-al-pati-de-l%e2%80%99escola/feed/ 41.7169 1.42106 REFLEXIONS (1). FIDELITAT ALS NOSTRES VALORS. http://www.penedesfera.cat/2010/02/09/reflexions-1-fidelitat-als-nostres-valors/ http://www.penedesfera.cat/2010/02/09/reflexions-1-fidelitat-als-nostres-valors/#comments Mon, 08 Feb 2010 23:08:00 +0000 Joan López tag:blogger.com,1999:blog-7712119.post-5678133855379195035 http://www.penedesfera.cat/2010/02/09/reflexions-1-fidelitat-als-nostres-valors/feed/ 41.4243 1.78863 L’HOME DE LES GARRAPINYADES http://www.penedesfera.cat/2010/02/08/lhome-de-les-garrapinyades/ http://www.penedesfera.cat/2010/02/08/lhome-de-les-garrapinyades/#comments Mon, 08 Feb 2010 22:47:00 +0000 Joan Yll Martínez tag:blogger.com,1999:blog-7407972637213094720.post-1582636798088063240

En el paisatge urbà hi sobresurten un seguit d’elements que de tant veure’ls es converteixen en quelcom familiar. Per a que això esdevingui una realitat és menester que la seva implantació en un lloc determinat sovintegi amb una certa assiduïtat. Quan Sitges era un poblet i nosaltres uns vailets, ens havíem habituat a un conjunt d’impactes socials i paisatgístics, els quals van acabar formant part del nostre entorn més proper.
Com ho van ser el “pitos” de les fàbriques de sabates i tot seguit la massiva sortida de treballadors que emplenaven els principals carrers. Ens havíem acostumat també a veure a un guàrdia municipal permanentment situat davant de la farmàcia del Cap de la Vila i a la nit la parella de serenos, de tal manera que si algú tenia una urgència sabia que apropar-se fins a aquest centre neuràlgic, trobaria a una autoritat de l’ordre. Fins i tot el carro de les escombraries amb el seu peculiar comandament, era una altra de les normalitats establertes. Les peixateres amb els coves de peix en una “carretilla” i venent la mercaderia a domicili. Quan puntejava la nit, coincidien la sortida de les monges vetlladores del seu convent amb el pas dels serenos que anaven presentar-se a l’Ajuntament per a començar la ronda. Els veïns que sortien a seure a la fresca de la vesprada. Com les tertúlies que els homes plantejaven, repartits en grupets, en les cantonades del Cap de la Vila. Lloc on un altre element tradicional, cada any pels voltants de la festivitat de Tots Sants, es desplegava en aquest biaix on havia estat també l’ataconador que tots coneixíem per el Conco, allà si disposava la castanyera, de la qual en tenia cura en Ramonet, el qual amb el seu interessant bigoti , restava enfeinat però sense immutar.
La resta de dies, de bon matí, prevalia la primmirada tasca de les mestresses de casa escombrant i regant el seu tros de carrer. Una mica abans, quasi només despuntar el dia, més que veure’s s’escoltava el soroll que provocaven els carros que enfilaven el carrer en direcció a la plaça. Algun xeric d’en Jaumet de ca l’Estellà. I el menys sorollós de tots, i potser el que anava més lleuger, per això se’l distingia dels altres, era el burret de la Quimeta de Puigmoltó . Desprès de l’escombrada començava la desfilada de lleteres per anar a buscar la llet i el pa. A mig matí passaven els carters amb aquells peculiars trajes de color gris,gorra de plat amb l’escut oficial, platejat, enganxat per sobre la visera, a joc amb tots els botons que lluïen el mateix matisat del color de la plata i el relleu del susdit escut. Complementava l’indumentària, una enorme cartera de pell penjada entre l’esquena i un costat del cos que els feia anar mig ajupits.
Si decantàvem cap a baix a mar, ens trobàvem amb les barques varades a la platja de la Fragata, on hi tenia lloc el trafegar que era menester tant a l’arribada com a la sortida. Entre tot plegat, durant bastants anys, ens vam acostumar a veure una de les barques de llum, la d’en Cañameres, reculada un bon tros de la sorra i ocupant un espai del primitiu Passeig. La seva perllongada permanència va acabar formant part de la normalitat del paisatge.
Als peus del monument al Greco, ja en les primícies de la irrupció del turisme, al paisatge habitual s’hi van afegir uns tendals que oferien ombra a les taules d’aquell restaurant que portava per nom el del insigne pintor. En el tronc d’una palmera d’enfront el carrer Sant Pau hi tenia l’estudi ambulant un aquarel·lista, el qual si no recordo malament signava Bayó. Ben poques vegades un taller d’artista disposa de la lluminositat i el marc tan adient per pintar i un aparador tan peculiar com la soca d’una palmera que la recordo protegida, em suposo contra el vent, per una voluminosa “farfatalla” que s’acoblava als elements sobreposats al indret però que ens eren d’allò més familiar, amb l’afegit que un artista aprofitava per exposar la seva obra a tot el voltant d’aquella cotilla protectora sense temor a fer malbé la seva delicada interioritat.
Però l’artista que ha batut records de permanència i el d’haver pintat més vegades l’entorn, ha estat en Manel Ferrer. La seva presència, la companyia de la seva muller i, indiscutiblement, la seva obra, han format part d’aquest Passeig de baix a mar, del tros del costat de la Sirena. Des d’on ha dominat tots els estils, aquarel·la, pintura a l’oli i dibuix al carbó, quan es tractava de fer un retrat.
I ara que parlo de retratar, els retratistes professionals i els aficionats si han alternat i sempre buscant el millor enquadrament de la Punta, han sabut aprofitar aquest bonic marc. Si més no el sitgetà que durant els festius, més ha cercat la instantània per a convertir-la en una foto artística, de concurs, o per immortalitzar un moment feliç de la vida familiar, ha estat en Pepet Tutusaus. Qui, mogut per la seva gran afició per la fotografia, anava i venia per entre la zona enjardinada del Passeig, retratant els moments més significatius, emotius, de la gent de Sitges. Les seves fotografies han deixat una eloqüent penyora, la del testimoniatge gràfic d’un temps, acoblat a la vida de les persones que volien retenir l’imatge, d’un instant, per sempre més.
Quan l’estiueig de la gent de la colònia ensenyorejava el mateix Passeig, en el paisatge predominava la presència d’aquelles noies que servien a les cases dels senyors, els seus uniformes emmidonats els acompanyava la seqüència repetitiva d’elles mateixes empenyen aquells voluminosos cotxets de criatura.
Per aquesta època hi confluïen, també, els peculiars carretons dels “mantecaueros”que sota la direcció del popular “xe”, endolciren i refrescaren el desig de molts vilatans. Fins i tot algun d’ells, com el Sr. Paredes, empleat del de la “xorraeta”, la dedicació li va valdre el mot de “Laito” per allò que cridaven, anunciant el producte: “helaito”.
A partir d’aquí altres carretons es van sumar al paisatge, com el de l’Andrés Abellan que junt amb la seva muller, feien a la vista de tothom i per encàrrec aquella mena de coto-fluix ensucrat que et deixava tots els llavis enganxosos i es menjava com un bolado.
Aquesta setmana ens ha deixat en Francesc Bedmar, l’home que segons m’han explicat fa uns 50 anys que s’ha dedicat a coure ametlles garapinyades en aquest espai de baix a mar. Al costat de la seva muller, l’Araceli Junco, han fet la delícia de petits i grans. Tant temps remenant la cassola, deixant que l’aire s’impregni d’aquesta oloreta tan peculiar, ja formava part també dels olors característics de la Vila. La seva presència ha vigoritzat les essències sitgetanes que, en aquesta ocasió, flairegen a sucre cremat, a olor de coco i a poma ensucrada, recoberta d’una jocosa vermelló. En Paco i la seva dona formaven part d’aquest bocí de Sitges, que apareix i desapareix a voluntat del temps i dels dies de festa. Però ells no han fallat mai, els dos han tirat del mateix carretó i, d’una manera o altra, tots els hem agraït la seva perseverança, la seva peculiar manera d’endolcir la vida. Quina satisfacció marxar amb un currículum tan ensucrat, quan al món s’hi barregen tantes agrors i salabrors.
J. Y. M.
( Article publicat a l'Eco de Sitges el 6 de febrer 2010 )
]]>

En el paisatge urbà hi sobresurten un seguit d’elements que de tant veure’ls es converteixen en quelcom familiar. Per a que això esdevingui una realitat és menester que la seva implantació en un lloc determinat sovintegi amb una certa assiduïtat. Quan Sitges era un poblet i nosaltres uns vailets, ens havíem habituat a un conjunt d’impactes socials i paisatgístics, els quals van acabar formant part del nostre entorn més proper.
Com ho van ser el “pitos” de les fàbriques de sabates i tot seguit la massiva sortida de treballadors que emplenaven els principals carrers. Ens havíem acostumat també a veure a un guàrdia municipal permanentment situat davant de la farmàcia del Cap de la Vila i a la nit la parella de serenos, de tal manera que si algú tenia una urgència sabia que apropar-se fins a aquest centre neuràlgic, trobaria a una autoritat de l’ordre. Fins i tot el carro de les escombraries amb el seu peculiar comandament, era una altra de les normalitats establertes. Les peixateres amb els coves de peix en una “carretilla” i venent la mercaderia a domicili. Quan puntejava la nit, coincidien la sortida de les monges vetlladores del seu convent amb el pas dels serenos que anaven presentar-se a l’Ajuntament per a començar la ronda. Els veïns que sortien a seure a la fresca de la vesprada. Com les tertúlies que els homes plantejaven, repartits en grupets, en les cantonades del Cap de la Vila. Lloc on un altre element tradicional, cada any pels voltants de la festivitat de Tots Sants, es desplegava en aquest biaix on havia estat també l’ataconador que tots coneixíem per el Conco, allà si disposava la castanyera, de la qual en tenia cura en Ramonet, el qual amb el seu interessant bigoti , restava enfeinat però sense immutar.
La resta de dies, de bon matí, prevalia la primmirada tasca de les mestresses de casa escombrant i regant el seu tros de carrer. Una mica abans, quasi només despuntar el dia, més que veure’s s’escoltava el soroll que provocaven els carros que enfilaven el carrer en direcció a la plaça. Algun xeric d’en Jaumet de ca l’Estellà. I el menys sorollós de tots, i potser el que anava més lleuger, per això se’l distingia dels altres, era el burret de la Quimeta de Puigmoltó . Desprès de l’escombrada començava la desfilada de lleteres per anar a buscar la llet i el pa. A mig matí passaven els carters amb aquells peculiars trajes de color gris,gorra de plat amb l’escut oficial, platejat, enganxat per sobre la visera, a joc amb tots els botons que lluïen el mateix matisat del color de la plata i el relleu del susdit escut. Complementava l’indumentària, una enorme cartera de pell penjada entre l’esquena i un costat del cos que els feia anar mig ajupits.
Si decantàvem cap a baix a mar, ens trobàvem amb les barques varades a la platja de la Fragata, on hi tenia lloc el trafegar que era menester tant a l’arribada com a la sortida. Entre tot plegat, durant bastants anys, ens vam acostumar a veure una de les barques de llum, la d’en Cañameres, reculada un bon tros de la sorra i ocupant un espai del primitiu Passeig. La seva perllongada permanència va acabar formant part de la normalitat del paisatge.
Als peus del monument al Greco, ja en les primícies de la irrupció del turisme, al paisatge habitual s’hi van afegir uns tendals que oferien ombra a les taules d’aquell restaurant que portava per nom el del insigne pintor. En el tronc d’una palmera d’enfront el carrer Sant Pau hi tenia l’estudi ambulant un aquarel·lista, el qual si no recordo malament signava Bayó. Ben poques vegades un taller d’artista disposa de la lluminositat i el marc tan adient per pintar i un aparador tan peculiar com la soca d’una palmera que la recordo protegida, em suposo contra el vent, per una voluminosa “farfatalla” que s’acoblava als elements sobreposats al indret però que ens eren d’allò més familiar, amb l’afegit que un artista aprofitava per exposar la seva obra a tot el voltant d’aquella cotilla protectora sense temor a fer malbé la seva delicada interioritat.
Però l’artista que ha batut records de permanència i el d’haver pintat més vegades l’entorn, ha estat en Manel Ferrer. La seva presència, la companyia de la seva muller i, indiscutiblement, la seva obra, han format part d’aquest Passeig de baix a mar, del tros del costat de la Sirena. Des d’on ha dominat tots els estils, aquarel·la, pintura a l’oli i dibuix al carbó, quan es tractava de fer un retrat.
I ara que parlo de retratar, els retratistes professionals i els aficionats si han alternat i sempre buscant el millor enquadrament de la Punta, han sabut aprofitar aquest bonic marc. Si més no el sitgetà que durant els festius, més ha cercat la instantània per a convertir-la en una foto artística, de concurs, o per immortalitzar un moment feliç de la vida familiar, ha estat en Pepet Tutusaus. Qui, mogut per la seva gran afició per la fotografia, anava i venia per entre la zona enjardinada del Passeig, retratant els moments més significatius, emotius, de la gent de Sitges. Les seves fotografies han deixat una eloqüent penyora, la del testimoniatge gràfic d’un temps, acoblat a la vida de les persones que volien retenir l’imatge, d’un instant, per sempre més.
Quan l’estiueig de la gent de la colònia ensenyorejava el mateix Passeig, en el paisatge predominava la presència d’aquelles noies que servien a les cases dels senyors, els seus uniformes emmidonats els acompanyava la seqüència repetitiva d’elles mateixes empenyen aquells voluminosos cotxets de criatura.
Per aquesta època hi confluïen, també, els peculiars carretons dels “mantecaueros”que sota la direcció del popular “xe”, endolciren i refrescaren el desig de molts vilatans. Fins i tot algun d’ells, com el Sr. Paredes, empleat del de la “xorraeta”, la dedicació li va valdre el mot de “Laito” per allò que cridaven, anunciant el producte: “helaito”.
A partir d’aquí altres carretons es van sumar al paisatge, com el de l’Andrés Abellan que junt amb la seva muller, feien a la vista de tothom i per encàrrec aquella mena de coto-fluix ensucrat que et deixava tots els llavis enganxosos i es menjava com un bolado.
Aquesta setmana ens ha deixat en Francesc Bedmar, l’home que segons m’han explicat fa uns 50 anys que s’ha dedicat a coure ametlles garapinyades en aquest espai de baix a mar. Al costat de la seva muller, l’Araceli Junco, han fet la delícia de petits i grans. Tant temps remenant la cassola, deixant que l’aire s’impregni d’aquesta oloreta tan peculiar, ja formava part també dels olors característics de la Vila. La seva presència ha vigoritzat les essències sitgetanes que, en aquesta ocasió, flairegen a sucre cremat, a olor de coco i a poma ensucrada, recoberta d’una jocosa vermelló. En Paco i la seva dona formaven part d’aquest bocí de Sitges, que apareix i desapareix a voluntat del temps i dels dies de festa. Però ells no han fallat mai, els dos han tirat del mateix carretó i, d’una manera o altra, tots els hem agraït la seva perseverança, la seva peculiar manera d’endolcir la vida. Quina satisfacció marxar amb un currículum tan ensucrat, quan al món s’hi barregen tantes agrors i salabrors.
J. Y. M.
( Article publicat a l'Eco de Sitges el 6 de febrer 2010 )
]]> http://www.penedesfera.cat/2010/02/08/lhome-de-les-garrapinyades/feed/ 41.2358 1.80979 REFLEXIONS POLÍTIQUES PER A UNA NOVA ETAPA. http://www.penedesfera.cat/2010/02/08/reflexions-politiques-per-a-una-nova-etapa/ http://www.penedesfera.cat/2010/02/08/reflexions-politiques-per-a-una-nova-etapa/#comments Mon, 08 Feb 2010 22:40:00 +0000 Joan López tag:blogger.com,1999:blog-7712119.post-346897920537696963 http://www.penedesfera.cat/2010/02/08/reflexions-politiques-per-a-una-nova-etapa/feed/ 41.4243 1.78863 El millor Carnaval del món, el de VNG http://www.penedesfera.cat/2010/02/08/el-millor-carnaval-del-mon-el-de-vng/ http://www.penedesfera.cat/2010/02/08/el-millor-carnaval-del-mon-el-de-vng/#comments Mon, 08 Feb 2010 21:24:12 +0000 danigamez http://danigamez.com/?p=383 ]]>

Sembla mentida però els dies passen volant. Aquest divendres comença el Carnaval i el de Vilanova i la Geltrú és sens dubte el millor del món.

- El Carnaval vilanoví ha estat declarat com a Festa d’Interès Nacional per la Generalitat de Catalunya.

- Reuneix fins a 20.000 persones participants en una mateixa activitat (La Comparsa) o el que és el mateix, la guerra de caramels.

- És l’únic Carnaval català que va sobreviure a la dictadura franquista.

- Fa més de 250 anys que es duu a terme aquesta festa social, cosa que deixa clar i més que argumentat que el Carnaval de Vilanova i la Geltrú és sens dubte el millor del món.

No us podeu perdre un esdeveniment d’aquestes característiques. Tradició, identitat i disbauxa s’apoderen dels carrers de la capital del Garraf.

Veniu a Vilanova i gaudiu d’una festa del poble i pel poble.

]]> http://www.penedesfera.cat/2010/02/08/el-millor-carnaval-del-mon-el-de-vng/feed/ 41.2248 1.72638 Facebook, Twitter i d’altres xarxes socials (I) - 2a part http://www.penedesfera.cat/2010/02/08/facebook-twitter-i-d%e2%80%99altres-xarxes-socials-i-2a-part/ http://www.penedesfera.cat/2010/02/08/facebook-twitter-i-d%e2%80%99altres-xarxes-socials-i-2a-part/#comments Mon, 08 Feb 2010 20:50:23 +0000 Daniel García Peris http://www.danielgarciaperis.cat/?p=2081

Col.laborant amb l’Associació d’Empresaris de l’Alt Penedès, Baix Penedès i Garraf (ADEG) avui he impartit, a la seva seu de Vilanova i la Geltrú, la segona sessió del seminari 'FACEBOOK, TWITTER I D'ALTRES XARXES SOCIALS'. En aquesta segona part, hem entrat directament a la pràctica del Facebook, especialment les pàgines corporatives.

]]> Associació d’Empresaris de l’Alt Penedès – Baix Penedès – Garraf (ADEG)

Col.laborant amb l’Associació d’Empresaris de l’Alt Penedès, Baix Penedès i Garraf (ADEG) avui he impartit, a la seva seu de Vilanova i la Geltrú, la segona sessió del seminari ‘FACEBOOK, TWITTER I D’ALTRES XARXES SOCIALS’. En aquesta segona part, hem entrat directament a la pràctica del Facebook, especialment les pàgines corporatives.

Aquesta sessió engloba el seminari d’una única jornada Treure profit al Facebook que vam donar molt recentment. Allà partiem però d’un nivell més bàsic, així doncs ens hem concentrat a crear i personalitzar la pàgina corporativa, així com la possibilitat de vincular-la al Twitter que van tocar durant la primera part del seminari. També hem parlat de LinkedIn, i del valor de ser presents en aquesta i d’altres xarxes segons els nostres objectius. Per complementar el seminari, i esperant que els participants vegin i comentin aquest apunt com a anotació al meu perfil del Facebook, només em queda facilitar aquesta molt bona definició de les responsabilitats d’un Community Manager i mostrar com es fan ressò al nostres país del potencial econòmic de les xarxes socials.

Seminaris impartits a l’ADEG:

Technorati Tags: , , , , , , , , , , , , , , , , ,

Compartir

]]> http://www.penedesfera.cat/2010/02/08/facebook-twitter-i-d%e2%80%99altres-xarxes-socials-i-2a-part/feed/ 41.4401 1.86375 FUTBOL ANOIENC NOMÉS EL VISTA ALEGRE VA SUMAR http://www.penedesfera.cat/2010/02/08/futbol-anoienc-nomes-el-vista-alegre-va-sumar/ http://www.penedesfera.cat/2010/02/08/futbol-anoienc-nomes-el-vista-alegre-va-sumar/#comments Mon, 08 Feb 2010 20:43:00 +0000 clictv.cat http://www.jaleo.net/clictv/?p=2695 DERROTA  SEVERA DEL CF IGUALADA AL CAMP DE LA GRAMENET B

Pel resultat de 5-0 va perdre el CF. Igualada en el seu desplaçament al camp de la Gramenet B. El partit dels homes de José Luis Ruiz no va ser bo i al minut 30 van encaixar el primer gol. A la represa del segon període van encaixar el 2-0 que va fer molt de mal i ja no van tenir resposta per escurçar el marcador. La lectura més positiva després d’aquest partit és que el CF Igualada, malgrat aquesta derrota és encara a només tres punts de la zona d’ascens i encara queda molta lliga per davant.

TAMBÉ EL SANT MAURE VA CAURE AL CAMP DEL MARTINENC

Els homes de Xavi Bernal van perdre al camp del segon classificat. Els mauristes es van avançar en el marcador, però a la segona meitat no van estar de sort i van veure com acabaven el partit amb vuit jugadors. El Martinenc va fer tres dels quatre gols en els darrers deu minuts.

BON EMPAT DE L’ÒDENA I DERROTA FORTA DEL CAPELLADES

Al grup setè de la Segona Territorial, el CD Òdena va aconseguir un bon empat al camp de l’Olvan, un rival directe a la classificació i que permet als anoiencs mantenir-se en la tercera posició de la taula. Per la seva part, el CF Capellades, que juga al grup vuitè de la Segona Territorial, no va tenir opcions al camp del líder i va caure pel resultat contundent de 5-0. Els capelladins es mantenen quarts per la cua de la classificació.

NOMÉS EL VISTA ALEGRE VA SUMAR

Jornada nefasta per als equips anoiencs que militen al grup dotzè de la Segona Territorial. El Vista Alegre va ser l’únic que va sumar punts i a costa del CF Vilanova al qual va guanyar pel resultat de 5-1. Els de Montbui estan passant per un bon moment de joc i resultats.

Derrotes de la Pobla al seu municipal davant el Sant Pau Ordal per 1-4. El Tous, minvat d’efectius va perdre 12-0 a Sant Pere Molanta. El Fàtima no va poder fer res davant La Granada i va caure per 5-2, malgrat que es veu que els igualadins es mereixen millor sort pel futbol que estan fent. El Masquefa va perdre a casa davant el líder Moja per 0-3 i derrota inesperada del Piera davant la seva afició per 1-3 amb la visita del Riudebitlles.

LA P. MADRIDISTA SURT INVICTE D’ÒDENA

Continua el frec a frec entre la P. Madridista Tossa de Montbui i el Vilanoveta. Els montbuiencs van suar i de valent al camp de l’Òdena per guanyar per un ajustat 4-5 i mantenen el liderat per millor coeficient de gols amb el Vilanoveta, que va demostrar la seva superioritat davant La Torre amb el resultat de 6-1.

La resta de marcadors de la jornada al grup setè de la Tercera Territorial van ser: Calaf-Esports Garcia, 2-1; La Paz- Ateneu, 2-3; Montserrat-Piràmides, 9-1; Anoia-Jorba, 1-3; Montbui-Hostalets, 0-3; Carme-Piera, 6-0.

]]> http://www.penedesfera.cat/2010/02/08/futbol-anoienc-nomes-el-vista-alegre-va-sumar/feed/ 41.5787 1.61759 Temps de Descompte http://www.penedesfera.cat/2010/02/08/temps-de-descompte-37/ http://www.penedesfera.cat/2010/02/08/temps-de-descompte-37/#comments Mon, 08 Feb 2010 20:18:27 +0000 Ràdio Maricel http://www.radiomaricel.cat/?p=3246 Arran de la publicació del seu darrer llibre sobre tecnificació futbolística, conversem amb Alex Sans, qui ens ofereix una interessant visió sobre el futbol.

Escolteu-lo

La resta de la informació esportiva del cap de setmana la podeu escoltar aquí

]]> http://www.penedesfera.cat/2010/02/08/temps-de-descompte-37/feed/ 41.2358 1.80979 Microliteratura pinyoliana o com glopejar amb desmesurat atreviment (9) Silenci http://www.penedesfera.cat/2010/02/08/microliteratura-pinyoliana-o-com-glopejar-amb-desmesurat-atreviment-9-silenci/ http://www.penedesfera.cat/2010/02/08/microliteratura-pinyoliana-o-com-glopejar-amb-desmesurat-atreviment-9-silenci/#comments Mon, 08 Feb 2010 16:33:19 +0000 jpinyol tag:blocs.mesvilaweb.cat://619953fb6c4973419ddfded6a05c71a3 9. SILENCI

- Compte amb l’allau!...
]]> 9. SILENCI

- Compte amb l’allau!...
]]> http://www.penedesfera.cat/2010/02/08/microliteratura-pinyoliana-o-com-glopejar-amb-desmesurat-atreviment-9-silenci/feed/ 41.5308 1.68574 Papallones en la llum 2010-02-08 16:28:00 http://www.penedesfera.cat/2010/02/08/papallones-en-la-llum-2010-02-08-162800/ http://www.penedesfera.cat/2010/02/08/papallones-en-la-llum-2010-02-08-162800/#comments Mon, 08 Feb 2010 16:28:00 +0000 Sandra Dominguez Roig tag:blogger.com,1999:blog-6875562140048288168.post-4448382621526728182
Hipnòtica, llenego en l'èter.
acomboiant-me amb l'equilibri-des-equilibri,
d'avançar.
Una passa més, i
m'esvairé.

]]> http://www.penedesfera.cat/2010/02/08/papallones-en-la-llum-2010-02-08-162800/feed/ 41.3213 1.66492 EDUARD CARMONA. “El llibre dels errors” http://www.penedesfera.cat/2010/02/08/eduard-carmona-el-llibre-dels-errors/ http://www.penedesfera.cat/2010/02/08/eduard-carmona-el-llibre-dels-errors/#comments Mon, 08 Feb 2010 15:40:00 +0000 Santi B. tag:blogger.com,1999:blog-602564173138681805.post-4507317588031328198
Eduard Carmona (Deltebre,1982) se sent poeta i escriu sota aquesta convicció de ser i voler-ho. Per això, forma part d'aquesta nova generació entusiasta de poetes que senten l'èxtasi de la vida. Poetes que estan publicant en les petites editorials que han aparegut en els darrers anys. Poetes
com Emili Sánchez, Pau Vadell, Blanca Llum, Laia Martínez, Andreu Galan, Ângel Igelmo, Jauem C. Pons, Anna Gual, Joan Duran, Joan Tomàs Martínez o Pau Castanyer). Poetes vinguts de tots els llocs del territori de parla catalana, una agrupació ben diferent a la formada per Josep Pedrals, Eduard Escofet, Francesc Bombí, MartinaEscoda, Núria Martínez, Martí Sales o Gerard Altaió, una escola basícament barcelonina i que va eclosionar des del primer moment.
.
Aquesta nova agrupació de poetes, vinguts de tot arreu, més oberta i participativa, ha irromput en l'escenari amb propostes, lectures, revistes, homenatges i, sobretot, amb una antologia que ells mateixos han preparat. Pedra Foguera. Una antologia de poesia jove dels països catalans.
.
Parlem del llibre de l'amic Eduard Carmona. Segons les paraules de Carles Hac Mor, qui vulgui en aquest llibre, lligar-hi caps, ho malentendrà tot. Efectivament, aquest és un bon prinicpi per poder entendre aquest llibre. El primer vers arrenca amb l'existencialisme de Sartre.
.
.
"Llegint Jean-Paul Sartre entenc clarament
com sóc qui ets què som"
.
.
En aquest primer poema, l'autor barreja els temps verbals, oferint una perspectiva històrica per assumir la seva vida quotidiana. La vida com un regal. Paper regal. Així acaba el primer poema,
amb aquest desencís, i així comença el segon poema, repetint el significat de l'últim vers del
poema anterior, una tècnica que s'anirà repetint en la primera part del llibre. Un joc. Un joc de significats. Un joc d'imatges i situacions personals.
.
En aquests primers poemes sense signes de puntuació hi ha potser vertigen, perplexitat, incertesa, i també una força de l'alegria, desplegada puntualment en tot el llibre.
.
.
"la vida que dec a la vida dic"
.
.
Eduard Carmona presenta tota una varitetat de conflictes, reflexions i postures davant la vida, practicant un estil lliure, aparentment caòtic i tranquil. En aquests primers poemes del llibre, veu la seva existència rondant, veient, sentint tot el que podria i no voldria fer.
.
L'autor no vol fer res amb els seus poemes. És per això, que no busca ni vol trobar la seva voluntat, perquè la volunat li resulta impossible de cercar. Eduard Carmona vol recordar, recordar que té vida, que la vida existeix també des del record.
.
.
"La vida és una vellarda, és clar,
però ... em recorda tant l'aventura"
.
.
És més, amb humor, ell mateix dubte de tot i de res.
.
.
"mai m'he volgut conèixer"
.
.
El poeta lluita contra la fatiga d'existir. En els seus poemes, veig una poesia sensual, una delicadesa profunda, una poesia contemporània cansada de tanta filosofia. El llibre, com si proseguís una evolució de pensament o anti-pensament, planteja l'absurditat de l'existència, passant al no res i del no ser al sentit dels seus poemes, a un llenguatge que refusa el silenci.
.
.
"Del passat sorgeix el pes
i la sorra que duc al cap
faig cases de sora
faig versos de sorra
faig actes de sorra
menjo sorra
asrpor de dents i llengua
papil·les de paper
que foto foc
i sóc un premi
per aprendre a viure
dels pits que t'endevino"
.
.
En tot, Eduard Carmona assumeix el repte i desitja viure. És en aquests poemes on veig altres referències a altres poetes. Referències al millor Enric Casasses, a la força d'un sentiment insultant, inacabable. En aquesta primera part, s'explica una història fragmentada, filosòfica, molt contemporània, amb alguns elements simbòlics, amb la referència de Sartre, amb el pensament d'un altre.
.
.
"Sartre m'explica amb un megàfon
aquest rigor d'existir de les coses"
.
.
La segona part del llibre són poemes d'amor, de lluita i passió. Alguns són antològics i magistrals.
En altres poemes, les accions són conceptuals, futuristes. Una poesia en expectativa, de desig, de voler. En altres poemes hi ha una temàtica sexual, ben explícita. I en un altre poema es parla d'una dona que descobreix que pot estimar. És aquí, en aquest punt -on crec- que l'autor mostra la seva distància amb la realitat, aquesta manca de confiança que veu amb la realitat.
.
.
"dansa per a mi
i em faré pobre
toca'm amb l'ala fina
dels teus tremolors
mira'm dins
a un centímetre
de la mort
quan t'escorris"
.
.
Magistral! Aquest poema ja val el pes d'un llibre. El jo poètic d'Eduard Carmona és imponent. Hi ha poetes que se separen de la realitat de forma freda per explicar aquesta realitat tant freda que es viu pels carrers de la ciutat. La poesia de la ciutat. Eduard juga amb tots aquests components.
.
La tercera part del llibre està dedicada a l'estada a Tarragona, amb el seu amic i també poeta i músic Miquel Àngel Marin. Hi ha poemes dedicats a la vida del barri. Als veïns. Un tema treballat per altres grans poetes com Miquel Bauçà o Joan Brossa o Vicenç Andrés Estellés. Altres referències del llibre.
.
.
"els gitanos del carrer volen un pis
els gitanos del carrer són al carrer
hi ha els gitanos del pis de dalt
hi ha els gitanos que volen un pis
hi ha els gitanos que el tenen
llavors es coneixen
i resulta que són família
i ja tenim tots els gitanos
dins el pis
i cap
al carrer
és una feina ben feta".
.
.
Tal com diu, Anna Carreras, "El llibre dels errors" no s'equivoca.
.
.
Molta sort, per tant, al llibre de l'Eduard Carmona.
.
.
]]> http://www.penedesfera.cat/2010/02/08/eduard-carmona-el-llibre-dels-errors/feed/ 41.3473 1.70133 La batalla http://www.penedesfera.cat/2010/02/08/la-batalla/ http://www.penedesfera.cat/2010/02/08/la-batalla/#comments Mon, 08 Feb 2010 15:02:00 +0000 Patricia Montañés tag:blogger.com,1999:blog-7349645066498800579.post-8716882398951246453
Com sempre, la batalla comença sense un avís previ. Ella no està preparada. De fet, mai està preparada per a batalles d'aquestes, tan sobtades i inesperades. Però ell sí. Com si fes temps que preparava aquest combat, ell agafa les armes i comença a lluitar. Paraula rere paraula, ell intenta ferir-la. Ella aguanta i respon els atacs amb un somriure. Incansable, ell segueix disparant paraules. Ella les esquiva com pot.
Ell insisteix usant les armes que ja havia fet servir. Sap que si les torna a utilitzar, arribarà un moment que no fallarà. Insistent, lluita sense parar. Aquesta batalla l'ha de guanyar ell.
Ella segueix somrient. Sap que tot el que ell diu són mentides, que ell no pensa ni la meitat de les coses que ara li està dient. Segueix somrient, fent veure que res de tot el que ell pugui dir li importa, esquivant aquelles paraules disparades a matar.
La lluita segueix durant una bona estona. Ell segueix intentant-ho i ella, exasperada, baixa la guàrdia. Un d'aquests atacs li va directe al cor. Ferida. No pot seguir defensant-se amb un somriure fals. Ara li toca atacar. Amb la ferida al cor sagnant, Ella comença a atacar-lo. Sap que el ferirà però també sap que mai podrà comprovar el tamany de les ferides que li farà. Simplement ataca. Irada, diu coses que no sent, coses que no pensa. Només coses per ferir i fer mal. I el fereix, i Ella ho sap. Ell torna a atacar, amb arguments cada cop més pobres, seriosament ferit. Ella somriu. Aquesta batalla l'ha de guanyar ella.
La lluita segueix, els dos són grans lluitadors. Quan les ferides no es poden obrir més, deixen anar quatre paraules més, intentant rematar la feina. Però aquelles últimes paraules ja no fan mal. Després de tot el que s'han dit, aquelles últimes paraules no tenen cap mena de significat.
I, amb l'orgull intacte, deixen el camp de batalla disposats a guarir-se de les ferides que s'han fet l'un a l'altre. Un cop aquestes estiguin curades, tornaran a aquell indret, on la batalla tornarà a començar. Com un cicle. Com una roda que mai deixa de girar. Com una nòria que cap dels dos vol abandonar. No si no baixa abans l'altre.
]]> http://www.penedesfera.cat/2010/02/08/la-batalla/feed/ 41.3825 1.79698 Como crear iconos para iPhone, iTouch o iPad. http://www.penedesfera.cat/2010/02/08/como-crear-iconos-para-iphone-itouch-o-ipad/ http://www.penedesfera.cat/2010/02/08/como-crear-iconos-para-iphone-itouch-o-ipad/#comments Mon, 08 Feb 2010 12:03:50 +0000 Lisard http://www.lisard.es/blog/?p=609
  • ¿Como crear una página Fan en Facebook? Aquí tenéis mi ejemplo de página fan en Facebook, si...
  • ¿ Como crear una cuenta de Twitter ? Hoy os presento Twitter. Una web en la que puedes...
    • ]]>

    Últimamente estoy adaptando las webs con mas volumen de visitas al navegador de Apple Mobile,

    Hasta que llegue al punto que me tope con la utilidad de poder añadir un icono de cada blog o web en el escritorio como acceso directo a la web. De esta manera si quieres estar al día de lo que pasa en el mundo Pinscher, mi ultimo manual o que tal crecen mis calçots.  Dentro de muy poquito podréis disfrutarlo desde el mejor navegador móvil. Y si tenéis que desarrollar o crear un icono al más puto estilo apple o iPhone. ;)

    Iremos primero a esta fantástica Web donde hará todo el trabajo por nosotros. ;)

    1º- Primero le aplicamos el efecto deseado

    2º- Subimos la imagen para crear el icono

    3º- Y descargamos la colección de iconos y .png para seguir con vuestro trabajo.

    PD: ahora lo que me falta es un iPhone, jejeje, pero tendré que esperara al 4g a ver si no tienes que pasar por el tubo de telefónica. :(

    Related posts:

    1. ¿Como crear una página Fan en Facebook? Aquí tenéis mi ejemplo de página fan en Facebook, si...
    2. ¿ Como crear una cuenta de Twitter ? Hoy os presento Twitter. Una web en la que puedes...

    ]]>     http://www.penedesfera.cat/2010/02/08/como-crear-iconos-para-iphone-itouch-o-ipad/feed/ 41.2797 1.58172     Els esports del cap de setmana http://www.penedesfera.cat/2010/02/08/els-esports-del-cap-de-setmana-18/ http://www.penedesfera.cat/2010/02/08/els-esports-del-cap-de-setmana-18/#comments Mon, 08 Feb 2010 11:24:31 +0000 Ràdio Maricel http://www.radiomaricel.cat/?p=3244 Pitu Valera i Toni Muñoz ens acosten l’actualitat esportiva del cap de setmana, amb especial atenció a la difícil situació que travessa el primer equip de la Unió Esportiva Sitges, pel que fa referència a l’incompliment dels acords presos amb l’actual junta directiva.

    Escolteu-ho

    ]]>     http://www.penedesfera.cat/2010/02/08/els-esports-del-cap-de-setmana-18/feed/ 41.2358 1.80979