Penedesfera

Obertes les inscripcions de la segona Tuga Trail Copons

Anoia Esports — Thu, 02 Sep 2010 12:09:12 +0000

A dia 1 de setembre, ja s’han obert les inscripcions de la segona edició de la Tuga Trail de Copons, que es celebrarà el proper dia 3 d’octubre i que, igual que l’any passat, es continuarà disputant la cursa de muntanya i la caminada popular pels corriols del voltant del poble. Aquestes proves s’han pogut dur a terme un cop més gràcies a l’empenta, la il·lusió i l’esforç de la marca de roba tècnica personalitzada Tuga Active Wear, de la botiga igualadina de material tècnic de muntanya X-Avi Material de Muntanya i de la Secció de Curses de Muntanya del Club Excursionista UECANOIA,. Juntament amb la col·laboració de l’Ajuntament de Copons, del Consorci de Promoció Turística Alta Anoia i d’altres empreses de la comarca, ha estat possible continuar organitzant aquest esdeveniment, tot esperant superar l’èxit de l’any passat.
Per als més agosarats, s’ha pensat i elaborat una cursa de muntanya amb un traçat molt tècnic, espectacular, trepidant, exigent i amb algunes variacions respecte al recorregut de l’any passat que no deixaran a ningú indiferent… Aquest traçat transcorre per corriols de l’entorn, on podreu gaudir de magnífics racons de natura, que de ben segur us agradaran. I per als que prefereixin descobrir més tranquil·lament els paratges de la zona, també s’ha organitzat una caminada popular que permetrà als participants gaudir d’unes magnífiques vistes de la comarca. Aquesta darrera també ha estat modificada, disminuint el grau de dificultat i convertint-la en una passejada més apta per a totes les edats.
A més a més, juntament amb el servei de guarderia, d’altres activitats complementaran la matinal per a què, entre tots, es faci de l’esdeveniment una gran festa esportiva.

Per a qui estigui interessat a participar-hi, a la web www.tugatrail.com hi ha tota la informació relacionada amb les proves, així com les característiques del recorregut, el reglament i les diferents opcions per a poder-se inscriure.

Subflash 2010 (reflexiones y recolectas)

Qlogg — Wed, 01 Sep 2010 21:47:15 +0000

Pues ya está, otro subflash que pasa al cajón de los recuerdos. Con este ya van ocho (siete en mi cuenta personal) y la experiencia sigue siendo impresionante. Intentaré ir haciendo una lista de todos los comentarios que aparezcan en los blogs de los asistentes y mantenerla actualizada (si se me pasa alguno avisadme), pero quiero centrar este post en quienes lo hacen posible. Mi experiencia sigue siendo la misma, y seguro que revisando los posts de años anteriores y haciendo control+c y control+v acabaría antes.

No sé si ya lo ha hecho alguien, supongo que sí, pero he creado una lista en mi twitter con aquellos a los que sigo que han pasado por subflash. La podéis seguir aquí y avisadme de los que no sigo o me he olvidado.

Como decía, quiero centrarme en aquellos que hacen posible Subflash. Subflash es Marcos, sin él, no existiría, y sin el soporte de q-interactiva menos. Jorge, Berto, Armando e Idoia hacen posible que Marcos pueda dedicar un tiempo precioso a organizarlo. También aportan parte del trabajo. La web, el diseño, el registro de participantes, etc… etc… Mucho es el trabajo, y repartido se hace posible.

Otra mención especial la merecen los patrocinadores. Más de 15.000 € en premios no se consiguen así como así. El conseguir este montón de regalos, este año todo el mundo se llevó un mínimo de tres, requiere que se crea en este evento. Conseguir dos licencias Adobe web premium CS5 es bastante increíble. Una la proporciona Andrés Cayon del Grupo de Usuarios Dreamweaver España. Andrés lleva muchos años confiando el Subflash y aportando su granazo de arena. La otra licencia vino de la mano de BlocketPc. El Spanish Mobile Adobe User Group liderado y llevado por Marcos González y Raul Jiménez.

También agradecer a CDMon por regalar un hosting profesional PlanWeb a cada uno de los asistentes. Video2Brain regaló a todos los usuarios una semana de acceso a todos los cursos y contenidos. Agradecer también a Nisnets Studios y en especial a Elad por vestirnos con las fantásticas camisetas que diseñó Armando. También a Diego y karmele por su especial implicación en la organización del evento y en llevarse de fiesta a los participantes. Como no, a FX-interactive, que cada año desde hace unos quantos nos permiten regalar fantásticos juegos. IdN, indexbook y agradecer el esfuerzo de Criterion por la posibilidad de contar con tantos regalos y tan buenos.

Como dije, no explicaré qué es Subflash, mejor os dejo unos cuantos enlaces…

La lista de lo que explica la familia…
El post de Paquito Moreno
Fotos de Javi Aránega
En twitter
Resumen Subflash 2010 en Bilbao (muy resumido) por Martin
Subflash 2010 by Iván
Armando’s Subflash 2010, despedida y cierre
Juanjo políglota Back From Subflash 2010 Bilbao (ENG)
Subflash 2010, ¿y te lo perdiste? por el ponente Dani Llops
Subflash 2010 Bilbao: día 1 by maestro Elad
Isidro el pequeñín: Subflash 2010 Bilbao. Buen Rollo y formación al más alto nivel

lvii_setembre

gomets — Wed, 01 Sep 2010 20:03:41 +0000

si fóssim un tràiler de cine, d'aquells que comencen suaument, explicant mínimament l'argument, i que de cop i volta apugen la música i apareixen constantment tot de flaixos visuals d'escenes importants de la pel·lícula i que quan has cregut enganxar-t'hi, es calma, i, sobre fons negre, apareix el títol de la pel·lícula, en quasi silenci; si fóssim un tràiler com aquest, dels de sempre, dels que es fabriquen com a xurros, setembre seria la calma final. sí, quan et quedes amb cara de tonto i no saps gaire bé si enviar-los a tots a pastar fang o si val la pena pagar per veure una altra vegada la mateixa història.

La tornada a l’escola.

CEIP Les Fonts — Wed, 01 Sep 2010 17:30:11 +0000

Hola c3rvols,

Haurem de canviar el nom aquest curs, aneu pensant propostes per decidir els primers dies de classe, podeu demanar ajuda a casa.

Avui ja hem començat a preparar el nou curs, ens veiem el dia 7. M’han confirmat que tornarem a estar junts aquest curs. Us agrada la notícia? Jo estic molt content de tornar a estar amb vosaltres.

NO OBLIDEU PORTAR MOLTES GANES D’APRENDRE !!!

Seguidament aquí teniu uns consells que podeu llegir amb tota la famíla:

La tornada a l’escola després d’unes llargues vacances pot ser difícil, però si aprofitem els seus aspectes positius, podem aconseguir que els nens la visquin amb entusiasme i il·lusió.

La tornada a l’escola és el millor moment per a l’establiment o la recuperació de rutines i hàbits saludables d’alimentació, son i estudi. És recomanable que l’esmorzar es faci a casa, asseguts a la taula, i que sigui complet a base de lactis, cereals (pa) i fruita (millor sencera que en suc). D’altra banda, cal assegurar les hores de son necessàries per a cada nen; que seran diferents segons l’edat però han de permetre que el rendiment durant el dia sigui el correcte. A més, llegir un conte, un còmic o un llibre abans d’anar a dormir pot ajudar a fomentar l’hàbit de la lectura.

Referent a l’estudi, és fonamental que sigui un hàbit diari: s’aprèn més i millor si s’estudia una mica cada dia que si es deixa tot per al final. El lloc per fer els deures i per estudiar ha de ser tranquil, còmode i ben il·luminat. La postura correcta també és important per evitar dolors d’esquena. Per estudiar, el mòbil i l’ordinador han de romandre desconnectats. “No obstant això, mai s’ha d’oblidar que un aspecte bàsic en la vida del nen és el joc, és importantíssim que els pares juguin amb els seus fills, i que aquests també juguin amb altres nens. Així mateix, és essencial insistir en la importància de l’activitat física, que no només significa practicar un esport, sinó també caminar, córrer o ballar”.

Consells extrets de:
http://www.lamalla.cat/societat/educacio/article?id=399883

Escarni al Sàhara

Miquel Carrillo Giralt — Wed, 01 Sep 2010 16:23:54 +0000

No hi ha cap mena de justificació perquè la policia del Marroc carregui a diari contra ciutadans sahrauís que demanen pacíficament la celebració del referèndum que l’ONU els va prometre fa vint anys. No es pot admetre que ciutadans estrangers siguin colpejats salvatgement al fer d’escut humà dels sahrauís.
És un escarni que Marroc digui que es van manifestar il•legalment, provocant una baralla amb la població civil marroquina i que la policia va acompanyar a l’hospital als ferits. És un escarni que el govern espanyol doni oficialment per bones aquestes explicacions, segons ha dit el secretari d’Estat d’Exteriors. Els agredits, de Canàries –per tant ciutadans espanyols–, van identificar a la comissaria de l’Aaiun alguns dels policies que els van agredir.
Quin estat tenim, que no defensa la integritat i dignitat dels seus ciutadans?
La impunitat amb què fins ara ha actuat la policia del Marroc contra tothom qui s’ha acostat a l’Aaiun, s’ha acabat. Tot just fa una setmana, el dia 23, cinc activistes sahrauís tornaven de la universitat d’estiu a Algèria. Com és habitual, la policia els esperava per carregar contra ells i va fer-ho amb especial violència. Un grup de quatre ciutadans catalans i aragonesos que van intentar protegir-los també van resultar contusionats. Entre ells la barcelonina Isabel Terraza i la seva parella, el mexicà resident a Barcelona, Antonio Velázquez, que han decidit quedar-se a l’Aaiun per explicar al món el drama dels sahrauís.
Un grup de catorze ciutadans de Canàries es va desplaçar a l’Aaiun per fer costat a l’Antonio i la Isabel i van ser arrestats per la policia del Marroc. La Carmen Roger va resultar greument contusionada a la cara, com han mostrat les imatges a la premsa i televisió.
Tots aquests ciutadans espanyols han estat insultats, amenaçats de tortura i violació. Han estat retinguts en cases de sahrauís envoltades de marroquins aïradament provocatius, de policia uniformada i de paisà.
Ningú els ha donat empara, ni l’ambaixada espanyola ni els cascos blaus de l’ONU desplegats al Sàhara amb el nom de MINURSO (Missió de NNUU per al Referèndum del Sàhara Occidental). El mandat dels cascos blaus es limita exclusivament al referèndum i es neguen a protegir els represaliats o acceptar denúncies.
El Marroc ha d’aturar la repressió al Sàhara ocupat. El govern espanyol ha de donar cobertura diplomàtica als seus ciutadans que es troben a l’Aaiun, ha d’exigir la protecció i respecte per a aquestes persones.
Els països aliats del Marroc han d’exigir-li respecte als drets humans. Espanya, França i els Estats Units han d’implicar-se en el problema no resolt del Sàhara.
Espanya, com a potència colonial que va abandonar el territori el 1976 continua essent-ne responsable tot i haver acceptat l’ocupació il•legal per part del Marroc. Les bones relacions comercials i diplomàtiques amb Marroc, fins i tot en el terreny de la cooperació, no han de ser impediment per ajudar a resoldre la greu situació del poble sahrauí.
França, antiga potència colonial del Marroc i actual aliada de la monarquia feudal alauita, ha d’aixecar el veto que anualment imposa a NNUU sobre el mandat dels cascos blaus perquè no puguin intervenir en temes de drets humans. Cada any es presenta aquesta sol•licitud i reiteradament França la veta a NNUU.
La Unió Europea ha de denunciar el conveni de pesca signat amb Marroc que autoritza la pesca en aigües territorials del Sàhara. L’ONU té reconegut el Sàhara com a territori pendent de descolonitzar i per això el manté dins la Quarta Comissió de NNUU. L’espoli econòmic dels territoris colonitzats és igualment il•legal, de manera que s’hauria de suspendre tota activitat econòmica estrangera al Sàhara que no vagi en benefici de la població autòctona.
Marroc és un país molt important per a nosaltres els europeus, des del punt de vista econòmic, pel control de la immigració i per la col•laboració antiterrorista. Per aquestes raons, Marroc ja es beneficia d’un estatus privilegiat davant la Unió Europea. Ara ha de demostrar que els avenços cap a la democratització del règim li permeten garantir el respecte als drets humans dels ciutadans que administra. Començant pels drets dels sahrauís, cosa que no compleix.
Esquerra no comparteix el posicionament del govern espanyol i denúncia l’actuació del Marroc en aquest tema. He enviat una carta de protesta al cònsol del Marroc a Barcelona, que trobareu adjunta. L’eurodiputat Oriol Junqueras ha presentat una pregunta al Consell de la Unió Europea en base a l’Acord Euromediterrani entre la UE i Marroc, en el que ambdues parts es comprometen a respectar els principis democràtics i els drets humans.
No volem que més fotos com la de la Carmen ensenyin a Europa el gran escarni que es viu al Sàhara.

(a la foto Carmen Roger, de Canàries, agredida a l'Aaiun)

70.000 i 15

ceskfreixas — Wed, 01 Sep 2010 10:43:41 +0000

Perplexos i sorpresos, com sempre. El clip de La petita rambla del Poble Sec ja ha superat les 70.000 reproduccions al Youtube. Tanmateix, aquesta mateixa cançó ja ha arribat al lloc numero 15 de la llista d'èxits de Ràdio Flaixbac. Si vols veure el videoclip, pots fer-ho a través d'aquest enllaç. Moltíssimes gràcies!

Aquesta setmana, concerts a Vilanova i la Geltrú (Garraf, divendres 3 de setembre, a les 23.00 hores a la Plaça de l'Assumpció) i Santa Margarida de Montbui (Anoia, dissabte 4 de setembre, a les 22.00 hores a la Plaça Major).

la gènesi

Climent Clerch — Wed, 01 Sep 2010 08:07:39 +0000

Com a entusiasta de les noves tecnologies i amb l’afició fotogràfica renovada, no he pogut estar-me d’obrir el meu propi blog, dedicat gairebé en exclusiva a les meves fotos, i en menor mesura a d’altres aficions que tinc, que ja us aniré descobrint.

La verdadera historia (o no) del Club Bilderberg.

nonomeslletres — Wed, 01 Sep 2010 06:56:48 +0000

Tot i que es tracta d’un llibre del 2005, el fet que la edició de 2010 es celebrés a Sitges, em va animar a intentar conèixer en més profunditat aquest club cada vegada menys secret. Segurament vaig errar en la … Continue reading →

El cas del meu avi, avui, a TV3

jpinyol — Tue, 31 Aug 2010 18:18:02 +0000

Coincidint amb l'aprovació del Reglament, per part del Consell del Govern de la Generalitat, que permetrà la dignificació de la fossa comuna del cementiri de Lleida, avui al matí he estat entrevistat des del cementiri mateix de Capellades per Francesc Besses, de TV3, a propòsit de la lluita personal que des de fa dos anys duc a terme per treure el cos del meu avi (que va estar primer a la fossa de Lleida) del funest Valle de los Caídos.

Doncs bé. En el Telenotícies Migdia d'avui mateix s'ha passat una part de l'entrevista que podeu veure si copieu aquesta pàgina web i hi entreu : http://www.3cat24.cat/video/3072090

...

Carta oberta als i les independentistes

Joan Rodríguez i Serra — Tue, 31 Aug 2010 18:08:27 +0000

L'independentisme viu moments efervescents. Sens dubte, comencem a recollir els fruits de molts anys de feina, feina que hem fet entre tots, des del carrer i des de les institucions. El debat sobre la Independència està damunt la taula, se'n parla d'una manera normalitzada en els mitjans de comunicació, en el Parlament, en les converses familiars. Les enquestes detecten moviments significatius en l'actitud de la societat catalana davant de la hipòtesi independentista. Progressem adequadament, i darrerament a bon ritme. M'agradaria aprofitar el moment per compartir una sèrie de reflexions sobre el moment històric que vivim com a país, i també sobre el moment que viu l'independentisme.

Voldria en primer lloc posar en valor el paper d'Esquerra Republicana de Catalunya en aquest procés, perquè crec que s'ha estat molt poc generós amb Esquerra des de dins mateix de l'independentisme.
Esquerra va saber activar fa set anys el ressort adequat, forçant l'alternança democràtica a Catalunya amb un programa basat en la redacció d'un nou Estatut. Aquella decisió estratègica, no entesa per tothom, ha acabat provocant una sèrie de reaccions en cadena de gran calat polític. El nou Estatut era, com vam dir en el seu moment, la prova del cotó de l'Espanya plural i del projecte autonomistafederalista.
Com era d'esperar, la prova del cotó ha acabat donant negatiu, primer amb la retallada de l'Estatut al Congrés i en el pacte Mas-Zapatero, i després amb la sentència del Tribunal Constitucional.
L'autonomisme (i no cal dir el federalisme) han entrat en crisi, i la perspectiva independentista s'obre pas. La sentència del TC, doncs, tanca el cicle polític iniciat amb l’Acord del Tinell.

En el camí, hem cosit el PSC al país, arrossegant-lo a posicions que fa vuit anys eren impensables:

l'Estatut del 30 de setembre, la Llei d'Educació, la Llei d'Acollida, la Llei de Consultes, la Llei del Cinema, la Llei de Vegueries, etc, i hem provocat un corriment de les posicions nacionals de CiU, amb l'assumpció del dret a decidir com a eix polític. Avui, set anys després de la irrupció d'Esquerra com a força de Govern (amb només el 14% dels vots, cal recordar-ho), el catalanisme és més ampli, més transversal, i el debat sobre la Independència és sobre la taula. Segur que no ho hem fet tot nosaltres sols, però crec que seria molt injust pretendre que la principal força independentista no hi té res a veure, i més després d'haver assolit una victòria estratègica tan clara. Els intel·lectuals orgànics de CiU
que sentenciaven que l'eix nacional seria substituït pel social, veuen com la política catalana ha pres un caire més nacional que mai.

Una de les bones notícies del creixement social de l'independentisme és la seva extensió transversal entre gent d'ideologies molt diverses. Hi ha partidaris de la Independència que són d'esquerres, n'hi ha de liberals, de conservadors, de democristians... Hi ha partidaris de la Independència entre els votants de tots els partits catalanistes de tradició democràtica, amb percentatges significatius. La idea de la Independència ha impregnat transversalment la societat catalana.

Esquerra ha tingut el monopoli de la representació electoral i parlamentària de l'independentisme els darrers vint anys. Però a mesura que l'independentisme ha anat creixent i s'ha fet transversal, hi ha hagut més i més ciutadans partidaris de la Independència que no s'han sentit representats per l'ideari i per l'acció política del nostre partit, tant per diferències ideològiques com estratègiques.

Esquerra és un partit republicà i d'esquerres, i tenim un model territorial i de desenvolupament sostenible per al nostre país. Hem construït un discurs allunyat de l'essencialisme nacionalista i amb una aposta gradualista i multipartidista per assolir la independència, i hem posat en pràctica una estratègia determinada de pactes de Govern que no ha agradat a tothom. Però és que no preteníem agradar tothom: mai no hem pretès ser la casa comuna de tots els independentistes de totes les ideologies. Sempre hem dit que nosaltres treballàvem per estendre l'independentisme en l'espai sociopolític que va del centre cap a l'esquerra. I sempre hem dit que seria molt bo per al país que sorgís una o més forces polítiques que treballessin per estendre l'independentisme en l'espai sociopolític que va del centre cap a la dreta. Catalunya estarà preparada per a la Independència quan el primer partit de l'esquerra i el primer partit de la dreta siguin independentistes i sumin una majoria social i política molt àmplia. I per arribar a aquest escenari encara hem de picar molta pedra, tots plegats.

Aquestes darreres setmanes han sorgit veus a favor d'una candidatura única de l'independentisme.

Crec que amb els paràgrafs anteriors ja ha quedat clara quina és la posició estratègica del nostre partit respecte als Fronts Patriòtics. En qualsevol cas, però, voldria afegir que en algunes d'aquestes crides hi he trobat a faltar el més elemental respecte a Esquerra i al que representa. Esquerra té 80 anys de continuïtat històrica, és el partit de Macià i Companys, té més de 450 seccions locals organitzades arreu dels Països Catalans, té 21 diputats al Parlament de Catalunya, una diputada al Parlament de les
Illes Balears, té tres diputats i quatre senadors a Madrid, un eurodiputat a Brussel·les, més de 1.600 alcaldes i regidors en pobles i ciutats, governa en coalició al Principat, presideix el Parlament de Catalunya i dues Diputacions, manté relacions internacionals estables, i ha aguantat en solitari la presència institucional de l'independentisme durant els darrers vint anys. I malgrat això, a Esquerra se li han fet crides a "sumar-se" (sic) a una coalició amb entitats i partits que no han passat mai per les urnes, que no se sap quina representativitat real tenen, que no són capaços de posar-se d'acord entre ells i que no sabem si d'aquí a uns mesos continuaran existint. Em fa l'efecte que la militància i l'electorat d'Esquerra es mereix més respecte i consideració per part dels autors d'aquestes crides.

Estic completament d'acord amb els independentistes que pensen que en aquest moment històric cal arriscar i fer un pas endavant. Però no hem de confondre un pas endavant amb una fugida endavant. I en aquest punt vull ser molt clar: crear l'expectativa d'una imminent proclamació de la Independència des del Parlament és, en el millor dels casos, confondre desig i realitat; i en el pitjor, és jugar frívolament amb les il·lusions de la gent. Per desgràcia, l'endemà de les pròximes eleccions no hi haurà 68 diputats independentistes, i jo personalment no penso ser còmplice de cap operació basada en premisses falses, per molt benintencionades que siguin.

Ens calen propostes polítiques lligades a la realitat. De la mateixa manera que fa set anys vam saber fer un moviment tàctic (alternança democràtica i nou Estatut) que ha canviat radicalment la política catalana i ha acostat l'independentisme a la centralitat, ara cal fer una nova estrebada capaç de generar contradiccions i conseqüències concretes en el conjunt del sistema polític, evitant la temptació del testimonialisme.

La nostra aposta per al pròxim cicle polític és coneguda: portar el debat al terreny de la radicalitat democràtica, un terreny que incomodi les forces de l'autonomisme i les obligui a moure's en la direcció correcta. Entenem que la proposta de posar en pràctica el dret a decidir a través d'un Referèndum democràtic sobre la Independència té recorregut polític, perquè no és una proposta només per als independentistes, sinó que és una proposta adreçada a tots els demòcrates, una proposta d'ampli espectre, que és coherent amb el procés de consultes per la Independència que hem viscut el darrer any, que sabem que genera contradiccions en les cúpules dels altres partits, que és molt majoritàriament compartida per les seves bases electorals i que connecta amb la centralitat democràtica del país.

Personalment m'he compromès a condicionar qualsevol acord postelectoral a la convocatòria d'aquest Referèndum, i aprofito aquesta carta per reiterar aquest compromís. Si Esquerra és decisiva i posem aquest tema sobre la taula, serà molt difícil dir-nos que no, ja sigui immediatament després de les eleccions o ja sigui durant la legislatura (cal recordar que probablement abans de dos anys tornarem a tenir el PP al govern espanyol i això pot desfermar noves agressions i provocar necessitat de respostes polítiques des de Catalunya). És una aposta arriscada però estic fermament convençut que ens en podem sortir. De la mateixa manera que fa set anys, perquè érem decisius, vam arrossegar CiU i PSC a fer un nou Estatut que cap dels dos no desitjava, aquest cop, si la gent ens dóna la força que necessitem, arrossegarem els autonomistes cap al dret a decidir i obrirem un nou cicle històric. És per això que en la campanya electoral que ara s'acosta demanaré, inequívocament des de l'esquerra, el vot útil de tots els independentistes: perquè Esquerra no és cap aventura personal i improvisada a correcuita, perquè Esquerra ja ha demostrat que és una palanca potentíssima de canvi, i perquè, humilment, em sento madur per rebre i gestionar amb responsabilitat la vostra confiança.

Visca Catalunya lliure!
Joan Puigcercós
President d’Esquerra

Vestuari Cercavila Festa Major

Esbart Rocasagna — Tue, 31 Aug 2010 17:50:08 +0000

Ja tenim l’orgue del Vendrell restaurat !!!

AAOV — Tue, 31 Aug 2010 16:24:17 +0000

El divendres 27 d’agost del 2010 l’orgue del Vendrell es va acabar de muntar a Landete, al Taller dels orgueners “Hermanos Desmottes”. Tot i que falta algun petit detall ja tenim el nostre orgue restaurat.

El proper diumenge 5 de setembre es farà la primera audició al taller. Per tal de poder escoltar-lo en directe, la comissió per la restauració de l’orgue del Vendrell ha organitzat una sortida del Vendrell cap a Landete per descobrir el seu nou so. Hi ha la possibilitat que ens acompanyi un organista d’excepció, Juan de la Rubia, qui farà sonar l’orgue per primera vegada.

Esperem que el so que en sortirà dels seus tubs cobreixi les nostres expectatives. Els comentaris dels propis orgueners i de l’harmonitzador ens asseguren que el resultat és espectacular. El proper diumenge ho podrem comprovar.

QUI NECESSITA DELS JOVES

Joan Rodríguez i Serra — Tue, 31 Aug 2010 16:12:59 +0000

Sota aquest nomenclator hom aglutina un col.lectiu, sovint amb poca experiència per entendre algunes coses i amb prou capacitat per acceptar moltes d´altres.

Sempre sento parlar dels joves amb aquestes paraules; ... jo quan era jove..., creiem que els joves necessiten...

Puc afirmar que els joves volen que se´ls ofereixin recursos per desenvolupar les seves idees.

No volen anar sols, solen recórrer un camí plegats amb el ferm compromís de reconèixer les pròpies limitacions.

Suposo que alguns creureu que ja no tinc edat per sentir-me jove i és aquesta la realitat del mot jove.

Els adults creiem que el mot jove va lligat a un estatus social concret, una determinada cultura i un antagònic sentiment de societat.
Els joves arriben des de l´adolescècnia, una etapa carregada de dubtes i renúncies i es perd (la joventut) amb l´edat.

Discrepo, la joventut sí que és cert que es perd sovint barrejada en la comoditat de la vida mateixa, en l´apatia i l´immobilisme.

Una qualitat de la joventut és l´idealisme, hi ha qui creu que quan es perden els ideals es perd la joventut.

Què vol dir fer política de joventut? Aquesta és la pregunta que ningú no vol respondre.

Polítiques de joventut és voler oferir a un col.lectiu molt concret les eines que pot tenir l´administració per materialitzar les seves idees.

No oblidem que l´administració té el poder d´administrar els interessos de la societat i que aquesta societat es va gestant en la nostra joventut.

Per què volem oferir a la nostra joventut qualitat, seguretat i estabilitat, quan són precisament antònims i no sinònims el que busquen els nostres joves.

Els joves sostenen els pilars de la seva existència en paràmetres més senzills, no busquen qualitat, tenen prou amb la subsistència.

Per qué els donem seguretat, mostrant-los la cara més insegura de la nostra condició humana?

Quina estabilitat poden buscar els joves si fonamenten la seva lluita, en la recerca de les frustracions humanes?

Valors com llibertat, igualtat, els entenem amb la nostra joventut.

Crec fermament que la política de joventut s´ha de fonamentar en expressions més tangibles, oferir activitats puntuals, fomentar els grups estables donant-los suport, oferir espais per a joves, autogestionats, sempre amb la col.laboració de terceres pesones, oferint-se al servei dels joves no pel servei dels joves.

No ens limitem a donar-los suport incondicional i mantenir les activitats d´un o altre grup.

Cal replantejar-se molt bé quins objectius volem aconseguir amb els joves, per poder anar erradicant les polítiques “ tireta” que tan sols apedacen les seves inquietuts.

Cal posar en les mans dels joves, a professionals que els ajudin a, sota el seu criteri, desenvolupar les seves inquietuts o materialitzar els seus plantejaments.

Mes endavant seran ells mateixos els qui cediran la seva ajuda als nous joves que aniran arribant.

La nostra societat necessita més projectes amb i per joves.

RESUM D’ACTIVITATS CURS 2009-2010 DE LA CASETA DE L’HORT

Copons.net — Tue, 31 Aug 2010 16:01:05 +0000

Just quan començarà el nou curs a la Caseta de l’Hort 2010-2011, fem una mica de memòria i recordem el que va estar el curs passat amb un resum de les activitats.

Comença un nou curs

El dimarts 1 de setembre, La Caseta de l’Hort ha obert les seves portes per a comencar un nou curs. Després del parentàsi estiuenc, els alumnes més petits del poble i rodalies han tornat contents al seu espai de joc, treball i diversió, amb ganes de compartir vivències amb els companys.

Aquest curs 2009-2010 presenta sis cares noves, és a dir, quatre nens i dues nenes que trepitjen per primer cop La Caseta i això significa que els plors d’enyorança han estat presents les dues primeres setmanes. Com que el temps ho cura tot, ara, uns mesos després la calma ha tornar a La Caseta i els més petitons ja no es recorden dels mals moments passats.

Esperem que aquest sigui un curs ple d’alegries i d’experiències inolvidables.

Mmmmmmm… que bons que són els panellets!

Aquest curs a La Caseta hem fet els tradicionals panellets. Entre tots ens hem repartit els ingredients per a portar a la classe: ametlles trinxades, senceres, a trossets, pinyons, sucre, patata, cireres,…

Per la majoria era la primera vegada que ho veien però han estat molt quiets i atents mentre ho preparàvem. Hem provat de fer boletes però ens ha costat una mica i la Maribel i la Teresa ens han ajudat. El que sí que hem fet molt bé ha estat col·locar les ametlles i les cireretes damunt els panellets i sobretot pintar-los amb un pinzell sucat d’ou perquè quedin més torradets. Després els hem dut al forn a coure’ls. L’endemà els hem anat a recollir i els hem repartit en bossetes per dur-los a casa i compartir-los amb la família.

Mmmmmm….. que bons que són els panellets!

La nostra amiga Marieta Castanyera

El divendres 30 d’octubre ha estat un dia diferent dels altres. A part d’esmorzar, jugar, dibuixar, pintar,…. a la classe hem tingut una visita molt especial: la Marieta Castanyera.

Els dies previs a aquesta visita, la Maribel i la Teresa ens parlaven molt d’ella: una senyora velleta que viu a la muntanya que nosaltres veiem quan juguem al pati, que porta un mocador al cap, un bastó, una camisa que li va petita, una faldilla que li fa campana i unes sabates que li fan cloc-cloc.

Tots ens hem quedat bocabadats quan l’hem vist entrar a la classe. L’esperàvem junts asseguts al racó del mirall amb un mocador al cap com la castanyera. La Marieta se’ns ha acostat i ens ha fet un petó a cadascú mentre ens preguntava el nostre nom. Hi ha hagut molt silenci i uns ulls molt oberts observant atentament aquest personatge desconegut per la majoria; però val a dir-ho: no s’ha escapat cap llàgrima perquè som una colla de valents i valentes!

Fetes les presentacions, la Marieta ens ha explicat algunes històries de castanyeres amigues seves i també hem fet una gran rotllana per dansar i cantar tots plegats.

Ens ha encantat la seva visita i tots repetim: quan tornarà la Marieta Castanyera?

Fent de pagesos per una estona

Els nens i nenes de La Caseta som uns privilegiats perquè sense despaçar-nos massa lluny tenim a l’abast molt material útil per a treballar-lo a la classe. Aquesta vegada la nostra tasca ha estat el treball amb olives. Només ens ha calgut fer quatre passes per trobar-ne una. L’olivera de Cal Manset està plena d’olives petites, verdes i dures i amb el permís de la seva mestressa, la Dolors, n’hem collit unes quantes. Aquest cop hem necessitat l’ajuda de la Teresa i la Maribel per arribar a les branques farcides d’olives.

Els més petitons també han col·laborat amb l’activitat recollint les olives que queien a terra per posar-les dins les galledes.

El treball en equip ha funcionat prou bé ja que entre tots hem recollit dos quilos d’olives que ara reposen amb aigua i sal perquè d’aquí uns mesos les poguem tastar.

Com ens agrada la música!!!

Tal i com diu aquella dita”més val tard que mai” nosaltres hem celebrat la festa de Santa Cecília amb uns dies de retard.

Per aquest curs, tenim la sensació que formarem uns bons músics ja que cantem sovint i amb només tres mesos de curs ja hem après moltíssimes cançons.

Hem construit tres instruments diferents tots ells amb material reciclat. El grup dels petits i els mitjans han fet dues maraques diferents amb la dificultat de posar granets d’arròs dins el recipient i enganxar-hi diferents gomets multicolors. El grup dels grans han tingut més feina i han pintat el seu instrument amb pintures, han col·locat l’arròs i han enganxat també els acolorits gomets. Un cop enllestit l’instrument només ha calgut esperar el músic que ens ha dirigit la petita orquesta. Un any més hem contat amb la presència del Jordi Closa que molt content ha vingut a La Caseta amb el seu acordió deixant als nens i nenes bocabadats amb el so de l’instrument.

Després de les cançons ha tocat bellugar-nos una mica i hem ballat unes quantes danses.

Ha estat una jornada especial i diferent dels altres dies en la qual la música ha estat l’autèntica protagonista a l’aula.

Nadales a les cases

Al llarg d’aquest curs estem aprenent un munt de cançons fent cada dia més gruixut el nostre cançoner de record pel pas dels nostres infants a La Caseta de l’Hort.

Per això no ha estat massa difícil aprendre unes quantes nadales per cantar-les davant els pessebres, arbres i altres motius nadalencs que decoren les cases en aquestes dates.

Tots els nens i nenes han sortit entusiasmats i força abrigats per cantar a les seves cases i a les dels companys amb un públic emocionat que no ha parat d’observar-los i fotografiar-los. Després de les cantades toca la recompensa: un grapat de llaminadures que han fet molt feliços als nostres petits cantants.

Disfresses i petits indis

Durant la setmana de Carnaval no hem parat de posar-nos diferents disfresses, que prèviament hem demanat a les famílies i/o amics dels alumnes de La Caseta. Entre tots n’hem recollit un bon munt: de conill, caputxeta, pirata, fada, bruixa, pollet,….d’aquesta manera els infants s’han pogut convertir en un personatge diferent cada dia.

El dijous llarder vam sortir a menjar la tradicional truita i/o botifarra al parc nou on vam coincidir amb els amics i amigues de l’escola dels grans. Després d’esmorzar, petits i grans vam poder disfrutar jugant junts durant una estoneta.

L’endemà divendres ens vam convertir en onze graciosos indis que van sortir de la seva tribu per fer una cercavila pels carrers de Copons. Aquest indis van canviar les seves fletxes i armes per instruments musicals sorollosos que animaven a la gent a sortir al carrer a guaitar-los. Un cop més vam coincidir amb els alumnes de l’escola que formaven un nombrós grup de cuiners.

Tots vam fer parada a la plaça on vam cantar i ballar amb les nostres originals disfresses.

Visca Carnestoltes!

Treballem els oficis

A la Caseta hi fem moltes coses: cantem, ballem, dibuixem, pintem, juguem, ens barallem, mengem, dormim,…. i també aprenem mentre ens divertim.

Enguany hem après alguns oficis com el de jardiner ja que entre tots procurem que el nostre pati estigui net d’herbes i de fulles que cauen dels arbres del voltant.

També hem fet de pagesos i hem collit olives de l’olivera de Cal Manset. De cuiners també en sabem una mica perquè un matí a la classe tots vam fer suc de taronja. I un dels oficis que més ens agrada i hem practicat és el de pastisser ja que per Tots Sants vam fer un centenar de panellets i ara a punt d’acabar el segon trimestre de curs hem fet una mona de xocolata boníssima.

Els petits gegants

El dissabte 19 de juny es va celebrar la festa de final de curs de l’escola i els nens i nenes de La Caseta hi van articipar. Tots ells molt decidits van pujar a dalt l’escenari de la plaça i ens van mostrar algunes danses que han après al llarg del curs. Van oferir-nos “el ball rodó Catarineta”, “el ball de la civada”, “el ball de la marinera” i “el ball del vailet”. Acabades aquestes quatre danses, els nostres petits artistes ens van donar una sorpresa. Col·locats al fons de l’escenari es van posar al cap una corona amb el seu nom pintat per ells mateixos. De la corona hi penjava una llarga capa que els arribava gairebé fins als peus i els feia molt i molt elegants. Ja tenim els petits gegants a punt d’actuar. Un cop presentats al públic ens van delaitar amb dos balls de gegants sense parar de rodar i fer voltes per tot l’escenari. Les seves cares reflexaven l’alegria de poder mostrar a tothom un dels seus balls preferits. I és que aquests petits gegants prometen i potser en un futur seran ells els que portin a voltar els quatre gegants del poble. Tan de bo!

Cinquena promoció d’alumnes de la caseta de l’hort

Arriba el juliol i això significa que a part de el calor, la piscina, els gelats…..s’acosten les vacances i la fi del curs a La Caseta de l’Hort.

Enguany acomiadem a tres alumnes que el proper setembre començaran a l’escola de Copons. Són la Jana, el Martí i l’Avril.

Amb ells hem compartit moltes vivències al llarg d’aquests onze mesos de curs. La Jana va començar a La Caseta fa més de dos anys essent la més petita de tot el grup. Encara no caminava i ja se li notava el seu tarannà observador. El Martí va posar els peus a La Caseta per primera vegada el setembre de 2008, havia acabat de fer un any i venia il·lusionat i amb ganes de jugar i compartir vivències amb els seus companys. L’Avril va començar el passat setembre amb gairebé dos anys d’edat. Els seus inicis no van ser fàcils, per ella tot era nou: l’espai, els companys, les educadores….però ara deu mesos més tard, està encantada i molt contenta del seu pas per La Caseta de l’Hort.

A nosaltres nomès ens queda dir-los que els trobarem a faltar i que els desitgem molta sort a l’escola dels grans.

La cançó més lenta i bonica

ceskfreixas — Tue, 31 Aug 2010 12:57:38 +0000

Les vacances s'acaben i tu em preguntes si les hem començat algun dia. Ens plantem davant de l'ordinador i fem feina. Cantes les cançons que et van ensenyar els teus pares, i jo m'oblido de col·locar els accents en aquest teclat tan petit. Els amics de sota la muntanya creixen i es reprodueixen. Visca! I nosaltres ens fem petons mentre sona la cançó més lenta i bonica del càmping. Tot és tan efímer... Però vivim, i això ens fa més humans.